llocs

A Rossell, ni dona ni porcell

Poble castellonenc de la comarca del Baix Maestrat

llocs animals persones

A Rubió, saltabarrancs, capdemarrans i negadeutes

Rubió és un municipi de la comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Anoia

llocs

A Rupit, ben pagat i mal servit

Vila del terme de Rupit i Pruit, a la comarca d'Osona a la província de Barcelona

llocs

A Rupit, molta gana i poc delit

Vila del terme de Rupit i Pruit, a la comarca d'Osona a la província de Barcelona

llocs menjar

A Sabadell cadascú mira per ell

[Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona]. Descriu una actitud individualista, sovint associada a la tradició industrial i d'esforç propi de la ciutat.

llocs

A Sabadell mala pell

Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona

llocs

A Sabadell, tret al clatell

Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona

llocs cos huma

A Sant Andreu del Palomar, sense música no es pot ballar

[Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona]. És una crítica a qui diu alguna obvietat

festa llocs música

A Sant Andreu, guardaneus

[Sant Andreu de Castellbò: és un nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò i de l'entitat municipal descentralitzada Vila i Vall de Castellbò, a l'Alt Urgell]. L'obaga de Sant Andreu guarda la neu de l'hivern fins que el sol del bon temps no torra i la desfà. Vet aquí l'origen del malnom, guardaneus.

llocs

A Sant Celoni són de la pell del dimoni

Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona

gent llocs diable

A Sant Celoni venen oli, a Cardona venen sal, a Sant Feliu el vinagre i a Caldes fan l'enciam

El primer i l'últim són municipis de la comarca del Vallès Oriental i els dos del mig de la comarca de Bages a la província de Barcelona

llocs

A Sant Celoni, venen oli

Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona

llocs plantes

A Sant Feliu de Torelló, pescallunes

Uns joves de Sant Feliu, veieren la lluna retratada a les aigües de la riera, però en lloc de creure que era el seu reflex cregueren que era la lluna mateixa que havia caigut a la riera. Tractaren de pescar-la

llocs

A Sant Feliu, fan ganxos i a Cassà fan claus

Sant Feliu és un municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona i Cassà és un municipi de la comarca del Gironès a la província de Girona

llocs

A Sant Fost, tanquen amb clau el rebost

ant Fost de Campsentelles és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, a la província de Barcelona

llocs

A Sentmenat, ni dona ni gat.

[Sentmenat és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental] .Dita que empraven els pobles veïns de Sentmenat, per dir que a Sentmenat ni les dones valien la pena, ni els gats servien per a res (amb revenja i rivalitat).

animals llocs persones

A Seròs, sopes amb tomàquet

Municipi lleidatà de la comarca del Segrià

llocs menjar

A Sils , es menjant les botifarres i deixan els fils

Municipi de la comarca de La Selva a la província de Girona

llocs menjar

A Sineu, a s'aigo amb neu, qui la paga la beu

Sineu és un poble de Mallorca

llocs oratge

A Tales mengen plom i caguen bales

[Poble castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. S’utilitza per a dir que són tan "feros" o resistents que podrien alimentar-se de metall (plom) i convertir-lo en munició.

llocs

A Tamarit, tit tit; a Ferran, tan tan; a Altafulla, gent de bulla; a la Riera no tant; a Ardenya, les morenetes, i al Catllar, la flor del Camp

[Municipis de la comarca del Tarragonès a la província de Tarragona]. Retrata i compara els pobles de la llera d'aquest riu, coronant en aquest cas el Catllar com el lloc més destacat. L'estrofisme manté la fórmula musical de caràcter rítmic i mètric habitual, barrejant onomatopeies rítmiques amb descripcions de caràcter o trets físics de les localitats veïnes.

llocs

A tant per cap, com a Montserrat

Municipi de la Província de València a la comarca de la Ribera Alta

llocs

A Tàrrega, dels gegants, els pastorets van davant

Capital de la comarca de l'Urgell a la província de Lleida

llocs

A terra que vas, usança que trobes

Vol dir que cada país té els seus costums diferents dels d'altres països

llocs

A Terrades tot són lladres, a Sant Llorenç, els carrers en van plens i a Albanyà, algun n'hi ha

[Municipis gironins de la comarca de l'Alt Empordà]. Juga amb la rima i la rivalitat entre pobles veïns de l'Alt Empordà. La dita busca la rima fàcil (Terrades/lladres, Sant Llorenç/plens) per crear una gradació de "perillositat". Acaba amb un toc d'ironia a Albanyà, on "només" n'hi ha algun.

llocs

A Terrassa, mala raça

Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona

llocs

A Terrassa, mala raça; a Sabadell, mala pell, i a Granollers us prenen els diners

Municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona

gent llocs

A Terrassa, mala raça; a Sabadell, mala pell; a Barcelona, traïdors, i a Sarrià, bona gent

Terrassa i Sabadell són municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona i Sarrià és un barri de Barcelona

llocs persones

A Terrassa, mala raça; a Sabadell, mala pell; a Esparreguera, són dimonis, i a Olesa, mala gent

Els dos primers són municipis de la comarca del Vallès Oriental i els dos últims de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona

llocs gent

A Terrassa, mala raça; a Sabadell, mala pell; a Tarragona, xerraires, i a Barcelona, flor de rei

Terrassa i Sabadell són municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona

persones llocs

A Tivissa canten missa, a Móra l'aurora, i a la capelleta dels Masos, la festejadora

[Municipis de la comarca de la Ribera d'Ebre a la província de Tarragona]. A Tivissa canten missa: Fa referència a la majestuositat de l'església de Sant Jaume. A Móra l'aurora: Es refereix a Móra d'Ebre, on la cançó de l'Aurora (els "auroros") ha estat una tradició religiosa i festiva molt arrelada. A la capelleta dels Masos, la festejadora: La "capelleta" és l'ermita de Santa Madrona, un lloc típic d'aplecs i trobades on, antigament, els joves anaven a festejar (buscar parella).

cantar llocs

A Torallola mengen merda a la cassola

Poble del terme municipal de Conca de Dalt, a la comarca del Pallars Jussà en la província de Lleida

llocs menjar

A Torrefeta la mal feta, a Bellveí lo foradat, los gormans de la Marana s'han menjat la cera del plat

Municipis de la Comarca de Segarra en la província de Lleida

llocs

A Torroja, la gent boja; a Poboleda, no tant; a l'Arbolí són els macos i a Alforja, la flor del camp

[Els dos primers municipis del Priorat i els dos últims del Baix Camp a la província de Tarragona]. Utilitza la rima per fer petites descripcions o caricatures dels habitants dels pobles de la comarca utilitzant com a tancament d'orgull el poble d'Alforja.

llocs persones

A Tremp pa i a Balaguer coca

[El primer és un municipi de la comarca del Pallars Jussà i el segon de la comarca de La Noguera a la província de Lleida]. Tots solem actuar igual en totes bandes

llocs menjar

A Ullastrell, les figues les mengen amb pell

Municipi de la comarca del Vallès Occidental a la província de Barcelona

llocs plantes menjar

A València l'aire és foc, la terra aigua, els homes dones i les dones aire

foc llocs

A València ne fan de noves

llocs

A València no vages si no portes diners, que voràs moltes coses i no compraràs res

refrà valencià que sentència que no convé eixir de casa sense un mínim de diners o de seguritat, ya que no se sap mai en quin imprevist nos podem trobar.

llocs

A València tinc uns orgues

Es diu com a crítica als pretensiosos

llocs

A València, el que va, pensa i pensarà

Vol dir que el qui va a València en guarda un record inesborrable

llocs

A Vallromanes, esquelles en lloc de campanes

[Vallromanes: Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona]

llocs campana

A Vallromanes, romanins, i a la Roca escorxen pins

Municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona

llocs plantes

A Vallromanes, toquen les campanes

[Vallromanes: Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona]És una crítica a qui diu alguna obvietat

llocs campana

A Valls hi ha bon vi i els xiquets ho poden dir

[Capital de la comarca de l'Alt Camp a la província de Tarragona]. Lloa dues de les grans insígnies culturals de Valls: la seua producció vinícola i la seua immensa tradició castellera. Recorda la qualitat dels caldos que es recollien als cellers de la zona. En quant a les xiques fa referència als Xiquets de Valls, el bressol del món casteller. Utilitza la figura dels castellers com els testimonis perfectes d'aquesta veritat. Associa la força, el valor dels castellers amb el consum del bon vi.

llocs vinya

A Valls, cebes, alls i molts treballs

[Valls: Capital de la comarca de l'Alt Camp (Tarragona)]. És una crítica a qui diu alguna obvietat. Fa referència directa a la identitat hortícola de la zona de l'Alt Camp. Té un doble sentit. Per una banda, remarca la duresa física del treball de la terra necessari per a tirar endavant aquest tipus d'horta. Per l'altra, defineix els vallencs com una comunitat patidora, pencaire i avesada a l'esforç diari per a progressar.

llocs plantes treball

A Verdú fan cantirets

Municipi de la província de Lleida a la comarca d'Urgell

llocs

A Vic el més bon pagès, és un nazi trenta-tres

Capital de la comarca d'Osona a la província de Barcelona

llocs oficis

A Vic: capellans, llonganisses, canaris i pa de pessic

Capital de la comarca d'Osona a la província de Barcelona

llocs menjar animals persones

A Vilada, sols hi va la gent tarada i encara ben embolicada

Municipi de la comarca del Berguedà a la província de Barcelona

llocs gent

A Vilanova d'Escornalbou, puputs

[Municipi de la comarca del Baix Camp a la província de Tarragona]. Fa referència al seu malnom. Significat del malnom: El puput és un ocell conegut per la seua cresta vistosa, el seu cant repetitiu ("pu-pu-put") i, per la mala olor del seu niu. Dir "puputs" als de Vilanova tera tractar-los de curiosos o xafarders: Existia una cançó que es burla d'aquesta fama, "Els Puputs de Vilanova / tot ho volen sapiguer / en una lliure de cireres / quants pinyols hi pot haver".

llocs

A Vilanova i la Geltrú, rics, rocs i rucs

Capital de la comarca del Garraf a la província de Barcelona

llocs

A Vilaverd toquen l'arpa [Municipi de la comarca de la Conca de Barberà en la província de Tarragona]

Es diu perquè els habitants de Vilaverd són lladres

llocs

A Vinebre cargols, a la Torre (de l'Espanyol) raboses i a Cabassers bocamolls

[Els dos primers són municipis de la comarca tarragonina de La Ribera de l'Ebre i l'últim del Priorat]. Vinebre cargols: Fa referència a l'abundància d'aquest mol·lusc o a la tirada que tenen els seus habitants a collir-ne. A la Torre (de l'Espanyol) raboses: Solen indicar que els del poble tenen fama de ser espavilats, murris o astuts. A Cabassers bocamolls: Implica que xerra més del compte o que no sap guardar secrets.

animals cos huma llocs

A Xaló, cabuts

Poble alacantí de la comarca de La Marina Alta. Dita tòpica.

cos huma llocs

A Xàtiva, socarrats [Poble valencià de la comarca de La Costera]

Els diuen socarrats perquè el 1707 Felip V va cremar la ciutat per ser partidària de la casa Àustria en la guerra de Successió

llocs

A Xeresa a vore la tia Teresa

[Municipi de València a la comarca de la Safor]. És un refrany o frase feta valenciana que es fa servir amb rima per referir-se al municipi de Xeresa, sovint emprada de forma col·loquial, per indicar una visita ràpida, un trajecte breu o una excusa per sortir-ne.

llocs

A Xert, tots caguen amb el cul obert -Los de Catí els ho van fer obrî

Municipis castellonencs a la comarca del Maestrat

llocs

A Xerta tenen la figa oberta

[Municipi de la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona]. Es diu quan algú ha dit alguna obvietat

llocs

A Xirivella, els de la corbella

Poble valencià de loa comarca de L'Horta

llocs

A [o com els de] Manlleu, cadascú lo seu

[Municipi barceloní de la comarca d'Osona]. Significa pagar cadascú la seva part en un àpat o compte, o bé fa referència a no voler deixar perdre el que és propi, equivalent a defensar els propis drets o béns.

llocs

Abans [o primer] és Ibi que Tibi [Poblacions de la comarca de l'Alcoià dins la província d'Alacant]

Si fem les coses abans de temps, podem sucumbir a la temptació i incomplir l’objectiu previst

llocs

Abrera, gent de primera

Municipi barceloní de la comarca del Baix Llobregat

llocs gent

Acabar com la vetllada de Grus

Es diu que a la vetllada de Grus hom va acabar "a les fosques i a garrotades"

maneres de dir llocs

Acabar en Beniali

[Beniali = partida de Llíria, poble valencià de la comarca del Camp del Túria on estroba el cementeri]. Morir-se. S'utilitza de forma satírica o informal per referir-se a la destinació final de qualsevol persona, fent el joc de paraules entre el cementiri i el poble.

llocs mort

Ací cada u va per a d'ell, com els de Beniparrell

[Beniparrell és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud]. S'utilitza per a descriure una situació on cadascú mira exclusivament pels seus propis interessos, sense preocupar-se dels altres.

llocs maneres de dir

Ací n'hi ha més gent que a la Pobla

Pobla = Pobla Tornesa, poble castellonenc de la comarca de La Plana Alta

llocs gent

Adiós, Morella la vella; adiós, Forcall socarrat; adiós, xiques de la Mata, que jo me'n vaig a soldat

Municipis castellonencs de la comarca dels Ports

llocs

Adiós, Morella la vella; adiós, Forcall socarrat; per no tindre mil diners jo me'n vaig a soldat

Municipis castellonencs de la comarca dels Ports

llocs

Agullana, vida sana

Municipi gironès de la comarca de l'Alt Empordà

llocs salut

Ai ! Senyor, Senyor, deia una noia de Banyoles, Qui pogues esser pixador per veure forces titoles!

[Municipi Gironès de la comarca del Pla de l'Estany]. La frase expressa de manera humorística i directa un desig sexual femení, utilitzant la rima i la menció d'un lloc geogràfic, Banyoles, per donar context a la cançoneta popular.

llocs

Ai beneida Santa Anna, que ben alteta que estàs, que tens als peus a la Llosa, La Torre, Rotglà i Corberà

Municipis Valencians a la comarca de La Costera. S'utilitza per exaltar el paisatge de la zona de Xàtiva. Resalta la privilegiada vista panoràmica des del tossal de Santa Anna. És una cançó popular, que destaca la posició elevada de l'ermita de Santa Anna a la comarca valenciana de la Costera. La lletra fa referència als pobles que s'albiren des de la seua altura: la Llosa de Ranes, la Torre d'en Lloris, Rotglà i Corberà.

llocs

Ai, bon Déu de Mataró!, amic de les dones i dels homes no

És una exclamació festiva i humorística

persones llocs

Ai, Senyor, Senyor, deia una noia de Daimús, qui pogués ésser pixador per veure moltes titoles

Població de la comarca de la Safor a la província de València

persones llocs

Aigua de Benassal, que ni fa bé ni fa mal, però fa alçar el pardal

[Poble castellonenc de la comarca de l'Alt Maestrat]. Fa referència a la famosa aigua de la Font d’en Segures i les seves propietats. S'utilitza sovint per indicar que l'aigua és tan lleugera i pura que es pot beure en grans quantitats sense que resulti pesada o indigesta i que a manera de broma recurrent afegeix "...però fa alçar el pardal" (referència al desig sexual). S'utilitza per descriure quelcom inofensiu, neutre o que no produeix cap efecte destacable.

aigua llocs

Aigua de Benassal, que no fa no fa ni bé ni mal

[Poble castellonenc de la comarca de l'Alt Maestrat]. Fa referència a la famosa aigua de la Font d’en Segures i les seves propietats. S'utilitza sovint per indicar que l'aigua és tan lleugera i pura que es pot beure en grans quantitats sense que resulti pesada o indigesta. S'utilitza per descriure quelcom inofensiu, neutre o que no produeix cap efecte destacable.

aigua llocs mal be beure

Aiguafreda, aiguafregits

Municipi barceloní de la comarca del Vallès Oriental

llocs

Aín és el meu poble i Eslida és el primer cel; Artana és el purgatori; la Vilavella, l'infern

[Pobles castellonencs de la comarca de La Plana Baixa]. És una forma tradicional i humorística de descriure la calor a l'estiu, utilitzant la geografia local per jerarquitzar-la. "Aín és el meu poble" (o el primer poble) i "Eslida és el primer cel" fan referència a pobles més frescos a la serra d'Espadà, mentre que el "purgatori" i l'""infern" indiquen majors temperatures.

llocs

Aire de dalt, peix a Muro

És un joc de paraules. Com que a Muro no hi ha ni mar ni peix, significa que per aquest oratge fred convé dur el ramat a péixer [péixer = pasturar] a la plana

oratge llocs

Aire de Morella, guarda't d'ella

Municipi castellonenc de la comarca dels Ports

llocs oratge

Així és el Montseny: com més blanqueja més bogeja

El Montseny és un massís muntanyós en la província de Barcelona

llocs oratge

Això costarà més que l'assut d'Antella

Es refereix a una cosa molt laboriosa

llocs

Això és Can Pixa i Rellisca

Lloc o situació de gran desordre

maneres de dir llocs

Al cafè d'en Cuyàs, dels pobres no en fan cas

llocs

Al foraster entrega-li el llumaner

llocs

Al Masnou, de putes prou

[Municipi de la comarca del Maresme en la província de Barcelona]. Pels pobles veïns es deia que, un segle enrere, el Masnou era un lloc on només hi havia senyors i senyoretes de massa bon veure

llocs

Al Pinós, ni gat ni gos

Poble alacantí de la comarca del Vinalopó Mitjà

llocs animals

Al Pla de Barcelona, val més una bona capa que una bona escona

llocs indumentària

Al Pla de l'Os, si busques un gandul, en trobes dos

llocs

Al poble de Bellestar ja no vullc tornar-hi més, perquè no tenen rellonge i mai saben quina hora és

Nucli de població del municipi castellonenc de la Pobla de Benifassà a la comarca del Baix Maestrat

llocs

Al poble de Benafigos jo ja no vullc tornar més, perquè no tenen rellonge no sé mai quina hora es

Municipi castellonenc de la comarca de l'Alcalatén

llocs

Al poble de Cabanes, ni virtuts ni costums sanes

Municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a la província de Girona

llocs gent

Al poble de Cadaqués, molt de pijo i pudor de peix

Municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a la província de Girona

llocs animals persones

Al Poble de la Secuita, tota xona té una fuita

Municipi de la comarca del Tarragonès a la província de Tarragona

llocs

Al poble de Pontós, bon menjar i alè espantós

Municipi de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona

llocs menjar

Al poble de Salomó, tota polla té mató

Municipi de la comarca del Tarragonès a la província de Tarragona

llocs

Al poble de Vilamalla, l'alcaldessa et fa una palla

Municipi de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona

llocs

Al que és gelós, li pengen dos, i Alguer no ho és, li pengen tres

Es refereix al fet que la gelosia no solucionen res

llocs amor

Al rei, de Barcelona què se n'hi en dóna!

llocs

Al sembrar en Poblenou cullen només mitja fava, i la contemplen tot l'any fins que a l'hivern s'acaba

[Poblenou és un dels deu barris que formen el districte barceloní de Sant Martí. És una burla directa a la suposada pobresa o migradesa de la terra (o de la traça dels pagesos) del Poblenou. El refrany fa mofa de l'escassetat: Sembrar tot un camp per treure'n només "mitja fava". Passar-se l'any "contemplant-la" com si fos un tresor, perquè no tenen res més. I, per acabar-ho d'adobar, quan arriba el fred de l'hivern, fins i tot aquesta mitja fava se'ls acaba i es queden amb el ventre buit.

camp llocs plantes