`

Refranys salut

salut

Tot el que cou cura

Es diu com a consolació a qui té una ferida o un ma

menjar salut

Tot el que es menja de gust fa profit

Les coses fetes amb gust sempre estan ben fetes.

salut

Tot es muda i la pell s'arruga

En referència al pas del temps.

mal salut

Tot mal és febre

Vol dir que tota malaltia és perillosa, encara que els seus símptomes no sien gaire visibles o alarmants

mort salut

Tot té remei, menys la mort.

Són paraules de consolació davant la desgràcia.

salut cos huma

Tots els mals quan piquen curen menys el mal d'ulls

La picor és la manifestació que el cos està reaccionant contra el mal

oratge salut

Tramuntana, bergantana

Vol dir que la tramuntana és dolenta per a la salut

oratge salut

Tramuntana, ni bona ni sana

Cap vent procedent del nord és saludable

bona gent menjar salut

Tranquil·litat i bons aliments tenen sanes les gents

Locució amb què hom recomana de fer o de prendre les coses amb calma.

maneres de dir salut colors

Trencar el color

Començar una fruita a prendre color. Empal·lidir

maneres de dir salut

Trencat de color

Amb mala cara, fent carussa

persones salut festa foc casa

Tres topins en un foc assenyalen festa i tres dones en una casa engendren pesta

L’escalfor i el menjar fan alegria, mentre que massa dones juntes acaben fent maldecap

maneres de dir salut cos huma

Treure el sol del cap

Pràctica per curar les insolacions

salut maneres de dir

Treure [algú] de seny

Fer-li perdre els sentits

cos huma festivitats mesos oratge salut

Trons per la Candelera, mal de cap i mal d’orella

2 febrer. Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents

salut plantes saber

Un boig a dalt, un savi a la soca

Significa que l'olivera s'ha d'esporgar fort i s'ha d'adobar amb molta cura

cos huma salut

Un bon ventrell paeix pedres

Tenir capacitat per tolerar o fer coses desagradables.

oficis salut

Un capellà tot ho beneeix, un pagès tot ho manté, i un metge no cura res

Tres explicacions molt iròniques i que no sempre s'ajusten a la veritat.

salut dormir déu

Un cop tips, Déu ens do son

Significa que després de menjar bé, convé fer una bona dormida

salut

Un diner de mal i cinc sous d'emplastre

Es diu per censurar l'exageració en les lamentacions o en les precaucions per coses de poca importància

mort persones salut

Un jove pot morir, però un vell no pot viure

Vol dir que ningú no s'escaparà de la mort, però que qui més exposat hi està són les persones grans.

mort salut

Un metge cura, dos espatllen i tres maten

Recomanen posar-se en mans d'un sol metge., ja que com més metges té un malalt, més mal servit n'està, donat que quan hi ha una comissió, no es posen d'acord ni arriben a cap decisió.

oficis salut

Un metge cura; dos dubten; tres, sepulten

Recomanen posar-se en mans d'un sol metge., ja que com més metges té un malalt, més mal servit n'està, donat que quan hi ha una comissió, no es posen d'acord ni arriben a cap decisió.

diners salut

Un no sap quan es pateix més, si amb diners sense salut, o amb salut sense diners.

Es pot dubtar respecte al que és prioritari, la qual cosa vol significar en realitat que és tan greu no tenir salut com no tenir diners.

beure salut vinya

Un poc de vi fa pair, molt el verí

El vi va bé amb tot, i exagerant, fins i tot amb les toxines

salut

Un remei, per amarg que sia, sempre és remei

Vol dir que les coses útils s'han d'acceptar encara que no siguin agradables

salut

Una nit a l’hospital, de tota manera es passa

Significa que les tribulacions o molèsties, si són curtes, són de bon passar

mesos oratge salut

Ungüent de juliol, mata els prunyons

[prunyó = afecció de la pell dels dits de les mans per rentar o escurar amb aigua molt freda]. Amb l'arribada de la calor desapareixen o milloren

salut treball indumentària

Val més espatllar sabates que llençols

És preferible haver de treballar, encara que la feina sigui forta, que estar-se al llit malalt

salut

Val més evitar [o prevenir] que curar

Destaca el valor de la prudència

menjar salut oficis

Val més menjar que anar d'apotecaris

Vol dir que no s'han de plànyer les despeses per alimentar-se bé, car aquestes serveixen per estalviar les d'una malaltia

mort salut

Val més pelar que amortallar

Fins no fa gaire, els presos anaven rapats —pelats—, si més ni, per raons higièniques. L'expr. sig. que és preferible la presó a la mort.

salut

Val més petar que rebentar

Es diu per justificar algú que deixa anar pets, i en sentit figurat, referint-se a un que no sap guardar els secrets

justicia salut oficis

Val més sentència de metge que de jutge

Vol dir que són molts els malalts que se salven quan el metge ha pronosticat que moririen, però són pocs els que se salvin quan un jutge els ha condemnats

salut

Val més tip que prim

Més val tenir que desitjar.

salut

Valdria més un bon cel!

Valdria més que es morís. Hom ho diu de qui està molt malament

salut

Valen més dues queixalades de vaca que set de patata

Un bon filet de carn és més alimentós i saborós que qualsevol vegetal.