Tema
plantes
2.672 refranys catalogats sota aquest tema.
L'ensiam fa mal d'ulls [o fa lleganyes]
Expressa una creença vulgar i errònia en les males condicions de sanitat de l'ensiam
menjar plantes salut cos huma
L'ensiam, quan és tendre, porta'l a vendre, i quan és dur, queda-te'l tu
plantes
L'enteuladora d'anouer, i els tellons de taronger
plantes
L'escopina, la millor medecina.
[L'escopina és la saliva que s'expulsa de la boca d'un sol cop], Destaca la eficacia de los remedios caseros tradicionales, a menudo atribuyendo propiedades curativas a elementos simples o a la saliva ("escopina" o "escopinada").
plantes salut
L'escudella de llenties aclareix el cervell i no te'n riguis
menjar plantes
L'escudella del palau naps i cols i adéu-siau
Fa al·lusió a l'escudella que en els palaus bisbals repartien als estudiants de capellà perquè no patissin gana.
menjar plantes
L'espàrrec, l'abril per mi; el maig, per tu, i el juny, per ningú
mesos plantes
L'esperit de romaní, el dolor prest fa fugi
Són nombroses les seves virtuts: les flors de romaní destil·lades amb esperit de vi tenen virtuts cosmètiques; s'usa per rebaixar la sang; és estomacal, tònic i aperitiu; es diu que va bé pels nervis, fetge, pulmons i reuma.
plantes salut
L'espina quan naix ja pica, tan si és grossa com si és xica
Es refereix a les persones dolentes que de ben joves fan nosa als seus consemblants
persones plantes
L'espinac és la granera del ventre
cos huma plantes salut
L'estiu serà prou calent perquè les fruites madurin, es tornin grocs els rostolls i les tempestats no durin
oratge plantes camp
L'estornell lladre és, que roba les olives de tres en tres
fa referència a la voracitat dels estornells envers les oliveres És del què s’alimenta una part de l’any.
animals plantes
L'herba de Santa Margarida, tots els mals priva
Aquest refrany tradicional català fa referència a les virtuts medicinals del pericó vermell (Centaurium erythraea), també conegut com a herba de Santa Margarida, a la qual se li atribueixen propietats curatives per a diversos mals, especialment digestius i com a tònic.
plantes salut
L'herba [seca] curta o llarga, pel juny ha d'estar segada
És el mes de la sega. Després, el terreny és molt dur i l'herba s'ha espigat, i la propagació n'ésmolt fàcil.
camp mesos plantes
L'herba, si no es mulla, és or; si es mulla una vegada, és argent, i si se'n mulla dues, és fem
Acaba podrint-se
plantes oratge
L'hisop ho cura tot
salut plantes
L'hisop posa la mare a son lloc [porta la mare al clot]
És una planta labiada verinosa, com el baladre o la colocàsia
plantes persones mort
L'octubre mullat, assolellat i fred fa sortir el bolet
Són les millors condicions per esclatar de la terra
plantes mesos oratge
L'oli d'oliva, tot mal esquiva
L’oli cru, begut o untat, sana cremades i èczemes i evita molts mals
plantes salut
L'oli de les Garrigues, el millor oli del món
Comarca de Catalunya, dins la província de Lleida
llocs mon plantes menjar
L'oli no és sant però fa miracles
Destaca les múltiples virtuts i l'eficàcia de l'oli, especialment l'oli d'oliva. La saviesa popular reconeix l'oli no sols com un aliment essencial, sinó també com un remei tradicional molt efectiu per a guarir petits mals, problemes de salut i alleujar dolors. En sentit figurat ens diu que una cosa és eficaç d'una manera ràpida i oportuna. Expressió usada per a indicar l'eficàcia, la rapidesa, l'oportunitat, d'un remei, d'una solució.
plantes
L'oliva amargant vol vi al darrera i vi al davant.
L'oliva, pel seu gust amarg i salat, és el complement perfecte que "incita" a beure. "Vi al davant": Per preparar la boca per a la intensitat de l'oliva."Vi al darrera": Per netejar l'amargor i la salinitat que l'oliva deixa a la llengua. A més, antigament es deia que si menjaves olives amargues sense beure vi, podies tenir mal d'estómac, ja que el vi ajudava a "coure" l'oliva crua.
menjar plantes vinya
L'olivera i la dona, per la falda és bona
plantes persones bona
L'olivera plantada pel novembre mai no menteix
Convé plantar els plançons de novembre en avant, que és quan les plantes hivernen i tenen bon reg pluvial
mesos camp plantes
L'olivera plantada per Sant Martí és la que fa l'oli més fi
11 novembre. Convé plantar els plançons de l’11 de novembre en avant, que és quan les plantes hivernen i tenen bon reg pluvial. A mitjans de novembre, la terra encara conserva la calor de l'estiuet de Sant Martí, però ja té la humitat de les pluges de tardor. Això permet que l'olivera jove "agafi" bé abans que les gelades de gener adormin la saba.
camp mesos plantes sants
L'or i el blat amb ulleres no ha de ser mirat
Aconsella jutjar i avaluar aquests dos elements amb la llum natural del dia, ja que la il·luminació artificial (antigament representada per espelmes o llums de petroli) pot distorsionar els colors i ocultar defectes o impureses.
cos huma menjar plantes
L'or sempre és or, però el blat és un tresor
Ens recorda que, encara que els diners i les riqueses tinguin un gran valor aparent, els recursos bàsics per a la subsistència i el treball diari són els que veritablement ens aporten seguretat i alimenten el nostre dia a dia.
plantes
L'ordi de Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és madurat
Sant Jordi: 23 abril. Sant Joan: 24 juny. És el període del seu procés. Prediu que si l'ordi ja té espigues el dia de Sant Jordi, el conreu madurarà a temps per a la sega al voltant de Sant Joan, marcant el cicle òptim del cultiu. És una dita popular que indica el calendari agrícola tradicional per a la collita de l'ordi, relacionant el temps atmosfèric de la primavera amb l'èxit de la collita.
camp mesos plantes sants
La bona col s’ha de fer en juliol
És el seu millor moment culinari, encara que l’olor de col bollida desagrada a molts
mesos menjar plantes bona
La bona fusta per obrar, pel setembre l'has de tallar
[per obrar = per a la construcció]. Consell per a llenyaters
bona mesos plantes
La calúmnia és com el cuc, que rosega el millor fruit
Adverteix que quan es pretén posar mala fama a algú o a alguna cosa, es crea el dubte i es malmet la bona fama
animals plantes
La camamilla de Linyola, cura tota sola
plantes
La camamilla pel mal de ventre
salut plantes cos huma
La Candelera ja és tomaquera
2 febrer. Ja sabeu quan podeu plantar la llavor seca de tomaca sabent que les pluges la regaran.
camp festivitats mesos plantes
La Candelera, el dos de febrer, que et mou tota classe d'arbres, però més el noguer
2 febrer. Manifesta que el 2 de febrer, efemèride de la Candelera, no es pot esperar més que fred i mal oratge
festivitats mesos oratge plantes
La carabassa embarassa
plantes menjar
La carabassera creix més de pressa i més ufanosa que cap atra, però la glaçada més feble la fa caure.
Significa que el que creix o es fa molt ràpidament, sovint sense fonaments sòlids, és molt vulnerable i desapareix davant el primer problema o dificultat, per petita que sigui. Valora més la constància i la fermesa que la rapidesa aparent.
plantes
La carbassa embafa
Fa referència a la qualitat de la carbassa, especialment en relació amb el seu sabor dolç i la sensació de tipor o saturació que pot produir si es menja en quantitat.
menjar plantes
La carbassa ni engreixa ni embarassa
Destaca el baix valor calòric i nutricional d'aquest aliment. Indica que, tot i menjar-ne molta quantitat, no produeix un augment de pes significatiu ni causa problemes digestius o pesadesa ("embarassar" entès com a molestar o ocupar massa espai).
menjar plantes
La carbassa tan dolenta és al mercat com a la panxa
Indica que una cosa dolenta, defectuosa o poc profitosa ho és tant si s'exhibeix (al mercat) com si es consumeix (a la panxa), implicant que no millora ni té utilitat en cap situació. Es refereix sovint a la mala qualitat d'un producte, especialment la carbassa, des del camp fins a la taula
menjar plantes salut
La carbassa va anar i venir de Roma i encara era calenta
Destaca l'excel·lent capacitat de la carbassa per retenir la calor. S'utilitza de manera irònica o exagerada per fer referència a la llarga durada de l'escalfor d'aquest aliment cuit, fins i tot després d'un viatge llarg.
menjar plantes
La carn d'olla de Cadaqués, naps i cols i no res més
Municipi de l'Alt Empordà en la província de Girona
menjar plantes llocs
La carn d'olla de carn; la de cols i trumfes, adéu-siau
menjar plantes
La carn estreny i la verdura allarga
Una menja és astringent, i l’altra, laxant
plantes salut menjar
La castanya pel maig ja reganya
[reganya: Obrir-se, una fruita per efecte de la maduresa]. És el moment de la seva floració
mesos plantes
La ceba alça el malalt del llit
És un aliment molt sa i curatiu si es consumeix en cru que dilata les vies respiratòries
menjar salut plantes
La ceba crua fa alçar la cua
Hom creu que la ceba guanya en bon gust i en virtut cuita; el contrari del que s'opina de l'all.
menjar plantes
La ceba és cuinadora
plantes menjar
La ceba ha de sentir les campanes
Precepte agrícola que significa que, en plantar la ceba, l'han de colgar molt poc
plantes camp
La ceba pel matí és or; pel migdia, plata, i per la nit, mata
Recomana el seu consum al matí (molt saludable) i migdia, però aconsella evitar-la a la nit per ser indigesta, podent causar pesadesa o mala digestió. Per extensió, aconsella la recomanació de menjar amb mesura perquè no facin mal porta en un sentit més general a aconsellar ser moderats en tot, fins i tot en allò que és bo.
menjar plantes salut
La cirera té el cor trist, i la cara alegre
plantes alegria
La civada, com l'espelta, per Sant Isidre es desperta
15 maig. [civada = ordi / espelta = blat primitiu, de gra menut]. En l’efemèride del patró dels agricultors despunten els primers brots cereals. Fa referència al moment en què els cereals de primavera, concretament la civada i l'espelta, experimenten un creixement ràpid i visible, "despertant-se" i espigant definitivament amb l'arribada de la calor.
camp mesos plantes sants
La col i la carabassa empudeguen tota la casa
Certament, per això es diu “fer la col” quan a algú se li causa una molèstia contínua
menjar plantes casa
La col, per a qualsevol
Destaca la universalitat i la bondat d’aquest econòmic aliment
plantes menjar
La dacsa vol aigua i no raons.
plantes
La dona és com el raïm, la bona trepitjada i la dolenta penjada
Refrany masclista, que avui dia ha quedat totalment desfasat i en desús per la seva connotació violenta i degradant cap a la dona. Fa un paral·lelisme (molt qüestionable) amb l'elaboració del vi: "La bona trepitjada": Es referia a la submissió, suggerint que la "bona dona" era la que es deixava dominar o "trepitjar" sense queixar-se, igual que el raïm es trepitja per treure'n el suc. "La dolenta penjada": Al·ludia al càstig o, en el cas del raïm, a deixar-lo penjat perquè s'assequi.
bona persones plantes vinya
La dona i el meló a prova, tota hora és bona
bona plantes persones
La dona i la xeixa, mai no es deixa
[Xeira: Blat de bona qualitat, que fa la farina blanca i més saborosa que la del blat ordinari]
persones plantes
La dona que al seu marit vulga matar, que li done cols per Sant Joan
24 juny. Suggereix de manera irònica que menjar col a l'estiu (per Sant Joan) és perjudicial per a la salut. L'olor de la col bullida era considerada desagradable i pesada per a l'estómac en temps de calor.
menjar mesos plantes sants parentiu
La fava, la figa la fot
Al·literació eufònica de caràcter eroticofestiu. Observeu el marcat caràcter sexual del component rústic.
plantes
La figa i la dona, quan torç el coll és bona
És un joc de paraules: quan el fruit madura, el seu pes doblega el peduncle, mentre que dona es mostra receptiva doblegant el coll i deixant-se fer
bona plantes persones
La figa no té clam, però guarda el costellam
En al·lusió als qui roben les figues dels camps, que han de vigilar que l'amo no els estomaqui.
menjar plantes
La figa pelada put a arengada
plantes menjar
La figa per a ser bona ha de tindre tres senyals: clavillada, rebecada i picadeta de pardals
Copla sobre els atractius sexuals de les dones d'edat, que inclou un joc de paraules entre fruits i òrgans sexuals.
bona plantes
La figa per estar al seu punt ha de tindre tres detalls: que estiga ben madureta, ben clavilladeta i picadeta pel pardal
Copla sobre els atractius sexuals de les dones d'edat, que inclou un joc de paraules entre fruits i òrgans sexuals.
plantes
La figa per ser bona ha de tenir coll de penjat, roba de pobre i ull de viuda
En punt idoni de maduresa és quan es doblega pel pes en la rama, se li bada la pell i se li obri el florí
persones bona menjar plantes
La figa per ser bona, ha de tenir tres senyals: madura, secallona i picada pels pardals
Copla sobre els atractius sexuals de les dones d'edat, que inclou un joc de paraules entre fruits i òrgans sexuals.
animals bona plantes
La figa que a Sant Joan no és nada, en tot l’any és madurada
24 juny. És un refrany popular català que s'utilitza com a amenaça o avís sobre la venjança. Significa que, encara que una ofensa o acció no es pagui immediatament, tard o d'hora (al llarg de l'any) en rebrà les conseqüències, igual que les figues maduren a la tardor.
mesos plantes sants
La figa secallona, si avui no cau, caurà demà
Les figues tabolles o seques acaben caient quan fa vent
plantes
La figa [o la pera] quan és madura, per ella mateixa cau
Vol dir que les coses han de venir al temps oportú, sense precipitacions ni violències
plantes
La figa, si és bona, no és cara
La qualitat té un cost que no ens ha de doldre
plantes bona menjar
La figuera fa l'ombra espessa i el canyar fresca
Fa referència a la saviesa tradicional sobre l'entorn natural i la climatologia. Resalta les característiques de dues plantes mediterrànies molt comunes a la nostra zona. La figuera, gràcies a les seves grans fulles lobulades, crea una capçada ampla i densa que proporciona una ombra molt densa i fresca durant els mesos calorosos. La densitat de les canyes i la seva proximitat a l'aigua fan que s'hi respiri una agradable sensació de frescor.
plantes
La filla, com és criada; l’estopa, com és filada [estopa = filament vegetal]
La naturalesa de cada u és determinada o modelada per l’educació procurada
parentiu plantes
La flor al costat, ja el té buscat
plantes
La flor al davant, busca galant; la flor al costat ja el té buscat; la flor al pit, busca marit
Eren tècniques del festeig amorós. L'observació de les peces de vestir permet d'esbrinar si la persona en qüestió no té parella. Generalment denota coqueteria en la dona i deixadesa en l'home.
amor plantes parentiu
La flor al pit busca marit; al costat ja el té buscat
És el llenguatge subliminal de les dones
amor plantes parentiu
La flor d’abril ompli el setrill i la febrer el celler
Es refereix a la floració de l’olivera i de la vinya, respectivament
mesos plantes
La flor i el pit busca marit
Eren tècniques del festeig amorós. L'observació de les peces de vestir permet d'esbrinar si la persona en qüestió no té parella. Generalment denota coqueteria en la dona i deixadesa en l'home.
amor plantes parentiu
La flor més gentil, la clavellina d'abril
mesos plantes
La flor quan neix ja fa planta
plantes
La formosura és flor que no dura
plantes
La fortor de l'arbre llança a perdre el fruit
plantes
La fruita d'hort, bona pel porc
plantes animals camp bona
La fruita tant se val crua com cuita
Crua té vitamines
plantes menjar
La fruita, quan està prou madura, ella mateixa cau
Certament, com les garrofes i com qualsevol fruit, igual que les persones, que han de madurar per experiència i convenciment propis
plantes
La fulla et dirà, i l’ullet, si l’arbre té o no té set
Les fulles espenjollades o enrotllades i les gemmes seques són la manera de manifestar-se dels arbres
plantes cos huma
La gallina cega se’n va al blat
Ressalta que alimentar-se és allò més important de la vida, al marge de qualsevol circumstància
plantes animals
La garrofa de setembre és la més tendra
plantes mesos
La llenega és carn d'ovella i el rovelló es carn de moltó
Fa referència al seu gran valor culinari
menjar plantes animals
La lletugueta va mal, sense oli, vinagre, pebre i sal
menjar plantes
La magrana al matí és or, al migdia plata i al vespre mata
Remarca l’excel·lència i la indigeribilitat d’aquesta fruita
menjar plantes
La magrana i la taronja primer que altra fruita
Ho diuen per la seva concentració de vitamina C
plantes menjar
La magrana i la taronja, les fruites més bones
Ho diuen per la seva concentració de vitamina C
menjar plantes
La mala herba sempre creix
S'utilitza per dir que la gent dolenta, egoista o amb males intencions sembla que sempre se'n surt, sobreviu a les crisis i prospera fàcilment. També s'usa de manera irònica o afectuosa quan algú passa una malaltia o un contratemps i es recupera de pressa, autoanomenant-se "mala herba" per demostrar que és fort. Neix de l'observació real del camp. Les males herbes no necessiten cures, resisteixen les sequeres, creixen més ràpid que el cultiu i són molt difícils d'eliminar.
mal plantes
La mala herba s’arranca
mal plantes
La Mare de Deu d'Agost, diada molt assenyalada, maduren els albercocs i alguna pruna de frare
15 agost
mesos plantes festivitats
La Mare de Déu d'agost, diada molt senyalada; madura algun raïmet i cau alguna avellana
15 agost. És el temps de maduració d'aquests dos fruits.
festivitats mesos plantes vinya
La menta l'estómac assenta
En infusió o en licor, diuen que és molt digestiva
menjar salut plantes cos huma beure
La menta la gana augmenta
En infusió o en licor, diuen que augmenta totes les apetències corporals
plantes salut beure menjar
La menta no pot mentir: l'escudella fa pair
En infusió o en licor, diuen que augmenta totes les apetències corporals
beure plantes salut menjar