Refranys mesos

Febrer curt, fred com un turc (Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut. Se’l compara amb els pirates turcs que feien incursions pel litoral mediterrani i segrestaven gent)

oratge, mesos

Febrer curt, més brau que un turc (Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut. Se’l compara amb els pirates turcs que feien incursions pel litoral mediterrani i segrestaven gent)

mesos, oratge

Febrer el coix, coixeja en tot (Denota la inestabilitat atmosfèrica d’aquest mes, que repercuteix en l’activitat productiva i econòmica)

mesos, oratge

Febrer el curt, amb vint-i-vuit dies s' en surt (Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut)

mesos, oratge

Febrer el curt, eres més mal [o pitjor] que el turc (Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut. Se’l compara amb els pirates turcs que feien incursions pel litoral mediterrani i segrestaven gent)

oratge, mesos

Febrer fa dia i després Santa Maria (2 de febrer) (Són els dies que enceten el mes)

mesos, sants

Febrer febreret: creix el dia i creix el fred (El febrer, el mes més gelat, ja es nota que s’allarga la llum diürna

oratge, mesos, dia i nit

Febrer li porta la contra a gener (Si el gener és atemperat, el febrer sol ser rigorós, i a l’inrevés)

oratge, mesos

Febrer nevat, fem molt apreciat (Destaca que la neu, que es dissol lentament, nodreix tant els cultius com el fem orgànic)

mesos, camp, oratge

Febrer nuvolat, bona anyada de blat

mesos, oratge, plantes

Febrer plujós fa l’ordi gros (Les pluges de finals de l’hivern nodreixen les espigues de tots els cereals que es recolliran al maig i al juny)

camp, plantes, oratge, mesos

Febrer plujós, ordis en gros (Les pluges de finals de l’hivern nodreixen les espigues de tots els cereals que es recolliran al maig i al juny)

oratge, mesos, plantes, camp

Febrer trau els ordis del bolquer (Aquest cereal despunta i es manifesta en aquest mes)

mesos, camp, plantes

Febrer ventós i maig plujós fan abril ufanós

mesos, oratge

Febrer ventós [o plujós], cara de gos (Si, a més de fer bon fred, plou o venteja, el mes presenta molt mala cara)

mesos, animals, oratge

Febrer, febreret, set capes i un barret (En aquest mes, la gelor campa amb força)

oratge, indumentària, mesos

Febrer, gats en zel (Com més fred fa, més se’ls activa l’ardor sexual)

animals, mesos

Febrer, herbasser (Igual que el gener, sol criar herba pels bancals, més pel reixiu que per la pluja)

mesos, camp

Febrer, mata més que el carnicer

mesos

Febrer, mes gelader

mesos, oratge

Febrer, mes mentider, un dia dolent i l'altre també (És el cor de l’hivern, quan la naturalesa hiverna)

mesos, oratge

Febrer, neu en darrer

oratge, mesos

Febrer, no planyes el jornaler si faena vol fer [plànyer = lamentar] (No ha de doldre pagar jornal a qui treballa a la intempèrie en les pitjors condicions climatològiques)

oficis, mesos, treball, camp

Febrer, un dia roí i l’altre bo (Tot i que el fred és constant, alguns dies són assolellats)

oratge, mesos

Febreret, el curt, pitjor que el turc (Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut. Se’l compara amb els pirates turcs que feien incursions pel litoral mediterrani i segrestaven gent)

oratge, mesos

Febrers i abrils, quasi tots són vils (Un mes pel fred i l’altre les pluges, resulten molestos a qui treballa el camp)

mesos, oratge

Febres de gener, guanys per al fosser (Els resultats del fred poden abocar a la mort)

mesos, oratge, oficis, salut

Febres per maig, salut per tot l'any (Significa que de les grans renyines solen venir grans amistats o un refermament de l'amistat que abans hi havia)

salut, mesos, any

Febres per Sant Joan, salut tot l'any. ( 24 juny )

sants, salut, mesos

Febres setembrals, o llargues o mortals (Les malalties que es manifesten en els canvis d’estació solen ser cròniques)

salut, mesos

Feina de gener, no la canviïs per diner (Recomana fer la feina u mateix i no encarregar-la a algú altre, a qui li l’haurem de pagar)

treball, diners, mesos

Fer com el cavall de Sant Martí que va viure fins que va morir (11 novembre) (És a dir, viure plàcidament i despreocupadament)

sants, animals, mesos

Fer el seu agost (Guanyar molt, en un negoci)

maneres de dir, mesos

Fer l'agost (Enriquir-se, treure grans beneficis)

diners, diable, mesos, maneres de dir

Fer l’agost (Guanyar molts diners)

diners, mesos

Fer-se un poll de juliol (Mullar-se molt, agafar una gran banyadura)

animals, mesos, maneres de dir

Fer-se [o Donar-se] un maig [d'una cosa] (Prendre'n un panxó, afartar-se'n)

maneres de dir, mesos

Figues i raïm per l'agost, i pel setembre codonys (És el temps de maduració d’aquestes fruites)

mesos, plantes

File qui ha filat, que Nadal ja ha passat (És una crida a reprendre les obligacions quotidianes)

mesos, treball, festivitats

Fins a Nadal, calces no cal (Adverteix que el veritable fred hivernal sol manifestar-se per Nadal)

festivitats, mesos, oratge, indumentària

Fins a Nadal, capa no en cal; i de Nadal enllà, falta no en fa (Es diu irònicament)

festivitats, mesos, oratge, indumentària

Fins a Sant Bernabé, per tot arreu va bé (11 juny)

mesos, sants, be

Fins a Sant Blai no acaba el Nadal (3 febrer)

festivitats, mesos, sants

Fins a Sant Joan no et tragues el saial, si no vols que et vaja mal (Fins a ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos)

mesos, oratge, sants, indumentària

Fins a Sant Joan, fesols al camp; després de Sant Pere, fesols enrere. ( 24 juny, 29 juny)

plantes, camp, sants, mesos

Fins a Sant Mamet no se'n va el fred. [11 maig] (Segons la font, hi ha la creença popular que aquest sant es menja la neu i s'emporta el fred)

mesos, oratge, sants

Fins a Sant Martí tothom qui vol beu vi (11 novembre) (L’11 de novembre marca el límit entre l’estiu i la tardor i és una data clau per a tastar en companyia el vi acabat de fer, que a vegades s’esgota)

mesos, sants, vinya, beure

Fins a Sant Martí tothom qui vol beu vi; de Sant Martí enllà en beu qui n'ha (11 novembre) (L’11 de novembre marca el límit entre l’estiu i la tardor i és una data clau per a tastar en companyia el vi acabat de fer, que a vegades s’esgota)

beure, vinya, sants, mesos

Fins a Sant Vicenç totes les eugues són prenys; de Sant Vicenç enllà la qui no ho era, ho serà (22 gener)

animals, mesos, sants

Fins a Santa Teresa, la llampuga estesa (15 d'octubre)

sants, mesos

Pàgina 22 de 75.

El Refranyer