llocs

Al Soleràs, mengen sopes en un cabàs

municipi de la comarca lleidatana de les Garrigues

llocs menjar

Al Tarròs mengen arròs

Població de la comarca lleidatana de l'Urgell que pertany administrativament al municipi de Tornabous

menjar llocs plantes

Alacant de la punyeta, que al fred li diuen frescoreta

Dita tòpica

llocs

Alacant per a les barques, Xixona per al raïm, i per a les xiques guapes, Ibi, Castalla i Onil

[Pobles alacantins a les comarques de l'Alacantí i l'Alcoià]. Ressalta característiques geogràfiques i culturals de la zona, assenyalant Alacant per la mar, Xixona per la tradició agrícola i la Foia de Castalla (Ibi, Castalla i Onil) per la bellesa de les seues dones.

llocs

Alacant, la millor terreta del món: per escurar

Té un origen curiós relacionat amb el comerç, no només amb el clima. Prové de la frase «De ponent a llevant, és sense disputa Alacant la millor terra d'escurar», utilitzada per a promocionar una terra argilosa local per a netejar estris de cuina. A finals del segle XIX, aquesta terra d'Alacant era molt valorada per a l'escurada (neteja d'olla i paelles), popularitzant la frase.

llocs

Alacantina borratxa [o puta] i fina

Aquesta expressió és un refrany popular o dita tòpica recollida al País Valencià, concretament a l'àmbit d'Elx (Baix Vinalopó). S'utilitza per descriure de manera despectiva una suposada doble moral o comportament de les dones d'Alacant, qualificant-les de bevedores o promiscues ("puta") i refinades alhora.

llocs

Albalat el burro pelat

[Albalat de la Ribera és un municipi valencià a la comarca de la Ribera Baixa]. És la pulla ràpida i senzilla que els pobles veïns (com Foios o Museros) fan servir per a "picar" els d'Albalat. El burro pelat: No té cap explicació històrica profunda, sinó que es basa en la rima fàcil i sonora. L'animal "pelat" suggereix una imatge de pobresa, deixadesa o simplement serveix per a ridiculitzar.

animals llocs

Albalat i Musseros, corral de vaques; Foios i Meliana, les xiques guapes

Pobles valencians de la comarca de l'Horta

animals llocs persones

Albanyà, pessebre de l'Empordà

Municipi gironí de la comarca de l'Alt Empordà

llocs

Albatarri*, alça la cua i da-li

Habitant del municipi lleidatà de la comarca del Segrià

llocs

Alberic està molt ric per les jugades de loto i les baralles de cartes i l'arròs de fora «coto»

Poble valencià de la comarca de La Ribera Alta

joc llocs

Alça el dit i veuràs València

Expressió per a significar que hom no està disposat a creure o a fer alguna cosa.

llocs

Alcàsser, el poble de les figues

Municipi valencià a la comarca de l'Horta Sud

llocs plantes

Alcoi el caballer, i Cocentaina la pollosa

Pobles alacantins. Alcoi a la comarca de l'Alcoià i Cocentaina a la comarca del Comptat

llocs

Alcoi és una ciutat que arreplega molts milions del paper i la llana, de la borra i els pendons

Poble alacantí de la comarca de l'Alcoià

llocs

Alcoi, la petita Barcelona

Alcoi, municipi de la comarca del Alcoià a la província d'Alacant

llocs

Alfafar i Benetússer, Benitachell i Sedaví, es van ajuntar els quatre pobles per matar un ratolí

llocs

Alfara la tafarra

[Alfara de la Baronia, anteriorment denominada Alfara d'Algímia, és un municipi valencià a la comarca del Camp de Morvedre]. El terme "tafarra" (o "tafarro") és un antic malnom o gentilici col·loquial amb què es coneix els habitants d'aquesta localitat. Una tafarra és la peça de cuiro (retranca) que passa per baix de la cua de les cavalleries per a subjectar la sella. En sentit figurat, s'utilitza per a descriure la vanitat o la jactància, referint-se a una persona vanitosa o fachendosa.

llocs

Alfarb, el cap del món

Poble valencià de la comarca de La Ribera Alta

llocs

Alfareros, menja merda i embusteros

Habitants del poble valencià d'Alfara del Patriarca a la comarca de l'Horta

llocs

Alfarrasí ni dona ni rossí

Municipi de la província de València a la comarca de la Vall d'Albaida

animals llocs persones

Alforja és la flor del Camp. Més d'Alforja solament ni la vila ni la gentt

[Municipi tarragoní de la comarca del Baix Camp]. Destaca la bellesa i singularitat d'aquesta vila Aquesta dita sol formar part d'una cobla més llarga que compara diferents pobles de la zona: A Torroja, la gent boja, a Porrera, no tant, a Cornudella, els macos, i a Alforja la flor del Camp. "Més d'Alforja solament ni la vila ni la gent", s'utilitza per expressar un sentit d'orgull i exclusivitat, indicant que la vila i els seus habitants són únics, autèntics i difícils de comparar o trobar.

llocs

Algemesí, la Llobera, Alzira, cau de raboses, i Moixent s'en du la pala de la gent malfaenera

[Municipis Valencians a la comarca de la Ribera Alta]. Tipus de cançó molt repetit en el folklore geogràfic valencià.

llocs

Alió, gent de poca [o molta] devoció

[Municipi de la comarca de l'Alt Camp en la província de Tarragona]. La dita completa és: "Gent d'Alió, gent de poca devoció, més s'estimen un plat d'olla que un bon sermó". És una burla clàssica dels pobles veïns que destaca el caràcter pràctic dels alionencs, més preocupats per la gastronomia i la bona taula que pels assumptes de l'església.

gent llocs

Allà a Pedret i Marzà, cony de monja per esmorzar

Municipi de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona

llocs

Allà als collons del Montgó

S'usa per a emfatitzar la gran distància d'un lloc

maneres de dir llocs

Allà on hi ha el marit, hi ha Madrid

Teòricament, l’home és qui més mana en la família

parentiu llocs

Allí a on hi ha un tortosí, primer rebentar que morir

Habitant de municipi tarragoní de la comarca del Baix Ebre

persones llocs

Almassora, ni canta ni plora

Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta

llocs cantar riure/plorar

Almassorines, putes i fines

Habitants del municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta

llocs persones

Almassorins, llargs i fins

Habitants del municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta

persones llocs

Almussafes caga en safes

[Municipi valencià a la comarca de la Ribera Baixa]. No hi ha cap motiu històric real, és simplement una pulla veïnal basada en la sonoritat de la paraula. La safa: Una safa (o de vegades anomenada palangana) era el recipient on antigament la gent es rentava o feia les seues necessitats abans de tenir banys moderns.

llocs

Almussafes, posat les gafes

[Municipi valencià a la comarca de la Ribera Baixa]. S'usa tradicionalment per descriure o fer burla dels habitants d'aquest municip, de vegades associant-los amb el fet de ser "traputs" (astuts o trapelles). La frase fa referència a la necessitat de posar-se les ulleres ("gafes") per vigilar o veure-les vindre.

llocs

Alpicat, gent de bondat!

Municipi lleidatà de la comarca del Segrià

llocs gent bona

Als de la Bisbal tant els fot un vint-i-dos com un ral

La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona

llocs

Als de Martinet i als de Montellà, els qui vulguin ballar, fora de la plaça

[Municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya a la província de Lleida]. Reflecteix les antigues rivalitats entre pobles veïns durant la festa major. La frase marca el territori. Si els de Montellà anaven a la festa de Martinet (o viceversa), els fadrins del poble amfitrió els advertien que no eren benvinguts al ball principal, la part més important de la vida social i del festeig. Sovint, aquestes prohibicions acabaven en baralles a cops de gaiata o a punyades «fora de la plaça»,.

festa llocs

Als de Natzaret, de fusta i ganivet

Afirmació del caràcter aspre dels habitants d'aquest barri valencià

llocs

Als de Perelló, les bruixes els fan por

Perelló és un municipi de la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona

llocs

Als de Xirivella, els de la corbella els diuen, perquè sempre al muscle 'tirà' la duen

Poble valencià de la comarca de l'Horta

llocs

Als del Cabanyal, tres per un reial

Expresió de menypreu d'altres barris valencians, en relació a aquest

llocs

Als del Grau, els penja i no els cau

Afirmació viril dels habitants dels poblats marítims de València

llocs

Als Reguers, qui no treballa, no fa res

Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona

treball llocs

Altafulla, gent de bulla

Municipi de la comarca del Tarragonès a la província de Tarragona

llocs

Alzira cau de raboses, Algemesí la llobera i Albalat s'enduu la palma de la gent malfeinera

[Alzira i Algemesí són pobles valencians de la comarca de La Ribera Alta. Albalat és de la comarca de La Ribera Baixa]. Tipus de cançó molt repetit en el folklore geogràfic valencià. La dita destaca característiques atribuïdes a cada localitat: el tremp o astúcia ("raboses" - guineus) d'Alzira, la duresa o caràcter d'Algemesí ("llobera" - lloc de llops) i la suposada mandra dels d'Albalat.

llocs

Alzira cau de raboses, ni de putes ni de gosses

[Municipi valencià de la comarca de la Ribera Alta]. Sembla que a Alzira hi havia un prostíbul.

animals llocs persones

Alzira, cau de raboses

[Municipi valencià de la comarca de la Ribera Alta]. Sembla que a Alzira hi havia un prostíbul.

animals any llocs

Alzira, cau de raboses i els collons m´espolses

[Municipi valencià de la comarca de la Ribera Alta]. Sembla que a Alzira hi havia un prostíbul.

animals llocs

Amagar els ànecs, que ve gent de València

Fa referència a la desconfiança del món rural cap als forasters. S'utilitza de forma irònica per advertir els veïns perquè amaguen els seus béns més preuats (tradicionalment els ànecs i altres animals de corral) davant l'arribada de gent de la ciutat o visitants desconeguts. Reflecteix la picardia dels pobles d'horta i interior que temien que els visitants pogueren causar destrosses o apropiar-se dels animals.

llocs

Anar a Badalona

Badar, fer actes propis de badocs

maneres de dir llocs

Anar a fer borrom

[Borrom és la manera d’anomenar el borró, a l’Escala, una planta que es fa als arenals, especialment a les dunes d’algunes platges]. Es diu al fet d’anar a la platja a mirar estrangeres. Així, doncs, parapetats darrere del pujol de sorra i de les tiges de borró, els primers voyeurs d’alemanyes i sueques en biquini tenien una excusa perfecta: anaven a fer borró.

llocs maneres de dir

Anar a Madrid, a traure la punxa del dit

Es diu quan algú es va per les rames

maneres de dir llocs

Anar a Roma i no veure el Papa

Tornar d'un lloc i deixar de veure la persona o cosa més important

llocs

Anar a Talló

[Municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya a la província de Lleida]. Talló té el Santuari de Santa Maria de Talló conegut com la «Catedral de la Cerdanya», situat prop de Bellver de Cerdanya. Ara bé, quan diuen això no s'estan referint a una visita turística o a un aplec, que n'hi fan. A la vora de l'església, a l'espai de la sagrera es troba el cementiri. Per tant es refereix a morir-se.

llocs

Anar ençà i enllà com la barca d’Olesa

Olesa de Montserrat, municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona

llocs mar

Anar França endins fins a la Guingueta

No anar gaire lluny. La Guingueta d'Ix és al costat mateix de Puigcerdà

llocs

Anar-se'n per les faves de Cullera [O anar-se'n a les faves de Cullera]

Divagar; desviar la conversa

llocs maneres de dir plantes

Andorra la Vella, terrer agradós, amb Enclar que del nord li fa de redós

La vall d'Andorra la Vella queda tancada al nord per la vigorosa serra d'Enclar, que la protegeix força dels vents freds septentrionals. D'aquí que parlem de terrer agradós

llocs

Anirem a Barcelona a cavall d’una mona; si la mona cau, Barcelona ando-siau!

Dita popular que significa que no és bo fer-se gaires il·lusions d'una cosa ja que pot ser que no es realitzi. Aquí la ciutat de Barcelona es cita d'una manera metafòrica, com a símbol d'allò que un desitja tenir o veure.

llocs

Annauir, per on entres has d'eixir

Poble valencià de la comarca de La Costera

llocs

Antella, cãe mamella

Municipi valencià a la comarca de la Ribera Alta

llocs

Antella, Gavarda i Cotes, els tres pobles de les granotes

Pobles valencians de la comarca de La Ribera Alta

llocs

Anxoves de l'Estartit, bones de dia, males de nit

Entitat de població costanera pertanyent administrativament del municipi de Torroella de Montgrí a a comarca del Baix Empordà de la província de Girona

dia i nit llocs mal menjar bona+1

Aprenent de Portugal, que no sap cosir i vol tallar

Es diu de les persones que presumeixen de saber fer coses que estan per damunt de la seva capacitat.

llocs oficis ensenyar

Arenys, blanc de puntes i blau de mar

Arenys de Mar, municipi de la comarca del Maresme a la província de Barcelona

mar llocs

Ares és de Benesau; Beniafé, d'Alcoleja; l'Abdet és de Confrides, i Famorca, de Fageca

Pedànies i municipis de la comarca del Comptat a la província d'Alacant

llocs

Arreplega els “patos” que ve gent de València

Es diu a l'hora d'arreplegar o per a deixar de fer una cosa per haver condicions adverses

maneres de dir gent llocs animals

Artés, tothom ho coneix, però ningú sap on és

Municipi de la comarca del Bages en la província de Barcelona

llocs

Atzeneta llarga i estreta des del calvari a la placeta

Atzeneta d'Albaida és una població valenciana de la comarca de la Vall d'Albaida

llocs

Atzeneta, llarga i estreta, la que no és puta, és alcahueta

[Atzeneta d'Albaida és una població valenciana de la comarca de la Vall d'Albaida]. Fa referència amb un to burleta, crític o directament ofensiu als habitants d'aquest poble. El significat i l'origen solen ser: "Llarga i estreta": Fa referència a la morfologia urbana del poble d'origen medieval i situats en un vall, on els carrers principals són allargats i els passos estrets. L'ús d'insults com "puta" o "alcavota" (o alcahueta) s'usa com a rivalitat entre pobles veins.

llocs

Avant i avant, com diuen a Castelló

llocs

Ayelo de Malferit, ni pancha ni melic

Municipi valencià de la comarca de la Vall d'Albaida

llocs cos huma

Banyeres, cau de raboses; Beneixama, la llobera; i entre el Camp i la Canyada tota la gent malfeinera [o espartera]

[Pobles alacantins]. Retrata la rivalitat humorística dels pobles veïns de la zona. Banyeres, cau de raboses: Els pobles del voltant els comparen amb els raboses, suggerint que són gent astuta, espavilada o fins i tot amagada. Beneixama, la llobera: S'associa amb el territori dels llops, evocant una naturalesa salvatge o un caràcter de gent feréstega o dura. I entre el Camp i la Canyada tota la gent malfeinera [o espartera]: Fa broma dient que en aquests llocs són poc inclinats a la faena.

llocs

Barcelona és bona si la bosa sona. És veritat.

llocs

Barcelona és bona si la bossa sona, però tant si sona com si no sona, Barcelona sempre és bona

Expressió atribuïda als comerciants italians que venien a vendre a la ciutat i que fa referència a que Barcelona era bona si aconseguien vendre mercaderies. Altres l'atribueixen a que per venir a Barcelona cal tenir diners a la butxaca.

bona diners llocs

Barcelona és bona si la bossa sona; però si no tens diners, Barcelona no val res

Expressió atribuïda als comerciants italians que venien a vendre a la ciutat i que fa referència a que Barcelona era bona si aconseguien vendre mercaderies. Altres l'atribueixen a que per venir a Barcelona cal tenir diners a la butxaca.

diners llocs

Barcelona és la perla de la mar, la Barceloneta és la perleta

Barceloneta, barri de Barcelona

llocs mar

Barcelona fumada, pescadors a la mar

mar llocs oficis

Barcelona i Montjuïc, no es feren en una nit

llocs

Barcelona la rica, Saragossa la farta i València la neta

llocs

Barcelona la rica, Saragossa la farta, València la formosa

llocs

Barcelona la rica, Saragossa la forta i València l'hermosa

llocs

Barcelona, Bar-Cel-Ona

És un famós poema visual i cartell dissenyat per Javier Mariscal el 1979, que descriu la ciutat a través de tres imatges: un bar, el cel i una onada (Bar-Cel-Ona). Aquesta obra icònica captura l'essència mediterrània i popular de la ciutat.

llocs

Barcelona, Barcelonassa, tots els carrers plens de colomassa

Fa referència a la gran quantitat de coloms que històricament han poblat la ciutat de Barcelona. Sovint s'utilitza en to irònic o per parlar de la brutícia o la fauna urbana de la ciutat.

llocs

Barcelona, ciutat de la bona estrella

llocs

Barcelona, ciutat de les tres catedrals

llocs

Barcelona, ciutat de les voltes

Un gran nombre de carrers formaven volta en un dels extrems; hom podia anar pels terrats des del davant de Santa Maria fins als quatre cantons del Call. Les voltes responien a un pla estratègic que permetia la defensa de la ciutat des dels terrats, sense necessitat de sortir al carrer.

llocs

Barcelona, ciutat del diable

llocs diable

Barcelona, ciutat dels llistonets

llocs

Barcelona, ciutat dels xatos

llocs

Barcelona, l'esperit entona

llocs

Barcelona, París i Reus

llocs

Barceloní, cap de tupí, calces estretes, roba pessetes

Barceloní és un habitant o natural de la ciutat de Barcelona o la comarca del Barcelonès

cos huma llocs indumentària

Barraix per a l’aigua bona; en Torres Torres, fineta; en Algimia, poca i forta; en Alfara, molta i fluixa, en Algar, de riu i poca

[Municipis de la província de València en la comarca del Camp de Morvedre, regada pel riu Palància]. Descriu la qualitat i el cabal de l'aigua en aquests indrets: Barraix: La millor aigua (font de muntanya de gran qualitat). Torres Torres: Aigua "fina" (lleugera i bona). Algímia d'Alfara: Poc cabal i aigua "forta" (dura, amb molta calç). Alfara de la Baronia: Molta quantitat però aigua "fluixa" (de poca qualitat). Algar de Palància: Escassa i provinent directament de la llera del riu.

llocs

Barx i Barxeta es volien casar i Pinet que estava al mig ho va destorbar )

Pobles valencians: Barx a la comarca de La Safor. Barxeta a la comarca de la Costera i Pinet a la comarca de la Vall d'Albaida

llocs

Barxeta, raïm i figues.

Poble valencià de la comarca de La Costera

llocs plantes

Batea primer que res en gent, en vi i en tot lo demés

Municipis de la comarca de Terra Alta a la província de Tarragona

gent llocs

Begur és un racó de món

Municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona

llocs mon

Bell-lloc, bon lluny, i roín prop

Bell-lloc = Benlloch. Municipi castellonenc que es troba a la comarca de la Plana Alta

persones bona llocs

Benafigos té una rata que la farten de segó; calla, calla, Benafigos, que tens molt poca raó

Municipi castellonenc de la comarca de l'Alcalatén

animals llocs parlar

Benaguasil, gent de 'fusil'

[Poble valencià de la comarca del Camp del Túria]. Aquesta dita sol anar estretament lligada a la del poble del costat: "Benaguasil, gent de fusil; Benissanó, gent de canó". A més d'una rima fàcil, aquest té un fort fonament en el caràcter combatiu i la història bèl·lica dels habitants de Benaguasil. L'origen s'associa a la rebel·lió morisca: Els historiadors assenyalen que el terme "fusil" deriva de l'intens paper de Benaguasil i la resistència dels benaguasilers durant la revolta dels moriscos

llocs