salut

Si vols criar-te bo i sa, la feina de avui guarda-la per demà

Norma de vida per als malfaeners.

bona salut treball

Si vols el singlot curat, posa't a terra ben estirat

salut

Si vols estar bé, Bernat, no mengis sinó d'un plat

Aquesta dita popular catalana, documentada des de principis del segle XX, recomana la moderació en l'alimentació com a clau per a la salut, aconsellant no barrejar massa menges ni menjar en excés ("no mengis sinó d'un plat") per tenir un bon ventre o digestió.

menjar salut be

Si vols estar bo, no mengis porc: menja moltó

menjar salut bona animals

Si vols estar bo, porta la roba del fred, quan fa calor

bona oratge salut indumentària

Si vols estar com un brau, a la boca no donis frau

Cal alimentar-se bé.

cos huma menjar salut

Si vols estar malalt, abans d'anar a dormir renta't el cap

cos huma salut dormir mal

Si vols guardar la salut no et toquis allò pelut

salut

Si vols l'ull sa, lliga't la mà

Aconsella clarament que els ulls no s’han de tocar ni fregar mai; si de cas, rentar-los

cos huma salut

Si vols que la pesta no et toc, encomana't a Sant Roc

16 agost. Aquesta dita popular catalana ressalta la figura de Sant Roc com a patró i protector contra les pestes i epidèmies. La tradició assenyala el sant com a guaridor de malalts i, acompanyat d'un gos que li portava menjar, simbolitza la protecció divina davant les malalties, especialment en temps de contagis com la pesta bubònica.

mesos salut sants

Si vols salut plena, dorm a l'hivern de cara i a l'estiu d'esquena

estacions salut

Si vols salut tenir, no et deixis decandir

salut

Si vols salut, a Sant Cugat en venen

salut

Si vols tenir la dona sana, dona-li valeriana

Es tracta d’una herba remeiera

parentiu plantes salut

Si vols tenir memòria, menja cuetes de pansa

La persuasió que menjar cues de pansa va bé per no perdre la memòria és una de les creences populars més arrelades i simpàtiques.

salut

Si vols tindre el ventre gros, menja't un bon plat d'arròs

Sempre s'ha dit això, i la raó és que l'arròs té un digerir lent, i, en estar més temps a l'estómac, l'eixampla.

cos huma menjar salut

Si vols vida sana, porta roba de llana

salut

Si vols viure a gust, no prengues cap disgust

salut

Si vols viure molt, sopa poc

Menjar de manera frugal al vespre evita digestions pesades, millora el descans nocturn i ajuda a mantenir un pes equilibrat.

menjar salut

Si vols viure molts anys, deixa't de banys

Abans es pensava que els banys no eren gaire bons per a la salut.

salut

Si vols viure sa, com més vell et facis més has de caminar

salut persones

Si vols viure sa, fora vi [o licors] tens de cridar

vinya salut

Si vols viure sa, renta't força les mans

Si es vol tenir una vida sense malalties, convé adoptar les pràctiques i les precaucions necessàries.

cos huma salut

Si vols viure sa, suca el vi amb pa

menjar vinya salut

Sigues, dilluns, ben arribat si salut i feina ens has portat

Dóna la màxima importància a la salut i al treball.

salut setmana treball

Singlot en bo, senyal de salut; singlot en malalt, senyal mortal

Per la tradició popular, no era el mateix l'aparició de singlot en persones sanes que en persones malaltes.

mal mort salut

Sol al balcó, foragita al doctor

[foragita = despatxa, acomiada]. No és el remei infal·lible per a tot, però sí que cura moltes malalties: de la pell, mentals... La manca de llum solar directa a la llar està estretament lligada a problemes de salut i la ciència actual avala completament la importància del sol per al nostre organisme.

oficis oratge salut

Sol de Març, pigues i barbs

El sol de març perjudica les persones

salut oratge mesos

Sol i sal guarden de tot mal

Les dues coses es consideraven bones per a la salut.

oratge salut

Som el que mengem

Menjar coses sanes i sense excessos és bàsic per a la salut i l’estètica

menjar salut

Son de plom, llit de ploma; son de ploma, llit de plom

salut dormir

Son fort, germà de la mort

dormir mort salut

Sopa bullida, és mig païda [o Sopa bullida, allarga la vida]

[Païda: digerida]. Posa en valor els beneficis de menjar aliments calents, lleugers i fàcils de digerir. Enllaça directament aquesta digestió fàcil amb la longevitat.

menjar salut

Sopa escaldada, vida doblada

És una manera poètica i exagerada de dir que aquest aliment et dona el doble d'energia, salut i anys de vida. Com que el pa queda completament estovat pel líquid bullint, l'estómac gairebé no ha de fer cap esforç per pair-lo, estalviant una energia vital que el cos pot aprofitar per a altres funcions.

menjar salut

Sopa poc, dina molt i menja escudella i viuràs com una vedella

Insisteix en la regla d'or de l'energia diària. El dinar ha de ser la font principal de calories per afrontar la feina, mentre que el sopar ha de ser lleuger per garantir un bon descans. Eleva l'escudella a la categoria de superaliment o medecina. Un bon plat de caldo amb la seva carn d'olla, llegums i verdures s'ha considerat sempre la base d'una constitució forta i resistent. Viuràs com una vedella s'usa per dir que creixeràs sa, fort, gros, lluent i sense malalties.

animals menjar salut

Sort i olives, o moltes o cap

El seu significat es basa en la irregularitat: L'alternança: Les oliveres són arbres que de manera natural fan un any de molta collita (any d'oli) i l'any següent no fan gairebé res. Per tant, amb les olives és habitual passar de l'abundància a la buidor absoluta. L'atzar de la sort: La dita ens diu que la fortuna funciona igual. No sol arribar en dosis petites i constants, sinó que sovint et ve tot de cara (una ratxa de sort on tot surt bé) o et ve tot de cul (quan no en surt ni una).

plantes salut

Suar i purgar a un temps, no pot ser.

salut temps

Suat o cansat, no estigues a l'aire parat

Dos excel·lents consells per a no perdre ràpidament la salut

consells salut oratge

Suc de llimona, medecina bona

Destaca les propietats saludables de la llimona, sovint utilitzada en la medicina popular com a remei natural, especialment per a refredats, digestions o per aportar vitamina C. Forma part de la saviesa popular que lloa els remeis casolans naturals.

bona plantes salut

Tallar aviat el mal procura, si arrela, tard es cura

salut mal

Tan aviat perd el jove la pell com el vell

La mort pot aparèixer en qualsevol moment, tant a la mocedat com a la vellesa. Per extensió, tots tenim les mateixes possibilitats i les mateixes necessitats.

persones salut

Tan sa com l'esclop, cap calçat hi ha

salut indumentària

Tant se val morir refredat com constipat

Es diu per expressar indiferència davant dues coses que tenen el mateix valor o vénen a resultar pràcticament iguals.

mort salut

Tant se val sagnies com ventoses

Es diu per expressar indiferència davant dues coses que tenen el mateix valor o vénen a resultar pràcticament iguals.

salut

Tant si ho creus com si no ho creus, el refredat entra pels peus

Quan plou i un es mulla possiblement es refredarà.

cos huma salut

Tantes hores [o dones], tans remeis

Significa que en qualsevol moment pot venir la solució de les dificultats, el millorament, la salvació

salut

Tapa't la boca i estalviaràs la sagnia

salut cos huma

Tararí-tararana, s'ha de fer el que el metge mana

salut oficis

Tardor i hivern, per al vell temps d'infern

Els rigors del fred i la humitat fan que la salut dels més febles, malalts i vells, se’n ressenta

estacions vell persones oratge salut

Taronges agres en dejú asseguren la salut

[Taronja agra (Citrus aurantium)]. Destaca els beneficis tradicionals d'aquesta fruita. Tot i que la saviesa popular valora molt el consum de taronja al matí, la ciència nutricional aporta matisos sobre el consum de cítrics en dejú.

menjar plantes salut

Taula rica, salut pobra

Els excessos a taula són particularment perjudicials per a la salut.

menjar salut

Temps fred i mullat els bons posa malalts

Els canvis sobtats de temperatura perjudiquen la salut.

bona mal oratge salut

Tenir bones velleses

Tenir salut i suficients recursos econòmics en arribar a la vellesa

maneres de dir vell salut diners

Tenir el llop tancat a dins

Significa trobar-se molt malament de salut, sovint referint-se a patir una malaltia greu, crònica o irreversible. També s'associa a la idea d'haver de suportar una situació molt difícil o una afecció interna perillosa.

animals salut maneres de dir

Tenir el menjar de bo i el treballar de malalt

Menjar molt i treballar poc

maneres de dir treball salut menjar bona

Tenir febre de bou

Tenir febre molt alta

animals salut

Tenir fiblades [a les les cames o als braços]

Sentir un dolor agut, sobretot a les extremitats, després de fer algun exercici desacostumat o violent

cos huma salut

Tenir la pell dura

Tenir molta vitalitat, no emmalaltir-se fàcilment

maneres de dir salut cos huma

Tenir mal delit

Trobar-se malament

maneres de dir salut

Tenir mal païdor

Es diu de la gent rancuniosa

maneres de dir salut gent cos huma

Tenir un nus a l’estòmac

Està nerviós

salut maneres de dir cos huma

Tenir un peu a la sepultura

Estar pròxim a la mort

salut mort

Tenir un sis o as

Tenir un mal o un altre

maneres de dir salut

Tenir una mala salut de ferro

Es diu per referir-se a algú o alguna cosa que, malgrat trobar-se sempre en una situació delicada, amb més baixos que alts, resisteix i se n'acaba sortint

salut

Tens mal de queixal, rosega arrels de panical

salut plantes cos huma

Tercianes i quartanes, no fan tocar les campanes

Significa que aquestes febres no són malalties mortals

campana salut

Testa de boig mal s'ha fet vella

cos huma mal vell salut

Testa de boig no emblanqueix

salut cos huma

Tindrà mort de cigala

Es diu del qui s'escarrassa molt; vol dir que morirà rebentat

mort maneres de dir salut

Tindràs la vida més sana si te'n vas a dormir amb gana, perquè l'anar massa tip treu el delit

Diuen que mai no s'ha hagut de cridar un metge perquè una persona no hagi sopat o ho hagi fet poc.

dormir menjar salut

Tindràs sempre bon delit si menges amb apetit

menjar salut bona

Tindre [o no tindre] cura

Tindre [o no tindre] remei, ser curable [o incurable]

maneres de dir salut

Tindre bons colors [o un color sa]

Tindre la cara de color rosat, no pàl·lid

colors bona maneres de dir salut

Tindre cagarines

Tindre diarrea

salut maneres de dir

Tindre cara de llimeta verda

Tindre malestar físic; mostrar al rostre algun senyal de malaltia

maneres de dir salut plantes

Tindre cara de mec

Tindre cara malaltissa

maneres de dir salut cos huma

Tindre el cos com un rellotge

Indica que l'aparell digestiu funciona molt bé

cos huma maneres de dir salut

Tindre el pit carregat

Estar constipat dels pulmons o dels bronquis

maneres de dir salut cos huma

Tindre el ventre fluix

Evacuar amb molta freqüència. Tenit diarrea

maneres de dir salut cos huma

Tindre els colors trencats

Estar pàl·lid, esgrogueït

maneres de dir salut colors cos huma

Tindre febre conillera

Fingir una malaltia

maneres de dir salut

Tindre l'orí dolç

Ser diabètic

maneres de dir salut

Tindre la veu presa

Patir una pérdua parcial de la veu a causa d'una laringitis

maneres de dir salut

Tindre salut per vendre

Estar fort i sa

maneres de dir salut

Tindre ull clínic

Aptitud d'un bon metge per a apreciar quasi intuïtivament una malaltia, per a fer diagnòstics ràpids i precisos

oficis salut maneres de dir

Tindre una cama al fossar

Estar greument malalt, ser molt vell

salut maneres de dir mort

Tindre una febre de cavall

Es diu per referir-se a una gran febrada

animals salut

Tindre una veta al cap

Tindre mal de cap

maneres de dir salut cos huma

Tira i xucla més el llit que les malalties

Mentre descansem, no ens alimentem i el cos va consumint energia

salut menjar dormir

Tocar la nafra [a algú]

Ferir-lo en els seus sentiments, ofendre'l o disgustar-lo

salut maneres de dir

Tocat de l’ala

Boig, que no hi és tot

maneres de dir salut

Tocat del perol

Que no està bo del cap, que està una mica trastocat, que és un poc boig

salut maneres de dir

Tornar-se boig no costa ni cinc sous

salut

Tornar-se de mil colors

Empal·lidir per alguna malaltia o ensurt

maneres de dir salut colors

Tornar-se groc

Estar marejat

maneres de dir salut colors

Tornar-se varilla

Convertir-se en absolutament boig

maneres de dir salut

Tos de gener, alegra al fosser

[fosser = enterrador]. Els resultats del fred poden abocar a la mort

mesos mort oficis oratge salut

Tossides de gener, alegries de fosser

[fosser = enterrador]. Els resultats del fred poden abocar a la mort

mesos oficis oratge salut

Tot el més tres purgues l'any, si no vols que et faci dany

salut

Tot el nat ha de morir

salut mort