`

Refranys menjar

menjar beure salut

Carn i vi fan de bon pair

El vi ajuda que la carn siga més digestible

menjar

Carn que no vulguis menjar, deixa-la cremar

Egoistament, diu que tires allò que no pugues aprofitar, en comptes de compartir-ho

menjar

Carn sense os és pel ric i poderós

Les millors coses són habitualment exclusives dels rics

menjar mesos festivitats oratge

Carnestoltes fredes de poca virtut, sempre n’hi ha que ballen amb el ventre buit

Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer

oratge mesos menjar festivitats

Carnestoltes fresques, blat a vint-i-vuit, molts n’hi ha que ballen amb el ventre buit

Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer

vinya menjar

Càrrega de vi, quatre de blat, no està mal pagat

La gent del camp sol bescanviar-se els productes que elabora

salut plantes casa menjar oficis

Casa amb ruda al balcó, no hi entra mai el doctor

La ruda és una planta medicinal que té una olor inconfusible

menjar casa

Casa arreglada i taula parada, hostes aguarda )

Quan tenim visita procurem tenir la casa com un espill

casa menjar

Casa gran, pa petit

Adverteix que, moltes vegades, l’aparença exterior amaga precarietat

camp casa menjar vinya beure

Casa per a ton estar, vinya per a ton beure i terra per a ton menjar

Significa que no convé posseir més terra que la que un mateix pot conrar

menjar casa

Casa que té el rebost ple, casa que anirà bé

Quan s’està ben proveït de provisions, importa poc la resta

casa diable menjar

Casa sense pa, ni el dimoni hi pot habitar

Vol dir que en faltar l'imprescindible per al sosteniment corporal sol produir-se desesperació.

amor menjar setmana

Casament en dissabte, mal de recapte.

Es preveu una vida de misèria. El que no sabem és el perquè.

menjar parlar vinya beure

Cassalla, beu i calla

Consell d'hostal i de taverna.

menjar

Cassola plena a molts treu de pena

Alhora de menjar s'obliden els mals moments

plantes foc menjar

Castanya sencera al foc peta

Convé punxar-les o fer-los un tallet perquè amollen el vapor

maneres de dir menjar

Caure com un pèl en la sopa

Es diu d'una persona que arriba a l'hora de menjar, així com d'algú que va a una casa al ple de migdia

menjar salut maneres de dir

Caure malament

Desabradar, desplaure, ofendre. Caure malament [una cosa de menjar]: Fer mal profit, perjudicar el cos. Caure malament [una peça d'indumentària]: Venir mal adaptada al cos.

maneres de dir menjar

Caure-li l'ànima

Deixar-se sentir molt la fam o la debilitat

menjar plantes

Ceba, arengada i cuixa d’oca, la tasta abans el nas que la boca

[Tasta: de tastar, apreciar el gust d'una menja prenent-ne una petita porció]. Hi ha aliments, viandes i guisats que es perceben per la sentor que desprenen abans que amb el gust.

menjar plantes

Cent quintars de carbassa no fan una unça de greix

Això és parlar per parlar, dir paraules buides. Significa que la carabassa té poca substància. Per analogia s'aplica a altres coses considerades insubstancials

animals festivitats menjar mesos sants

Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal.

Santa Teresa: 15 octubre. Sant Martí: 11 novembre. Nadal: 25 desembre. Són les efemèrides tradicionals per a la recol·lecció i la matança

menjar cos huma

Clava la dent al pa calent

Recomana aprofitar la primera ocasió que se'ns presente

menjar

Coca coqueta, tot surt d'una pastereta

Es diu quan són molts els que despenen de la mateixa bossa

menjar

Coca prima satisfà la vista, però no atipa

Es possible; però el seu mos és tot un plaer.

cos huma menjar

Coca, pega’m a la boca.

Es diu com a elogi d’aquesta menja apetitosa

diable menjar plantes salut

Col sense oli, pel dimoni

És un vegetal molt sa però dessaborit. Les cols del bullit cal que siguin ben amanides, puix que si se'ls escasseja l'oli resulten dessabudes. Hom creu que perquè resultin millors cal bullir-les força i amb molta aigua. Per extensió es diu que les coses que no són bones no serveixen.

animals menjar

Colom, menjar fi, però de mal digerir [o pair]

Aconsella no abusar de la carn de colom

menjar plantes

Cols i bledes tots el els dies ?. Al cul me les fums bullides

Es rebutja la verdura, considerada menjar per a malalts i sense cap sabor.

menjar plantes salut

Cols que tinguis d'amanir, deixa-les bullir

Les cols del bullit cal que siguin ben amanides, puix que si se'ls escasseja l'oli resulten dessabudes. Hom creu que perquè resultin millors cal bullir-les força i amb molta aigua.

menjar plantes

Cols sense oli no valen un dimoni

Les cols del bullit cal que siguin ben amanides, puix que si se'ls escasseja l'oli resulten dessabudes. Hom creu que perquè resultin millors cal bullir-les força i amb molta aigua. Per extensió es diu que les coses que no són bones no serveixen.

maneres de dir menjar

Com estam?—Pocs diners i molta fam

Manera pessimista de contestar a la pregunta amable de «com estam?

menjar

Com manco honra més pa

Dit d'aquells que s'enriqueixen de manera il·legal.

menjar

Com més gros més gran mos

Valora l’abundància, siga de carns o de qualsevol altra cosa

menjar

Com més pa i més vi al celler més bruixes pel carrer

El cru hivern [època de bruixes] és el temps en què més farina i vi hi havia acumulats en les masies

menjar

Com més ranci, més bona olla

L'element i aliment que gairebé mai no manca en l'escudella per pobra que sia quan no és vegetal, és a dir sense gens de tall i de verdura soles, és el porc, puix que la carn rància d'aquest animal li dóna gust i sobretot tipisme.

menjar

Com més tros, més mos

Vol dir que quant més tenim d'una cosa, més profit podem treure'n

maneres de dir menjar

Com pa beneit

Abundantment i amb gran facilitat

menjar

Com són grosses n'entren poques, si vols més, para el cabàs

Ho diuen després d'enumerar una sèrie de fets, per indicar que encara se'n podrien retreure més.

maneres de dir menjar

Comptar els mosso

Observar el que un altre menja, amb esperit de crítica per creure que menja més del que pertoca

menjar maneres de dir

Conèixer com el pa que menjo

Conèixer quelcom molt bé. Conèixer com si fos a casa meva; saber quin pa hi donen

vinya beure menjar consells

Consell de caputxí: no mengis sense vi

Lloança de les virtuts del vi. Les ordes caputxines tenen tradició licorera.

salut menjar

Contra el mal de cul no hi valen serves.

La diarrea s’atura amb orxata d’arròs o de xufa, però no amb cap fruita, que sempre es laxant encara que no ho semble

menjar

Convenir una cosa com el pa que es menja

Necessitat urgent, imprescindible.

menjar

Convidat massa atent al plat, altre cop no és convidat

No és educat estar més pendent del menjar que de la convivència i la conversació

menjar parentiu plantes

Correu, correu, minyons, que l’olla cou cigrons

És una invitació a menjar. Els cigrons solen agradar als xiquets, potser per la seua forma de bitlla

cos huma menjar salut

Cosa dolenta, fora del ventre

Remei contra la indigestió. Fa referència a la importància de l'acte fisiològic de treure els excrements fora del cos.

maneres de dir animals menjar

Costar més la salsa que el pollastre

Es diu quan puja més la part secundària que la principal d’una cosa

menjar maneres de dir

Cuit i menjat

Menjat de seguida que és cuit. Sense reposar

menjar salut

Cura més la dieta que la llanceta

La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena

menjar

Cutxaró massa rebentat, propens a pa esguerrat

Vol dir que el cutxaró és el llevat que s'ha de fer amb més compte per al bon règim de la feina de flequer o pastisser

salut beure aigua menjar cos huma

D'aigua freda i pa calent, el ventrell se'n ressent

Els aliments a temperatures anormals no són sans

menjar plantes salut vinya

D'aiguardent i malvasia, fes-ne barreja, Maria

És recepta exquisida per preparar un còctel de begudes alcohòliques.

bona menjar maneres de dir

D'allò més bo

Molt bo. Suculent, exquisit, excel·lent, de primera, extra

menjar plantes

D'arròs, cansalada i pa, en Josep us en vendrà

Més ençà el Santuari es va cuidar de la venda d'alguns queviures, amb l'objectiu de facilitar als pelegrins que ells mateixos es poguessin fer la minestra a llur conveniència, Consistia en arròs i cansalada, fent referència al qui durant molts anys tingué cura de la venda, el qual s'anomenava Josep.

menjar plantes

D'escarola i carbassa, amb poca n'hi ha massa

Se la inclou en l'olla podrida, puix que la gent té d'ella molt mal concepte quant a la seva valor alimentària.

menjar

D'un bon cutxaró, se'n veu pa en condició

Significa que el llevat dit cutxaró té gran importància com a base principal d'una fornada, i que si és bo, en surt pa ben grenyat, esponjós i de bona vista

animals menjar

D'un porc per més que en faràs més de quatre pernils no en trauràs

Fa referència al fet que hi ha un límit per a tot.