salut

Aigua de font, la millor del món

salut

Aigua de maig s’endú la sarna de tot l’any

Les malalties cutànies solen curar-se amb banys i higiene

any aigua mesos oratge salut

Aigua de mala olor, Déu no me'n do

Consell saludable per evitar malalties.

salut

Aigua de menta tot mal renta

En infusió o en licor, diuen que és molt digestiva

beure salut plantes

Aigua de pou i dona nua, home a la sepultura

És una advertència directa sobre els perills dels excessos i els canvis bruscos per a la salut, amb el to masclista propi de l'època en què es va crear. Antigament, l'aigua de pou es considerava perillosa perquè sol estar molt freda (provocant talls de digestió o malalties si es bevia estant calent) i perquè sovint podia estar contaminada o estancada i l'excés d'activitat sexual o els esforços per complaure els desitjos acaben "esgotant" les forces de l'home i portant-lo a una mort prematura.

aigua mort persones salut

Aigua després de llet, ben fet

Recomana beure aigua després de consumir llet, sovint associat a una millor digestió o neteja de la boca. Es considera un consell tradicional de saviesa popular per mantenir la bona salut i evitar malestars.

aigua salut be

Aigua deturada no sigui tastada

salut

Aigua dolenta, beu-la calenta

Aconsella bullir l'aigua de dubtosa qualitat (dolenta) per fer-la segura per al consum, ja que la calor elimina microorganismes. Aquesta pràctica ancestral assegura la desinfecció, evitant malalties, ja que l'aigua bullida és més segura.

aigua salut beure

Aigua dolenta, bullida i colada abans d'entrar al ventre

Aconsella bullir i filtrar l'aigua sospitosa o de mala qualitat abans de beure-la per evitar malalties. Aquesta dita subratlla la importància de la higiene en el consum d'aigua per prevenir infeccions gastrointestinals.

aigua cos huma salut

Aigua dorment, aigua pudent

Aigua que no corre (aigua dorment) es podreix i fa mala olor. S'utilitza metafòricament per indicar que la falta de moviment, activitat o renovació condueix al deteriorament.

aigua salut

Aigua d’ordi, i de gram rebaixa la sang

salut

Aigua en dejú allarga la vida

Aconsella que beure aigua en dejú és una pràctica recolzada per experts en nutrició a causa dels múltiples beneficis que té per a l'organisme.

salut

Aigua en dejú, o molta o cap [o per tu]

Aconsella que beure aigua en dejú és una pràctica recolzada per experts en nutrició a causa dels múltiples beneficis que té per a l'organisme. Aconsella consumir-ne una quantitat significativa ("molta") o res, valorant més la qualitat de la hidratació que no pas el fet de fer-ho sense ganes.

aigua salut

Aigua entollada, bullida després de colada

Aconsella bullir i filtrar (colar) l'aigua estancada (entollada) o de dubtosa qualitat abans de consumir-la per evitar malalties. Aquesta dita posa l'accent en la higiene i la salut, assegurant que l'aigua sigui segura per al cos.

aigua salut

Aigua estancada, aigua enverinada

salut

Aigua freda i pa calent, causen dolor al ventrell [o els dents]

Ens diu que combinar aliments molt calents (com el pa acabat de coure) amb aigua freda provoca indigestió o mals de panxa. La dita subratlla la saviesa popular sobre la salut digestiva, apuntant que el contrast tèrmic fort alhora de menjar és perjudicial per al ventre (o dents). En sensit figurat es refereix que molts objectes i accions en la vida: que són magnífiques en unas circumpstàncies i molt perjudicials en altres

aigua cos huma salut

Aigua freda i vi calent, fan mal al ventrell

Els aliments a temperatures anormals no són sans. Barrejar aigua freda amb vi calent (o pa calent, segons variants) és perjudicial per a la salut, causant mals de panxa, digestions pesades i dolors estomacals. El refrany aconsella moderació i evitar contrastos tèrmics extrems en els aliments per al benestar del ventrell.

aigua cos huma menjar salut vinya+1

Aigua fresca fa bon ull

Aquest refrany és un elogi a les propietats medicinals, refrescants i purificadores de l'aigua clara en el cos humà. L’aigua pura assacia la set, dóna energia, asserena l'enteniment i fa que la persona tingui un aspecte sa i una mirada viva («bon ull»)..

aigua bona cos huma salut

Aigua gaire, mal de ventre molt

Advertint tradicionalment dels perills de beure massa aigua d'un sol cop, especialment si està molt freda o si el cos està calent.

aigua cos huma salut

Aigua gelada mala ventrellada.

[Ventrellada: Indigestió amb diarrea]. Adverteix sobre els efectes de beure aigua massa freda. La dita assenyala que l'aigua molt freda pot provocar un xoc tèrmic a l'estómac, causant dolors o problemes estomacals.

aigua salut

Aigua neta ni fa mal, ni emborratxa, ni endeuta

Lloa els beneficis de l'aigua com a beguda. Ressalta que, a diferència de l'alcohol o altres begudes, el consum d'aigua potable és sa, inofensiu, no provoca embriaguesa i és econòmic, evitant problemes de salut i deutes econòmics.

aigua mal salut beure

Aigua neta, de raig o d'aixeta

salut

Aigua panada, feta i enviada

salut

Aigua panada, feta i presa

salut

Aigua parada, bullida i colada

Consell per evitar malalties. Recorda el mètode tradicional per sanejar l'aigua de fonts dubtoses, bullint-la i filtrant-la per evitar malalties.

aigua salut

Aigua podrida, passa-la pel colador i bullida

Aconsella filtrar i bullir l'aigua d'aspecte o olor dubtosa per fer-la segura per al consum, evitant així malalties.

aigua salut

Aigua pudent, beu-la prudent

És un consell preventiu de salut. Recomana extrema precaució o evitar el consum d'aigua amb mala olor, ja que sol indicar contaminació, putrefacció o presència de bacteris, podent causar malalties.

aigua salut beure

Aigua pura no té pecat

Defensa que l'aigua és inofensiva i saludable. Destaca l’excel·lència d’aquesta beguda per sobre de qualsevol altra

aigua salut beure

Aigua que corre no porta verí

Només les aigües estagnants estan corruptes, ja que l’aigua que circula dilueix els possibles agents patògens

aigua salut

Aigua que put i aigua que sap, Déu nos en guard

Consell saludable per evitar malalties.

salut

Aigua que resta put que empesta

salut

Aigua tallada no fa mal

salut

Aigua, ni tan freda que geli ni tan calenta que peli

Tots els excessos fan mal. S'utilitza per recomanar prudència, equilibri i evitar exageracions en accions, decisions o en el tracte personal, cercant una solució intermèdia, assenyada i harmoniosa.

aigua salut

Aire, sol i llimona, poca feina al metge dóna.

[Llimona: Representa la nutrició, especialment les vitamines i els beneficis cítrics per reforçar el sistema immunitari]. Destaca la importància de la vida a l'aire lliure, la llum solar i una alimentació saludable (llimona) per mantenir una bona salut, reduint així la necessitat d'assistència mèdica. És un consell tradicional sobre els beneficis d'un estil de vida natural i preventiu.

donar oficis oratge salut treball

Al cap fred i als peus calor, no t'escoltis cap doctor

Remeis casolans per tenir bona salut. Són mesures preventives bàsiques

salut oficis

Al cementiri, n'hi ha més de tips que de decandits

salut mort

Al constipat, got de vi colmat

És sabut que l’alcohol del vi dóna calor i energia. Abans, es feien sopes de vi calent

vinya beure salut

Al cos, posa-n'hi i no en treguis

salut

Al cul safanòries en vinagre

salut vinya cos huma

Al desganat, dobeu-li alls

salut plantes

Al dinar, menja poc; i al sopar, menys

L'excés en el sopar duu a passar una mala nit.

menjar salut

Al gener, hi perd el metge i hi guanya el fosser

[fosser = enterrador].

mort oficis salut

Al llit i a la presó coneixeràs ton companyó

És en la malaltia, les desgràcies i condicions extremes o extraordinàries quan es comprova la solidaritat o l’egoisme de les persones

amistat salut

Al mal de cap, omple el pap

La migranya i les preocupacions es distrauen menjant

menjar salut cos huma

Al mal de ventre, el cagar el tempera

La defecació evacua els agents patògens i neteja el tub digestiu

salut cos huma

Al mal, fer-li bona cara

salut

Al malalt li preguntes si vol caldo?

Perquè és típic que quan un està malalt li oferesquin caldo però en realitat vendria a ser una pregunta irònica perquè realment un malalt no té ganes de res

menjar salut

Al malalt no cal que li digues gita't, ni al bo alça't

Recomana no dir obvietats ni intentar aconsellar o saber més que el mateix interessat

consells persones salut

Al malalt que és de vida, l'aigua li és medecina

L'aigua és essencial. Destaca la importància de la hidratació i els remeis naturals bàsics per a la recuperació. Indica que si el malalt té possibilitats de curar-se (és de vida), l'aigua i les cures senzilles són suficients, sovint contraposant-se a l'excés de vi o medicaments, considerats «metzina» (verí) en excés.

aigua salut

Al malalt que té remei, l'aigua li serveix de medicina

Vol dir que quan la malaltia no és mortal, qualsevol cosa fa profit al malalt.

aigua salut

Al malalt, sempre li toquen el lloc del mal

mal salut

Al matí una ceba, al migdia una poma, i al vespre un all, i envia el metge al carall

Ressalta els beneficis per a la salut de la ceba, la poma i l'all, suggerint que el seu consum diari ajuda a mantenir-se sa i evitar les visites al metge. La dita destaca les propietats nutricionals i preventives d'aquests aliments essencials a la cuina mediterrània.

oficis plantes salut

Al metge i l'advocat, digue'ls sempre la veritat.

consells oficis salut

Al metge, confessor i lletrat, parlar-li clar

A qui t’ha de salvar la vida física o espiritual, la reputació o el patrimoni, no pots mentir-li perquè estaràs perjudicant-te encara més

oficis salut

Al metge, li dóna més feina una dona que deu homes

salut oficis

Al qui posis en cambra, no li recomanis calma

Referència als malalts.

casa salut

Al qui pren aigua de setge no li farà mal el fetge

[setge o escrofulària (Scrophularia nodosa) = herba medicinal]. Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal. S'utilitza per indicar que el consum d'infusions d'aquesta herba protegeix la salut del fetge.

aigua cos huma plantes salut beure

Al qui vetlla, tot se li desvetlla

salut

Al ric i al boig, tot li para bé

Es diu per a justificar un comportament estrany

diners salut

Al vell escoltant, saviesa vas trobant

Les persones velles acumulen l’experiència de tota una vida

persones salut vell

Al vell, no li diguis què tal; pregunta-li què li fa mal

Arribat a aquestes edat tots tenim algun que altre mal

vell persones salut

Alegria, però no amb desmesia

salut alegria

Alegries o tristeses porten al cementiri

alegria salut

Alenada violent, signe de talent

Símptoma de gana.

salut

All en dejú, remei segur

L’all mata molts microbis patògens del sistema digestiu. Segons la tradició, un gra d'all a primera hora serveix per a tot: Depurar la sang i millorar la circulació. Matar els cucs de l'estómac (els paràsits). Prevenir refredats i pujar les defenses.

menjar plantes salut

All i vi, remei dels pobres

Fa referència a com les classes populars utilitzaven històricament productes quotidians, barats i assequibles com a medicina casolana davant la impossibilitat de pagar metges o apotecaris. S'utilitzava sovint com a medicina tradicional per combatre els refredats i curar la tos, aprofitant les propietats antisèptiques i antimicrobianes de l'all cru.

plantes salut vinya

All i vi, remei roí

Antigament es deia per fer mofa de les solucions de salut que feia servir la gent de classe baixa. Es considerava un remei "roí" (dolent o groller) perquè no utilitzava els fàrmacs elaborats pels apotecaris. Tot i el matís despectiu de la paraula "roí", el saber popular el continuava aplicant de manera molt habitual com a xarop casolà eficaç per a calmar la tos i els refredats.

plantes salut vinya

Allò que a uns sana, a altres mata

Cada individu té una constitució, unes toleràncies, una resistència... diferents de les d’un altre

menjar salut

Allò que en la joventut es malgasta, en la vellesa fa falta

persones salut

Allò que no et mengis mai no es farà mal

salut

Allò que no mata, engreixa

Es diu per significar que tot és aprofitable per al cos mentres no sigui declaradament perjudicial

salut mort menjar

Alls crus i vinet pur fan passar el part segur

plantes salut vinya

Als banys vas, pocs anys faràs

salut

Als cinquanta anys, el mal del mes no dóna afanys

salut

Als cinquanta anys, pocs banys

consells salut

Als quaranta anys, deixa't de banys

Cap a la meitat de la vida humana va deixant-se de ser jove i començant a fer-se vell, amb què les facultats vitals decauen

vell any persones salut

Al·lot sà, a un any ha de caminar i rallar

Assenyala les condicions de normalitat que presenten les criatures a l'edat d'un any.

persones salut

Amb alls i vi fort no em fa por la mort

Considera saludables els alls i el vi.

plantes salut vinya

Amb bojos, cames al coll

Recomana fugir de l'aventura amb gent fantasiosa.

salut

Amb dues lliures de raïm bona purga tenim.

vinya salut

Amb l'amargor de la malaltia es coneix la dolçor de la salut

salut

Amb l'escudella, beu-hi vi i no et faci por el morir.

Quant a la valor nutritiva de l'escudella i la bona combinació amb el vi.

menjar mort salut vinya beure

Amb la dona, cada setmana tres estones

salut

Amb la mort, no hi val porta tancada, ni castell fort

salut

Amb la salut no es juga

salut

Amb les febres de febrer, el metge no hi pot fer res

Febrer es diu així perquè és quan se solen produir les febres, i anar contra la força de la natura resulta quasi sempre infructuós

oficis salut mesos

Amb malves et cures?, mal vas

Joc de paraules. Fer malves vol dir estar mort i enterrat. La dita suggereix, de manera pessimista o irònica, que si l'únic remei per a una malaltia és la malva, la recuperació és improbable, ja que s'apropa la mort.

mal plantes salut

Amb malves, aigua i un morter, apotecari vull ser

Fa referència a l'ús tradicional de la malva en la medicina popular per les seves propietats emol·lients i calmants. Històricament, s'ha utilitzat per calmar la tos, irritacions de gola, acidesa d'estómac i problemes intestinals, actuant com a laxant suau. La dita destaca que, amb els elements més bàsics (la planta, aigua i morter), es pot preparar un remei eficaç.

aigua oficis plantes salut

Amb poc menjar n'hi ha prou, que massa cou

Recomana la moderació en la quantitat de menjar (i en la vida en general) per evitar mals de panxa o conseqüències negatives, subratllant que l'excés sol ser perjudicial.

menjar salut

Amb porró carlí, és més bo el vi; i amb porró liberal, fa més bé que mal

Dita alabant els uns i els altres.

mal salut vinya

Amb set hores per a descansar [o dormir], ja hi ha prou de reposar

Dedicar un terç del dia al descans és la mitjana normal, depenent de la naturalesa de cada persona

salut dormir

Amb sopes d'all i vi no et faci por el morir

Considera saludables els alls i el vi.

menjar mort plantes salut vinya

Amb un boig, cames a coll

Recomana fugir de l'aventura amb gent fantasiosa.

salut

Amb un gerro de vi bo, tothom es posa bo.

De segons quina classe de vi, se sol dir que ressuscitaria un mort. Amb el vi desapareixen les penes de l'esperit, però també s'ha de dir que hi ha persones, que quan beuen massa vi dins el cos, ho prenen amb grans plors.

salut vinya

Amb un traguet de vi bo el malalt es posa bo

De segons quina classe de vi, se sol dir que ressuscitaria un mort.

bona mal menjar salut vinya

Amb una poca cada dia, els metges s'estalviaria

salut

Amic de plets, pocs diners; amic de metges, poca salut

salut oficis diners

Amor i dolor no es dissimulen

Tot amor implica alguna mena de dolor en algun moment: trencament, desavinences, dependència, gelosia...

amor salut

Amor i dolor són del mateix color

Tot amor implica alguna mena de dolor en algun moment: trencament, desavinences, dependència, gelosia...

salut amor

Amor penes [o dolors] i diners, no poden ser secrets

Són coses que acaben percebent els altres, a vegades a pesar nostre

amor diners salut