Tema
salut
2.237 refranys catalogats sota aquest tema.
Ni en els vells salut n ien els joves virtut
salut
Ni fart ni afamat, si vols la veritat
Recomana mesura en el menjar. Aconsella no menjar fins a estar completament ple (fart) ni tampoc passar gana (afamat), sinó trobar l'equilibri, suggerint que la veritat o la saviesa rau en el terme mitjà.
salut
Ni menjar cansat ni beure suat
menjar salut beure
Ni menjar ni beure sense gana, ni creure en paraules de gitana
És una advertència popular sobre la prudència i el seny. Aconsella no forçar les necessitats físiques, menjant o bevent només quan es té veritable gana o set, cosa que s'associa amb salut i moderació alhora que reflecteix desconfiança envers les promeses o endevinacions, suggerint no creure cegament en paraules que busquen enganyar o enganyar.
menjar salut beure
Ni metge novell, ni advocat donzell.
Els falta experiència.
justicia oficis salut
Ni per medecina
Cap, ni un de sol; mai, en cap cas. S'usa per dir que una cosa no es troba enlloc o que algú no vol fer una cosa de cap de les maneres.
salut maneres de dir
Ni pujar a cavall sense cagar [o orinar], ni feina de força sense esmorzar [o menjar]
salut treball menjar animals
Ni que et faci mal, arrenca't el queixal
salut
Ni retenir molt l'orina ni sentir olor de bacina
salut
Ningú sap de quin mal ha de morir
Ningú no pot predir anticipadament el final de la seva vida
mort salut
Ningú se mor de fam, i molts de farts [o Més ne moren de farts que de fam]
Vol dir que és més perillós per a la salut l'excés de menjar que el dejunar
menjar salut
No anar fi
No trobar-se bé de salut
maneres de dir salut
No arriba a vell qui vol
salut
No cal de boigs per fer riure els savis
salut riure/plorar saber
No creguis en els remeis que curin tots els mals
salut
No em desagrada l'orina; i pixava sang
Es diu referint-se a algú que no fa cabal de símptomes greus
cos huma salut
No és bon mariner el que no s’ha marejat mai
L’experiència i el mestratge s’adquireixen per la molta pràctica
mar salut bona oficis
No es coneix la salut fins que s'ha perdut
salut
No és el mateix receptar que prendre la medicina
És molt fàcil dir als altres què han de fer (receptar), però quan ens toca a nosaltres aplicar-nos el "remei" (prendre la medicina), ja no ens fa tanta gràcia. Criticar els defectes dels altres és senzill, però corregir els propis costa molt més. Fins que no passes pel procés i "tastes" el medicament, no saps realment com de difícil o amarg és el camí.
salut
No es fieu del malalt que s'alça de nit
consells salut
No es pot dir mai d'aqueixa aigua no en beuré, per més tèrbola que sigui.
Moltes vegades les circumstàncies ens obliguen a fer coses que havíem censurat i jurat de no fer mai.
aigua salut beure
No es pot jugar amb greix
salut
No és sa sortir al carrer sense menjar
salut menjar
No està bo, està destemplat
Que no té la temperatura que hauria de tenir
salut
No està mal aquell que bona cura troba
salut
No estar cristià
No trobar-se bé de salut
maneres de dir salut
No estar en son seny
No tenir expedit l'ús de les facultats mentals
salut
No estar llatí
No estar bé de salut, tenir certa indisposició
salut maneres de dir
No estar [o no anar] fi
No, trobar-se, bé
salut maneres de dir
No et cansaràs, no!
Se sol dir a les persones que no penquen, no s’exposen a cap perill o que tenen molta cura de la seva salut
salut maneres de dir
No et fiïs del malalt que es lleva de matí
Adverteix que si un malalt es lleva molt d'hora, sovint no és per una autèntica millora, sinó per una falsa sensació de força o per impuls, cosa que sol indicar que la malaltia és greu o empitjorarà aviat. Suggereix prudència, ja que una recuperació prematura o forçada pot ser enganyosa.
salut
No et posis als peus del llit d'un malalt si no te'n vols encomanar el mal
salut
No et posis entre dues dones, entre dos frares ni entre dos aires
Perquè en sortiràs malparat.
salut
No fa ni coc ni piu, però viu
["ni cloc", el so de la gallina covant, "ni piu", el cant del pollet]. S'utilitza per descriure una persona molt callada, discreta o passiva, que no fa soroll ni crida l'atenció, però que segueix estant present i activa. És una expressió equivalent a ser molt discret o no dir ni piu.
salut
No fa profit el que es menja, sinó el que es paeix
salut menjar
No fer ni ferro ni carbó
Estar un malalt en estat estacionari, no guanyar ni perdre en la malaltia; no servir algú per a una cosa ni per a una altra
maneres de dir salut
No firmis carta que no llegeixis ni beguis aigua que no vegis
Recomana estar segur abans de fer una cosa
salut
No firmis paper que no llegeixis primer, ni beguis aigua que no vegis
Recomana estar segur abans de fer una cosa
aigua consells justicia salut
No hi ha alegria amb malaltia
Un malalt no està content perquè sap que de la seva enfermetat podria morir i per això esta més bé trist i sense ganes de res
salut alegria
No hi ha cap mal bo, només la malvesia.
Es diu responent a algú que vol llevar importància a un mal
bona consells mal salut
No hi ha constipat sense enfit.
Enfit: indigestió
salut
No hi ha donzella sense amor, ni prenyada sens dolor
persones salut amor
No hi ha mal petit, ni petit enemic
amistat mal salut
No hi ha mal que cent anys duri, ni cos que resistir-lo pugui [o que ho hi aguanti]
Serveix de consolació per a qui està passant una mala ratxa
any cos huma mal salut
No hi ha malaltia que duri cent anys
Serveix de consolació per a qui està passant una mala ratxa
salut any
No hi ha medicina més bona, que ceba, all i llimona
Ressalta els beneficis tradicionals d'aquests aliments per a la salut. Són rics en compostos com l'allicina (all), antioxidants i vitamina C (llimona), que s'utilitzen comunament per reforçar el sistema immunitari, combatre refredats i millorar la circulació de manera natural.
bona menjar plantes salut
No hi ha millor cirurgià que el que millor sap tallar
salut
No hi ha millor curar que metge no consultar
salut oficis
No hi ha millor medecina que la ceba, l’all i la llima
Destaca el poder preventiu i curatiu d'aquests tres aliments bàsics (ceba, all i llima/llimona) per a la salut, sovint considerats remeis naturals contra infeccions i refredats.
plantes salut
No hi ha millor metge que hom mateix
La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena
salut oficis
No hi ha millor remei, que aquell que cura
Destaca l'efectivitat pràctica de les solucions. Reafirma que el més important d'un remei o tractament no és la seva fama o cost, sinó la seva utilitat real per solucionar el problema. S'utilitza sovint per justificar que el millor tractament per a una malaltia és, precisament, el que aconsegueix eliminar-la i restablir la salut.
salut
No hi ha ningú més ximple que un malalt
salut
No hi ha pitjor dolor que venir pobre desprès de ser senyor
salut diners persones
No hi ha remei prou fort contra el mal de la mort
Ens recorda el caràcter inevitable de la mort.
mort salut
No hi ha vici sense suplici
salut
No li traurà el ventre de mal any
Menjar abundantment i de manera desacostumada.
any cos huma mal salut
No menges cru ni vages a peu nu
menjar salut
No mengis fruita passada ni beguis aigua parada
Consell per evitar malalties.
aigua plantes salut
No menjant sinó d'un plat, tindràs bon ventrell, Bernat
Aquesta dita popular catalana, documentada des de principis del segle XX, recomana la moderació en l'alimentació com a clau per a la salut, aconsellant no barrejar massa menges ni menjar en excés ("no mengis sinó d'un plat") per tenir un bon ventre o digestió.
menjar salut
No nodreix el que es menja, sinó el que es paeix
salut menjar
No passava cap i pixava sang
Es diu referint-se a algú que no fa cabal de símptomes greus
salut cos huma
No poder valdre's
Estar impossibilitat físicament de moure's i fer les coses sense ajuda d'un altre. Ser dèbil, estar indefens
maneres de dir salut
No pujarà a galliner
Es diu d'un pollet malaltís i d'un infant dèbil
salut animals
No sap qui estudia, sinó qui aprèn
salut ensenyar saber
No sento l'emfermetat, sinó la relíquia que m'ha quedat
salut
No sigues ruc: per a la sang saüc
Els fruits del saüc són rics en vitamina C i la infusió de les flors és un excel·lent diaforètic emprat en refredats, bronquitis, xarampió, etc.
animals plantes salut
No siguis ruc: per les sangs pren el saüc
salut
No són els mals que fan vell, sinó el mal sense remei
Indica que les preocupacions i els disgustos per situacions que no tenen solució són els que realment envelleixen i desgasten les persones. És una reflexió sobre com afecta la incertesa i la manca d'esperança en la nostra salut mental i física.
mal salut
No tot el que és greix es paeix
salut
No valorem bé la salut, fins que s'ha perdut
salut
No vulguis mai posar el dit dintre un anell massa petit
Entossudir-se a fer una cosa malgrat ser clarament impossible de portar a terme.
salut
Obrar sense prendre és purga
salut
Ofendre [algú] l'aire
Ésser molt delicat de salut
maneres de dir salut
Oli d'oliva tot mal alivia
L'oli cru, begut o untat, sana cremades i èczemes i evita molts mals.
salut
Oli d'oliva tot mal esquiva, oli de Sant Bernat tot mal cura i ha curat
20 d'agost. L'oli cru, begut o untat, sana cremades i èczemes i evita molts mals. De Sant Bernat de Claravall se sap que dormia poc i s'alimentava menys. Tenia tant perdut el sentit del gust que un dia va arribar a beure oli pensant que era aigua.
mal mesos salut sants
Oli i romaní fregit, remei beneït
Valora la diversitat de les seves propietas. L'oli i el romaní s'han utilitzat com a remei terapèutic i culinari. Cuinar romaní en oli o fer-ne maceracions s'empra tradicionalment com a antiinflamatori per a fregues i per mitigar els efectes de les digestions pesades.
plantes salut
Oli i vi, bàlsam diví
Són dos productes saníssims per separat, i junts, es compensen en la panxa
salut
Oli i vi, remei diví
Són dos productes saníssims per separat, i junts, es compensen en la panxa i, consumits amb moderació, formen una combinació tradicionalment considerada un veritable remei diví per a l'organisme.
plantes salut
Oli, vi i amic, el millor és el més antic
Les coses conegudes o conservades d’antic són les millors i més fiables
salut plantes vinya amistat
Olla i cassola de ferro, a la salut no fa esguerro
salut
On entra la ceba, no entra el metge
salut plantes oficis
On et dol et poses la mà
salut
On et poses la mà et pica el gra
salut
On hi ha ceba no hi ha dolor
plantes salut
On hi ha ruda, Déu ajuda
La ruda és una planta medicinal que té una olor inconfusible
plantes salut déu
On hi ha setge no entra el metge
[setge o escrofulària (Scrophularia nodosa) = herba medicinal]. Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal). Indica que qui pren infusions o remeis d'aquesta planta no necessita metge, ja que té grans capacitats curatives, especialment per a infeccions, nafres i problemes estomacals.
menjar oficis plantes salut
On no hi ha apotecari ni metges la gent es mor de vella
salut mort oficis
On no hi ha forces no s’alcen arroves
Qui no té el poder, els recursos o la salut suficients, per més que ho pretenga, no podrà realitzar la seua voluntat
salut
On sobra l'aigua manca salut
aigua salut
Orina clara, figues al metge
Significa que si l'orina és clara, senyal que el malalt ja s'ha guarit. Les "figues" al metge: Fer figues (un gest de desdeny amb la mà) al metge vol dir que no el necessites. Si tens l'orina clara, pots estar tranquil i enviar el doctor a passeig, perquè estàs sa com un gínjol.
oficis plantes salut
Orina clara, figues clares
Si l'orina és transparent (orina clara), és un senyal inequívoc de bona salut. Les "figues clares" (el resultat o la conclusió) ens diuen que el cos està net i que no hi ha cap malaltia amagada. S'aplica també a situacions de la vida on tot és tan transparent que no hi ha lloc per a l'engany. És equivalent a dir "les coses clares i la xocolata espessa". Si els fets són clars, la realitat és la que és.
plantes salut
Orina d'or, el frare al cor.
Si es frare pot anar a cantar, ja és passat el perill
salut
Orinar de cara al sol treu els mals humors
salut mal
Orinar de cara al vent fa tornar tísic
salut
Ous sense sal, ni cauen bé ni fan mal
Tenen poc gust però són ben sans i alimentosos.
mal menjar salut be
Pa alís
[alís: pa àzim, sense llevat]. És el pa que no fa mal al ventrell, el que es considera realment saludable. En un sentit més figurat, també es diu de les coses que ja estan madures o de les situacions que s'han calmat i ja no cremen.
cos huma menjar salut
Pa calent fa mala panxa
Menjar el pa calent és malsà
menjar salut
Pa calent i aigua freda, mal de ventre i revessega
[revessega=dolor agut de la panxa]. Indica que combinar pa acabat de coure (calent) amb aigua freda provoca dolors estomacals, indigestió (revessega) i mal de ventre. L'expressió popular adverteix que els canvis bruscos de temperatura en els aliments menjats, especialment el pa calent, causen molèsties digestives.
aigua cos huma menjar salut beure
Pa calent, molt a vista i poc a la dent
Significa que les coses que semblen molt atractives o cridaneres a primera vista (com el pa calent) sovint són poc substancials, efímeres o de poca qualitat real quan s'aprofiten a fons. És un avís contra les aparences enganyoses.
salut
Pa calent, ni per a jove, ni per a vellet
Parlen de les característiques negatives del pa calent.
menjar persones salut