Poble alacantí de la comarca de l'Alt Vinalopó
Poble valencians de la comarca de La Ribera Alta
Els quatre primers són municipis castellonencs de la comarca del Baix Maestrat i Morella dels Ports
[Municipi castellonenc de la comarca del Baix Maestrat]. Sembla que donaven preferència al menjar enfront als oficis religiosos.
Població de la comarca de la Vall d'Albaida en la província de València
La Vall i Fondeguilla són pobles castellonencs dela comarca de La Plana Baixa. Benifairó i Faura són pobles valencians de la comarca del Camp de Morvedre
Benifairó de la Valldigna, poble valencià de la comarca de La Safor
Benifaió és un municipi valencià a la comarca de la Ribera Alta
Fa referència a la rondalla que explica que els de Benigànim veien reflectida la lluna en una bocoi i volien agafar-la amb un ganxo
Població de la comarca del Comtat en la província d'Alacant
Municipi valencià, de la comarca de la Ribera Alta
Municipis de la comarca de La Ribera Alta en la província de València
Municipi valencià de la comarca de la Marina Alta. Marca la importància que en aquest poble va assolir la partida de pilota cada dia festiu
Expressió que reflecteix la realitat gastronòmica d'aquesta ciutat
Es diu a Llíria per la baralla que sempre han tingut amb Benissanó per les aigües del pou de Sant Vicent, que ambdós comparteixen
Poble valencià de la comarca del Camp del Túria
Municipi Valencià a la comarca del Camp de Túria
És un refrany popular o dita tradicional catalana, sovint utilitzada en contextos geogràfics locals per descriure llocs poc recomanables, amb recursos escassos ("petit i clar") o mala aigua. L'expressió "aigua de balde" sol referir-se a aigua de poca qualitat o provinent d'un cubell (balde), i la tornada "no hi vull anar" indica un rebuig explícit a visitar o viure en aquest indret.
[Municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona]. Indica que la presència de boira o núvols baixos a la zona de Begur sol ser un indicador fiable de precipitacions properes. És una expressió basada en l'observació meteorològica local de la Costa Brava, on la marinada pot portar humitat que acaba en pluja.
[Muntanya del terme municipal de Cabanes, poble castellonenc de la comarca de la Plana Alta]. Significa que quan la boira s'acumula o "es posa" sobre el cim de la Ferradura, els habitants de la zona saben que la pluja és imminent i pràcticament garantida.
[El puig Pení és un contrafort de 606,6 m d'elevació a la serra de Rodes , a la península del cap de Creus, que domina pel sud-oest la vila i la badia de Cadaqués i pel nord-est la badia de Roses. Alt Empordà]. Indica que la presència de boira a les muntanyes (serres) sol ser un senyal meteorològic fiable de precipitacions imminents, ja que l'aire humit es condensa per formar núvols baixos que acaben descarregant en forma de pluja.
[Fa referència al castell del Montgrí (Torroella de Montgrí. Baix Emporda)]. Quan el cim de la muntanya queda tapat per la boira, és un senyal inequívoc que la pluja arribarà ben aviat.
[Penyal d'Ifach (332 m): Comarca de la Marina Alta (Alacant)] Quan la boira corona el cim del Penyal d'Ifach, els mariners i llauradors de la zona saben que el canvi de temps és imminent. i que, si t'enxampa a fora, et mullaràs ben aviat (aigua a l'esquena).
[Serra de Mariola: és una alineació muntanyenca entre les comarques de l'Alcoià, el Comtat i la Vall d'Albaida, al País Valencià]. Quan la boira tapa la Mariola, la pluja és segura i persistent. Com que no es pot anar a la serra a pasturar, ni a collir herbes, ni a treballar la terra, la dita recomana quedar-se a cobert fent feines manuals, com picar espart per fabricar cordes o soles d'espardenyes.
[Alt de Pipa (589 m.). El Castell (492): Es troben a la Vall d'Uixó en la comarca de la Plana Baixa a la província de Castelló]. Quan els núvols baixos o la boira s'enganxen a la Pipa i tapen la silueta del Castell, el canvi de temps és imminent. "Pica espart i fes cordell" és el recordatori de l'antiga economia local. Si plou i no es pot anar als horts o a la muntanya, cal quedar-se sota sostre treballant l'espart, una activitat que va ser clau a la Vall.
[El puig Pení és un contrafort de 606,6 m d'elevació a la serra de Rodes , a la península del cap de Creus, que domina pel sud-oest la vila i la badia de Cadaqués i pel nord-est la badia de Roses. Alt Empordà]
[Poble alacantí de la comarca de la Marina Baixa]. Combina rima i humor per burlar-se o caracteritzar la localitat. Es fa servir per fer broma sobre el pes o la fama dels seus habitants.
Qualificatiu que s'aplica a una multitud de pobles el nom dels quals acaba en -ent, com Sallent, Carcaixent, Crevillent, Agullent, Bocairent, Parcent, Picassent, Ontinyent
Pobles castellonencs. Les Coves de Vinromà i Torreblanca a la comarca de la Plana Alta i Alcalà de Xivert a l del Baix Maestrat
[Poble castellonenc, capital de la comarca de la Plana Baixa]. Descriuen, amb un punt de duresa i realisme, la vida a la platja abans que existira el port modern. És una cançó que parla de l'esforç d'un poble que vivia a cavall entre l'horta de les taronges i la fúria de la mar.
Es refereix als orígens de Castelló de la Plana
[Municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. És un lema popular i una expressió d'orgull local a Borriana que va sorgir als anys 70, comparant la ciutat amb les metròpolis europees a causa de l'auge econòmic de l'exportació de cítrics i la influència de la seva arquitectura modernista. Aquesta frase reflecteix l'ambició i connexió internacional històrica de la ciutat.
Poble castellonenc de la comarca de La Plana Alta
Municipis de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona
[Canigó = muntanya del Pirineu en el Rosselló, comarca històrica catalana administrativament al sud de l'estat francès]. Indica que quan el cim del Canigó està cobert de núvols baixos (boira/broma), és un signe gairebé segur que la tramuntana bufarà amb força a la plana del Rosselló. És un refrany de previsió meteorològica local.
Quan les nuvolades traspassen els Pirineus des de França, valls d'Andorra, i Tristaina és veuen afectades per ruixats i plugims
[Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona]. Els Budallers: El malnom de Sant Celoni (els qui fan o venen budells per a embotits). En l'època en què es va forjar la dita, ser luterà era el pitjor que es podia dir d'algú (heretges, enemics de la fe). Dir que són "pitjors" és elevar la burla al màxim nivell. Per voler "netejar" o cremar la barba d'un sant (potser perquè tenia pols o teranyines), van acabar calant foc a tota l'església.
[Joan de Narbona: Personificació del vent de tramuntana]. És una lliçó de meteorologia popular per als mariners i pescadors de les nostres costes, especialment a les Balears i la zona nord de la Comunitat Valenciana. El refrany és un avís clar: Vent fred i fort: Quan aquest vent comença a bufar, la mar es pica ràpidament. Perill per a la navegació: "No tindràs mar bona" significa que les onades seran altes i el trajecte, perillós o impossible per a les barques xicotetes.
Municipis de la província de València a la comarca de l'Horta Nord
[Són pobles castellonencs. Cabanes i Torreblanca a la comarca de la Plana Alta i Alcalà de Xivert a la comarca del Baix Maestrat]. Tipus de cançó geogràfica molt abundant en el folklore valencià.
Cada cultura té una forma de pensar, actuar...
Significa que a cada país i fins i tot a cada família hi ha usos i costums diferents
Vol dir que cadascú ha de parlar d'allò que entén
Aconsella no deixar les coses certes per les incertes, perquè podem quedar-nos sense el que teníem
Municipi de la comarca del Baix Penedès en la província de Tarragona
Municipis de la comarca del Baix Penedès a la província de Tarragona
Municipi de Barcelona a la comarca del Bages
Vinaròs és un municipi castellonenc de la comarca del Baix Maestrat. [Camarada: en el lèxic comarcal és la colla de treballadors del camp].
Municipi de la província de valència a la comarca de la Vall d'Albaida
Municipis de la comarca d'Urgell a la província de Lleida
Municipi de la comarca del Maresme a la província de Barcelona
Municipi de la comarca de La Ribera Alta a la província de València
Municipi de la Província de València, en la comarca de la Ribera Alta
Gentilici del municipi valencià de Carlet de la comarca de la Ribera Alta
Municipis de Castelló a la comarca dels Ports
Castelló = Castelló de la Ribera, poble valencià a la comarca de La Ribera Alta
[Castelló = Castelló de la Ribera, poble valencià a la comarca de La Ribera Alta]. Es diu davant d'una faena, o d'una oportunitat, que no es realitza o no s'aprofita per mancança de ganes, o de mitjans, o de capacitat.
Castelló = Castelló de la Ribera, poble valencià a la comarca de La Ribera Alta
Municipi de la comarca d'Urgell a la província de Lleida
[Entitats de població i municipis de la comarca del Comptat en la província de València]. Descriu la ruta d'algú que recorre els pobles de la vall del riu Serpis. L'expressió "vaja una eixida" se sol dir quan algú fa un viatge per tots aquests llocs, que estan prop però tenen carreteres de moltes corbes, o per descriure un grup de gent de cada casa que s'ajunta per a fer festa o feina. També té eixe punt d'ironia valenciana per dir que s'ha anat a l'altra punta del món.
Indica la conveniència de ser constant
Cerdanyola del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Occidental a la província de Barcelona
[Cervera del Maestrat i Càlig són municipis castellonencs de la comarca del Baix Maestrat]. És una cobla popular que descriu l'orografia i la relació de veïnatge entre els dos pobles. Cervera en una costa" (pels seus carrers empinats que pugen al castell) i "Càlig en un altet" (està situada sobre un turó suau). Demanar-li a una "cerverina" que baixe aigua té un punt de festeig i galanteig, usant la necessitat de beure com a excusa per a parlar amb la xica.
Pobles alacantins, Cocentaina, Benilloba i Alcoleja a la comarca del Comptat i Benifallim a la comarca de l'Alcoià
Municipi de la comarca del Vallès Oriental en la província de Barcelona
Municipi Gironès de la comarca del Pla de l'Estany
[Llofriu és un agregat del municipi de Palafrugell a la comarca del Baix Empordà a la província de Girona]. Aquesta dita popular catalana fa referència a la ironia que, a Llofriu, els rics tenen comportaments gares o necessitats de demanar (captar), similar a la mala fama que tenien els gossos del poble de ser molt voraços o insaciables. Crítica a la cobdícia dels que ja tenen diners, que actuen com "gossos" (voraces) i encara demanen més.
Ho diuen del qui, per no haver de guanyar res venent una cosa, la reserva per a ell mateix
Poble alacantí de la comarca de l'Alcoià
Es diu del qui s'afanya molt i progressa poc
Es diu d'una persona a la qual s'ha pertorbat un negoci o assumpte quan el tenia ben encaminat
Es diu d'una persona a la qual s'ha pertorbat un negoci o assumpte quan el tenia ben encaminat
Cervera és una ciutat de la comarca de la Segarra a la província de Lleida
[Municipi de València a la comarca de la Ribera Baixa]. Utilitza la rima i la grolleria per respondre amb incredulitat o menyspreu a una afirmació prèvia. Es refereix irònicament a la qualitat de les taronges de Corbera, utilitzant-la com a resposta feta. És una expressió de burla, incredulitat o per dir que una cosa no té cap valor o importància, sovint usada en to humorístic o picant.
[Municipi valencià a la comarca de la Ribera Baixa]. Es tracta d'una burla que els pobles veïns llançaven als de Corbera per a baixar-los els fums. Fa referència a l'estat de les cases situades a la falda de la muntanya, prop del castell, que tenen un aspecte vell o rústic. Se'ls acusa de ser uns fantasmons dien que el seu poble és una gran capital (Madrid), quan en realitat és un lloc ple de deixalles o excrements d'animals (com les de les cagullades o ocells de l'horta).
Municipi de la comarca del Priorat en la província de Tarragona
Anar d'un lloc a l'altre, caminar molt, fer llargs viatges