25 novembre. Al·ludeix a la llargada del dia. Al voltant d'aquesta data es produeix un escurçament del dia.
25 novembre. Subratlla la inestabilitat climàtica i l'arribada del fred intens o la pluja a les portes de l'hivern. Indica que cap a finals de novembre, el temps sol ser sever, caracteritzant-se per ser molt fred o molt humit.
25 novembre. Marca el moment àlgid de la temporada de pesca d'aquest peix blau abans que arribi el fred rigorós de l'hivern. A finals de novembre lel sardines s'apropen a la costa o es troben en un punt de maduresa ideal (amb el greix just). Els pescadors aprofitaven aquestes setmanes per fer les darreres grans captures amb bon temps, ja que després les llevantades i el fred de desembre feien la feina més perillosa.
25 novembre. Indica el final de la temporada alta de bolets, especialment del rovelló, quan el fred intens de l'hivern s'apropa. Recomana que és el moment d'haver recol·lectat els darrers exemplars i que la temporada micològica està pràcticament acabada.
Santa Caterina: 25 novembre. Sant Llop: 2 desembre. Indica el procés de maduració i el rendiment de l'oli segons avança la tardor. Em novembre les olives comencen a despuntar i al desembre ja estan per a collir
25 novembre. És el moment per preparar la llar per a l'hivern. Aconsella tenir a punt llenya per a la xemeneia i farina per menjar, ja que el fred fort ja s'acosta.
25 novembre. [Reïna: Resina]. Indica que al final de la tardor, amb el fred ja establert, tots els arbres, i per extensió tota la natura, ja estan "madurs" o preparats, fent referència al moment ideal per tallar la fusta. És el moment de proveir-se de llenya per a l'hivern.
25 novembre. Les gallines ja han passat l'època de la posta i es maten per cuinar en l'olla per donar substància a l'arròs. En moltes zones, era el plat de celebració dels collidors d'oliva que havien acabat la feina o feien una pausa abans del tram final fins a Nadal.
25 novembre. Ja anem de cara a l'hivern i el fred ja es nota. El fred ja no es queda al carrer; entra a les cases i ens obliga a encendre els fogons i buscar el caliu del foc.
25 novembre. Fa referència a la tradició culinària de consumir aviram en aquesta època de l'any, sovint relacionada amb l'arribada del fred i la preparació per al Nadal.
25 novembre. Ni sol fer vent ni les rieres solen portar aigua en novembre. Si els rius baixaven baixos, els molins fariners no tenien prou força per moure les moles.
25 novembre. Aconsella plantar blat. Vol dir que per Santa Caterina ja és hora d'haver sembrat el blat, i que el que no s'ha sembrat ja no cal sembrar-lo, ja que la sembra ja no serà productiva.
25 de novembre. La dita subratlla la maduresa de l'oliva, moment en què ja no guanya més greix i es pot procedir a la recol·lecció per evitar que es faci malbé o caigui. Indica que en aquesta data l'oliva ja està madura, té el màxim d'oli ("l'oli és a l'oliva") i és el moment de començar a collir-la o "plegar-la".
25 novembre. Destaca que cap a finals de tardor les bledes estan en el seu millor moment de consum, igualant en qualitat o valor nutritiu a la carn de gallina, ideal per a l'elaboració de sopes i caldos calents durant els primers freds.
25 novembre. . Aquesta dita avisa que el fred ja és a prop i és hora de preparar-se per a l'hivern. La santa d'avui o duu fred o pluja. Però també comporta neu.
25 novembre. Significa que cap a finals de tardor els enciams estan en el seu millor moment, essent tan bons, tendres i saborosos com la carn de gallina. És una dita popular que destaca el valor culinari de la verdura d'hivern.
25 novembre. Les olives comencen a despuntar. Indica que per a aquesta data l'oliva ja ha madurat prou perquè el seu contingut en oli sigui òptim i comenci la campanya de recollida o batuda. Marca el punt d'inflexió de la tardor on les olives estan a punt per ser collides.
25 novembre. Recomana prescindir-ne quan ja ha criat i deixa de pondre fins a l’hivern. Tradicionalment, les gallines que ja no ponien prou ous amb l'arribada del fred eren les triades per anar a l'olla.
25 novembre. El blat s'ha de sembrar a la tardor perquè germini amb les primeres pluges i el fred moderat. Si arribem al 25 de novembre i el gra encara és al sac, ja és massa tard; el fred congelaria la llavor abans de treure l'ullet. Com que ja no serveix per sembrar, el refranyer aconsella, amb un punt d'ironia, portar-lo al molí per i convertir-lo en farina per menjar.
25 novembre. El blat s'ha de sembrar a la tardor perquè germini amb les primeres pluges i el fred moderat. Si arribem al 25 de novembre i el gra encara és al sac, ja és massa tard; el fred congelaria la llavor abans de treure l'ullet. Com que ja no serveix per sembrar, el refranyer aconsella, amb un punt d'ironia, portar-lo al molí per i convertir-lo en farina per menjar.
25 novembre. D'aquí a Nadal hi ha un mes. Indica que al cap d'un mes, aproximadament per Nadal, el temps es torna molt més fred i es produeix un "refinament" o una purificació de l'atmosfera, consolidant l'hivern. També està relacionat amb la finalització de la sembra del blat.
Santa Caterina: 25 novembre. Sant Sebastià: 20 gener. Recomana desfer-se de les gallines quan deixen de pondre i de criar per a estalviarse haver-les de mantenir durant mig any. A partir del 20 de gener, el dia ja ha crescut una mica i les gallines tornen a animar-se a pondre. És el moment de tornar a omplir el corral amb animals joves que donaran ous tota la primavera.
Santa Caterina: 25 novembre. Nadal: 25 desembre. Per Santa Caterina, la demanda de gallines és altíssima per fer l'arròs amb gallina de les fires. És el millor moment per vendre les que ja no ponent i treure'n un bon preu. Un cop passat el boom de les fires de novembre, per Nadal el preu de les gallines de "segona" sol baixar, ja que tothom busca el gall dindi o el capó per al gran banquet. És llavors quan pots recuperar el teu corral a un preu més econòmic.
22 novembre. [Molló és un municipi gironí de la comarca del Ripollès]. Indica que per a aquestes dates de la tardor ja s'espera neu generalitzada i abundosa a les zones de muntanya com el Ripollès, on es troba Molló.
31 desembre. Fa referència al canvi d'hores de sol i a l'escurçament dels dies a mesura que avança l'hivern, utilitzant les festivitats de Santa Coloma, a vegades associat al matí o al començament de l'hivern en context de refranyer i Sant Silvestre, vespre, com a marcadors temporals. Indica que al matí (Santa Coloma) el sol ja és alt, però al vespre (Sant Silvestre) ja és fosc.
31 desembre. En al·lusió al darrer dia de l'any. Fa referència que el dia 31 de desembre, quan se celebra Santa Coloma, l'any arriba a la seva fi i comença a tornar-se vell, marcant la proximitat immediata de l'any nou.
3 maig. És el moment en què els llobatons, que neixen a la primavera, ja obren els ulls i comencen a ser espavilats. També té una lectura per al ramader: com que els dies s'allarguen i hi ha més llum, el llop té més hores de visibilitat per moure's i vigilar les seves preses. És l'avís que el perill "ja hi veu" i cal protegir bé el bestiar.
3 mai. És el moment idoni per a la cullita d’aquest llegum
Santa Creu: 3 maig. Sant Cebrià: 26 setembre. Aquesta expressió indica l'inici de la tardor i el moment ideal per començar la sembra de certs cultius.
Santa Creu: 3 maig. Sant Pancraç: 12 maig. Les falcies arriven a mitjan maig. Per Santa Creu, tot i que ja som a la primavera, encara és d'hora per veure aquests ocells de forma massiva. Les falzies (o falziots) acaben d'arribar o encara estan de camí. Per Sant Pancraç. només nou dies després, la situació canvia radicalment. Ja n'hi ha "per totes parts" perquè és quan l'arribada s'ha completat i se les veu volar i cridar per tot el cel, especialment a les viles i ciutats on nien.
3 maig. O siga: ets lliure de fer el que vulgues
12 febrer. Que en assecar-se serviran per aguantar tomatigueres, mongeteres, es faran canyissos per secar figues i moltes coses més.
12 febrer. Hom creu que el dia d'avui és el millor per a sembrar patates. No s'ha de retardar la sembra ja que són les temperatures inferiors a 18 graus les que afavoreixen la tuberització.
12 febrer. És una data orientativa. Situada a mitjans de febrer, coincideix amb el moment en què els dies comencen a allargar-se de forma notable i l'hivern més rigorós comença a perdre força, donant pas a una meteorologia més variable.
12 febrer. Sobre la llargada del dia. Subratlla l'allargament visible dels dies a mesura que s'acosta la primavera. Indica que, aproximadament al segon mes de l'any, el sol es pon una hora i mitja més tard que en el solstici d'hivern.
20 juliol. [Oblada: Es refereix a una ofrena o menjar]. Suggereix consumir o oferir formatge en aquesta època de l'any, possiblement com a part d'un costum tradicional o oferiment.
13 desembre. [La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona]. La rima ens recorda de forma mnemotècnica la distància exacta de dotze dies que separa les dues festes. Fa referència a la fira de Santa Llúcia de La Bisbal d'Empordà, on aquesta festivitat ha estat històricament molt important per al comerç. Era el moment de comprar el gra, el bestiar o els estris necessaris abans que s'aturés tot per Nadal.
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Ninou: 1 gener. Reis: 6 gener. Aquesta dita popular descriu com s'allarguen progressivament les hores de claror a l'hivern, des del solstici (desembre) fins al gener, utilitzant metàfores animals per indicar l'augment de la durada del dia.
Santa Llúcia: 13 desembre. Assenyala l'inici imperceptible de l'allargament dels dies (un "pas de puça") cap al solstici d'hivern i Nadal. Tot i que astronòmicament la nit més llarga sol ser una mica abans o després, la tradició marca el naixement de Jesús com a punt d'inflexió on el dia creix de manera més evident.
13 desembre. Al·ludeix a la llargada del dia. Aquest proverbi és equívoc, car vol significar que el dia s'allarga 'un pas de puça', i precisament encara s'escurça. Aquest proverbi és de creació anterior a la reforma gregoriana del calendari. Al calendari julià Santa Llúcia, s'esqueia el dia 23, o sia després de Sant Tomàs, dia 21, que és el dia més curt de l'any i, per tant, quan ja s'allarga. En l'ordenació del calendari, manada per Juli Cèsar, hom no va tenir en compte.
13 desembre. Per aquest temps, les olives van madurant i adquirint consistència en oli i color
13 desembre. Al·ludeix al solstici d'hivern, en què les hores de llum coincideixen amb les hores de foscor ia partir d'aquest dia, començarà a clarejar abans.
13 desembre. Al voltant d'aquesta data el temps sol ser plujós o és una bona època per a la pesca de la sardina, assenyalant aquest moment com a idoni per a aquestes dues circumstàncies.
13 desembre. Indica que el sol es pon una mica més tard, tot i que al matí encara surt una mica més tard. Tot i que astronòmicament el solstici d'hivern és uns dies més tard, la tradició popular l'associa a aquesta data.
13 desembre. Es refereix a les hores de sol a partir del 13 de desembre que s'incrementen molt poc a poc. Com que la diferència de llum entre el 13 i el 14 de desembre és de tot just uns segons, el refranyer usa la puça per descriure un creixement gairebé invisible, però real.
15 març. És el moment de llevar borrons al cep perquè prengui més força
15 març. Santa Madrona i Sant Ramon de Fitero, Són festivitats de referència aproximada de l’arribada de les orendelles a cada zona, que a terres valencianes sol produir-se a finals d’abril
15 març. Per aquesta festivitat té lloc l’arribada d'aquestes aus a cada zona
22 juliol. Marca el moment en què les figues (especialment les varietats més primerenques o les de la "primera florida") ja estan en el seu punt òptim de sucre i abundància.
22 juliol. Per Santa Magdalena, el fruit ja ha acabat de créixer dins de la closca. "Plena o no plena, cull l'avellana": És un consell de pagès. Si t'esperes massa a que acabe de madurar dalt de l'arbre, corres el risc que les tronades d'estiu, els animals o el vent la facen caure i es faça malbé a terra. Millor collir-la un punt verda que perdre la collita.
22 juliol. L'avellana plena: El fruit ja ha ocupat tota la closca. La figa madura: El sol de juliol ja les ha deixat dolces com la mel. El raïm pintat: Significa que el gra comença a agafar color (l'verol), passant del verd al morat o al daurat. Encara no es cull, però ja es veu de quin color serà. El blat ensacat: A finals de juliol, la sega ja ha acabat i el gra ja està guardat al graner, lliure de les tronades d'estiu.
22 juliol. És temps de plenitud fruital i de vitalitat. La nou és plena: La noguera ja ha fet el fruit i la mulla de dins ja té la forma definitiva (encara que la bofia o pela verda estiga tancada). El raïm verd: Significa que el gra comença a agafar color (l'verol). La figa madura: El sol de juliol ja les ha deixat dolces com la mel. L'ocell, fora del niu: Indica que les cries de l'any ja han crescut prou per a volar soles. El niu ja no és necessari; la vida ja s'ha escampat pel camp.
22 juliol. Indica que per aquestes dates els fruits secs com l'avellana i la nou ja han assolit la seva maduresa i estan plens, marcant l'inici tradicional de la seva collita.
22 de juliol. La nou ja ha assolit la seua mida i consistència definitiva dins de la bofia verda. És el moment en què el pagès ja sap si la collita de fruits secs serà bona o no, perquè la mulla ja ha "omplit" la closca. A partir d'ací, només queda esperar que s'assequen per a la tardor.
20 juliol. Fa referència al fet que per Santa Margarida les garrofes ja han assolit el seu color marró característic, és a dir, comencen a madurar i es tornen fosques. És un indicador agrícola del procés de maduració del fruit del garrofer.
20 juliol. Ja s'aprecia el fruit. Fa referència al moment de maduració de l'avellana al voltant del 20 de juliol, indicant que a mitjans de juliol el fruit ja està format i aproximadament a la meitat del seu desenvolupament. La dita sol continuar dient que, pocs dies després, "per Santa Magdalena (22 de juliol), l'avellana és plena".
Santa Margarida: 20 juliol. Santa Magdalena: 22 juliol. Indica dos moments del creixement. Per Santa Margarida el fruit està a mitges, i per Santa Magdalena ja està plenament format i gairebé llest per a la collita. La dita assenyala el moment òptim per al desenvolupament de la fruita seca.
Santa Maria = La Candelera: 2 febrer. La rabosa s’aventura a caçar vora els poblats després del dejú hivernal. La dita destaca el canvi de comportament de la guineu a l'inici de la primavera, sortint de la inactivitat hivernall per buscar aliment a prop dels nuclis habitats.
Santa Maria = La Candelera: 2 febrer. Assenyala que per aquestes dates les hores de llum solar ja han augmentat aproximadament una hora i mitja en comparació amb el solstici d'hivern.
Santa Maria = La Candelera: 2 febrer. Assenyala que per aquestes dates les hores de llum solar ja han augmentat aproximadament una hora i mitja en comparació amb el solstici d'hivern.
Santa Maria = La Candelera: 2 febrer. Pel febrer, ja es nota que s’allarga la llum diürna
Santa Maria = La Candelera: 2 febrer. Indica que l'estat de la vinya a principis de febrer determina la qualitat de la collita. És un senyal per avaluar la maduració o el desenvolupament del cep per a la verema.
26 maig. [ull de bou: ocell diminut de coloració verd oliva. piula = nom de diferents espècies fringíl·lides i anàtides]. Uns ocells immigren mentre que d’altres emigren segons la seua preferència climàtica
18 juny. És l’època de pesca d’aquestes espècies de peix blau
29 juliol. Indica que cap a aquesta data les avellanes assoleixen el seu punt òptim de maduració, sent més bones, plenes i saboroses. Aquesta creença tradicional assenyala l'inici del consum de les primeres avellanes de la temporada, quan ja estan completament formades.
18 gener. ["pica" (o una mica) és el temps que triga un pollastre a picar el gra o el que s'estira un pas de pardal]. Perquè ja es nota que la llum guanya terreny a la nit. A partir d'ara, cada dia guanyem uns minuts de sol.
23 setembre. Aconsella moderació alimentària. Indica que, havent acabat la temporada de fruita d'estiu i coincidint amb la verema, s'han d'evitar les indigestions, s'ha de cuidar la salut digestiva i moderar el consum de vi nou.
15 octubre. [vesca = captura de pardalets per empegament amb vesc]. Molts ocellets van desplaçant-se pels arbustos buscant on niuar a l’hivern que s’acosta. Aquesta dita fa referència a una pràctica antiga (avui prohibida o molt restringida) que consistia a untar unes varetes amb una substància apegalosa (la vesca) perquè els ocells menuts, com els tords, els pinsans o les cueretes, es quedaren enganxats en posar-s'hi.
15 d'octubre. Aquesta dita ens recorda que el mes d'octubre és el moment ideal per a la sembra dels fruits secs, especialment l'ametla. A mitjan octubre, la terra sol haver rebut les primeres pluges de tardor, la qual cosa facilita que l'ametla arrele i no es podrisca ni s'assequi. Plantar-la ara permet que l'ametla "dorma" durant l'hivern i estiga a punt per brotar amb força quan l'ametler siga el primer arbre a florir, allà per gener o febrer.
15 octubre. [sembrar a tesa = sembrar intensivament guiant-se per un cordell estirat]. Cal aprofitar el moment previ a les pluges d’hivern per sembrar abundosament. Per Santa Teresa, la terra encara conserva la calor de l'estiu però ja ha rebut les pluges de la tardor. És el punt d'equilibri perfecte per al cereal (blat, ordi o civada).
15 d'octubre. Cal aprofitar el moment previ a les pluges d’hivern per sembrar abundosament. Si la terra té el saó (la humitat) de les pluges d'octubre, no es pot perdre ni un minut: "sembra depressa" perquè el temps de tardor és traïdor i una llevantada de les bones podria inundar el camp i fer-te perdre la temporada.
La verema, sol fer-se majoritàriament en setembre
1 novembre. Tots Sants marcava tradicionalment l'inici de la temporada de pesca amb l'art, una xarxa de ròssec que es tirava des de la platja. Amb el canvi de temperatura de l'aigua al novembre, peixos com el seitó o la sardina s'atansaven més a la costa.
1 novembre. Amb les pluges de la tardor, el saó ha fet créixer l'herba i el cereal acabat de plantar (el sembrat), deixant la terra baixa ben verda. És l'època de les primeres nevades importants al Pirineu i a les muntanyes més altes, que ja es mantenen gebrades o enfarinades.
1 novembre. Fa referència a l'arribada del fred, la boira o la pluja pròpia de novembre, on tots els dies s'assemblen climatològicament. Els dies hivernencs se semblen els uns als altres en rutina i oratge. A partir de Tots Sants, els dies són curts, la rutina hivernenca s'instaura i el temps meteorològic es torna molt similar i monòton fins a l'arribada del bon temps.
1 novembre. Indica que l'època al voltant de Tots Sants és massa tardana per a la sembra del blat, augurant una collita pèssima o inútil (escardots) en lloc de gra. Aconsella avançar les feines al camp, ja que sembrar tan tard no és productiu.
1 novembre. Aquesta dita fa referència a l'arribada de la tordera, el pas migratori dels tords que fugen del fred del nord cap a terres més càlides. La frase "amb quatre mans" indica que n'hi ha tants que quasi es podrien agafar sense esforç, o que és el moment de màxima feina per als caçadors.
1 novembre. Aquesta dita ens recorda que per Tots Sants el fred ja no és cap broma i toca canviar l'armari de dalt a baix."Capes": Antigament era la peça d'abrigar per excel·lència, gruixuda i pesada, per protegir-se de les primeres gelades. "Mocadors": No es refereix només als dels mocs, sinó sobretot als mocadors de fer fardell o els de cap i coll, per tapar-se bé les orelles i la gola quan bufa la tramuntana o el mestral.
Tots Sants: 1 novembre. Sant Martí: 11 novembre. Santa Caterina: 25 novembre. Anuncia la progressió del fred hivernenc al llarg de novembre. Tots Sants: El fred ja se sent a l'aire lliure, "al camp", però encara no és prou intens. Sant Martí: El fred ja ha arribat "al camí", és a dir, ja és a la porta de casa i es nota quan surts a passejar o a treballar. Santa Caterina: El fred ja ha guanyat la batalla i s'ha instal·lat "dintre la cuina", i encendre el foc i a fer vida vora la llar.
1 novembre. El primer de novembre és la fita que marca l’inici del fred
1 novembre. Indica que la festivitat de Tots Sants és el moment clau en el calendari agrícola tradicional per tenir la sembra del cereal acabada, aprofitant la humitat de la tardor. Si el pagès s'encanta i ho fa més tard, corre el risc que el fred o les primeres gelades de desembre no deixin arrelar bé el gra.
Tots Sants. 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. La data del primer de novembre és la referència de l'arribada de les temperatures fredes que perduren fins al final de l'hivern. Al novembre es produeixen les primeres nevades de les estacions fredes, encara que les nevades siguin als cims més alts.
1 novembre. Comença la collita de l’oliva, que acabarà al gener. "A les mans": Fa referència a l'antiga manera de collir les olives directament de l'arbre o de terra ("collir a mà").
1 novembre. Significa que a principis de novembre l'oliva ja ha completat gran part del seu procés de maduració i ja té prou greix (oli) a dins. "Fan mig oli": No vol dir que estiguin a mitges de créixer, sinó que el rendiment a la premsa ja comença a ser bo. Collir-les ara permet fer un oli més afruitat i verd, el famós oli del raig. Si el pagès s'espera massa, l'oliva pot fer més oli, però corre el risc que les ventades de novembre la facin caure a terra o que la mosca la piqui.
1 novembre. És el temps de collir-los. Aquesta dita ens recorda que Tots Sants és el moment clau per revisar l'hort, especialment els cultius d'arrel que s'han anat fent durant la tardor. A principis de novembre, els naps ja han de tenir una bona mida. Si per aquesta data són petits, difícilment creixeran gaire més abans que les fortes gelades de desembre els parin el creixement.
1 novembre. [mortó = borrelló, borrall, floc]. És mal moment per a sembrar res i un temps en el que la terra no produeix res que no siga silvestre. Assenyala els fruits i bolets propis de l'inici de novembre (Tots Sants). Fa referència a la recol·lecció de mortons (arboces), aglans, cama-seques i esclata-sangs (rovellons), marcant el canvi d'estació cap al fred.
1 novembre, Aquesta festivitat té reputació de molt freda. Indica que a l'arribada de Tots Sants, és habitual que les primeres neus ja hagin fet acte de presència a les muntanyes més altes.
1 novembre. Aquesta dita ens recorda que, quan arriba el novembre, la fruita dolça d'estiu (com els préssecs o les peres) ja ha desaparegut i la natura ens ofereix els fruits de bosc i de l'alzina. Els glans són el fruit per excel·lència de la tardor mediterrània juntament amb les castanyes, els gais i els arboços, que marquen el rebost natural d'aquesta època de l'any
1 novembre. Significa que amb l'arribada de Tots Sants, el clima es torna més fred i ja és hora de deixar el guano (o adob) que ja no es fa servir perquè la terra entra en repòs o el sembrat ja està fet. És el moment de deixar de banda les feines de "fems" i adobs de la calor i com que el fred ja comença a ser viu, cal protegir-se les mans per no tallar-se amb la rasta o el gel matinal.
1 novembre. Indica que l'època ideal per a la sembra és al voltant de Tots Sants, amb un marge de quinze dies abans o després. "Si pot ser els d'aquí, no esperis els d'allà": T'està dient que, si el temps acompanya a l'octubre ("els d'aquí"), no t'esperis a novembre ("els d'allà"), perquè a mesura que avança el mes, el risc de gelades, fangars o temporals de llevant augmenta i et podries quedar sense sembrar.
1 novembre. [sense trigar = sense tardar]. Llaurar és el pas previ indispensable per a la sembrada. Si no tens la terra a punt per Tots Sants, faràs tard a tot el cicle de l'hivern. A partir d'ara, el temps es pot girar en qualsevol moment. Si vénen pluges continuades o les primeres gelades fortes, la terra es posarà dura o massa fangosa i ja no es podrà treballar bé.
1 novembre. Anuncia l'imminent arribada del fred. A partir de Tots Sants el fred comença a "mossegar" i cal protegir-se les mans.