`

Refranys salut

salut

Ni fart ni afamat, si vols la veritat

Recomana mesura en el menjar. Aconsella no menjar fins a estar completament ple (fart) ni tampoc passar gana (afamat), sinó trobar l'equilibri, suggerint que la veritat o la saviesa rau en el terme mitjà.

salut maneres de dir

Ni per medecina

Cap, ni un de sol; mai, en cap cas. S'usa per dir que una cosa no es troba enlloc o que algú no vol fer una cosa de cap de les maneres.

mort salut

Ningú sap de quin mal ha de morir

Ningú no pot predir anticipadament el final de la seva vida

menjar salut

Ningú se mor de fam, i molts de farts [o Més ne moren de farts que de fam]

Vol dir que és més perillós per a la salut l'excés de menjar que el dejunar

maneres de dir salut

No anar fi

No trobar-se bé de salut

cos huma salut

No em desagrada l'orina; i pixava sang

Es diu referint-se a algú que no fa cabal de símptomes greus

mar salut bona oficis

No és bon mariner el que no s’ha marejat mai

L’experiència i el mestratge s’adquireixen per la molta pràctica

salut

No és el mateix receptar que prendre la medicina

És molt fàcil dir als altres què han de fer (receptar), però quan ens toca a nosaltres aplicar-nos el "remei" (prendre la medicina), ja no ens fa tanta gràcia. Criticar els defectes dels altres és senzill, però corregir els propis costa molt més. Fins que no passes pel procés i "tastes" el medicament, no saps realment com de difícil o amarg és el camí.

aigua salut beure

No es pot dir mai d'aqueixa aigua no en beuré, per més tèrbola que sigui.

Moltes vegades les circumstàncies ens obliguen a fer coses que havíem censurat i jurat de no fer mai.

salut

No està bo, està destemplat

Que no té la temperatura que hauria de tenir

maneres de dir salut

No estar cristià

No trobar-se bé de salut

salut

No estar en son seny

No tenir expedit l'ús de les facultats mentals

salut maneres de dir

No estar llatí

No estar bé de salut, tenir certa indisposició

salut maneres de dir

No et cansaràs, no!

Se sol dir a les persones que no penquen, no s’exposen a cap perill o que tenen molta cura de la seva salut

salut

No et fiïs del malalt que es lleva de matí

Adverteix que si un malalt es lleva molt d'hora, sovint no és per una autèntica millora, sinó per una falsa sensació de força o per impuls, cosa que sol indicar que la malaltia és greu o empitjorarà aviat. Suggereix prudència, ja que una recuperació prematura o forçada pot ser enganyosa.

salut

No fa ni coc ni piu, però viu

["ni cloc", el so de la gallina covant, "ni piu", el cant del pollet]. S'utilitza per descriure una persona molt callada, discreta o passiva, que no fa soroll ni crida l'atenció, però que segueix estant present i activa. És una expressió equivalent a ser molt discret o no dir ni piu.

maneres de dir salut

No fer ni ferro ni carbó

Estar un malalt en estat estacionari, no guanyar ni perdre en la malaltia; no servir algú per a una cosa ni per a una altra

salut

No firmis carta que no llegeixis ni beguis aigua que no vegis

Recomana estar segur abans de fer una cosa

salut alegria

No hi ha alegria amb malaltia

Un malalt no està content perquè sap que de la seva enfermetat podria morir i per això esta més bé trist i sense ganes de res

bona consells mal salut

No hi ha cap mal bo, només la malvesia.

Es diu responent a algú que vol llevar importància a un mal

salut any

No hi ha malaltia que duri cent anys

Serveix de consolació per a qui està passant una mala ratxa

bona menjar plantes salut

No hi ha medicina més bona, que ceba, all i llimona

Ressalta els beneficis tradicionals d'aquests aliments per a la salut. Són rics en compostos com l'allicina (all), antioxidants i vitamina C (llimona), que s'utilitzen comunament per reforçar el sistema immunitari, combatre refredats i millorar la circulació de manera natural.

plantes salut

No hi ha millor medecina que la ceba, l’all i la llima

Destaca el poder preventiu i curatiu d'aquests tres aliments bàsics (ceba, all i llima/llimona) per a la salut, sovint considerats remeis naturals contra infeccions i refredats.

salut oficis

No hi ha millor metge que hom mateix

La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena

salut

No hi ha millor remei, que aquell que cura

Que el millor remei que hi ha és el que et cura de la teva enfermetat o malaltia

mort salut

No hi ha remei prou fort contra el mal de la mort

Quan Déu diu que a una persona li ha arribat l'hora de la mort, per molt de metges que es consultin, al cel se n'anirà.

any cos huma mal salut

No li traurà el ventre de mal any

Menjar abundantment i de manera desacostumada.

menjar salut

No menjant sinó d'un plat, tindràs bon ventrell, Bernat

Aquesta dita popular catalana, documentada des de principis del segle XX, recomana la moderació en l'alimentació com a clau per a la salut, aconsellant no barrejar massa menges ni menjar en excés ("no mengis sinó d'un plat") per tenir un bon ventre o digestió.

salut cos huma

No passava cap i pixava sang

Es diu referint-se a algú que no fa cabal de símptomes greus

maneres de dir salut

No poder valdre's

Estar impossibilitat físicament de moure's i fer les coses sense ajuda d'un altre. Ser dèbil, estar indefens

salut animals

No pujarà a galliner

Es diu d'un pollet malaltís i d'un infant dèbil

animals plantes salut

No sigues ruc: per a la sang saüc

Els fruits del saüc són rics en vitamina C i la infusió de les flors és un excel·lent diaforètic emprat en refredats, bronquitis, xarampió, etc.

salut

No vulguis mai posar el dit dintre un anell massa petit

Entossudir-se a fer una cosa malgrat ser clarament impossible de portar a terme.

maneres de dir salut

Ofendre [algú] l'aire

Ésser molt delicat de salut

salut

Oli d'oliva tot mal alivia

L'oli cru, begut o untat, sana cremades i èczemes i evita molts mals.

mal mesos salut sants

Oli d'oliva tot mal esquiva, oli de Sant Bernat tot mal cura i ha curat

20 d'agost. L'oli cru, begut o untat, sana cremades i èczemes i evita molts mals. De Sant Bernat de Claravall se sap que dormia poc i s'alimentava menys. Tenia tant perdut el sentit del gust que un dia va arribar a beure oli pensant que era aigua.

plantes salut

Oli i romaní fregit, remei beneït

Valora la diversitat de les seves propietas.

salut

Oli i vi, bàlsam diví

Són dos productes saníssims per separat, i junts, es compensen en la panxa

plantes salut

Oli i vi, remei diví

Són dos productes saníssims per separat, i junts, es compensen en la panxa

salut plantes vinya amistat

Oli, vi i amic, el millor és el més antic

Les coses conegudes o conservades d’antic són les millors i més fiables

plantes salut déu

On hi ha ruda, Déu ajuda

La ruda és una planta medicinal que té una olor inconfusible

menjar oficis plantes salut

On hi ha setge no entra el metge

[setge o escrofulària (Scrophularia nodosa) = herba medicinal]. Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal). Indica que qui pren infusions o remeis d'aquesta planta no necessita metge, ja que té grans capacitats curatives, especialment per a infeccions, nafres i problemes estomacals.

salut

On no hi ha forces no s’alcen arroves

Qui no té el poder, els recursos o la salut suficients, per més que ho pretenga, no podrà realitzar la seua voluntat

oficis plantes salut

Orina clara, figues al metge

Significa que si l'orina és clara, senyal que el malalt ja s'ha guarit. Les "figues" al metge: Fer figues (un gest de desdeny amb la mà) al metge vol dir que no el necessites. Si tens l'orina clara, pots estar tranquil i enviar el doctor a passeig, perquè estàs sa com un gínjol.

plantes salut

Orina clara, figues clares

Si l'orina és transparent (orina clara), és un senyal inequívoc de bona salut. Les "figues clares" (el resultat o la conclusió) ens diuen que el cos està net i que no hi ha cap malaltia amagada. S'aplica també a situacions de la vida on tot és tan transparent que no hi ha lloc per a l'engany. És equivalent a dir "les coses clares i la xocolata espessa". Si els fets són clars, la realitat és la que és.

salut

Orina d'or, el frare al cor.

Si es frare pot anar a cantar, ja és passat el perill

mal menjar salut be

Ous sense sal, ni cauen bé ni fan mal

Tenen poc gust però són ben sans i alimentosos.

cos huma menjar salut

Pa alís

[alís: pa àzim, sense llevat]. És el pa que no fa mal al ventrell, el que es considera realment saludable. En un sentit més figurat, també es diu de les coses que ja estan madures o de les situacions que s'han calmat i ja no cremen.

menjar salut

Pa calent fa mala panxa

Menjar el pa calent és malsà

aigua cos huma menjar salut beure

Pa calent i aigua freda, mal de ventre i revessega

[revessega=dolor agut de la panxa]. Els aliments a temperatures anormals no són sans

salut

Pa calent, molt a vista i poc a la dent

Significa que les coses que semblen molt atractives o cridaneres a primera vista (com el pa calent) sovint són poc substancials, efímeres o de poca qualitat real quan s'aprofiten a fons. És un avís contra les aparences enganyoses.

menjar persones salut

Pa calent, ni per a jove, ni per a vellet

Parlen de les característiques negatives del pa calent.