Refranys treball

Feina feta, no corre pressa (Hi ha que fer les coses importants prompte)

treball

Feina feta, sous espera (Significa que el qui treballa té dret a la retribució)

diners, treball

Feina fins rebentar, i menjar fins a esclatar i qui té pena, plorar

riure/plorar, menjar, treball

Feina fuig, cassola vine

treball, menjar

Feina fuig, mandra no em deixis (Expressió aplicada als peresosos o ganduls)

maneres de dir, treball

Feina fuig; taverna acosta't

beure, treball

Feina? Gira l’esquena (Fugir de la feina)

cos huma, maneres de dir, treball

Fer anar els dits com uns boixets (Moure'ls molt de pressa, treballar amb llestesa)

maneres de dir, treball

Fer batre ses foranes [a algú] (Tenir-lo en un estat d'inferioritat, carregant-li les feines més feixugues o deixant-li els beneficis més magres)

maneres de dir, treball

Fer bona fusada (Fer bona feina, treballar de manera retent)

maneres de dir, treball, bona

Fer de la nit dia (Treballar durant la nit, o fer de nits allò que normalment es fa de dia)

maneres de dir, dia i nit, treball

Fer del dia nit i de la nit dia (Treballar o estar despert durant la nit i dormir o reposar durant el dia)

maneres de dir, treball, dia i nit, dormir

Fer el bambau (No fer res de profit)

maneres de dir, treball

Fer el fardell (Plegar d'una faena per anar-se'n)

maneres de dir, treball

Fer el gandul (Gandulejar)

maneres de dir, treball

Fer el gos (No treballar, no fer res)

animals, treball, maneres de dir

Fer el manta [o ser un manta] (Gandulejar)

maneres de dir, treball

Fer el que està fet, treball sense profit.

treball

Fer el ronser [o el ronsero] (Retardar-se en la feina, en el moviment, en l'acció; moure's amb indecisió)

maneres de dir, treball

Fer el sorn (No fer gens de feina. Ser un gandul)

maneres de dir, treball

Fer faena (Treballar)

maneres de dir, treball

Fer feina (Treballar)

treball, maneres de dir

Fer formatge (Estar una dona sense fer res, amb les mans sota el davantal)

maneres de dir, treball

Fer hores (Treballar un temps extraordinari a més de la jornada laboral)

treball, maneres de dir

Fer i desfer és treballar per al diable (Les coses que no es fan bé de bon principi s’han de desfer i tornar a fer)

treball

Fer i desfer, feina de matalasser [o del dimoni] (Es diu quan s'ha de tornar a fer una cosa varies voltes)

maneres de dir, treball, oficis, diable

Fer l'aigua tota clara (Treballar en va)

maneres de dir, treball, aigua

Fer la feina blana, és cosa que es recomana.

treball

Fer les coses a tall de bon boter

oficis, treball

Fer més feina que un patró pelut (Treballar intensament)

maneres de dir, treball, oficis

Fer més hores que un rellotge (Treballar molt)

maneres de dir, treball

Fer oli amb dues bigues (Fer gran negoci o treballar amb gran profit)

treball, maneres de dir, diners

Fer reixes dins d'aigua (Treballar o esforçar-se inútilment)

aigua, treball, maneres de dir

Fer sirgar (Fer treballar; obligar algú a trescar. “Sirgar” és treballar afanyosament, per obligaciço o necessitat?

maneres de dir, treball

Fer una estrebada de feina (Treballar afanyosament una temporada)

maneres de dir, treball

Fer una mampresa (Es diu d’una feina feixuga, dura)

maneres de dir, treball

Fer vida de burguès (Viure sense treballar)

maneres de dir, treball

Fer xirivia (Fer curt en una feina, en una previsió)

maneres de dir, treball

Fer [o tocar-se] la pamparruana (Estar ociós i anar d'ací d'allà, vagabundejar)

maneres de dir, treball

Fer-li mal l'os bertran [os bertran o os sacre, és l''os de la columna vertebral propi de l'ésser humà, constituït per cinc vèrtebres soldades entre elles, que forma la part posterior de la pelvis] (Ser molt peresós. Gandul)

treball, maneres de dir

Fer-se el compte del perdut (Ésser malfeiner)

treball, maneres de dir

Fer-se una bona casaca de treballar (Fer-se'n un tip, treballar molt i fatigosament)

treball, maneres de dir, indumentària

Ferrer, ferrer, fes ton afer [o fes ton mester, o ves a ton quefer] (Es diu per indicar que cadascú ha d'ocupar-se en les coses que entén, i no en les que desconeix)

oficis, treball

Fes el llit al matí, que no saps el que ha de venir (Com més prompte fa un les obligacions, més prompte queda lliure)

consells, treball, dormir

Fes nuguet i no perdràs puntet (Es refereix als treballs que es realitzen minuciosament)

maneres de dir, treball

Fes-ho bé i trobaràs gust (Les coses ben fetes són més apreciables i més duradores, i a més, donen bona fama)

treball

Fil [o punt] sense nuc, punt perdut (Significa que les coses han de deixar-se ben acabades o assegurades contra possibles accidents)

treball

Fila, Brigida, i aniràs vestida

treball, diners

Fila, Lluïsa, i portaràs camisa (Qui treballa o s’esforça acaba tenint la seua recompensa)

treball, indumentària

File qui ha filat, que Nadal ja ha passat (És una crida a reprendre les obligacions quotidianes)

mesos, treball, festivitats

Pàgina 9 de 22.

El Refranyer