`

Refranys treball

casa treball diners riure/plorar

Qui gasta els doblers en obra, rient rient se fa pobre

Es diu perquè els treballs de construcció i reparació d'edificis sempre resulten més costosos del que s'ha calculat, i solen produir gran desequilibri en el pressupost del qui els paga

menjar salut treball

Qui jau i no treballa, molts cops badalla

Significa que la malfeineria sol esser causa de la fam

treball

Qui menja hores, caga rellotges

Es diu per reprendre els qui no toleren que els seus treballadors es distreguin de la feina per reposar

treball

Qui no en remena, no trenca

Significa que el qui no s'esforça, no obté el resultat que desitja

menjar treball

Qui no fa feineta no menja coqueta

Significa que el qui vol obtenir coses valuoses o agradables ha d'esforçar-se i prendre's les molèsties que calguin per aconseguir-ho

treball mesos animals

Qui no fa formiguers el juliol, no els fa quan vol

Allò que no es fa en el moment oportú, o ja no es farà o es farà malament o a destemps

treball any festivitats

Qui no fila en tot l’any, fila el dia de Cap d’Any

Qui és mandrós o deixat ha de fer quan més inoportú li resulta les coses que no havia fet quan tenia temps

treball any camp

Qui no llaura en dur i moll, tot l'any va amb el sac al coll

Qui no vol treballar ni quan té les coses fàcils, ha d’anar arreplegant el que pot per a sobreviure

treball maneres de dir camp

Qui no pot segar, espigola

Expressió usada per a indicar que, quan un no pot obtenir allò que voldria, s'ha d'acontentar amb més poc o amb allò que és més fàcil d'obtenir

treball salut

Qui no reposa, fa poca cosa

Significa que el repòs moderat fa més retent el treball

treball

Qui no sap el que és servir, no sap el que és patir

Significa que estar al servei d'un amo sol esser molt penós

treball saber

Qui no sap fer la feina, no sap manar

Qui coneix els secrets d’un ofici és qui sap com s’han d’evitar o superar els problemes

treball

Qui no sap fer les coses no sap manar-les

Qui coneix els secrets d’un ofici és qui sap com s’han d’evitar o superar els problemes

treball

Qui no té faena moltes se’n pensa

Es diu del que està desfeinat i busca en que entretenir-se

treball

Qui no té faena, se la busca

És una crítica a qui s’entreté en alguna activitat innecessària

animals treball

Qui no té feina, el gat pentina

Quan algú està desocupat i fastiguejat, fa qualsevol cosa sols per entretenir-se

treball

Qui no té la vespra, no té la festa

Totes les bones coses requereixen un temps d’espera o de preparació

treball mar parentiu

Qui no tinga res que fer, arme navio o prenga muller

Critica els inactius o els que s’entretenen en alguna tasca estranya o inhabitual per a no avorrir-se

any festivitats treball

Qui no treballa en tot l'any treballa el dia de Cap d'Any

Qui és mandrós o deixat ha de fer quan més inoportú li resulta les coses que no havia fet quan tenia temps

treball setmana festa

Qui no treballa en tota la setmana, treballa el dia de festa

Qui és mandrós o deixat ha de fer quan més inoportú li resulta les coses que no havia fet quan tenia temps

menjar treball

Qui no treballe, de fam badalle

Si no guanyes per menjar ja saps, a patir fam

bona treball

Qui no ve de bona raça, sempre fa poc i es pensa que fa massa

Qui no té voluntat i pretén quedar bé, es presenta o s’ofereix quan sap que ja és tard

treball

Qui paga amb faldades, paga dues vegades

Es diu quan una dona servei a una casa de pagès i de preu diu que li donin el que vulguin, la solen pagar amb una faldada de fruits o hortalisses que val més que el que costaria el servei pagat en diners

treball

Qui pasta i feny, tot li aconteny

Significa que el qui maneja una cosa és el qui està exposat a tots els accidents que puguin ocórrer envers d'aquella cosa

treball

Qui poc pasta, prest se renta

Vol dir que el qui porta pocs negocis entre mans, té pocs maldecaps i aviat està llest de feines

oficis treball

Qui primer arriba primer mol, si el moliner vol

Qui és més diligent, matinador o llest que els altres, els porta avantatge

treball

Qui primer és al molí, primer mol

Qui és més diligent, matinador o llest que els altres, els porta avantatge

diners treball

Qui serveix l'altar ha de viure de l'altar

Significa que tot treball mereix retribució

treball dormir

Qui s’ajoca i no treballa, més d’una volta badalla [ajocar-se = gitar-se]

Qui es dedica al descans i no a les obligacions ha de lamentar en algun moment no tenir què dur-se a la boca i badallar de gana, no de son

treball oficis

Qui té bon ofici, té bon benefici

Significa que el qui sap treballar bé d'un ram determinat, en treu profit

animals treball

Qui té cavalls, té treballs

En general, qui cria o té animals, té obligacions tot l’any

treball animals

Qui té cucs, que pele fulla, que els meus ja dormen de la una animals

Significa que cadascú ha de treballar en allò que entén o per a què té capacitat

maneres de dir treball cos huma diners

Qui te el cul llogat, no s'assenta quan vol

Qui treballa a jornal no pot fer lo que vol i quan vol

treball diners

Qui té es jornal, que el faça

Vol dir que la feina assenyalada a un no l'ha de fer un altre

gent treball

Qui té gent i no hi va, si és ric, pobre es fa

Es refereix al qui té treballadors que fan feina per ell i no té esment a vigilar-los

oficis treball

Qui té ofici, té benefici

Significa que el qui sap treballar bé d'un ram determinat, en treu profit

oficis treball

Qui té ofici, té pa

Significa que el qui sap treballar bé d'un ram determinat, en treu profit

treball animals

Qui té por dels ocells, que no sembre vesses

La millor manera de no patir un mal és evitar qualsevol motiu que el puga produir

treball

Qui té traça manual no pot patir gana

Significa que amb habilitat s'aconsegueixen bons resultats

treball

Qui té treballadors i no se’l veu, se fa pobre i no s’ho creu

Es refereix al qui té treballadors que fan feina per ell i no té esment a vigilar-los

treball vinya

Qui té vinya, té tinya [tinya = malaltia parasitària de la pell]

Les ocupacions i els negocis impliquen obligacions i maldecaps

treball festa

Qui treballa el dia de festa, treu el cul per la finestra

Qui actua contràriament al costum general, es fa de notar i és criticat

treball vell persones salut

Qui treballa en la joventut, en la vellea té salut

Depèn d’en què treballe, però en general, si

mesos treball

Qui treballa pel juny, treballa amb orgull

L’activitat en condicions penoses és un mèrit i, a vegades, una heroïcitat

treball déu

Qui treballa, a Déu prega

Qui treballa fa tan bona acció com si resara, perquè està ajundant-se a si mateix sense esperar la possible ajuda del cel

treball

Qui va darrera, tanca la barrera

Significa que el qui es retarda, anant amb altres, té la feina de deixar les coses arreglades

dormir treball

Qui vetla no matina

Qui fa vida noctàmbula, difícilment podrà alçar-se enjorn, perquè el cos necessita el seu temps de descans

persones treball

Recades sense cistella, per a la vella

Certs encàrrecs o feines, si no van convenientment compensats, val més no fer-los

oficis treball

Roda adormida, poca feina i mal polida

Significa que el terrisser que no fa voltar veloçment la roda, no treu el treball net ni ben fet

treball

Sa bugada de Na Xesca, si no és calenta ja és fresca

Ho diuen parlant de bugades o neteges mal fetes