Refranys oficis

Llarg mal cansa el metge i el malalt i els que el volten de cuita'l (Les malalties cròniques o incurables fan que tots s’acostumen, mal que bé, a elles)

salut, oficis

Llaurador de capa negra, ben poc medra (Aquell que malgasta i viu per sobre de les seves possibilitats difícilment podrà prosperar)

diners, oficis, treball, indumentària

Llaurador esteler sempre sap l'hora que és

oficis

Llaurador les forces reparar, que la terra no para

oficis

Llaurador ressagat, mai ix d'empenyat (Vol dir que els deutes es mengen el capital)

oficis, diners

Llaurador [o dona] que molt beu tard pagarà allò que deu (Qui es gasta els diners en beguda desatén les necessitats primeres)

diners, beure, oficis, persones

Llaurador [o Pagès] que molt caça, deixa caure la casa [o no durà avant la casa]

oficis, casa, caça

Llaurar, cosir i fer albardes tot és pegar puntades (Desmunta alguna argumentació que s’intenta justificar amb arguments que no tenen res a veure els uns amb els altres)

camp, oficis

Llebeig? Mariner, perdut et veig (No és el millor oratge per a fer-se a mar)

oratge, oficis, mar

Lletres i armes noblesa alcancen (Vol dir que els homes de carrera i els militars donen bon to a una família)

ensenyar, oficis, persones

Llevant, xaloc, migjorn, llebeig, ponent, mestral, tramuntana i gregal, del mariner els vents són

oratge, oficis, mar

Llibre de metge i d'advocat, ni el diable en treu l'entrellat (Utilitzen un llenguatge tan específic que resulta incomprensible per a qui no és de la professió)

ensenyar, oficis, diable, salut

Llibre tancat, mestre callat (Si es tenen els mitjans però no hi ha voluntat, és com si no es tingueren)

oficis, parlar, saber, ensenyar

Llimona i all, metge al carall

oficis, salut, plantes

Lluna ajaguda ,mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut (Les fases lunars regeixen els desplaçaments de la fauna cap a la superfície o cap al fons depenent de cada espècie)

mar, oficis, oratge

Lluna ajaguda, mariner de peu (Les fases lunars regeixen els desplaçaments de la fauna cap a la superfície o cap al fons depenent de cada espècie)

mar, oratge, oficis

Lluna ajaguda, pescador al llit (Significa que segons la fase de la lluna no sol haver-hi gaire peix a pescar)

mar, dormir, oficis, oratge

Lluna de gener girada, mar avalotada (Les fases lunars regeixen els desplaçaments de la fauna cap a la superfície o cap al fons depenent de cada espècie)

oficis, mesos, mar

Lluna penjada, mariner de vetlla (Anuncia pluja)

oratge, mar, oficis

Lluna que en néixer es tapa, mariner agafa la capa (Quan el satèl·lit es veu tèrbol és perquè hi ha molta humitat atmosfèrica freda, la qual afecta el vent i el mar)

oficis, oratge, mar, indumentària

Lluneta dreta mariner a la quinzeneta

mar, oratge, oficis

Lo criat que està pagat, té sempre lo braç trencat (Vol dir que el qui cobra la feina endavant no sol frissar de fer-la)

oficis, diners

Lo diner de l’escolà cantant ve i cantant se’n va

diners, oficis

Lo dolçainer d'Albal, que li pagaren perquè tocara i perquè deixara de tocar [Poble de la província de València en la comarca de l'Horta Sud] (Es diu al·ludint a aquells que es fan pregar per fer una cosa, i després costa molt d'aturar-los de fer-la)

llocs, oficis

Lo ferrer de Perelló, quan té ferro, no té carbó [Entitat de població de Sueca en la comarca valenciana de la Ribera Baixa] (Es diu referint-se als casos en què es podria fer una cosa si es disposés d'un element que en aquell instant no es té a mà)

oficis, llocs

Lo metge no és més que un aconsolador (La professió del metge consisteix bàsicament en consolar als malalts i als seus familiars)

oficis, salut

Lo que el metge erra, podrix la terra

salut, mort, oficis

Lo que en diumenge es guanya, a ca l'apotecari es gasta (Bé és un treball no remunerat, bé castiga la salut per no donar-li descans al cos)

setmana, diners, oficis, salut

Los pastors quan plou fan festa, i sinó s’apanyen la espardenya

oficis, oratge, indumentària

L’afició mata la caça

oficis, caça

L’amor, com el carbó de pescador, no ha de restar mai ni el demanar-lo

amor, oficis, mar

L’arc de Sant Martí al matí diu al bover: Vés a dormir (La visió matinal de l’arc no augura sinó pluja)

oratge, oficis

L’experiència fa el mestre (Qui ha acarat molts tipus de problemes sap moltíssim més que un altre com solucionar qualsevol altre problema que se li presente)

oficis, ensenyar

L’hort és de l’hortolà, la barca del patró i el ganado del pastor

camp, mar, oficis

L’octubre plujós, bondadós i perillós (La terra seca de la calor estival acull molt bé les pluges, tret que siguen torrencials i destrossen marges i camins)

oficis, mesos

Mai cap pescador ha estat en presó (Els pescadors tenen bona fama en totes les cultures)

oficis, mar

Maig humit, fa al llaurador ric (L’acumulació d’humitat en la terra nodreix llargament els vegetals)

mesos, oratge, oficis

Maig plujós fa ser al pagès orgullós (La humitat de la terra afavoreix el creixement de les plantes i augura una bona collita)

mesos, oratge, oficis, camp

Majordom i sacristà ve molt de tard en tard

oficis

Mal està la muller quan fa cridar el barber

oficis, parentiu

Mal va el malalt que fa hereu el metge

oficis

Mala anyada, guanys pels forners (Quan hi ha poc quemenjar, el pa és l’últim recurs dels queviures i el més barat, i per tant, l’aliment obligat)

menjar, diners, mal, oficis, any

Malaltia llarga, cansa al metge i al malalt

mal, salut, oficis

Malanat de pagès que els missatges l'alaben (Significa que si els subordinats estan satisfets de llur patró, sol esser senyal que és massa bo i mancat d'energia, i que ells fan el que volen)

oficis, treball

Mals mariners, bon vaixell (És una crítica amb un poc d’enveja als qui tenen millor barco que u mateix)

mal, bona, mar, oficis

Mar tèrbol i revoltós, ganància de pescadors (Com més agitades estan les aigües, més pesquera hi ha)

oratge, oficis, mar

Març oratjós i abril plujós fan el bover joiós

mesos, oficis, oratge

Març polsós fa al llaurador orgullós

mesos, oratge, oficis

Març ventós i abril plujós, el pagés fan ser orgullós (El vent eixuga l’excés d’humitat dels bancals)

oratge, oficis, mesos, camp

Març ventós, abril plujós i maig humit fan el llaurador [o el pagès] ric (El vent eixuga l’excés d’humitat dels bancals)

camp, mesos, oficis, oratge

Pàgina 17 de 29.

El Refranyer