Refranys oficis

Març ventòs, pel llaurador [o pagès] és profitòs i pel mariner desastròs (Març ventòs, pel llaurador [o pagès] és profitòs i pel mariner desastròs)

oratge, oficis, mesos, camp, mar

Mariner de bona llei, una mà per ell l’altre pel rei (Qui forma part d’un col·lectiu ha de procurar tant per si mateix com pels altres)

oficis, mar, bona

Mariner de la muntanya, sempre troba la mar plana (Qui veu les coses des de fora, les imagina molt fàcils)

oficis, mar

Mariner enamorat, tot el viatge ha frisat

oficis, amor, mar

Mariner i pescador, de la gent el bo i millor (La gent de mar sol ser ben considerada en totes les cultures, per més que a les pel·lícules hollywoodianes els posen la mala fama de bevedors, tramposos o doners)

mar, bona, gent, oficis

Mariner que dorm no mena vaixell (Qui no s’esforça no pot obtenir benefici)

mar, dormir, oficis

Mariner, bon mariner, abans d’anar a es Moro pensa-ho bé

mar, llocs, bona, oficis

Mariner, bon mariner, quin és el vent que et va bé? (Es diu a qui no està mai conforme amb el que té)

oficis, bona, mar

Mariner, bon mariner, quin és el vent que et va bé? de bon matí vent de terra i cap al vespre vent de mar (Es diu a qui no està mai conforme amb el que té)

mar, oficis

Mariner, llenguallarg i mentider (En general, sol tenir mala fama la gent que va de port en port i passa més temps fora de casa que dins d’ella)

oficis, mar, parlar

Mariner, mariner, a cent braces de la costa, passi-ho bé

oficis, mar

Massa metges, mort segura

mort, oficis

Masteler vermell, lliga el timoner.

colors, mar, oficis

Menjar com un carreter (Menjar molt)

menjar, oficis, maneres de dir

Menjar i cardar, tot és començar (Expressió usada en situacions en què és difícil deixar de fer una cosa que hem iniciat, en què no podem parar)

menjar, maneres de dir, oficis

Menobre, cornut o pobre

oficis, treball

Mentre el malalt s'empobreix el metge s'enriqueix

oficis

Mentre el mestre es va fent vell, tu hauràs d'aprendre el que sap ell (Aconsella aprofitar el temps i el saber del mestre per al relleu generacional)

consells, oficis, ensenyar, vell, saber

Mercader, vol diner.

diners, oficis, treball

Més cavil·la un afamat que cent advocats

oficis

Més dura l'obra que el mestre que la fa

oficis, treball

Més fa [o val] la basta que el sastre que l’embasta (Es diu quan l’esforç és més gran que el profit)

treball, oficis

Més untat que el cul d'un agutzil (Molt molt untat)

maneres de dir, oficis

Més val aquí que a casa el boticari (Que val més que un es recuperi a casa que no a un hospital on l´únic que et donen son medicines)

oficis, salut

Més val esser un ric pagès que un pobre marquès [o que un pobre burguès, o «que un pobre patacaire]

oficis, diners

Més val gastar en la botiga que en ca l'apotecari

oficis, diners, salut

Més val un bon casat que un mal capellà (Cada u serveix per a una cosa, i qui no té vocació, difícilment serà un bon professional)

treball, persones, oficis

Mestre cresta, cresta de gall, puja'm a cavall

ensenyar, oficis

Mestre d'escola i signa amb el dit (És una crítica a qui se li ha descobert un defecte o una fallada)

cos huma, ensenyar, oficis

Mestre de tot, oficial de res (Qui es dedica a moltes coses alhora no prestar molta atenció a cada una, ja que el temps de dedicació és limitat)

oficis, ensenyar

Mestre Gelabert, qui tot ho vol, tot s'ho perd

oficis, ensenyar

Mestre manyà, de franc i tot, és car (Significa que els ignorants o mancats d'habilitat no convenen a ningú )

oficis, ensenyar

Mestressa amb amic, ni la tinguis a casa ni la donis al veí

donar, amistat, casa, oficis, persones

Metge ben pagat no voldria veure el seu malalt soterrat (Que si a un metge li paguen molt , tothom espera d´ell que curi a tots els malalts

mort, oficis, salut

Metge covard sempre cura tard

oficis

Metge de franc té poca sang

oficis

Metge de gran casaca, poca saviesa i molta butxaca

oficis, salut, indumentària

Metge de setanta i barber que no arribi als quaranta

oficis, salut

Metge de València, molta casaca i poca ciència

oficis, indumentària

Metge i confessor, com més vells millor

salut, oficis, persones

Metge i llevadora, han d'anar a gust de la senyora

salut, oficis

Metge malalt no cura ningú

salut, oficis

Metge nou no val un sou

oficis

Metge novell, feina pel fosser (La seva inexperiència et pot abocar a la mort)

salut, oficis, mort

Metge o metjot, el de més prop

oficis

Metge que fa mal damunt de mal poca cosa val

oficis

Metge que gemega, metge de pega

oficis

Metge que molt practica no pronostica

oficis

Metge que no parla no cura

oficis, salut

Metge que parla amb el malalt li cura la meitat del mal

salut, oficis, parlar

Pàgina 18 de 29.

El Refranyer