Refranys mesos

De Tots Sants a Nadal, o ploure o nevar (A la fi de la tardor, la temperatura decreix i la humitat ambiental creix)

oratge, mesos, festivitats

De Tots Sants a Sant Andreu, anguiles ens dóna Déu [1 novembre] [30 novembre]

mesos, sants

De Tots Sants a Sant Andreu, un mes breu, i de Sant Andreu a Nadal, no hi ha pas tant (1 novembre) (30 novembre)

festivitats, mesos, sants

De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja, fred o neu (30 novembre) (Un pronòstic infal·lible, perquè pot fer de tot menys boira)

oratge, festivitats, mesos

De Tots Sants a Sant Martí, onze dies hi comptí, i de Sant Martí a Nadal, un mes i mig cabal [cabal = complet, sencer] (11 novembre) (Exactament)

mesos, festivitats, dites, sants

De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí (11 novembre) (Exactament)

festivitats, mesos, sants, dia i nit

De Tots Sants a Sant Martí, sembra si vols collir (11 novembre) (Convé plantar de novembre en avant, que és quan les plantes hivernen i tenen bon reg pluvial)

plantes, sants, festivitats, camp, mesos

Del gener el pagès no en treu res

oficis, mesos

Del juliol fins al darrer, tin el teu blat dins el graner

camp, plantes, mesos

Del juny endavant el dia es va escurçant

mesos, dia i nit

Del juny enllà, el dia comença a baixar (El temps de llum solar va reduint-se paulatinament)

oratge, mesos, dia i nit

Del juny enllà, el dia es comença a escurçar (El temps de llum solar va reduint-se paulatinament)

mesos, dia i nit

Del maig en la meitat, l'hivern acabat

estacions, mesos

Del pollet de febrer cada ploma val un diner

animals, mesos

Del porc, el pernil, i dels diners, mil (Recomana elegir allò millor)

animals, diners, mesos

Del raïm, per l'abril la flor, pel maig el color (Marquen el moment de la seva floració i maduració)

mesos, plantes, vinya

Del setembre a l'agost, beu vi vell i no beguis most.

vinya, beure, mesos

Del setembre a la tardor torna el calor (És l’anomenat estiuet de Sant Miquel: uns pocs dies en què la temperatura augmenta un poquet cap al final del setembre)

oratge, estacions, mesos

Dels amors sempre el primer, i de llunes, la del gener (El primer amor sol ser el més bonic de la vida perquè és un sentiment nou i pur; i la lluna de gener, la més gran i diàfana perquè l’atmosfera és límpida)

amor, mesos, oratge

Dels amors, sempre el darrer, i de llunes, la de gener (L’últim amor sol ser el definitiu, en comparança amb la lluna de gener, que és la més bonica de tot l’any durant la setmana en què fa el ple)

mesos, amor, oratge

Dels dotze mesos que hi ha, el setembre és el mes malsà (Això diuen, però la realitat és que es tracta d’un mes d’oratge plàcid i que els malalts i els vells solen morir-se al novembre)

mesos, salut

Dels fruits de l’octubre, ningú no en viu (A l’octubre ja s’ha collit la fruita sucosa d’estiu, tret dels caquis, i encara no ha madurat tota la fruita seca d’hivern, tret de les ametles, les castanyes i els pinyons)

menjar, mesos, plantes

Dels mals de maig, metges no en curen (Es refereix als mals d’amor)

amor, mesos, oficis

Dels porrats de gener, Sant Antoni és el primer [17 gener] (Porrat: fira o petit mercat de fruita seca po torrada i altres llepolies que s'instal·la a la vora d'un santuari el dia i la vuitada de la seva festa, a diversos pobles i viles del País Valencià)

festa, mesos, sants

Dels vents de juny, o de Sant Antoni, ni un. (13 juny)

sants, mesos, oratge

Dels vents del juny el de Sant Bernabé és l'únic que va bé (11 juny)

mesos, oratge, sants

Demà de Nadal, arròs de catedral (El segon dia de Nadal, que és Sant Esteve, és costum aprofitar les sobres de la dinada anterior per fer un nou dinar especial)

festivitats, mesos, menjar

Des de maig a Sant Miquel, pastor d’ovelles vull ser; però de Sant Miquel a març, que les mene l’amo del ramat (29 setembre) (És un desig de quedar-se la part bona d’alguna cosa i deixar la roïna per a un altre)

oficis, mesos, sants

Des de Sant Anton, una hora més de sol (17 de gener)

mesos, oratge, sants

Des del setembre fins a l'agost, deixa el vi vell i deixa reposar el most.

mesos, vinya

Desembre ben fred, bon any i ben esplet

any, camp, oratge, mesos

Desembre el mes més vell de l'any

mesos, any

Desembre és un vell, que arruga la pell (És l’últim mes de l’any, i per tant el més vell, i el seu fred hivernal fa que la pell es contraga i s’arrugue)

mesos, cos huma, oratge, persones, vell

Desembre finat, any acabat (No falla)

mesos, any

Desembre florit? Quan hi ha neu a la terra

mesos, oratge

Desembre i gener calent, febrer dolent.

mesos, oratge

Desembre molt fred, bon gener i millor esplet

camp, oratge, mesos

Desembre mullat, gener ben gelat (Si, a més de fer fred, ha plogut, hi haurà també humitat, amb què augmentarà la sensació tèrmica de gelor)

oratge, mesos

Desembre nevat bon any assegurat (Es diu perquè les nevades d'hivern garantitzen la cullita de l'estiu)

mesos, oratge

Desembre nevat, bon any per al blat (Es diu perquè les nevades d'hivern garantitzen la collita de l'estiu)

oratge, bona, any, mesos, plantes

Desembre never ompli botes i graner (Fa referència a la influència que té la neu durant aquest mes per tirar endavant els sembrat de la vinya i el blat)

oratge, vinya, camp, mesos

Desembre passat, fred arribat, si no s'ha perdut o no l'han robat

oratge, mesos

Desembre que fred no plany, bon gener i millor any

mesos, bona, any, oratge

Desembre xopat, i gener ben gelat

mesos, oratge

Desembre, gelat i nevat (Es clar, estem en l'entrada de l'hivern)

oratge, mesos

Desembre, gelat i nevat, mata els cucs i prepara el bon any (La gelor mata cucs i paràsits i sol aportar humitat a la terra en forma de glaçades, neu, rosada, pluja o granís)

mesos, oratge, animals

Desembre, gener i febrer, senyora, estic per vostè (Són mesos de fred i obscuritat en els que se sol eixir poc de casa, sobretot qui treballa al camp)

mesos

Desembre, moltes coses es fan, però ja som a fi d'any (Les festes nadalenques comporten menjars i celebracions especials, però tot s’acaba i es torna a la quotidianitat)

mesos, any

Després de gener poda l'arbre fruiter (És el moment en què els arbres dormen i la saba està inactiva, i si es fa quan no hi ha lluna visible, la llenya no es corca)

camp, plantes, mesos

Després de la Candelera, Carnestoltes vé al darrera (2 febrer) (Són dos referents per situar Carnaval en el calendar)

festivitats, mesos

Pàgina 12 de 75.

El Refranyer