Tema
treball
1.061 refranys catalogats sota aquest tema.
Salut i feina, i un bon forat per guardar l'eina
Que aquest forat serveix per amagar l´eina amb la qual consegueixen la feina però d'una manera no molt digna
bona salut treball
Sant Antoni dels Reguers, carregat de llumaners, menjar, beure i no fer res
[Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona]. S'aplica a la persona que es conrea molt, que fa bona vida i descansada.
llocs menjar sants treball beure
Sant Miquel passat, mana tant l'amo com el criat.
29 setembre. Era el moment de renovar o rescindir els contractes laborals. Un cop passat el dia 29, si el contracte no s'havia renovat, el criat era lliure. En aquest interval fins que no trobava un nou amo, ningú el podia manar. Era el moment de les "miquelades", quan es veien carros amunt i avall traslladant les pertinences de les famílies que canviaven de masoveria.
sants treball
Sant Pancraç, doneu-nos feina i salut per a fer-la
12 maig. Aquest sant és conegut com el patró dels qui busquen feina i el protector de la salut. Es demana al sant no només aconseguir un lloc de treball (feina), sinó també tenir la fortalesa física i mental per dur-lo a terme (salut).
mesos salut sants treball
Sant Pancraç, salut i feina pel nostre braç i trobar qui la faci
12 maig. És una petició de protecció laboral i benestar personal. Se l'invoca perr demanar salut, feina i la capacitat física per realitzar-la. Es considera el patró dels treballadors i els desocupats, sovint representat amb julivert per atraure sort en l'àmbit laboral.
mesos salut sants treball
Saps que va dir Hueso? : - Mentre ho manes, fes-ho
Es respon als que estan sempre donant ordres als altres en comptes d'actuar ells mateixos
treball
Se t'aferrarà l'arròs
Avisem a una persona que si no s'espavila no podrà enllestir la feina que té entre mans
maneres de dir treball plantes
Segons la fama, la faena
Tots prefereixen els serveis del professional que ha aconseguit una bona reputació als d’un altre
treball
Semblar un sabre nu
Ser una persona molt activa i que fa treballar o moure's tots els qui li van entorn
maneres de dir treball
Semblar [o Parèixer] l'obra de la Seu
Esser una feina o empresa de molta durada
treball maneres de dir
Sempre hi és per un cap
Es diu d'una persona voluntariosa i treballadora
maneres de dir treball
Sense faena
Desocupat
maneres de dir treball
Sense menjar fa mal treballar.
mal menjar treball
Senyals al cel, treballs [o afans] a la terra
Les labors agrícoles s’han de fer atenent les estacions, les llunacions i l’oratge. Indica que els canvis meteorològics (com ara trons, llamps o la formació de núvols com les "cabretes") auguren pluja, la qual cosa obliga els agricultors a preparar-se per a les feines de camp o a recollir-se.
camp oratge treball
Ser com lo ruc del Pla, que, encara no veu l'albarda, ja es posa a suar.
Ho diuen d'un qui no va de feina
animals treball
Ser curt de mans
No ser expedit en el treball
maneres de dir treball cos huma
Ser feina-fuig
Es diu de qui és poc treballador
maneres de dir treball
Ser home de molts officis
Dit per a referir-se a aquell que s'adapta a qualsevol situació o circumstància
maneres de dir persones treball
Ser llarg de mans
Que abasta a fer molta feina
maneres de dir treball cos huma
Ser més gos que anra
Tindre peresa extrema
treball maneres de dir animals
Ser més gos que dilindon
Tindre peresa extrema
animals maneres de dir treball
Ser més gos que el jaure
Tindre peresa extrema
maneres de dir treball
Ser mes gos que manat a fer
Ser poc treballador
maneres de dir treball animals
Ser mes gos que un pont assolat
Ser poc treballador
maneres de dir treball
Ser més vago que el jaure
Ser molt peresós
maneres de dir treball
Ser pa i mel
Molt fàcil
treball maneres de dir
Ser treballador com una formiga
Ser molt treballador
maneres de dir treball animals
Ser un ase de feina
Ser molt treballador
treball maneres de dir animals
Ser un endernec de feina
Ser molt treballador
maneres de dir treball
Ser un escarràs de feina
Ser molt treballador
treball maneres de dir
Ser un feina-fuig
Ser un gandul
maneres de dir treball
Ser una formigueta
Ser una persona treballadora i estalviadora
maneres de dir treball diners
Ser una màquina
Tindre, una persona, una resistència física molt gran, una gran capacitat de treball
maneres de dir treball
Ser [o fer] com els ases d'Urgell [o d'Artà] que només de veure càrrega [o el bast] ja suen
Esser molt malfeiner, no voler fer gens de feina
animals maneres de dir treball
Serveix a senyor, i tindràs dolor
Significa que estar al servei d'un amo sol esser molt penós
treball
Setembre setembral, portador de mal
Això diuen, probablement perquè s’han acabat les vacances i tothom retorna a les obligacions
mal treball mesos
Si bufa en Joanet dels ventalls, tindràs, mariner, treballs
Aquesta dita marinera fa referència a la tramuntana, el vent del nord que, quan bufa amb força, complica o impedeix la feina dels pescadors i navegants. En Joanet dels ventalls és una personificació popular del vent de tramuntana, un vell conegut de la gent de mar. De fet, cada zona de la nostra costa té un nom o altre per batejar el vent dolent de la contrada. A Cadaqués és en Joan de Narbona, a Roses, Joan Gavatx, a Tarragona en Joanillo de Prades i a Mallorca se'n diu Joan de sa Bufera (…)
oficis treball mar
Si de dia vols profit, que no et trobe el sol al llit
Qui es lleva d'hora pot aprofitar més el temps.
dormir treball dia i nit
Si ensomnies que eres comte, i eres un trist jornaler, ja vindrà l'amo de la casa a cobrar-te l'alquiler
Expressa una mena de conformisme i la negació de les capacitats de millora i progrés. Se suposa que s'utilitzarà per dur somiadors a la realitat
persones treball
Si et canses, criba les granses
Relacionat amb la feina de tamissar o cribar el guix a utilitzar per arreglar les parts de casa. Les granses són les despulles i rebuig que es treu del guix quan el cernen.
treball
Si feina tu fas fer, en pagar sigues lleuger
treball
Si files com es nas, tot açò tindràs
Significa que no s'ha de perdre gens de temps, que qualsevol moment ben aprofitat contribueix a la tasca total
diners treball
Si files per Cap d'Any, filaràs tot l'any
1 gener. Hi ha llocs on creien que la feina que es feia aquest dia era la que es faria durant tot l'any.
any treball
Si fora de dia, filària
Es refereix a algú que es excusa per no fer alguna cosa
treball
Si glaça molt pel gener, vinga jeure i no fer res
Fa referència a l'època de l'any en què el camp es troba adormit o gelat pel rigor de l'hivern, de manera que la feina agrícola s'atura.
mesos oratge treball
Si la dona no estalvia, cap jornal és prou
Vol dir que, a vegades, de poca cosa vénen pèrdues molt importants
diners treball parentiu
Si la porquera és mestressa, ¿qui guardarà els porcs?
Vol dir que en totes les empreses ha d'haver-hi distinció entre càrrecs directius i serveis subalterns
animals treball
Si no vols patir amb desfici, dóna als teus fills un ofici
Qui té un ofici trobarà faena allà on vaja
parentiu treball oficis donar
Si ofici brut vols fer aprèn de ferrer
Fa referència a la duresa i la brutícia inherent al ofici de fornal, on el carbó, el fum i el contacte directe amb els materials deixen les mans ben negres.
oficis treball ensenyar
Si per guanyar més he de treballar més, no hi veig l'avantatge.
treball
Si poc es guanya filant, menys es guanya mirant
Ens diu que cap guany no és menyspreable, sobretot si el comparem amb el guany zero
treball diners
Si t'ajeus en el treball, mai no avançaràs ni un mall
treball
Si t'arriba la inspiració, que t'ha agafi treballant.
treball
Si tens cavalls, no et faltaran treballs
animals treball
Si treballes menjaràs, i si no, dejunaràs
S’explica bastant clarament
menjar treball
Si vols criar-te bo i sa, la feina de avui guarda-la per demà
Norma de vida per als malfaeners.
bona salut treball
Si vols estar gras i lluent, busca feina a l'ajuntament
treball
Si vols estar gras, fes-te de l'ajuntament
treball
Si vols que et dure, fes que sues
Allò que més costa de fer o aconseguir és el que més s’aprecia
treball
Si vols que et toqui la loteria, treballa de nit i de dia
La millor sort és la certesa dels diners guanyats honestament amb el propi esforç
treball joc diners dia i nit
Si vols saber que és suar, veste'n un dia a cavar
Més clar, aigua. No hi ha res com el treball físic intens sota el sol per descobrir què significa de veritat suar la cansalada.
camp treball saber
Si vols ser un bon pescador lleva't la corbata i pescaràs millor
Cada treball vol els mitjans adequats
bona treball oficis mar
Sigues, dilluns, ben arribat si salut i feina ens has portat
Dóna la màxima importància a la salut i al treball.
salut setmana treball
Siguin teus o dels demés, no estiguis sense diners.
diners treball
Socaire, feina de jaio
oficis mar treball
Soroll de telers, soroll de diners
On hi ha activitat, hi ha benefici
treball diners
T'han fotut i no t'han pagat
Es diu a qui després d'haver realisat un treball per a un atre no ho ha cobrat
maneres de dir treball diners
Tant patirem per un ai com per una ceba
Significa que en coses de molt de treball o molèstia, no té importància afegir-hi una molestia més
treball plantes
Teixidor de a tant el pam, patidor de fam
Sentencia que qui es compromet a treballar a estall no obtindrà mai el guany que es pensava, perquè l’empresa ja ho ha calculat massa bé perquè no hi arribe i treballe més de pressa
treball diners oficis
Teixint i filant, la vida va passant
El temps de treball consumeix un terç de la nostra vida
treball
Temps a vindre
En el temps futur
treball maneres de dir
Tenir arrancada de cavall [o rossí] i parada de burro [matxo o somera]
Es diu quan qualsevol activitat o empresa comença amb gran empenta i ímpetu, però prompte recula, perd el coratge o l’activitat cessa
animals treball
Tenir el cul llogat
És una expressió catalana que significa no ser amo de si mateix ni del propi temps, depenent totalment de les ordres o la voluntat d'un altre. Indica falta d'independència, sovint lligada a l'àmbit laboral, on s'ha de demanar permís per actuar.
cos huma treball maneres de dir
Tenir el llangardaix amarrat a l'esquena
Tenir molta mandra, esser malfeiner
animals maneres de dir treball
Tenir el menjar de bo i el treballar de malalt
Menjar molt i treballar poc
maneres de dir treball salut menjar bona
Tenir el més calent a l’aigüera
Tenir la feina per fer
maneres de dir treball
Tenir molta pala
Tenir molta grandària o molta feina d'enfornar i desenfornar; es diu d'un forn o d'una pastisseria
treball maneres de dir
Terra de Xauxa
País imaginari, on hi ha una gran abundància i on tothom pot viure regaladament sense treballar
maneres de dir treball
Tindràs dia de profit si no et pilla el sol al llit
El temps que es dedica al descans i al solaç no es dedica a coses profitoses
treball dormir dia i nit
Tindre al pap [una feina]
Estar a punt d'enllestir-la
maneres de dir treball
Tindré bon budellet
Tenir una feina que sense esforç permeta viure còmodament
cos huma maneres de dir treball
Tindre els collons pelats [de fer alguna cosa]
Vol dir que té molta experiència duent a terme un treball, tasca o activitat
treball maneres de dir
Tindre més faena que el pont
Tindre molta faena
maneres de dir treball
Tindre més faena que els Reis d'Orient
6 gener. Tindre molta faena. És l'expressió definitiva per quan no dónes l'abast, perquè ens imaginem Ses Majestats repartint paquets per a tothom en una sola nit.
festivitats treball maneres de dir
Tindre més faena que un negre en un camp de canyamel
S'utilitza per a descriure una situació de treball extrem, explotació o tindreíssimes tasques pendents. Al·ludeix directament a l'època de l'esclavitud. La recollida de la canya de sucre (canyamel) era una de les tasques agrícoles més dures, físicament esgotadores i perilloses.
treball maneres de dir
Tindre prou pa tallat
Tindre prou faena per fer
maneres de dir treball
Tindre seguida
Tindre feina
maneres de dir treball
Tindre un os en l'esquena
Ser un gandul
cos huma maneres de dir treball
Tirar el lleu
Ofegar-se o rebentar de còrrer o fer algun treball.
treball maneres de dir
Tirar l'art, feina de bou
mar oficis treball
Tirar milles
Avançar, no entretenir-se en una feina
maneres de dir treball
Tirar-se la feina (o una obligació , o les responsabilitats , etc.) a l'esquena
Prendre's la feina, una obligació, les responsabilitats, etc., a la lleugera, no posar-hi interès
cos huma maneres de dir treball
Tocar el violó
Perdre el temps miserablement, sense fer res de profit
treball maneres de dir
Tocar-se els collons
No fer res de feina
cos huma maneres de dir treball
Tocar-se els ous
Estar sense fer res
maneres de dir treball cos huma
Tocar-se la fava
Estar sense fer res
treball plantes maneres de dir
Tocar-se la pampa
Estar ociós, no fer res de profit
maneres de dir treball
Tomar un bon jai
Fer molt poca feina
treball maneres de dir
Tot cansa
Sentencia que tota activitat repetida, inclús la més plaent, acaba cansant i avorrint a qui la practica
treball maneres de dir
Tot és farà i encara plegarem dòra
treball