Refranys oficis

Pescador de canya, lladre de raïms (El rendiment que s’obté en la pesca amb canya és ben minso)

oficis, mar, vinya

Pescador de canya, menja mes que guanya (Significa que el pescar amb canya, és feina que dóna poc producte)

oficis, mar

Pescador de canya, més perd que guanya (Significa que el pescar amb canya, és feina que dóna poc producte)

mar, oficis

Pescador de canya, moridor de gana (El rendiment que s’obté en la pesca amb canya és ben minso)

oficis, menjar, mar

Pescador de canya, ni perd ni guanya

oficis, mar

Pescador de canya, pescador de gana (De fet pescant amb canya no menjaràs gaire peix)

mar, oficis

Pescador de canyeta i tocador de reclam, et tocaràs els collons i et moriràs de fam (Significa que el pescar amb canya, és feina que dóna poc producte)

oficis, mar

Pescador de canyeta, duu prima la panxeta (Significa que el pescar amb canya, és feina que dóna poc producte)

mar, oficis

Pescador de canyeta, la fam l’apreta

mar, oficis

Pescador de llinya i caçador de sardina, és miracle quan ho endevina

oficis, mar, caça

Pescador de llinya, és tard quan dina (Sgnifica que el pescar amb canya, és feina que dóna poc producte)

oficis, mar

Pescador de llinya, la fam l’aprima (El rendiment que s’obté en la pesca amb canya és ben minso)

mar, oficis, menjar

Pescador de melva, pescador de malva

mar, oficis, menjar, animals

Pescador de nansa fa bona panxa

oficis, mar

Pescador de nansa, tot l'hivern a casa (Qui es dedica a la captura de marisc roman inactiu fins a la primavera)

mar, estacions, oficis, casa

Pescador de nina, ja és tard quan dina

mar, oficis

Pescador de nou tot el mar remou

oficis, mar

Pescador de traire sovint beu aigua

mar, oficis

Pescador de xixina, tard és si dina el dia que dina

oficis, mar

Pescador i caçador, de béns no gaires

caça, mar, oficis

Pescador i caçador, fam, fred o calor (Vol dir que els pescadors i caçadors passen moltes penalitats en l'exercici de llurs professions)

oficis, mar, caça, oratge

Pescador matiner cala primer (Qui és més diligent que un altre li porta avantatge)

mar, oficis

Pescador que menja carn, pescador de mal any

oficis, mar

Pescador que no crida, alguna espina s'ha engolida

mar, oficis

Pescador que no pesca, mel en la bresca

oficis, mar

Pescador que pesca un peix, pescador és (Significa que el qui aconsegueix una part d'allò que volia obtenir, ja no es pot dir fracassat)

mar, animals, oficis

Pescador que va a la mar mai no sap si tornarà

mar, oficis

Pescador sent fred i calor

oficis, oratge, mar

Pescador, caçador i gaiter mai tindran gaire diner

mar, caça, oficis

Pescador, jugador i bevedor no valen res

joc, oficis, mar, beure

Pescador, ofici de sant: treballs, perills i fam

oficis, mar

Pescador, poc guany i molt dolor

mar, oficis

Pescant crancs i agafant rates, pescador, posa't sabates

animals, oficis, mar, indumentària

Pescant ningú no es fa ric

mar, diners, oficis

Pescar amb canya i moldre amb vent vol el seu talent

oficis, mar

Pescar amb ham de mosca

mar, oficis, animals

Pescar amb l'ormeig eixut no pot pas ésser

oficis, mar

Pescar molt no vol dir pas ésser bon pescador

mar, oficis

Pescar no és feina de dones

oficis, mar, persones

Pescar pel juliol, talent no vol

mesos, oficis

Pescar per cada malla set peixos

oficis, mar

Pescar pescada malla set peixos

oficis

Pescar vol dir paciència

mar, oficis

Pescatera punyetera, m'has venut el peix pudent; si no em tornes la pesseta, ho diré a tota la gent.

oficis, animals

Pesquera i cacera, segura pollera

caça, mar, oficis

Petjada de pagès, no fa mal a res (Es refereix als sembrats, que no sofreixen dany si un pagès hi passa per damunt, perquè sap on ha de posar els peus)

oficis, camp

Plet acabat, l'únic que guanya és l'advocat

treball, oficis, justicia

Plet, a perdre o a guanyar, l'advocat has de pagar

justicia, oficis

Plomada de notari, ferida fonda

justicia, oficis

Pluja per la Mare de Déu d’agost, any de most. Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader es fa ric (Si plou de mitjan agost en avant, aigualeix el raïm, el qual no produirà bon vi; en canvi, alimentarà els prats d’herba)

oratge, oficis, mesos, festivitats

Pàgina 23 de 29.

El Refranyer