`

Refranys plantes

menjar plantes salut cos huma

L'ensiam fa mal d'ulls [o fa lleganyes]

Expressa una creença vulgar i errònia en les males condicions de sanitat de l'ensiam

salut plantes

L'escopina, la millor medecina.

Escorpit: Capa de l'escorça d'una alzina surera compresa entre el suro i la fusta

menjar plantes

L'escudella del palau naps i cols i adéu-siau

Fa al·lusió a l'escudella que en els palaus bisbals repartien als estudiants de capellà perquè no patissin gana.

plantes salut

L'esperit de romaní, el dolor prest fa fugi

Són nombroses les seves virtuts: les flors de romaní destil·lades amb esperit de vi tenen virtuts cosmètiques; s'usa per rebaixar la sang; és estomacal, tònic i aperitiu; es diu que va bé pels nervis, fetge, pulmons i reuma.

persones plantes

L'espina quan naix ja pica, tan si és grossa com si és xica

Es refereix a les persones dolentes que de ben joves fan nosa als seus consemblants

plantes salut

L'herba de Santa Margarida, tots els mals priva

Aquest refrany tradicional català fa referència a les virtuts medicinals del pericó vermell (Centaurium erythraea), també conegut com a herba de Santa Margarida, a la qual se li atribueixen propietats curatives per a diversos mals, especialment digestius i com a tònic.

camp mesos plantes

L'herba [seca] curta o llarga, pel juny ha d'estar segada

És el mes de la sega. Després, el terreny és molt dur i l'herba s'ha espigat, i la propagació n'ésmolt fàcil.

plantes persones mort

L'hisop posa la mare a son lloc [porta la mare al clot]

És una planta labiada verinosa, com el baladre o la colocàsia

plantes mesos oratge

L'octubre mullat, assolellat i fred fa sortir el bolet

Són les millors condicions per esclatar de la terra

plantes salut

L'oli d'oliva, tot mal esquiva

L’oli cru, begut o untat, sana cremades i èczemes i evita molts mals

llocs mon plantes menjar

L'oli de les Garrigues, el millor oli del món

Comarca de Catalunya, dins la província de Lleida

plantes

L'oli no és sant però fa miracles

Una cosa ésser eficaç d'una manera ràpida i oportuna / expressió usada per a indicar l'eficàcia, la rapidesa, l'oportunitat, d'un remei, d'una solució.

mesos camp plantes

L'olivera plantada pel novembre mai no menteix

Convé plantar els plançons de novembre en avant, que és quan les plantes hivernen i tenen bon reg pluvial

camp mesos plantes sants

L'olivera plantada per Sant Martí és la que fa l'oli més fi

11 novembre. Convé plantar els plançons de l’11 de novembre en avant, que és quan les plantes hivernen i tenen bon reg pluvial. A mitjans de novembre, la terra encara conserva la calor de l'estiuet de Sant Martí, però ja té la humitat de les pluges de tardor. Això permet que l'olivera jove "agafi" bé abans que les gelades de gener adormin la saba.

plantes

L'or sempre és or, però el blat és un tresor

És bo tenir diners, però millor tenir feina.

camp mesos plantes sants

L'ordi de Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és madurat

Sant Jordi: 23 abril. Sant Joan: 24 juny. És el període del seu procés. Prediu que si l'ordi ja té espigues el dia de Sant Jordi, el conreu madurarà a temps per a la sega al voltant de Sant Joan, marcant el cicle òptim del cultiu. És una dita popular que indica el calendari agrícola tradicional per a la collita de l'ordi, relacionant el temps atmosfèric de la primavera amb l'èxit de la collita.

mesos menjar plantes bona

La bona col s’ha de fer en juliol

És el seu millor moment culinari, encara que l’olor de col bollida desagrada a molts

bona mesos plantes

La bona fusta per obrar, pel setembre l'has de tallar

[per obrar = per a la construcció]. Consell per a llenyaters

animals plantes

La calúmnia és com el cuc, que rosega el millor fruit

Adverteix que quan es pretén posar mala fama a algú o a alguna cosa, es crea el dubte i es malmet la bona fama

camp festivitats mesos plantes

La Candelera ja és tomaquera

2 febrer. Ja sabeu quan podeu plantar la llavor seca de tomaca sabent que les pluges la regaran.

festivitats mesos oratge plantes

La Candelera, el dos de febrer, que et mou tota classe d'arbres, però més el noguer

2 febrer. Manifesta que el 2 de febrer, efemèride de la Candelera, no es pot esperar més que fred i mal oratge

menjar plantes salut

La carbassa tan dolenta és al mercat com a la panxa

Indica que una cosa dolenta, defectuosa o poc profitosa ho és tant si s'exhibeix (al mercat) com si es consumeix (a la panxa), implicant que no millora ni té utilitat en cap situació. Es refereix sovint a la mala qualitat d'un producte, especialment la carbassa, des del camp fins a la taula

menjar plantes

La carbassa va anar i venir de Roma i encara era calenta

Quant a la conservació de l'escalfor per part de la carbassa.

menjar plantes llocs

La carn d'olla de Cadaqués, naps i cols i no res més

Municipi de l'Alt Empordà en la província de Girona

plantes salut menjar

La carn estreny i la verdura allarga

Una menja és astringent, i l’altra, laxant

mesos plantes

La castanya pel maig ja reganya

[reganya: Obrir-se, una fruita per efecte de la maduresa]. És el moment de la seva floració

menjar salut plantes

La ceba alça el malalt del llit

És un aliment molt sa i curatiu si es consumeix en cru que dilata les vies respiratòries

menjar plantes

La ceba crua fa alçar la cua

Hom creu que la ceba guanya en bon gust i en virtut cuita; el contrari del que s'opina de l'all.

plantes camp

La ceba ha de sentir les campanes

Precepte agrícola que significa que, en plantar la ceba, l'han de colgar molt poc

menjar plantes salut

La ceba pel matí és or; pel migdia, plata, i per la nit, mata

Recomana el seu consum al matí (molt saludable) i migdia, però aconsella evitar-la a la nit per ser indigesta, podent causar pesadesa o mala digestió. Per extensió, aconsella la recomanació de menjar amb mesura perquè no facin mal porta en un sentit més general a aconsellar ser moderats en tot, fins i tot en allò que és bo.

camp mesos plantes sants

La civada, com l'espelta, per Sant Isidre es desperta

15 maig. [civada = ordi / espelta = blat primitiu, de gra menut]. En l’efemèride del patró dels agricultors despunten els primers brots cereals. Fa referència al moment en què els cereals de primavera, concretament la civada i l'espelta, experimenten un creixement ràpid i visible, "despertant-se" i espigant definitivament amb l'arribada de la calor.

menjar plantes casa

La col i la carabassa empudeguen tota la casa

Certament, per això es diu “fer la col” quan a algú se li causa una molèstia contínua

plantes menjar

La col, per a qualsevol

Destaca la universalitat i la bondat d’aquest econòmic aliment

bona persones plantes vinya

La dona és com el raïm, la bona trepitjada i la dolenta penjada

Refrany masclista, que avui dia ha quedat totalment desfasat i en desús per la seva connotació violenta i degradant cap a la dona. Fa un paral·lelisme (molt qüestionable) amb l'elaboració del vi: "La bona trepitjada": Es referia a la submissió, suggerint que la "bona dona" era la que es deixava dominar o "trepitjar" sense queixar-se, igual que el raïm es trepitja per treure'n el suc. "La dolenta penjada": Al·ludia al càstig o, en el cas del raïm, a deixar-lo penjat perquè s'assequi.

persones plantes

La dona i la xeixa, mai no es deixa

[Xeira: Blat de bona qualitat, que fa la farina blanca i més saborosa que la del blat ordinari]

menjar mesos plantes sants parentiu

La dona que al seu marit vulga matar, que li done cols per Sant Joan

24 juny. Suggereix de manera irònica que menjar col a l'estiu (per Sant Joan) és perjudicial per a la salut. L'olor de la col bullida era considerada desagradable i pesada per a l'estómac en temps de calor.

plantes

La fava, la figa la fot

Al·literació eufònica de caràcter eroticofestiu. Observeu el marcat caràcter sexual del component rústic.

bona plantes persones

La figa i la dona, quan torç el coll és bona

És un joc de paraules: quan el fruit madura, el seu pes doblega el peduncle, mentre que dona es mostra receptiva doblegant el coll i deixant-se fer

menjar plantes

La figa no té clam, però guarda el costellam

En al·lusió als qui roben les figues dels camps, que han de vigilar que l'amo no els estomaqui.

bona plantes

La figa per a ser bona ha de tindre tres senyals: clavillada, rebecada i picadeta de pardals

Copla sobre els atractius sexuals de les dones d'edat, que inclou un joc de paraules entre fruits i òrgans sexuals.

plantes

La figa per estar al seu punt ha de tindre tres detalls: que estiga ben madureta, ben clavilladeta i picadeta pel pardal

Copla sobre els atractius sexuals de les dones d'edat, que inclou un joc de paraules entre fruits i òrgans sexuals.

persones bona menjar plantes

La figa per ser bona ha de tenir coll de penjat, roba de pobre i ull de viuda

En punt idoni de maduresa és quan es doblega pel pes en la rama, se li bada la pell i se li obri el florí

animals bona plantes

La figa per ser bona, ha de tenir tres senyals: madura, secallona i picada pels pardals

Copla sobre els atractius sexuals de les dones d'edat, que inclou un joc de paraules entre fruits i òrgans sexuals.

mesos plantes sants

La figa que a Sant Joan no és nada, en tot l’any és madurada

24 juny. És un refrany popular català que s'utilitza com a amenaça o avís sobre la venjança. Significa que, encara que una ofensa o acció no es pagui immediatament, tard o d'hora (al llarg de l'any) en rebrà les conseqüències, igual que les figues maduren a la tardor.

plantes

La figa secallona, si avui no cau, caurà demà

Les figues tabolles o seques acaben caient quan fa vent

plantes

La figa [o la pera] quan és madura, per ella mateixa cau

Vol dir que les coses han de venir al temps oportú, sense precipitacions ni violències

plantes bona menjar

La figa, si és bona, no és cara

La qualitat té un cost que no ens ha de doldre

parentiu plantes

La filla, com és criada; l’estopa, com és filada [estopa = filament vegetal]

La naturalesa de cada u és determinada o modelada per l’educació procurada

amor plantes parentiu

La flor al davant, busca galant; la flor al costat ja el té buscat; la flor al pit, busca marit

Eren tècniques del festeig amorós. L'observació de les peces de vestir permet d'esbrinar si la persona en qüestió no té parella. Generalment denota coqueteria en la dona i deixadesa en l'home.

mesos plantes

La flor d’abril ompli el setrill i la febrer el celler

Es refereix a la floració de l’olivera i de la vinya, respectivament

amor plantes parentiu

La flor i el pit busca marit

Eren tècniques del festeig amorós. L'observació de les peces de vestir permet d'esbrinar si la persona en qüestió no té parella. Generalment denota coqueteria en la dona i deixadesa en l'home.

plantes

La fruita, quan està prou madura, ella mateixa cau

Certament, com les garrofes i com qualsevol fruit, igual que les persones, que han de madurar per experiència i convenciment propis

plantes cos huma

La fulla et dirà, i l’ullet, si l’arbre té o no té set

Les fulles espenjollades o enrotllades i les gemmes seques són la manera de manifestar-se dels arbres

plantes animals

La gallina cega se’n va al blat

Ressalta que alimentar-se és allò més important de la vida, al marge de qualsevol circumstància

menjar plantes

La magrana al matí és or, al migdia plata i al vespre mata

Remarca l’excel·lència i la indigeribilitat d’aquesta fruita

plantes menjar

La magrana i la taronja primer que altra fruita

Ho diuen per la seva concentració de vitamina C

menjar plantes

La magrana i la taronja, les fruites més bones

Ho diuen per la seva concentració de vitamina C

menjar salut plantes cos huma beure

La menta l'estómac assenta

En infusió o en licor, diuen que és molt digestiva