treball

Qui ho vol fer tot no fares

Recomana d'enllestir una feina abans de començar-ne una altra.

treball

Qui jau i no treballa, molts cops badalla

Significa que la malfeineria sol esser causa de la fam

menjar salut treball

Qui matineja, més temps feineja

treball

Qui menja hores, caga rellotges

Es diu per reprendre els qui no toleren que els seus treballadors es distreguin de la feina per reposar

treball

Qui menja sense treballar, o és molt ric, o ha de robar

Sol ser així

diners menjar treball

Qui més cerca, menys troba.

treball

Qui més hi fa més hi perd

treball

Qui molt parla, poc treballa

parlar treball

Qui molt vol fer, no fa res

Recomana d'enllestir una feina abans de començar-ne una altra.

treball

Qui no en remena, no trenca

Significa que el qui no s'esforça, no obté el resultat que desitja

treball

Qui no es cansa de picar, fins la pedra fa espurnar

treball

Qui no fa feineta no menja coqueta

Significa que el qui vol obtenir coses valuoses o agradables ha d'esforçar-se i prendre's les molèsties que calguin per aconseguir-ho

menjar treball

Qui no fa formiguers el juliol, no els fa quan vol

Allò que no es fa en el moment oportú, o ja no es farà o es farà malament o a destemps

treball mesos animals

Qui no fila en tot l’any, fila el dia de Cap d’Any

1 gener. Qui és mandrós o deixat ha de fer quan més inoportú li resulta les coses que no havia fet quan tenia temps

any festivitats treball

Qui no llaura en dur i moll, tot l'any va amb el sac al coll

Qui no vol treballar ni quan té les coses fàcils, ha d’anar arreplegant el que pot per a sobreviure

treball any camp

Qui no llímpie el ferrament després de treballar, tampoc se llímpie el cul després de cagar

[llímpie, castellanisme = netege]. La netedat i la higiene confereixen durabilitat

persones treball

Qui no menja després de fart, no treballa després de cansat

A qui treballa se li ha de donar bon aliment.

menjar treball

Qui no menja, no pot fer feina

Per fer bona feina, s'han de ben alimentar.

menjar treball

Qui no pot més amb la càrrega, es gita

treball

Qui no pot segar, espigola

Expressió usada per a indicar que, quan un no pot obtenir allò que voldria, s'ha d'acontentar amb més poc o amb allò que és més fàcil d'obtenir

treball maneres de dir camp

Qui no reposa, fa poca cosa

Significa que el repòs moderat fa més retent el treball

treball salut

Qui no roba, no porta roba

Frase amb què es pretén disculpar el qui fa negocis bruts. Sovint la prosperitat es deu a la manca d'escrúpols, i les coses robades solen fer poc profit.

treball

Qui no sap el que és servir, no sap el que és patir

Significa que estar al servei d'un amo sol esser molt penós

treball

Qui no sap fer la feina, no sap manar

Qui coneix els secrets d’un ofici és qui sap com s’han d’evitar o superar els problemes

treball saber

Qui no sap fer les coses no sap manar-les

Qui coneix els secrets d’un ofici és qui sap com s’han d’evitar o superar els problemes

treball

Qui no té "fenya", esmola "l'enya". Escric feina i eina així, ja que és la manera com ho diem a La Llacuna .

Anoia

treball

Qui no té faena moltes se’n pensa

Es diu del que està desfeinat i busca en que entretenir-se

treball

Qui no té faena, se la busca

És una crítica a qui s’entreté en alguna activitat innecessària

treball

Qui no té feina, el gat pentina

Quan algú està desocupat i fastiguejat, fa qualsevol cosa sols per entretenir-se

animals treball

Qui no té la vespra, no té la festa

Totes les bones coses requereixen un temps d’espera o de preparació

treball

Qui no tinga res que fer, arme navio o prenga muller

Critica els inactius o els que s’entretenen en alguna tasca estranya o inhabitual per a no avorrir-se

treball mar parentiu

Qui no treballa amb les mans, treballa amb el cap

Vol dir que cal desplegar la intel·ligència per guanyar-se la vida, aprendre algun art, per no haver de fer de bastaix o de ruc de càrrega.

cos huma treball

Qui no treballa de cap, ha de treballar d'esquena

Vol dir que cal desplegar la intel·ligència per guanyar-se la vida, aprendre algun art, per no haver de fer de bastaix o de ruc de càrrega.

cos huma treball

Qui no treballa de fadrí, treballa quan és padrí

Significa que el qui quan és jove no treballa, ha de treballar quan és vell.

treball

Qui no treballa en tot l'any treballa el dia de Cap d'Any

1 gener. Qui és mandrós o deixat ha de fer quan més inoportú li resulta les coses que no havia fet quan tenia temps

any festivitats treball

Qui no treballa en tota la setmana, treballa el dia de festa

Qui és mandrós o deixat ha de fer quan més inoportú li resulta les coses que no havia fet quan tenia temps

treball setmana festa

Qui no treballa la terra a l'hivern, a l'estiu passa la mà per la paret

No collirà cap fruit i si no té hisenda, ho passarà malament.

camp cos huma estacions treball

Qui no treballa no menja ni fa bonic el diumenge

Qui no s’esforça ni té dret a menjar

treball setmana menjar

Qui no treballa quan es pollí, treballa quan es rossí

Significa que el qui quan és jove no treballa, ha de treballar quan és vell.

animals treball

Qui no treballa, dorm a la palla (Que cal estalviar per al dia de demà )

Que cal estalviar per al dia de demà

dormir diners treball

Qui no treballa, no menja, ni va mudat el diumenge

Si no treballes no guanyes diners i no pots menjar.

treball

Qui no treballe, de fam badalle

Si no guanyes per menjar ja saps, a patir fam

menjar treball

Qui no ve de bona raça, sempre fa poc i es pensa que fa massa

Qui no té voluntat i pretén quedar bé, es presenta o s’ofereix quan sap que ja és tard

bona treball

Qui paga amb faldades, paga dues vegades

Es diu quan una dona servei a una casa de pagès i de preu diu que li donin el que vulguin, la solen pagar amb una faldada de fruits o hortalisses que val més que el que costaria el servei pagat en diners

treball

Qui parla molt treballant, poca feina va endavant

treball parlar consells

Qui pasta i cern fa de tot

treball

Qui pasta i feny, tot li aconteny

Significa que el qui maneja una cosa és el qui està exposat a tots els accidents que puguin ocórrer envers d'aquella cosa

treball

Qui per a ell treballa, jornals no mira

treball

Qui pesca en mar pesca treballs

mar oficis treball

Qui poc pasta, prest se renta

Vol dir que el qui porta pocs negocis entre mans, té pocs maldecaps i aviat està llest de feines

treball

Qui porta aixada porta samarra

Qui treballa, n'obté algun benefici, encara que siga modest.

treball

Qui primer arriba a la feina s'emporta l'eina

treball

Qui primer arriba primer mol, si el moliner vol

Qui és més diligent, matinador o llest que els altres, els porta avantatge

oficis treball

Qui primer és al molí, primer mol

Significa que la persona més diligent, matinadora o ràpida obté avantatge o prioritat. Aquesta dita destaca la importància de la proactivitat, on arribar primer al lloc de treball o a una oportunitat garanteix ser atès primer.

treball

Qui ronda massa en diumenge mal treballa en dilluns.

A causa del cansament.

setmana treball

Qui sempre juga i mai no treballa, somnia

joc treball

Qui serveix l'altar ha de viure de l'altar

Significa que tot treball mereix retribució

diners treball

Qui son jornal ha de fer, començar prest li convé

Es diu per significar que per un millor rendiment cal dedicar el màxim de temps al treball.

diners treball

Qui s’ajoca i no treballa, més d’una volta badalla

[ajocar-se = gitar-se]. Qui es dedica al descans i no a les obligacions ha de lamentar en algun moment no tenir què dur-se a la boca i badallar de gana, no de son

dormir treball

Qui té boca per a parlar ha de tenir mans per a treballar

Significa que el qui promet o braveja, ha de complir.

cos huma parlar treball

Qui té bon ofici, té bon benefici

Significa que el qui sap treballar bé d'un ram determinat, en treu profit

treball oficis

Qui té cavalls, té treballs

En general, qui cria o té animals, té obligacions tot l’any

animals treball

Qui té cucs, que pele fulla, que els meus ja dormen de la una animals

Aquesta és una frase popular molt típica, sovint utilitzada per dir, de manera irònica i una mica grollera, que cadascú s'ocupi dels seus propis assumptes o problemes, ja que un mateix ja té prou feina o ja ha acabat la seva. L'origen ve de l'època de la cria del cuc de seda, que requeria molta feina per recollir fulles de morera per alimentar-los.

animals treball

Qui té cul de mal seient, no n’acaba cap i en comença cent

Critica els inconstants i els indecisos

persones treball

Qui té diligència, mai té fred

Es refereix a una persona activa.

treball

Qui té dos i gasta tres, lladre és

treball

Qui te el cul llogat, no s'assenta quan vol

Significa que qui treballa per a un altre o depèn de la voluntat d'un superior no és amo de les seves pròpies accions ni del seu temps. Implica que la submissió laboral o personal impedeix actuar amb llibertat, obligant a sotmetre's a les ordres o horaris dels qui controlen la situació.

cos huma diners treball maneres de dir

Qui té es jornal, que el faça

Vol dir que la feina assenyalada a un no l'ha de fer un altre

treball diners

Qui té gent i no hi va, si és ric, pobre es fa

Es refereix al qui té treballadors que fan feina per ell i no té esment a vigilar-los

gent treball

Qui té ofici, té benefici

Significa que el qui sap treballar bé d'un ram determinat, en treu profit

oficis treball

Qui té ofici, té pa

Significa que el qui sap treballar bé d'un ram determinat, en treu profit

oficis treball

Qui té por dels ocells, que no sembre vesses

La millor manera de no patir un mal és evitar qualsevol motiu que el puga produir

treball animals

Qui té terra de secà Cava i cava i cavarà

camp treball

Qui té traça manual no pot patir gana

Significa que amb habilitat s'aconsegueixen bons resultats

treball

Qui té treballadors i no se’l veu, se fa pobre i no s’ho creu

Es refereix al qui té treballadors que fan feina per ell i no té esment a vigilar-los

treball

Qui té vinya, té tinya

[tinya = malaltia parasitària de la pell]. Les ocupacions i els negocis impliquen obligacions i maldecaps

treball vinya

Qui treballa de gust tota la setmana el diumenge treballa de mala gana.

Amb tota la raó del món.

setmana treball

Qui treballa el dia de cap d'any, treballa tot l'any

El primer dia de l'any és un dia de gràcia, i, sobretot, es creu que assenyala el que passarà durant tota la resta de l'any; així, doncs, sempre, es procura que el que s'hagi de fer en aquest dia sigui falaguer i agradós. Es creu que és bo no treballar, puix que si es fes, seria la causa de treballs per l'any que comença. Però, en canvi, es creu que no és just de dedicar-se en absolut a la vagància…

any treball

Qui treballa el dia de festa, treu el cul per la finestra

Qui actua contràriament al costum general, es fa de notar i és criticat

treball festa

Qui treballa en la joventut, en la vellea té salut

Depèn d’en què treballe, però en general, si

treball vell persones salut

Qui treballa l'espart mai no va fart

El rendiment dels esparters (corders, espardenyers, sariers, etc.) no donava per a moltes alegries.

treball

Qui treballa malament, enganya la gent

treball mal gent

Qui treballa pel juny, treballa amb orgull

L’activitat en condicions penoses és un mèrit i, a vegades, una heroïcitat

mesos treball

Qui treballa, a Déu prega

Qui treballa fa tan bona acció com si resara, perquè està ajundant-se a si mateix sense esperar la possible ajuda del cel

treball déu

Qui treballa, és just que menge i es mude cada diumenge

El fet de treballar confereix uns drets

treball festa menjar

Qui treballa, té pa i palla

Denota que el treball proporciona la subsistència i els  augments de la casa.

casa menjar treball

Qui va als balls, passa treballs

festa treball

Qui va darrera, tanca la barrera

Implica responsabilitat sobre l'ordre i la seguretat per part de qui queda endarrerit. S'utilitza per indicar que l'última persona d'un grup té la responsabilitat de tancar la porta, reixa o barrera, assegurant que tot quedi endreçat o segur en sortir.

treball

Qui va davant, porta la càrrega

treball

Qui va molt als mercats, si és pagès mai no té ducats

Abans, anar molt a les fires, estava mal vist.

oficis treball

Qui ve de mala raça, sempre fa poc i es pensa que fa massa.

Critica les persones malfeineres

persones treball mal

Qui vetla no matina

Qui fa vida noctàmbula, difícilment podrà alçar-se enjorn, perquè el cos necessita el seu temps de descans

dormir treball

Qui vetlla de diumenge no treballa de dilluns.

dormir setmana treball

Rascar-se la panxa

Estar ociós

maneres de dir treball cos huma

Recades sense cistella, per a la vella

[Recades: encàrrecs o anar a collir alguna cosa]. Certs encàrrecs o feines, si no van convenientment compensats, val més no fer-los.

persones treball

Res s'espera tant com la feina.

Hi ha coses que es poden esperar, una de les quals sol ser aquella feina que no és urgent però que sovint creiem que ho és.

treball

Roda adormida, poca feina i mal polida

Significa que el terrisser que no fa voltar veloçment la roda, no treu el treball net ni ben fet

oficis treball

Rodar cap avall no porta treball

treball

Sa bugada de Na Xesca, si no és calenta ja és fresca

Ho diuen parlant de bugades o neteges mal fetes

treball

Saber fer dels set oficis

Saber-ho fer tot, esser bo per a fer moltes i diverses coses

saber oficis treball