menjar

Carn i vi fan de bon pair

El vi ajuda que la carn siga més digestible

menjar beure salut

Carn que no vulguis menjar, deixa-la cremar

Egoistament, diu que tires allò que no pugues aprofitar, en comptes de compartir-ho

menjar

Carn sense os és pel ric i poderós

Les millors coses són habitualment exclusives dels rics

menjar

Carnestoltes fredes de poca virtut, sempre n’hi ha que ballen amb el ventre buit

Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer

menjar mesos festivitats oratge

Carnestoltes fresques, blat a vint-i-vuit, molts n’hi ha que ballen amb el ventre buit

Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer. Significa que, tot i coincidir amb una època de festa i disbauxa com el Carnestoltes, sovint arriba en moments de l'any on els aliments són escassos i cars (el "blat a vint-i-vuit"). El missatge apunta que moltes persones participaven de les celebracions passant gana.

festivitats menjar mesos oratge

Càrrega de vi, quatre de blat, no està mal pagat

Fa referència a la remuneració del treball agrícola en l'antiguitat. Expressa la valoració positiva de determinats productes com a forma de pagament o d'intercanvi, ja que el vi i el blat representaven dos pilars bàsics d'alimentació i comerç.

menjar vinya

Casa afruiterada [o avinada] és mig apanada

menjar casa

Casa amb ruda al balcó, no hi entra mai el doctor

La ruda és una planta medicinal que té una olor inconfusible

salut plantes casa menjar oficis

Casa arreglada i taula parada, hostes aguarda )

Quan tenim visita procurem tenir la casa com un espill

menjar casa

Casa de poc pa, casa de raons

menjar casa

Casa gran, pa petit

Adverteix que, moltes vegades, l’aparença exterior amaga precarietat

casa menjar

Casa on no hi ha mesura un pa poc dura

Significa que si en una llar no es controla la despesa (mesura), els recursos com el pa (símbol de l'aliment bàsic) s'acaben ràpidament. La falta d'administració, control o racionament porta a la penúria, per molt que s'hagi tingut al principi. S'aplica a la gestió familiar o de negocis, subratllant que la desmesura comporta pobresa.

casa menjar

Casa per a ton estar, vinya per a ton beure i terra per a ton menjar

Significa que no convé posseir més terra que la que un mateix pot conrar

camp casa menjar vinya beure

Casa que no hi ha pa fa plorar i la que no hi ha vi fa morir.

vinya riure/plorar menjar casa

Casa que té el rebost ple, casa que anirà bé

Quan s’està ben proveït de provisions, importa poc la resta

menjar casa

Casa sense pa, ni el dimoni hi pot habitar

Vol dir que en faltar l'imprescindible per al sosteniment corporal sol produir-se desesperació.

casa diable menjar

Casament en dissabte, mal de recapte.

Es preveu una vida de misèria. El que no sabem és el perquè.

amor menjar setmana

Cassalla, beu i calla

Consell d'hostal i de taverna.

menjar parlar vinya beure

Cassola plena a molts treu de pena

Alhora de menjar s'obliden els mals moments

menjar

Castanya bullida, castanya ensopida

menjar plantes

Castanya sencera al foc peta

Convé punxar-les o fer-los un tallet perquè amollen el vapor

plantes foc menjar

Castanyes per Nadal saben bé i es paeixen mal

25 desembre. [Pair = digerir, coure, assimilar]. Les castanyes torrades calfen les mans fredes i la panxa i resulten apetitoses, encara que costen de pelar i són un punt indigestes.

festivitats menjar mesos

Caure com un pèl en la sopa

Es diu d'una persona que arriba a l'hora de menjar, així com d'algú que va a una casa al ple de migdia, en el moment més inoportú, de manera desagradable o molesta. És un equivalent a dir que alguna cosa és impertinent, inoportuna o que fa nosa, igual que un pèl en un plat de sopa.

menjar maneres de dir

Caure malament

Desabradar, desplaure, ofendre. Caure malament [una cosa de menjar]: Fer mal profit, perjudicar el cos. Caure malament [una peça d'indumentària]: Venir mal adaptada al cos.

menjar salut maneres de dir

Caure-li l'ànima

Significa decebre's profundament, desil·lusionar-se o sentir un gran desengany i descoratjament. S'utilitza quan una notícia o situació desfavorable provoca una pèrdua sobtada d'ànim, energia o esperança.

menjar maneres de dir

Ceba de nit i gresol de dia, beneiteria

[Beneiteria: Acte que manifesta ximpleria, credulitat o innocència]. Menjar ceba al vespre es té per dolent i per insà. I tindre el gresol encés de dia és una inutilitat.

menjar plantes salut

Ceba, arengada i cuixa d’oca, la tasta abans el nas que la boca

[Tasta: de tastar, apreciar el gust d'una menja prenent-ne una petita porció]. Hi ha aliments, viandes i guisats que es perceben per la sentor que desprenen abans que amb el gust.

menjar plantes

Celler calent arruïna molta gent

menjar gent vinya

Cent quintars de carbassa no fan una unça de greix

Això és parlar per parlar, dir paraules buides. Significa que la carabassa té poca substància. Per analogia s'aplica a altres coses considerades insubstancials

menjar plantes

Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal.

Santa Teresa: 15 octubre. Sant Martí: 11 novembre. Nadal: 25 desembre. Aquesta dita popular és un resum dels preparatius i provisions que les cases feien antigament per encarar l'hivern. Amb l'arribada de la tardor i l'escurçament dels dies, calia proveir-se de cera per fer espelmes i tenir llum. Sant Martí marca la temporada de la matança del porc. Les gallines i capons eren el plat estrella de Nadal.

animals festivitats menjar mesos sants

Cinc dits tinc i deu me'n llepo

Es diu dels dits.

cos huma menjar

Clapir [o esquerdar-se o clarejar] de fam

Tenir molta fam

maneres de dir menjar

Clar com caldo de sopista

És un modisme popular que s'utilitza per indicar que un assumpte, una explicació o un fet és completament evident, transparent o fàcil d'entendre, fent al·lusió a la neteja i la manca de terbolesa d'un bon brou.

menjar

Clar, clar, el parlar però el caldo no

Significa que les paraules per si soles no solucionen els problemes ni alimenten. Perquè les coses tirin endavant, cal passar a l'acció i demostrar els fets. Defensa la necessitat de ser directes, honestos i transparents en les converses, sense amagar res ni fer servir dobles sentits. Un bon caldo ha de ser espès, ric, substanciós i ple de greix i substància. Si un caldo és "clar" (transparent), vol dir que és aigua aigualida i no val res.

menjar

Clava la dent al pa calent

Recomana aprofitar la primera ocasió que se'ns presente

menjar cos huma

Coca coqueta, tot surt d'una pastereta

Es diu quan són molts els que despenen de la mateixa bossa

menjar

Coca i cocó tot surt del pastador

menjar

Coca prima satisfà la vista, però no atipa

Es possible; però el seu mos és tot un plaer.

menjar

Coca, pega’m a la boca.

Es diu com a elogi d’aquesta menja apetitosa

cos huma menjar

Col fa llet

És una expressió utilitzada per a destacar la necessitat d'una alimentació nutritiva per a l'alletament, més enllà de verdures com la col. S'usa per a qüestionar o subratllar la qualitat de l'alimentació en el període de lactància.

menjar plantes

Col i carbassa, tota la casa en passa

Destaca la importància i l'abundància de la col i la carbassa com a base de l'alimentació tradicional, especialment a la tardor. Indica que amb aquests dos ingredients, fàcils de cultivar i conservar, es pot nodrir tota la família ("tota la casa en passa") durant una bona temporada.

casa menjar plantes

Col sense oli, pel dimoni

És un vegetal molt sa però dessaborit. Les cols del bullit cal que siguin ben amanides, puix que si se'ls escasseja l'oli resulten dessabudes. Hom creu que perquè resultin millors cal bullir-les força i amb molta aigua. Per extensió es diu que les coses que no són bones no serveixen.

diable menjar plantes salut

Col, per què no t'has cuit ? Perquè no m'has remenat

plantes menjar

Colom, menjar fi, però de mal digerir [o pair]

Aconsella no abusar de la carn de colom

animals menjar

Cols i bledes tots el els dies ?. Al cul me les fums bullides

Es rebutja la verdura, considerada menjar per a malalts i sense cap sabor.

menjar plantes

Cols i fesols, ventre si en vols

Són difícils de pair.

menjar plantes

Cols i naps sempre van plegats

plantes menjar

Cols i naps, ventre, ja ho saps

menjar cos huma plantes

Cols que tinguis d'amanir, deixa-les bullir

Les cols del bullit cal que siguin ben amanides, puix que si se'ls escasseja l'oli resulten dessabudes. Hom creu que perquè resultin millors cal bullir-les força i amb molta aigua.

menjar plantes salut

Cols sense oli no valen un dimoni

Les cols del bullit cal que siguin ben amanides, puix que si se'ls escasseja l'oli resulten dessabudes. Hom creu que perquè resultin millors cal bullir-les força i amb molta aigua. Per extensió es diu que les coses que no són bones no serveixen.

menjar plantes

Com caldo de tramussos o de guilla que està fred i crema

S'utilitza per descriure una situació paradoxal, enganyosa o plena de contradiccions. Fa referència a una cosa que aparentment té una característica (estar fred, com el caldo de tramussos) però que en realitat produeix l'efecte contrari (crema, com el caldo de guilla/tramussos).

menjar plantes

Com el sastre terròs, que perquè no sabia cosir bullia l'arròs

plantes menjar oficis

Com estam?—Pocs diners i molta fam

Manera pessimista de contestar a la pregunta amable de «com estam?

maneres de dir menjar

Com manco honra més pa

Dit d'aquells que s'enriqueixen de manera il·legal.

menjar

Com més brut el cuiner, més gras l'amo

menjar oficis

Com més es beu menys es menja

menjar beure

Com més gros més gran mos

Valora l’abundància, siga de carns o de qualsevol altra cosa

menjar

Com més pa i més vi al celler més bruixes pel carrer

El cru hivern [època de bruixes] és el temps en què més farina i vi hi havia acumulats en les masies

menjar

Com més ranci, més bona olla

L'element i aliment que gairebé mai no manca en l'escudella per pobra que sia quan no és vegetal, és a dir sense gens de tall i de verdura soles, és el porc, puix que la carn rància d'aquest animal li dóna gust i sobretot tipisme.

menjar

Com més tros, més mos

Vol dir que quant més tenim d'una cosa, més profit podem treure'n

menjar

Com pa beneit

Abundantment i amb gran facilitat

maneres de dir menjar

Com són grosses n'entren poques, si vols més, para el cabàs

Ho diuen després d'enumerar una sèrie de fets, per indicar que encara se'n podrien retreure més.

menjar

Comprar alguna cosa per un tros de pa

Per pocs diners; barat

menjar

Comptar els mosso

Observar el que un altre menja, amb esperit de crítica per creure que menja més del que pertoca

maneres de dir menjar

Condir més que l'arròs caldós

Créixer o durar molt

maneres de dir plantes menjar

Conèixer com el pa que menjo

Conèixer quelcom molt bé. Conèixer com si fos a casa meva; saber quin pa hi donen

menjar maneres de dir

Confitura, merda dura

menjar

Consell de caputxí: no mengis sense vi

Lloança de les virtuts del vi. Les ordes caputxines tenen tradició licorera.

vinya beure menjar consells

Consell de la tia Nicolasa: si no ho pots menjar fregit menja-ho la brasa

menjar salut consells

Contra el mal de cul no hi valen serves.

La diarrea s’atura amb orxata d’arròs o de xufa, però no amb cap fruita, que sempre es laxant encara que no ho semble

salut menjar

Convenir una cosa com el pa que es menja

Necessitat urgent, imprescindible.

menjar

Convidat massa atent al plat, altre cop no és convidat

No és educat estar més pendent del menjar que de la convivència i la conversació

menjar

Coques de Sant Blai curen de tot mal

3 febrer. Fa referència a la tradició de beneir coques el 3 de febrer, festivitat de Sant Blai, patró contra el mal de coll i protector de cantaires i professionals de la veu. Aquestes coques, sovint beneïdes a l'església, es mengen tradicionalment per protegir la gola durant tot l'any.

mal menjar mesos salut sants

Còrrer rates pel ventre [o per dins la panxa]

Significa tenir molta gana o sentir el buit i el rugit a l'estómac. Aquesta sensació es descriu sovint de manera gràfica com si petits rosegadors es moguessin per l'interior de l'organisme.

animals cos huma menjar maneres de dir

Correu, correu, minyons, que l’olla cou cigrons

És una invitació als nens per anar a taula a menjar. Els cigrons solen agradar als xiquets, potser per la seua forma de bitlla

menjar plantes parentiu

Cosa dolenta, fora del ventre

Remei contra la indigestió. Fa referència a la importància de l'acte fisiològic de treure els excrements fora del cos.

cos huma menjar salut

Costar més la salsa que el pollastre

Es diu quan puja més la part secundària que la principal d’una cosa

maneres de dir animals menjar

Creix més que l'arròs caldós

S'utilitza per indicar que una cosa rendeix molt, és molt productiva, augmenta amb facilitat o dura molt de temps. Fa referència al fet que, per augmentar les racions d'un arròs caldós quan hi ha més comensals, només cal afegir-hi una mica més de brou perquè rendeixi per a tothom.

menjar plantes maneres de dir

Crema formiguers pel mes de maig si vols menjar pa

foc animals menjar mesos

Criar teranyines en la gola

Menjar massa poc

cos huma menjar maneres de dir

Cuit i menjat

Menjat de seguida que és cuit. Sense reposar

menjar maneres de dir

Cuit o cru, el foc ho ha fet

foc menjar

Cuit o cru, el menjar pur

menjar

Cura més la dieta que la llanceta

La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena

menjar salut

Cutxaró massa rebentat, propens a pa esguerrat

Vol dir que el cutxaró és el llevat que s'ha de fer amb més compte per al bon règim de la feina de flequer o pastisser

menjar

D'aigua freda i pa calent, el ventrell se'n ressent

Els aliments a temperatures anormals no són sans. Avisa que menjar pa calent acabat de coure i beure aigua freda alhora és perjudicial per a la salut, causant mals de panxa, digestions pesades i revessega (dolors al ventrell). S'utilitza per aconsellar moderació i evitar contrastos tèrmics extrems en els aliments per a una bona digestió.

aigua cos huma menjar salut beure

D'aiguardent i malvasia, fes-ne barreja, Maria

És recepta exquisida per preparar un còctel de begudes alcohòliques.

menjar plantes salut vinya

D'allò més bo

Molt bo. Suculent, exquisit, excel·lent, de primera, extra

bona menjar maneres de dir

D'anar a França Déu me'n reguard, que fan els ous ferrats amb llard.

Es menysprea la cuina francesa.

déu llocs menjar

D'arròs, cansalada i pa, en Josep us en vendrà

Més ençà el Santuari es va cuidar de la venda d'alguns queviures, amb l'objectiu de facilitar als pelegrins que ells mateixos es poguessin fer la minestra a llur conveniència, Consistia en arròs i cansalada, fent referència al qui durant molts anys tingué cura de la venda, el qual s'anomenava Josep.

menjar plantes

D'escarola i carbassa, amb poca n'hi ha massa

Subratlla la idea que, tant la carbassa com l'escarola, són aliments que cal consumir amb moderació o que no són especialment apreciats en excés en la cuina tradicional.

menjar plantes

D'hora a la taula i tard a la batalla

menjar

D'oliva oliveta, no passis de dotzeneta

menjar plantes

D'un bon cutxaró, se'n veu pa en condició

Significa que el llevat dit cutxaró té gran importància com a base principal d'una fornada, i que si és bo, en surt pa ben grenyat, esponjós i de bona vista

menjar

D'un ou el ventre no se'n mou

S'utilitza per expressar la idea que una sola unitat, especialment un ou, és insuficient per aconseguir una bona sacietat. Es fa servir per indicar que una quantitat tan petita no omple l'estómac ni aporta l'energia necessària.

cos huma menjar

D'un porc per més que en faràs més de quatre pernils no en trauràs

Fa referència al fet que hi ha un límit per a tot.

animals menjar

Damunt figues beu aigua i no te'n rigues

Aconsella beure aigua després de menjar figues, ja que la combinació es considera digestiva o refrescant. La segona part ("i no te'n rigues") subratlla la importància de seguir aquest consell de salut sense prendre-se'l a broma.

aigua menjar plantes beure

Darrera cada mossegada, una tirada fóra massa vinada, però darrera de cada tres, bo beure vi és

Tracta sobre la mesura a l'hora de beure vi mentre es menja. No és saludable beure vi a cada moment, sinó de tant en tant

menjar vinya beure

Darrera d'un bon menjar, un all

Destaca els beneficis digestius i saludables de l'all, especialment quan es consumeix cru després d'un àpat abundant. L'all és reconegut com un superaliment amb propietats antisèptiques i antibacterianes que facilita la digestió gràcies a la fibra soluble.

bona menjar plantes

Darrera d'un ou begut [o dur], vi pur

Recomana acompanyar el consum d'ous (ja siguin beguts, crus o durs) amb vi pur, entenent que és una bona combinació.

menjar vinya beure