Refranys menjar

Llençols calents fan menjar les sopes fredes (Qui es demora en el descans arriba tard a l’hora de menjar)

dormir, menjar, indumentària

plantes, menjar

menjar, plantes, persones

Llenya, d'alzina; vi, de sarment; oli, d'oliva; pa, de forment (Es una enumeració de quatre varietats de productes considerades les millors dins la respectiva espècie)

vinya, plantes, menjar

Llet ben bullida ha de pujar tres vegades

menjar

Llet de cabra, formatge d'ovella i mantega de vaca

menjar, animals

Llet desnatada, en aigua tornada

menjar, aigua

Llet desnatada, malaguanyada

menjar

Llet i cullera el pa espera

menjar

Llet i ous d'homes vells en fa de nous

menjar, persones

Llevar-se a toc de paella (Llevar-se molt tard, gairebé a l'hora de dinar)

maneres de dir, menjar, dormir

Llevat mig deixat és mig estovat

menjar

Llit calent i taula freda (Qui es demora en el llit, fa tard a taula o no li queda molts de temps per a treballar i guanyar-se el menjar)

menjar, dormir

Llit de boga i pa florit, mal de ventre tot seguit (La humitat i la floridura dels aliments desbaraten la panxa)

menjar, cos huma, plantes, dormir

Llonganissa i ous fregits fan cegos els marits (Vol dir que les dones que volen enganyar llurs marits, ho aconsegueixen tractant-los a cor què vols cor què desitges)

menjar, amor, parentiu

Lo cabridet d’un mes i el corder de tres (Són les edats en què tenen la carn idònia per a ser menjada)

animals, menjar

Lo diner no es minja, però dóna que minjar

diners, menjar

Lo que compra el blat s’hi veu, lo que compra la farina és borni i el que compra el pa és cego [borni = tort] (Ve a dir que a mesura que els productes s’elaboren més i més van encarint-se i donant menys beneficis)

menjar, diners, plantes

Lo que menja el meu veí, poc profit em fa a mi (Es diu amb un punt d’enveja quan algú està econòmicament millor que nosaltres)

menjar, persones

Lo que sobra, fa la festa (Vol dir que per a una festa complerta cal no mirar prim en les despeses i demostrar abundància)

festa, menjar

Lo que suca no trau trossos (Significa que és preferible dedicar-se a allò important o al que més interessa abans que a allò secundari o menys interessant)

menjar

Lo que tens en l'olla, trau-ho amb lo cullerot (Aconsella no despendre més del que bonament es pot, o sia, no extralimitar-se)

menjar

Los manaments dels Reguers: menjar, beure i no fer res (Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona)

menjar, treball, llocs, beure

L’amic vell, lo tocino vell i el vi vell, com més vells millor

amistat, menjar, vinya

L’escalivada de sant Tomàs, una vegada i no más (21 desembre)

menjar, sants

L’oli, del gener, i les botifarres, del febrer (L’oli obtingut d’olives madures i les botifarres acabades de fer, de la matança tradicional de febrer, solen ser de la millor qualitat)

mesos, menjar

L’orella, prop de la taula (Les coses bàsiques no s’han de demorar. Les secundàries poden esperar)

menjar, cos huma

Madò Manduixa, per anar enjoiada, de menjar s'afluixa (Es diu d'una persona que despèn en coses de luxe els recursos que necessita per a les coses necessàries)

menjar, maneres de dir, persones

Mai el peresós tindrà pa ni vi per a demà [o per a sopar] (Qui no vol esforçar-se no obté beneficis durables)

menjar, treball

Mai ningú s'ha mort de dejunar

menjar, salut

Mai té fet lo segó per falta de bàssia

menjar

Maig, juny, juliol i agost, ni cargols, ni dones, ni most (Fa tanta calor que és preferible prescindir de certes activitats i aliments molt energètics)

mesos, menjar, vinya, persones, beure

Mal de cap vol menjar. Mal de ventre vol cagar

cos huma, menjar, mal, salut

Mal dormir i bon sopar aparellats van (Després d¡un sopar copiós si et gites aviat passes mala nit)

salut, bona, dormir, menjar, mal

Mal no li voldrà qui al vell li pren lo seu sopar (Manifesta que el sopar és prescindible, sobretot entre les persones grans)

mal, vell, menjar

Mal si dinen, mal si no dinen (Es diu al·ludint a coses contràries que són totes inadmissibles o blasmades)

menjar

Mala anyada, guanys pels forners (Quan hi ha poc quemenjar, el pa és l’últim recurs dels queviures i el més barat, i per tant, l’aliment obligat)

menjar, diners, mal, oficis, any

Malaguanyat pa que menja! (Expressió aplicada a una persona inútil, malfeinera)

maneres de dir, menjar

Malalt que no es cura amb ruda va dret a la sepultura (La ruda és una planta medicinal que té una olor inconfusible)

menjar, salut, plantes

Mals dinars i massa sopars creixen les venes i amagreixen el gras

salut, mal, menjar

Mana la boca segons la bossa

menjar, cos huma, diners

Massa pa fa mal

menjar, mal, salut

Massa tomaca per a un parell d'ous (Es diu d'u que és fluix i condescendent)

maneres de dir, plantes, menjar

Mastegar i no engolir dóna poc de si

menjar

Mata el porc pel gener [o per la lluna de gener], si vols que es conservi bé (Abans de l’existència dels frigorífics, la carn es conservava bé en gel o penjada a l’exterior en temps molt fred, o bé salada, o bé coberta d’oli d’oliva)

oratge, mesos, menjar, animals

Mata més gent la taula que la guerra (Significa que els excessos de menjar són causa de greus malalties)

menjar, mort, gent, salut

Matar de fam (Fer patir molta fam)

maneres de dir, menjar

Matar el cuc (Fer beguda d'aiguardent, perquè creien que així mataven els cucs i paràsits barrejat amb pa o fruita, abans de la primera menjada del dia. També menjar o beure una miqueta en dejú o fora de les menjades habituals per a fer passar la gana)

animals, menjar

Matar el porc en lluna plena fa dolenta l'escudella

menjar, animals

Matar la gana (Menjar un poc mentres s'espera una menjada més abundant)

maneres de dir, menjar

Pàgina 38 de 61.

El Refranyer