Refranys treball

Fins a mitjanit és avui (Ho diuen aquells a qui es reprèn perque no fan via en el treball)

treball

Fugint de la faena en fa prou (És una crítica als malfeiners que fan més faena evitant fer-ne que fent-ne)

treball

Fugir de fam i de feina (Ésser molt peresós, procurar no treballar)

treball, maneres de dir

Fugir el llom (Evitar el treball )

maneres de dir, treball, cos huma

Fuig, feina, fuig! (Tindre poques ganes de treballar)

maneres de dir, treball

Fusada menuda, a cabdell ajuda (Vol dir que les coses que semblen insignificants sempre són una ajuda per a fer el munt gros)

treball

Gaiato i senaieta, i viure esquena dreta (Es diu al·ludint als captaires que podrien treballar, però prefereixen captar com a feina més descansada)

treball

Gandul com una estaca (Molt malfaener, que mai té ganes de fer feina. Poc treballador)

maneres de dir, treball

Garbejar i batre amb animal d'altre (Ser profitós)

animals, camp, maneres de dir, treball

Girar-se feina (Venir molta feina en poc temps)

maneres de dir, treball

Gos fart, no caça (Vol dir que l'home, per a treballar, necessita un estímul)

treball, caça, maneres de dir, animals

Gos lligat no caça bé (En sentit ampli, significa que qui no té llibertat absoluta no pot treballar convenientment)

animals, caça, treball

Gratar-se la panxa (Estar sense fer res)

cos huma, maneres de dir, treball

Guanyar-se el pa (Treballar per a viure)

treball, maneres de dir

Guanyar-se les garrofes [o viure la vida] (Treballar per a viure)

treball, plantes, maneres de dir

Guanyar-se les mongetes (Treballar per a viure)

maneres de dir, treball, plantes

Guanyar-se les veces (Guanyar-se el menjar per a viure)

maneres de dir, treball, menjar

Haver d'afanyar els diners (Haver de treballar molt per aconseguir-ne)

maneres de dir, treball, diners

Haver d'estirar amb uns ternals (Hom ho diu dels ganduls, dels qui no es posen mai a treballar si algú no els va manant)

maneres de dir, treball

Haver de dir arri [a algú] (Hom ho diu de qui no vol treballar gaire.)

maneres de dir, treball

Haver de menar la pressa (Hom ho diu de qui no vol treballar gaire)

treball, maneres de dir

Haver de menjar moltes sopes (Haver de treballar o esforçar-se durant molt de temps per arribar a saber o tenir una cosa)

maneres de dir, treball

Haver de rosegar l'os (Passar-ho malament en una feina i haver-ho de suportar)

maneres de dir, treball

Haver-hi teca (Haver-hi menjar. També vol dir restar molta feina per fer, en un lloc)

maneres de dir, treball, menjar

Haver-lo mossegat el gos d'en Mandra (No fer gens de feina)

treball, maneres de dir, animals

Haver-n'hi de més fins (No destacar, algú, en la seva feina)

maneres de dir, treball

Haver-se guanyat el jornal (Tindre'l merescut)

maneres de dir, treball

Hem fet el molt, hem d'acabar de fer el poc (Hom ho diu per demanar un darrer esforç quan es fa una tasca)

treball, maneres de dir

Hereu firaire no dura gaire

treball

Hi ha temps d'obrar i temps de reposar (Justifica la necessària alternança entre treball i descans)

dormir, temps, treball

Home de molts oficis (Persona que treballa o ha treballar en treballs o professions diferents)

treball, maneres de dir

Home de molts oficis, mestre de res [o pobre segur, o pobre amb desfici] (Significa que el qui es dedica a moltes professions, no s'hi sol guanyar la vida)

treball, oficis

Home de molts oficis, o pobre o ric (Qui sol fer moltes feines sol ser perquè, en cap de les que fa, no cobra gaire)

persones, treball

Home de molts oficis, pobre segur (Qui sol fer moltes feines sol ser perquè, en cap de les que fa, no cobra gaire)

oficis, persones, treball

Home fart mai fa bon pap [o no és menjador] (vol dir que els qui estan ben abastits i no senten la necessitat de treballar, generalment s'esforcen poc a fer feina)

menjar, treball, persones

Home fart, porteu-lo a jeure [o Home fart, Déu li dó bon son] (Vol dir que després de menjar molt no poden fer feina bé)

persones, menjar, déu, treball

Home fart, sempre fa tard (Vol dir que els qui estan ben abastits i no senten la necessitat de treballar, generalment s'esforcen poc a fer feina)

menjar, persones, treball

Home refranyer, gos i malfaener (És una crítica a qui passa més temps xarrant que fent faena o coses de trellat i profit)

persones, treball

Home xarrador, faena per l'aire (Qui xarra molt, o no treballa, o ho fa lentament o sense posar-hi l’atenció que caldria)

treball, persones, parlar

Home xarrador, poc treballador (Qui xarra molt, o no treballa, o ho fa lentament o sense posar-hi l’atenció que caldria)

parlar, persones, treball

Hora extra (Treballar més de la jornada laboral)

maneres de dir, treball

Igual és un regle que no estiga tort (Es diu com a reprensió a qui no li importa que algun treball s’haja fet malament i diu “És igual”)

treball

Infants petits, treballs petits; infants grans, treballs grans

treball, persones

Ja en farem, de feina! (Es diu amb ironia a qui no està fent res)

maneres de dir, treball

Ja que has fet el molt, fes el poc (Hom ho diu per demanar un darrer esforç quan es fa una tasca)

maneres de dir, treball

Jeure com un porc (Jeure molt a l'ampla, sense miraments o sense pensar en el treball)

animals, maneres de dir, treball

Jornal pagat, braç trencat [o Jornal pagat, al camp va molt cansat] (Vol dir que no convé pagar les feines per endavant, perquè el qui les ha de fer té peresa de fer-les)

diners, treball, camp

Jornal petit n'aconsegueix un de gros

treball, diners

Jornaler que canta fa més via

treball, cantar, oficis

Jugar i passejar, quan no s'ha de treballar

joc, treball

Pàgina 10 de 22.

El Refranyer