municipi de la comarca lleidatana de les Garrigues
Població de la comarca lleidatana de l'Urgell que pertany administrativament al municipi de Tornabous
[Pobles alacantins a les comarques de l'Alacantí i l'Alcoià]. Ressalta característiques geogràfiques i culturals de la zona, assenyalant Alacant per la mar, Xixona per la tradició agrícola i la Foia de Castalla (Ibi, Castalla i Onil) per la bellesa de les seues dones.
Té un origen curiós relacionat amb el comerç, no només amb el clima. Prové de la frase «De ponent a llevant, és sense disputa Alacant la millor terra d'escurar», utilitzada per a promocionar una terra argilosa local per a netejar estris de cuina. A finals del segle XIX, aquesta terra d'Alacant era molt valorada per a l'escurada (neteja d'olla i paelles), popularitzant la frase.
Aquesta expressió és un refrany popular o dita tòpica recollida al País Valencià, concretament a l'àmbit d'Elx (Baix Vinalopó). S'utilitza per descriure de manera despectiva una suposada doble moral o comportament de les dones d'Alacant, qualificant-les de bevedores o promiscues ("puta") i refinades alhora.
[Albalat de la Ribera és un municipi valencià a la comarca de la Ribera Baixa]. És la pulla ràpida i senzilla que els pobles veïns (com Foios o Museros) fan servir per a "picar" els d'Albalat. El burro pelat: No té cap explicació històrica profunda, sinó que es basa en la rima fàcil i sonora. L'animal "pelat" suggereix una imatge de pobresa, deixadesa o simplement serveix per a ridiculitzar.
Pobles valencians de la comarca de l'Horta
Poble valencià de la comarca de La Ribera Alta
Expressió per a significar que hom no està disposat a creure o a fer alguna cosa.
Pobles alacantins. Alcoi a la comarca de l'Alcoià i Cocentaina a la comarca del Comptat
Poble alacantí de la comarca de l'Alcoià
Alfara de la Baronia, anteriorment denominada Alfara d'Algímia, és un municipi valencià a la comarca del Camp de Morvedre
Habitants del poble valencià d'Alfara del Patriarca a la comarca de l'Horta
Municipi de la província de València a la comarca de la Vall d'Albaida
Municipi tarragoní de la comarca del Baix Camp
[Municipis Valencians a la comarca de la Ribera Alta]. Tipus de cançó molt repetit en el folklore geogràfic valencià.
Municipi de la comarca de l'Alt Camp en la província de Tarragona
Municipi de la comarca de l'Alt Camp en la província de Tarragona
Municipi de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona
Teòricament, l’home és qui més mana en la família
Habitant de municipi tarragoní de la comarca del Baix Ebre
Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta
Habitants del municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta
Habitants del municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta
[Municipi valencià a la comarca de la Ribera Baixa]. No hi ha cap motiu històric real, és simplement una pulla veïnal basada en la sonoritat de la paraula. La safa: Una safa (o de vegades anomenada palangana) era el recipient on antigament la gent es rentava o feia les seues necessitats abans de tenir banys moderns.
[Municipi valencià a la comarca de la Ribera Baixa]. S'usa tradicionalment per descriure o fer burla dels habitants d'aquest municip, de vegades associant-los amb el fet de ser "traputs" (astuts o trapelles). La frase fa referència a la necessitat de posar-se les ulleres ("gafes") per vigilar o veure-les vindre.
La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
[Municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya a la província de Lleida]. Reflecteix les antigues rivalitats entre pobles veïns durant la festa major. La frase marca el territori. Si els de Montellà anaven a la festa de Martinet (o viceversa), els fadrins del poble amfitrió els advertien que no eren benvinguts al ball principal, la part més important de la vida social i del festeig. Sovint, aquestes prohibicions acabaven en baralles a cops de gaiata o a punyades «fora de la plaça»,.
Afirmació del caràcter aspre dels habitants d'aquest barri valencià
Perelló és un municipi de la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona
Poble valencià de la comarca de l'Horta
Expresió de menypreu d'altres barris valencians, en relació a aquest
Afirmació viril dels habitants dels poblats marítims de València
Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona
[Alzira i Algemesí són pobles valencians de la comarca de La Ribera Alta. Albalat és de la comarca de La Ribera Baixa]. Tipus de cançó molt repetit en el folklore geogràfic valencià. La dita destaca característiques atribuïdes a cada localitat: el tremp o astúcia ("raboses" - guineus) d'Alzira, la duresa o caràcter d'Algemesí ("llobera" - lloc de llops) i la suposada mandra dels d'Albalat.
[Municipi valencià de la comarca de la Ribera Alta]. Sembla que a Alzira hi havia un prostíbul.
[Municipi valencià de la comarca de la Ribera Alta]. Sembla que a Alzira hi havia un prostíbul.
[Municipi valencià de la comarca de la Ribera Alta]. Sembla que a Alzira hi havia un prostíbul.
Es refereix a la desconfiança de la gent del camp quan arriben forasters
[Borrom és la manera d’anomenar el borró, a l’Escala, una planta que es fa als arenals, especialment a les dunes d’algunes platges]. Es diu al fet d’anar a la platja a mirar estrangeres. Així, doncs, parapetats darrere del pujol de sorra i de les tiges de borró, els primers voyeurs d’alemanyes i sueques en biquini tenien una excusa perfecta: anaven a fer borró.
Tornar d'un lloc i deixar de veure la persona o cosa més important
[Municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya a la província de Lleida]. Talló té el Santuari de Santa Maria de Talló conegut com la «Catedral de la Cerdanya», situat prop de Bellver de Cerdanya. Ara bé, quan diuen això no s'estan referint a una visita turística o a un aplec, que n'hi fan. A la vora de l'església, a l'espai de la sagrera es troba el cementiri. Per tant es refereix a morir-se.
Olesa de Montserrat, municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona
No anar gaire lluny. La Guingueta d'Ix és al costat mateix de Puigcerdà
Divagar; desviar la conversa
La vall d'Andorra la Vella queda tancada al nord per la vigorosa serra d'Enclar, que la protegeix força dels vents freds septentrionals. D'aquí que parlem de terrer agradós
Dita popular que significa que no és bo fer-se gaires il·lusions d'una cosa ja que pot ser que no es realitzi. Aquí la ciutat de Barcelona es cita d'una manera metafòrica, com a símbol d'allò que un desitja tenir o veure.
Pobles valencians de la comarca de La Ribera Alta
Es diu de les persones que presumeixen de saber fer coses que estan per damunt de la seva capacitat.
Arenys de Mar, municipi de la comarca del Maresme a la província de Barcelona
Pedànies i municipis de la comarca del Comptat a la província d'Alacant
Es diu a l'hora d'arreplegar o per a deixar de fer una cosa per haver condicions adverses
Municipi de la comarca del Bages en la província de Barcelona
Atzeneta d'Albaida és una població valenciana de la comarca de la Vall d'Albaida
[Atzeneta d'Albaida és una població valenciana de la comarca de la Vall d'Albaida]. Fa referència amb un to burleta, crític o directament ofensiu als habitants d'aquest poble. El significat i l'origen solen ser: "Llarga i estreta": Fa referència a la morfologia urbana del poble d'origen medieval i situats en un vall, on els carrers principals són allargats i els passos estrets. L'ús d'insults com "puta" o "alcavota" (o alcahueta) s'usa com a rivalitat entre pobles veins.
Municipi valencià de la comarca de la Vall d'Albaida
[Pobles alacantins]. Fórmula de cançó geogràfica bastant repetida.
Expressió atribuïda als comerciants italians que venien a vendre a la ciutat i que fa referència a que Barcelona era bona si aconseguien vendre mercaderies. Altres l'atribueixen a que per venir a Barcelona cal tenir diners a la butxaca.
Expressió atribuïda als comerciants italians que venien a vendre a la ciutat i que fa referència a que Barcelona era bona si aconseguien vendre mercaderies. Altres l'atribueixen a que per venir a Barcelona cal tenir diners a la butxaca.
Barceloneta, barri de Barcelona
Un gran nombre de carrers formaven volta en un dels extrems; hom podia anar pels terrats des del davant de Santa Maria fins als quatre cantons del Call. Les voltes responien a un pla estratègic que permetia la defensa de la ciutat des dels terrats, sense necessitat de sortir al carrer.
Barceloní és un habitant o natural de la ciutat de Barcelona o la comarca del Barcelonès
Municipis de la província de València en la comarca del Camp de Morvedre
Pobles valencians: Barx a la comarca de La Safor. Barxeta a la comarca de la Costera i Pinet a la comarca de la Vall d'Albaida
Municipis de la comarca de Terra Alta a la província de Tarragona
Bell-lloc = Benlloch. Municipi castellonenc que es troba a la comarca de la Plana Alta
Municipi castellonenc de la comarca de l'Alcalatén