salut

Menja fort, caga fort i no tingues por de la mort

Estes funcions fisiològiques són signe de bona salut

salut mort menjar

Menja i sopa res, dorm en alt i viuràs més

Recomana la moderació en els àpats (especialment evitar sopars copiosos) i el descans saludable per garantir una bona qualitat de vida. "Dorm en alt": Antigament, es creia que l'aire més fresc i pur circulava a les parts altes de l'estada, evitant la humitat del terra. També fa referència a mantenir el cap una mica més elevat que la resta del cos durant el descans per facilitar la respiració i la digestió.

menjar salut

Menja més la salut que la boca

En referència als diners.

salut

Menja més un mal dolent que cent de bons

salut

Menja poc i paeix bé i no patiràs de pedrer

salut menjar

Menja poc i paeix bé i salut t'anirà bé

menjar salut

Menja raïm avui i demà; si no, et caldrà purgar.

salut vinya

Menjar calent a l'estiu, més mort que viu

Menjar de calent quan fa calor abelleix ben poc i s’ingereix en poca quantitat

menjar estacions salut

Menjar carbassa fa perdre el pols

S'utilitza tradicionalment per desaconsellar el consum de carbassa, de vegades associat a creences populars antigues sobre la salut; però no té cap base científica o mèdica que indiqui que menjar carbassa sigui dolent per al cor o que provoqui arrítmies.

salut

Menjar en dejú una poma salut dóna

Destaca els beneficis de consumir aquesta fruita al matí. Les pomes són riques en fibra, vitamines i antioxidants, cosa que ajuda a la digestió, millora la salut cardiovascular i aporta energia des de bon matí.

menjar plantes salut

Menjar fins emmalaltir i dejunar fins a guarir

salut

Menjar i beure amb mida allarguen la vida

salut beure menjar

Menjar i caminar, no és sa

menjar salut

Menjar massa salat o coent posa malalta la gent

Indica que la sal i el coent tenen propietats nocives.

gent menjar salut

Menjar molt i pair bé, no pot ser

Les menjades abundants forcen l’estómac i altres òrgans interns, com el fel o el fetge

menjar salut be

Menjar mongetes té males tretes

salut

Menjar olives per sopar fan somniar

Suggereix que prendre olives abans d'anar a dormir afavoreix els somnis o, segons algunes interpretacions, facilita recordar-los. Tot i ser una dita tradicional, es relaciona amb la digestió de les olives, ja que són un aliment calòric i salat.

dormir menjar plantes salut

Menjar pa i beure aigua, vida llarga

salut beure menjar aigua

Menjar poc i pair bé

Els menjar lleugers són els millor per l'estomac

menjar salut be

Menjar quan no es té gana duu enfits, còlics i gavana

Menjar sense que apetisca fa gros o no assenta bé en l'estómac.

salut

Menjar tots d'una mateixa olla

Estar sans tots els d'una casa, no haver-n'hi cap que no mengi com els altres

menjar maneres de dir salut

Menjar verdura és cordura [o tindre trellat)

La verdura és bona per a sans i malalts

salut plantes menjar

Menta i ruda salva tota criatura

Són dues plantes ben aromàtiques i abundants usades en infusions i begudes alcohòliques

salut plantes

Menta mentolada, pel païdor no hi ha herba més bona

salut

Menta olorada, noia casada

salut plantes persones

Mentre hi ha l'ànima al cos hi ha esperança

Indica que no cal desesperar-se mai d'arribar a poder obtenir el que hom desitja.

salut

Mentre hi ha vida hi ha esperança

Vol dir que mentres no som morts, podem trobar solució a les dificultats

mort salut

Menys viu el que més dorm, perquè la són és com la mort

N'hi ha que diuen que tot el temps que es dorm, és temps perdut.

dormir mort salut

Merenga i llet calenta calmen la tos

Tot i ser un remei casolà antic, la llet calenta ajuda a hidratar i calmar la gola irritada, mentre que la merenga és una aportació dolça i reconfortant.

salut

Més couen el menjar les cames que el ventre

Aconsella caminar per pair.

cos huma salut

Més m'estim maldecaps que mal de braços

Ho diuen els qui no volen fer treballs manuals

cos huma salut treball

Més mata la recepta que l'escopeta

salut

Més maten sopars que guerres

salut

Més moll [o més tou] que una figa

Molt moll

maneres de dir salut

Més sa que un gra d’all

Es diu d’una persona molt sana, que té molt bona salut.

plantes salut maneres de dir

Més se'n moren de joves que de vells; «Moren més xais que moltons

Es diu per encoratjar els vells que tenen por de morir

salut persones mort animals

Més són els amenaçats que els morts

salut

Més val al·lots que malalties

Es diu per a conhort d'algú que considera excessiu el nombre de fills

salut parentiu

Més val aquí que a casa el boticari

Que val més que un es recuperi a casa que no a un hospital on l´únic que et donen son medicines

oficis salut

Més val borratxo de vi que de medecina

Expressa de manera humorística i hiperbòlica la preferència per gaudir dels plaers de la vida (com el vi) en lloc de dependre de fàrmacs per malaltia. Defèn, amb ironia, que és preferible l'excés festiu que la malaltia crònica que obliga a prendre medicaments.

salut vinya beure

Més val cuidar de vell que saber d'home novell

salut

Més val dinar que esternudar

menjar salut

Més val gastar en la botiga que en ca l'apotecari

S'explica sol.

diners oficis salut

Més val gastar-s’ho en la confiteria que en la farmàcia

S’explica sol

salut menjar

Més val infants que malalties

persones salut

Més val suar que tossir [o que estossegar, o que estornudar, o que tremolar]

Significa que convé més patir un poc de calor que desabrigar-se quan hi ha perill de refredats

salut

Metge ben pagat no voldria veure el seu malalt soterrat

Que si a un metge li paguen molt , tothom espera d´ell que curi a tots els malalts

mort oficis salut

Metge de gran casaca, poca saviesa i molta butxaca

Al·ludeix al poc cabal que convé fer de l'exterioritat o bona presentació d'algú.

oficis salut indumentària

Metge de setanta i barber que no arribi als quaranta

oficis salut

Metge i confessor, com més vells millor

salut oficis persones

Metge i llevadora, han d'anar a gust de la senyora

salut oficis

Metge malalt no cura ningú

salut oficis

Metge novell, feina pel fosser

[fosser = enterrador]. La seva inexperiència et pot abocar a la mort

mort oficis salut

Metge que no parla no cura

oficis salut

Metge que parla amb el malalt li cura la meitat del mal

Un metge que escolta i parla amb el pacient no només tracta la malaltia física, sinó que alleuja l'ansietat i millora el benestar emocional, curant així una gran part del sofriment.

oficis parlar salut

Metge vell i apotecari jove

oficis salut

Metge vell i cirurgià jove

Significa que és molt estimable l'experiència del metge i el bon pols del cirurgià.

salut

Metge vell i cirurgià jove i apotecari coix

Significa que és molt estimable l'experiència del metge i el bon pols del cirurgià. Altres ho completen, volent significar que l'apotecari no ha de trescar d'ací d'allà, sinó que convé que estigui dins casa seva.

oficis salut

Metge vell, barber jove i apotecari ric

Significa que és molt estimable l'experiència del metge i el bon pols del barber. Altres ho completen, volent significar que l'apotecari no ha de trescar d'ací d'allà, sinó que convé que estigui dins casa seva.

oficis salut

Metge vell, cirurgià jove i apotecari ric

oficis salut

Metge xerraire no cura gaire

Implica que un metge que es distreu xerrant potser dedica menys temps i rigor al diagnòstic, i recorda que els actes i l'experiència són més importants que les paraules buides. S'utilitza per recordar que la feina ben feta requereix concentració i fets concrets per sobre de l'aparença o l'eloqüència.

oficis salut

Metge [o barber] piadós, nafra pudenta

Vol dir que el metge que té por de causar dolor al pacient no sol guarir bé les ferides

salut oficis

Metges i apotecaris, les medecines pels altres

oficis salut

Millor remei el que guarda que el que cura

Expressa una veritat atemporal: la importància de la prevenció per davant de la curació.

salut

Minja bé i peta fort, i no tingues temor a la mort

Es diu de les persones escrupuloses i obsessives en qüestions de salut.

menjar mort salut

Molt arròs fa mal al cos.

menjar cos huma salut

Molt dormir al cap fa entorpir

Dormir massa no és saludable.

salut

Molt i bo, drecera per la mort

Menjar amb excés no és bo per a la salut. Després d'una excessiva menjada, la digestió és molt pesada.

bona mort salut

Molt menjar desmenja

salut

Molt menjar molt mal fa

salut

Molt millora malalt que no pitjora

salut

Molt vi és metzina, l'aigua, medicina.

La frase aconsella no abusar de l'alcohol i valorar l'aigua com l'element essencial i saludable. Destaca la moderació, avisant que l'excés de vi és perjudicial («metzina» significa verí), mentre que l'aigua és beneficiosa per a la salut («medicina»).

aigua salut

Molta fruita menjaré i molta salut tindré

Lloa la sanitositat de la fruita fresca

menjar plantes salut

Moltes medecines fan estar malalt

salut

Moltes medecines no curen, però mal no procuren

salut mal

Moltes vegades dura més el dol que la pena

salut

Molts de mals agafats pel vici són portats

salut

Molts se'n van a l'hospital per no veure el seu cabal

Vol dir que per negligència en l'administració dels propis béns, moltes persones tornen pobres

salut

Mor el mortal, i no mor el malalt

Significa que las persones o coses sempre presenten una esperança de salvació, per malament que es trobin

salut mort

Mor [o més viu, o viu més anys] el qui xiula i viu el qui piula

Significa que sovint viuen més temps els malaltissos que els sans, perquè aquells prenen més precaucions

salut mort

Mores de barder fan fer, mores de roldor fan por

[Barder: Bardissa constituïda principalment per esbarzers // Roldor: Arbust de la família de les coriariàcies (Coriaria myrtifolia]. Les primeres són comestibles i les segones són verinoses.

plantes salut

Mossegada maldient, no té remei

Fa referència a la greu toxicitat i la ràpida infecció que provoquen les mossegades de determinats animals, històricament associades a la ràbia o a bacteris molt agressius. En termes mèdics actuals, la "mossegada maldient" (que solia referir-se a animals amb salives molt brutes o infectades, com gossos, gats o humans) sí que té remei si es tracta immediatament, tot i que és una urgència mèdica real.

mal salut

Mudar de color

Canviar el color natural de la cara per efecte d'una forta alteració física o moral

colors salut maneres de dir

Mullena de divendres, malaltia segura.

setmana salut aigua

Nafra en juntura no té cura

salut

Nafra rodona no té cura si no canvia de figura

salut

Nafra vella no té cura

salut

Nafres hi ha que no es curen

salut

Nafres que triguen de curar no es curen mai

salut

Nafres velles triguen a curar-se

salut

Net, fresc i sa sia el teu menjar

salut

Neu abans de festes mata persones i bèsties

[festes de Nadal (25 desembre), Any Nou (1 gener) i Reis (6 gener)]. Si la neu arribava massa d'hora, quan encara s'havia de collir o moure el bestiar, les conseqüències eren nefastes. Significa que una nevada prematura (per Nadal o abans) agafava la gent desprevinguda, sense prou llenya o reserves, i el fred intens podia ser mortal.

animals festa oratge persones salut

Neu al gener, porta gemecs.

mesos oratge salut

Neu per Nadal, salut per l'any

25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.

festivitats oratge salut

Neus per Nadal, salut [o ventura] per tot l'any

25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.

any festivitats oratge salut

Ni aire fresc estant suat ni posar-se en carrer que no treu cap

Només porten a situacions negatives. El primer per a la salut i el segon per posar-se a lloc o en condicions de dificultat insuperable.

oratge salut

Ni alegrar-se per salut ni espantar-se per malaltia.

Viu el dia a dia, no et tens que amargar per estar malalt ni estar entusiasmat per tenir salut, perquè les coses sempre poden canviar

salut

Ni dormis amb gats ni caminis descalç

animals dormir salut

Ni el bo gitat ni el malalt alçat

Per més que es pretenga fingir, més prompte o més tard acaba manifestant-se el vertader estat corporal o anímic, que desmenteix la farsa

bona salut dormir

Ni el malalt pot fer el bo, ni el bo el malalt

Per més que es pretenga fingir, més prompte o més tard acaba manifestant-se el vertader estat corporal o anímic, que desmenteix la farsa.

bona salut