salut

Tot el que cou cura

Es diu com a consolació a qui té una ferida o un mal. S'usa per consolar algú quan una ferida, cremada o infecció produeix picor o dolor, suggerint que la sensació és signe que està sanant.

salut

Tot el que es menja de gust fa profit

Les coses fetes amb gust sempre estan ben fetes.

menjar salut

Tot el que put té virtut

salut

Tot es muda i la pell s'arruga

En referència al pas del temps.

salut

Tot mal de coll és angina

salut mal cos huma

Tot mal és febre

Vol dir que tota malaltia és perillosa, encara que els seus símptomes no sien gaire visibles o alarmants

mal salut

Tot s'encomana menys la salut

salut

Tot s'enganxa menys la salut

salut

Tot té remei, menys la mort.

Són paraules de consolació davant la desgràcia. El significat principal és que, mentre hi ha vida, sempre es pot trobar una solució o alternativa per a qualsevol dificultat o desgràcia.

mort salut

Tota la calor no és febre

oratge salut

Tothom diu mal d'aquest món i ningú no el vol jaquir

salut mon mort

Tothom neix plorant i ningú no mor rient

mort salut riure/plorar

Tothom té mals i cadascú es sent dels seus."

Significa que, tot i que tothom té problemes o penes a la vida, cadascú sent més intensament el seu propi dolor o les seves pròpies dificultats que no pas les dels altres. És una expressió que convida a l'empatia, reconeixent que tothom carrega la seva pròpia "creu".

mal salut

Tots el calors són febres

salut

Tots els calors no són febre

salut

Tots els mals quan piquen curen menys el mal d'ulls

La picor és la manifestació que el cos està reaccionant contra el mal

salut cos huma

Tramuntana, bergantana

Vol dir que la tramuntana éÉs un refrany català que descriu la tramuntana com un vent fred, fort i nociu per a la salut (bergantana deriva de berganta, "dona dolenta" o de mala conducta).

oratge salut

Tramuntana, ni bona ni sana

Cap vent procedent del nord és saludable

oratge salut

Tranquil·litat i bons aliments tenen sanes les gents

Locució amb què hom recomana de fer o de prendre les coses amb calma.

bona gent menjar salut

Treball de cap, ho paga l'estómac

salut cos huma treball

Trencar el color

Començar una fruita a prendre color. Empal·lidir

maneres de dir salut colors

Trencar-se-li el color

Empal·lidir per malaltia

colors maneres de dir salut

Trencat de color

Amb mala cara, fent carussa

maneres de dir salut

Trencat de salut

Malaltís

maneres de dir salut

Tres coses hi ha mal arreglades: taula de metge, consciència de teòleg i testament d'advocat

salut oficis

Tres esternuts, constipat segur

salut

Tres mal són: ciàtica, dolor de cor i dolor de ronyons

salut mal cos huma

Tres mals es disputen la terra: la pesta, la fam i la guerra

salut mal

Tres mals no són plaguts: fluix de ventre, cadarn i mal de cap

Cadarn: refredat

mal cos huma salut

Tres pocs valen més que tres molts: poc sol, poc sopar i poc pensar

salut

Tres topins en un foc assenyalen festa i tres dones en una casa engendren pesta

L’escalfor i el menjar fan alegria, mentre que massa dones juntes acaben fent maldecap

persones salut festa foc casa

Treure el sol del cap

Pràctica per curar les insolacions

maneres de dir salut cos huma

Treure [algú] de seny

Fer-li perdre els sentits

salut maneres de dir

Tristor seguida, acurta la vida

salut

Trons per la Candelera, mal de cap i mal d’orella

2 febrer. Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents

cos huma festivitats mesos oratge salut

Tumor rebentat, tumor curat

salut

Ulls i nas, si hi tens mal, no te'ls toquis pas

Recomana aguantar la picor.

cos huma mal salut

Un boig a dalt, un savi a la soca

Significa que l'olivera s'ha d'esporgar fort i s'ha d'adobar amb molta cura

salut plantes saber

Un boig ne fa cent

salut

Un bon ventrell paeix pedres

significa que una persona amb una bona salut digestiva i un estómac fort és capaç de digerir qualsevol menjar, per pesat o difícil que sigui. En sentit figurat indica tenir capacitat per tolerar o de suportar situacions difícils.

cos huma salut

Un capellà tot ho beneeix, un pagès tot ho manté, i un metge no cura res

Tres explicacions molt iròniques i que no sempre s'ajusten a la veritat.

oficis salut

Un constipat es cura en un constipet

salut

Un cop tips, Déu ens do son

Significa que després de menjar bé, convé fer una bona dormida

salut dormir déu

Un diner de mal i cinc sous d'emplastre

Es diu per censurar l'exageració en les lamentacions o en les precaucions per coses de poca importància

salut

Un got de vi negre amb polls vius, cura el fel sobreeixit

vinya salut cos huma

Un jove pot morir, però un vell no pot viure

Vol dir que ningú no s'escaparà de la mort, però que qui més exposat hi està són les persones grans.

mort persones salut

Un mateix remei a l'un el cura i a l'altre a la sepultura

Recorda que cada persona és un món i que allò que funciona positivament per a un individu pot ser perjudicial per a un altre. Indica que els consells generals o les receptes d'èxit d'algú no són una fórmula universal aplicable a tothom.

mort salut

Un mateix remei no és bo per tothom

Significa que allò que funciona o és beneficiós per a una persona, pot ser perjudicial per a una altra.

bona salut

Un metge cura, dos espatllen i tres maten

Recomanen posar-se en mans d'un sol metge., ja que com més metges té un malalt, més mal servit n'està, donat que quan hi ha una comissió, no es posen d'acord ni arriben a cap decisió.

mort salut

Un metge cura; dos dubten; tres, sepulten

Recomanen posar-se en mans d'un sol metge., ja que com més metges té un malalt, més mal servit n'està, donat que quan hi ha una comissió, no es posen d'acord ni arriben a cap decisió.

oficis salut

Un no sap quan es pateix més, si amb diners sense salut, o amb salut sense diners.

Es pot dubtar respecte al que és prioritari, la qual cosa vol significar en realitat que és tan greu no tenir salut com no tenir diners.

diners salut

Un poc de vi fa pair, molt el verí

El vi va bé amb tot, i exagerant, fins i tot amb les toxines

beure salut vinya

Un remei, per amarg que sia, sempre és remei

Vol dir que les coses útils s'han d'acceptar encara que no siguin agradables

salut

Un rot val un any de salut

salut

Una lavativa i una mica de xarop de col, i fins demà si Déu vol

Fórmules de comiat en català.

déu plantes salut

Una nafra incurable fa la vida miserable

salut

Una nit a l’hospital, de tota manera es passa

Significa que les tribulacions o molèsties, si són curtes, són de bon passar

salut

Una paret blanca, serveix al boig de carta

colors salut

Una poma cada dia el metge t’estalvia [o la millor medecina]

Ens aconsella les avantatges d'una dieta natural

oficis plantes salut

Ungles dues, llarga vida

salut cos huma

Ungüent de juliol, mata els prunyons

[prunyó = afecció de la pell dels dits de les mans per rentar o escurar amb aigua molt freda]. Amb l'arribada de la calor desapareixen o milloren

mesos oratge salut

Ungüent pudent, el millor ungüent

Significa que els remeis més eficaços, sovint naturals o tradicionals, no necessiten fer bona olor ni ser cars per funcionar. Ressalta la saviesa popular on la pudor és sinònim d'eficàcia terapèutica.

salut

Unta el teu mal amb oli del llum i el curaràs al punt

salut mal

Usa dels remeis segons et vagin ells

salut

Vaixell quan és ple no hi cap res, i qui està ple de mals no cap en ells

S'aplica a una persona tan plena de problemes o desgràcies que ja no té capacitat ni espai per rebre'n cap més. Igual que la nau, la persona té un límit físic o emocional. Expressa que, quan s'arriba al punt més alt de la desgràcia, ja no es temen més mals perquè no hi ha lloc per a ells.

mal salut mar

Val més bon nodriment que or i argent

salut diners bona

Val més borratxo de vi que de medicines

Expressa de manera humorística i hiperbòlica la preferència per gaudir dels plaers de la vida (com el vi) en lloc de dependre de fàrmacs per malaltia. Defèn, amb ironia, que és preferible l'excés festiu que la malaltia crònica que obliga a prendre medicaments.

salut vinya beure

Val més comptar les estrelles que els cabirols

salut

Val més de pa que de medecina

Bàsicament, vol dir que és molt millor (i a la llarga, més barat) invertir en menjar bé i cuidar-se que no pas haver de gastar-se els diners en metges i remeis quan ja estem malalts. És una oda a la prevenció i a la bona vida.

salut

Val més delicat que amortallat

salut mort

Val més espatllar sabates que llençols

És preferible haver de treballar, encara que la feina sigui forta, que estar-se al llit malalt

salut treball indumentària

Val més evitar [o prevenir] que curar

Destaca el valor de la prudència

salut

Val més fer olor de vi que de medecina.

Suggereix que és millor beure vi amb moderació (gaudir de la vida) que necessitar medecines, associant el vi amb un estil de vida més saludable o, com a mínim, més alegre.

salut vinya

Val més gana que enfit

[Enfit: indigestió].

menjar salut

Val més jeure un dia de més que un de menys

salut

Val més la salut que els diners

salut diners

Val més menjar que anar d'apotecaris

Vol dir que no s'han de plànyer les despeses per alimentar-se bé, car aquestes serveixen per estalviar les d'una malaltia

menjar salut oficis

Val més mirada de metge que de botxí

oficis mort salut

Val més morir d'un tip de riure que d'un tip de ràbia

mort riure/plorar salut

Val més pagar el forner que el metge

oficis diners salut

Val més pelar que amortallar

Fins no fa gaire, els presos anaven rapats —pelats—, si més ni, per raons higièniques. L'expr. sig. que és preferible la presó a la mort.

mort salut

Val més per a divertir-se que per a ca l'apotecari

oficis salut

Val més petar que rebentar

Es diu per justificar algú que deixa anar pets, i en sentit figurat, referint-se a un que no sap guardar els secrets

salut

Val més que diguin: "per allí passa un ase", que, "per allí passa un tísic"

Es diu per recomanar a algú que no estudiï massa

salut ensenyar animals

Val més que quedi menjar que no estar malalt demà

salut menjar

Val més quedar amb apetit que tenir d'anar al llit

menjar dormir salut

Val més sentència de metge que de jutge

Vol dir que són molts els malalts que se salven quan el metge ha pronosticat que moririen, però són pocs els que se salvin quan un jutge els ha condemnats

justicia salut oficis

Val més ser magre amb robustesa que gras amb flaquesa

salut

Val més taronja i magrana que passar gana.

salut plantes

Val més tip que prim

Més val tenir que desitjar.

salut

Val més un ai que cent gemecs

salut

Val més un jorn de vida que cent de mort

Aconsella gaudir de la vida.

mort salut

Val més una dent que un diamant

cos huma salut

Val més una dent que un parent

salut cos huma

Val més vellesa que llit

persones salut dormir

Val més viure que no fer viure

salut

Valdria més un bon cel!

S'utilitza per expressar que és millor tenir esperança, esperar millors temps (el "bon cel") o viure amb tranquil·litat que no pas suportar una situació adversa o incerta.

salut

Valen més dues queixalades de vaca que set de patata

Un bon filet de carn és més alimentós i saborós que qualsevol vegetal.

salut

Valeriana prendràs i no et feriràs

salut plantes

Vell i viciós de curar dificultós

Qui està dominat per un vici al llarg de tota una vida, és irrecuperable

persones vell salut