llocs

Benavites, Quart, Quartell, Faura i Benifairó, la Llosa, Almenara i Xilxes, Vila-real i Castelló

llocs

Beneixama, molt d'orgull, per quatre bótes de vi que cull

Poble alacantí de la comarca de l'Alt Vinalopó

llocs

Beneixida i Alcàntera, Càrcer i Cotes, són les quatre províncies de les granotes

Poble valencians de la comarca de La Ribera Alta

llocs

Benicarló i Vinaròs, Càlig i la Salzedella, per a vore xiques guapes [o belles] no hi ha poble com Morella

Els quatre primers són municipis castellonencs de la comarca del Baix Maestrat i Morella dels Ports

llocs

Benicarló, gran olla i xic sermó

[Municipi castellonenc de la comarca del Baix Maestrat]. Sembla que donaven preferència al menjar enfront als oficis religiosos.

llocs

Benicolet, no cap en un perolet

Població de la comarca de la Vall d'Albaida en la província de València

llocs

Benifairó baix la creu, La Vall en una costera, Fondeguilla en un barranc, Faura baix la garrofera

[La Vall i Fondeguilla són pobles castellonencs dela comarca de La Plana Baixa. Benifairó i Faura són pobles valencians de la comarca del Camp de Morvedre]. Assenyala una característica del seu relleu o paisatge: Benifairó (de les Valls): Situat a la falda o sota la muntanya de la Creu. La Vall d'Uixó: Situada en una costera, adaptant-se al desnivell del terreny. Fondeguilla: Enclavat al fons d'un barranc. Faura: Situat sota una garrofera (en referència a l'antic despoblat de la Garrofera).

llocs

Benifairó, ol-lo i xafa-lo [ol-lo = olorar]

Benifairó de la Valldigna, poble valencià de la comarca de La Safor

llocs

Benifayó, el cagalló

Benifaió és un municipi valencià a la comarca de la Ribera Alta

llocs

Benifayó, on se mengen la figa i se deixen el mugró

Benifaió és un municipi valencià a la comarca de la Ribera Alta

llocs plantes

Benigànim, ganxuts [Poble valencià de la comarca de la Vall D'Albaida]

Fa referència a la rondalla que explica que els de Benigànim veien reflectida la lluna en una bocoi i volien agafar-la amb un ganxo

llocs

Benimarfull té un gran orgull per una mica d'oli que es cull; si la collita erra, Benimarfull en terra

Població de la comarca del Comtat en la província d'Alacant

llocs

Benimassot trau l’assot

Població alicantina de la comarca del Comtat

llocs

Benimodo és un jardí de clavells i roses fines: els clavells són els fadrins i les roses les fadrines

Municipi valencià, de la comarca de la Ribera Alta

llocs amor

Benimodo no té modo, Carlet en té un poquet, Alcúdia la benvolguda i Alginet el ramellet

Municipis de la comarca de La Ribera Alta en la província de València

llocs

Benimuslem, enredros, malicia i fem

Municipi valencià a la comarca de la Ribera Alta

llocs

Beniopa la tropa

Població del terme municipal valencià de Gandia de la comarca de la Safor

llocs

Benissa, pilota [o trinquet] i missa

Municipi valencià de la comarca de la Marina Alta. Marca la importància que en aquest poble va assolir la partida de pilota cada dia festiu

joc llocs

Benissa, pop i llisa

Expressió que reflecteix la realitat gastronòmica d'aquesta ciutat

animals llocs

Benissanó, gent de canó

[Poble valencià de la comarca del Camp del Turia]. Es diu a Llíria per la baralla que sempre han tingut amb Benissanó per les aigües del pou de Sant Vicent, que ambdós comparteixen, a través d'un canó (o conducció)

llocs

Benissanó, gent del dimoni: per una figa maten un home

[Poble valencià de la comarca del Camp del Túria]. Fa referència humorística a persones de temperament fort o de reaccions viscerals, capaces d'iniciar una gran disputa o baralla per una fotesa (simbolitzada per una simple figa). També al·ludeix de forma satírica a la gelosia de la propietat privada i dels cultius. Històricament, els lladrocinios de fruita en els horts veïns solien acabar en greus discussions entre els llauradors dels diferents municipis de la comarca.

diable gent llocs plantes

Benissanó, poble antic, les parets 'amurallaes'. Creient-se que era Madrid, i era un niu de 'cabullaes

[Municipi Valencià a la comarca del Camp de Túria]. [Cabullaes: coses petites, xafarderies]. És una burla irònica sobre les pretensions o il·lusions que acaben resultant ser una decepció. Fa referència al seu Castell, que conserva gran part de l'encant medieval. El joc de paraules Madrid i Cabullaes' Simbolitza l'engany o el contrast entre la grandesa que algú s'imaginava (representada per la capital) i la realitat decebedora o rural que es va trobar (les 'cabullaes' o cagullades).

llocs

Blat de Masos, petit i clar, aigua de "balde", no hi vull anar

És un refrany popular o dita tradicional catalana, sovint utilitzada en contextos geogràfics locals per descriure llocs poc recomanables, amb recursos escassos ("petit i clar") o mala aigua. L'expressió "aigua de balde" sol referir-se a aigua de poca qualitat o provinent d'un cubell (balde), i la tornada "no hi vull anar" indica un rebuig explícit a visitar o viure en aquest indret.

aigua camp llocs

Boira a Begur, pluja segur

[Municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona]. Indica que la presència de boira o núvols baixos a la zona de Begur sol ser un indicador fiable de precipitacions properes. És una expressió basada en l'observació meteorològica local de la Costa Brava, on la marinada pot portar humitat que acaba en pluja.

llocs oratge

Boira a la Ferradura, aigua segura

[Muntanya del terme municipal de Cabanes, poble castellonenc de la comarca de la Plana Alta]. Significa que quan la boira s'acumula o "es posa" sobre el cim de la Ferradura, els habitants de la zona saben que la pluja és imminent i pràcticament garantida.

llocs oratge

Boira a Pení, vent de Garbí

[El puig Pení és un contrafort de 606,6 m d'elevació a la serra de Rodes , a la península del cap de Creus, que domina pel sud-oest la vila i la badia de Cadaqués i pel nord-est la badia de Roses. Alt Empordà]. Indica que la presència de boira a les muntanyes (serres) sol ser un senyal meteorològic fiable de precipitacions imminents, ja que l'aire humit es condensa per formar núvols baixos que acaben descarregant en forma de pluja.

llocs oratge

Boira al castell, pluja al clatell.

[Fa referència al castell del Montgrí (Torroella de Montgrí. Baix Emporda)]. Quan el cim de la muntanya queda tapat per la boira, és un senyal inequívoc que la pluja arribarà ben aviat.

llocs oratge

Boira al Penyal (d'Ifach), aigua a l'esquena.

[Penyal d'Ifach (332 m): Comarca de la Marina Alta (Alacant)] Quan la boira corona el cim del Penyal d'Ifach, els mariners i llauradors de la zona saben que el canvi de temps és imminent. i que, si t'enxampa a fora, et mullaràs ben aviat (aigua a l'esquena).

llocs oratge

Boira en Mariola, pica espart i fes corda

[Serra de Mariola: és una alineació muntanyenca entre les comarques de l'Alcoià, el Comtat i la Vall d'Albaida, al País Valencià]. Quan la boira tapa la Mariola, la pluja és segura i persistent. Com que no es pot anar a la serra a pasturar, ni a collir herbes, ni a treballar la terra, la dita recomana quedar-se a cobert fent feines manuals, com picar espart per fabricar cordes o soles d'espardenyes.

llocs oratge

Boira en Pipa, boira al Castell, pica espart i fes cordell

[Alt de Pipa (589 m.). El Castell (492): Es troben a la Vall d'Uixó en la comarca de la Plana Baixa a la província de Castelló]. Quan els núvols baixos o la boira s'enganxen a la Pipa i tapen la silueta del Castell, el canvi de temps és imminent. "Pica espart i fes cordell" és el recordatori de l'antiga economia local. Si plou i no es pot anar als horts o a la muntanya, cal quedar-se sota sostre treballant l'espart, una activitat que va ser clau a la Vall.

llocs oratge

Boires a Pení, plega es volantí

[El puig Pení és un contrafort de 606,6 m d'elevació a la serra de Rodes , a la península del cap de Creus, que domina pel sud-oest la vila i la badia de Cadaqués i pel nord-est la badia de Roses. Alt Empordà]. El seu significat és que quan es forma boira o un "capell" de núvols al puig Pení, és senyal imminent de fort vent i mal temps a la mar, per la qual cosa els pescadors han de recollir els estris i tornar a port.

llocs oratge

Bolulla, la caperulla, el dimoni se l'enduia enganxada en una agulla i, tant que va pesar, enmig del riu se la va deixar

[Poble alacantí de la comarca de la Marina Baixa]. Combina rima i humor per burlar-se o caracteritzar la localitat. Es fa servir per fer broma sobre el pes o la fama dels seus habitants.

llocs

Bona gresca s'ha mogut de València en lo mercat, que l'alcalde no ha pogut aquetar els hortelans

llocs

Bona terra i mala gent

Qualificatiu que s'aplica a una multitud de pobles el nom dels quals acaba en -ent, com Sallent, Carcaixent, Crevillent, Agullent, Bocairent, Parcent, Picassent, Ontinyent

gent llocs

Bonico o bonica, com la magrana d'Elx

Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó

llocs plantes

Boriana, París, Londres

llocs

Borratxos són a les Coves, borratxos són a Alcalà, borratxos a Torreblanca; no sabem qui guanyarà

Pobles castellonencs. Les Coves de Vinromà i Torreblanca a la comarca de la Plana Alta i Alcalà de Xivert a l del Baix Maestrat

llocs beure

Borriana és terra roja i els parats no tenen sèu; xiquetes, si no teniu força, la barca no la traureu

[Poble castellonenc, capital de la comarca de la Plana Baixa]. Descriuen, amb un punt de duresa i realisme, la vida a la platja abans que existira el port modern. És una cançó que parla de l'esforç d'un poble que vivia a cavall entre l'horta de les taronges i la fúria de la mar.

llocs

Borriana i Borriol feren un fillol, que tant val lo fillol com Borriana i Borriol [Municipis castellonencs a la comarca de la Plana]

Es refereix als orígens de Castelló de la Plana

llocs

Borriana, Paris, Londres

[Municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. És un lema popular i una expressió d'orgull local a Borriana que va sorgir als anys 70, comparant la ciutat amb les metròpolis europees a causa de l'auge econòmic de l'exportació de cítrics i la influència de la seva arquitectura modernista. Aquesta frase reflecteix l'ambició i connexió internacional històrica de la ciutat.

llocs

Borriol, Borriol, que ensenya el camí del sol

Poble castellonenc de la comarca de La Plana Alta

llocs

Bot, botella, de Palamós a Torroella; bot, botàs de Palamós fins a Mont-ras

Municipis de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona

llocs

Broma baixa a Canigó, tramuntana al Rosselló

[Canigó = muntanya del Pirineu en el Rosselló, comarca històrica catalana administrativament al sud de l'estat francès]. Indica que quan el cim del Canigó està cobert de núvols baixos (boira/broma), és un signe gairebé segur que la tramuntana bufarà amb força a la plana del Rosselló. És un refrany de previsió meteorològica local.

llocs oratge

Broma espessa de França que enfila i venç el cim, a les valls d'Incles i de Tristaina anuncia xim-xim.

Quan les nuvolades traspassen els Pirineus des de França, valls d'Andorra, i Tristaina és veuen afectades per ruixats i plugims

llocs

Budallers de Sant Celoni són pitjors que luterans, van ficar foc a l'església per cremar la barba dels sants

[Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona]. Els Budallers: El malnom de Sant Celoni (els qui fan o venen budells per a embotits). En l'època en què es va forjar la dita, ser luterà era el pitjor que es podia dir d'algú (heretges, enemics de la fe). Dir que són "pitjors" és elevar la burla al màxim nivell. Per voler "netejar" o cremar la barba d'un sant (potser perquè tenia pols o teranyines), van acabar calant foc a tota l'església.

llocs persones

Bufa en Joan de Narbona? no tindràs mar bona

[Joan de Narbona: Personificació del vent de tramuntana]. És una lliçó de meteorologia popular per als mariners i pescadors de les nostres costes, especialment a les Balears i la zona nord de la Comunitat Valenciana. El refrany és un avís clar: Vent fred i fort: Quan aquest vent comença a bufar, la mar es pica ràpidament. Perill per a la navegació: "No tindràs mar bona" significa que les onades seran altes i el trajecte, perillós o impossible per a les barques xicotetes.

llocs oratge mar

Burjassot és masclot, i Godella és femella

Municipis de la província de València a la comarca de l'Horta Nord

llocs

Cabanes, cau de raboses; Torreblanca, granotera, i Alcalà porta la fama de la gent malfaenera

[Són pobles castellonencs. Cabanes i Torreblanca a la comarca de la Plana Alta i Alcalà de Xivert a la comarca del Baix Maestrat]. Tipus de cançó geogràfica molt abundant en el folklore valencià.

llocs

Cada terra fa sa guerra

Cada cultura té una forma de pensar, actuar...

llocs maneres de dir persones

Cada terra fa sa guerra, i cada pardal el seu niu

Significa que a cada país i fins i tot a cada família hi ha usos i costums diferents

persones maneres de dir llocs

Cada u del seu ofici, com el botxí de penjar gent

[Botxí: Persona que executa les penes de mort i altres penes corporals]. Vol dir que cadascú ha de parlar d'allò que entén.

llocs oficis

Cadireta de València, el que s’alça no s’assenta

Aconsella no deixar les coses certes per les incertes, perquè podem quedar-nos sense el que teníem

llocs maneres de dir

Calafell, cadascú procura per ell

[Municipi de la comarca del Baix Penedès en la província de Tarragona]. Descriu, de manera irònica o crítica, una suposada actitud individualista en aquesta població. S'utilitza per indicar que cadascú mira pel seu propi interès.

gent llocs

Calafell, prop del Vendrell, i tan poc bonic com ell

Municipis de la comarca del Baix Penedès a la província de Tarragona

llocs

Calderins, putes i fins )Dita popular sentmenatenca i fa referència als ciutadans de la població veïna de caldes de Montbui)

llocs

Callús, les velles al ball, les noies al fus

Municipi de Barcelona a la comarca del Bages

música festa llocs

Camarada com la nostra no la hi ha en tot Vinaròs: de que plegue més garrofes ni que menge més arròs

[Vinaròs és un municipi castellonenc de la comarca del Baix Maestrat]. [Camarada: en el lèxic comarcal és la colla de treballadors del camp]. Destaca, amb un toc de sàtira i bon humor, l'esforç i la capacitat de treball o de menjar d'algú. És un homenatge a la perseverança, sovint utilitzat per lloar a les persones treballadores que són capaces de "plegar" (collir) moltes garrofes o d'atipar-se bé amb un bon plat d'arròs.

llocs plantes

Caminant i preguntant es va a Roma

Indica la conveniència de ser constant

llocs parlar

Campanar de Castelló, tinguessis unes ulleres, veuries els bouerots com juguen amb les porqueres

Dita tòpica.

llocs

Camprodon, la millor terra del món

Municipi gironí a la comarca a la comarca del Ripollés

llocs mon

Cantar millor que la cega de l'Olleria

Municipi de la província de valència a la comarca de la Vall d'Albaida

llocs cantar

Cap amunt es va a Bellmunt, cap avall també s'hi va, però si vols xicotes maques vine a Castellserà

Municipis de la comarca d'Urgell a la província de Lleida

llocs

Cap de bou de Mataró, portes banyes i jo no

Municipi de la comarca del Maresme a la província de Barcelona

llocs

Carcaixent i dolçes i els collons m'aspolçes, i la figa ta tia peça quatre onçes

Municipi de la comarca de La Ribera Alta a la província de València

llocs

Carcaixent, bona terra i mala gent

Poble valencià de la comarca de La Ribera Alta

llocs gent

Càrcer, el riu s'emporta les cases

Municipi de la Província de València, en la comarca de la Ribera Alta

llocs

Carlet és un poblet

Municipi valencià de Carlet de la comarca de la Ribera Alta

llocs

Carlet, llarc i estret

Municipi valencià de Carlet de la comarca de la Ribera Alta

llocs

Carletines, putes i gorrines

Gentilici del municipi valencià de Carlet de la comarca de la Ribera Alta

llocs

Castellfort guaita la festa,i la Mata entra ballant,Todolella amb l'espardenya i Sorita amb el cascall

Municipis de Castelló a la comarca dels Ports

llocs

Castelló cagalló, i més llarg que redó

Castelló = Castelló de la Ribera, poble valencià a la comarca de La Ribera Alta

llocs

Castelló molta bromera i poc sabó!

[Castelló = Castelló de la Ribera, poble valencià a la comarca de La Ribera Alta]. Es diu davant d'una faena, o d'una oportunitat, que no es realitza o no s'aprofita per mancança de ganes, o de mitjans, o de capacitat.

llocs

Castelló, més llarg que redó... i a cada casa un cabró

Castelló = Castelló de la Ribera, poble valencià a la comarca de La Ribera Alta

llocs

Castellserà, si pots anar-hi avui, no esperis demà

Municipi de la comarca d'Urgell a la província de Lleida

llocs

Catamaruc i Planes; i Margalida, Beniarrés i l'Orxa: vaja una eixida

[Entitats de població i municipis de la comarca del Comptat en la província de València]. Descriu la ruta d'algú que recorre els pobles de la vall del riu Serpis. L'expressió "vaja una eixida" se sol dir quan algú fa un viatge per tots aquests llocs, que estan prop però tenen carreteres de moltes corbes, o per descriure un grup de gent de cada casa que s'ajunta per a fer festa o feina. També té eixe punt d'ironia valenciana per dir que s'ha anat a l'altra punta del món.

llocs

Caure'n mes que en Zafra

Utilitzada per a descriure que està plovent moltíssim, una pluja intensa i torrencial. També s'utilitza per descriure una situació en què algú rep una pluja de cops, de crítiques o d'insults de manera massiva i contínua. L'origen prové d'un episodi històric: el setge de la ciutat de Zafra. Durant els conflictes bèl·lics (especialment a la Guerra de Successió o les Guerres Carlines), la ciutat va rebre un bombardeig tan intens de projectils i canonades, dient que varen "rebre per totes bandes".

llocs oratge maneres de dir

Cercant cercant [o demanant demanant] troben Roma

Indica la conveniència de ser constant

llocs maneres de dir

Cerdanyola, salta i vola

Cerdanyola del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Occidental a la província de Barcelona

llocs

Cervera està en una costa, i Càlig en un altet; Cerverina, baixa’m aigua, que m’estic, morint de set!

[Cervera del Maestrat i Càlig són municipis castellonencs de la comarca del Baix Maestrat]. És una cobla popular que descriu l'orografia i la relació de veïnatge entre els dos pobles. Cervera en una costa" (pels seus carrers empinats que pugen al castell) i "Càlig en un altet" (està situada sobre un turó suau). Demanar-li a una "cerverina" que baixe aigua té un punt de festeig i galanteig, usant la necessitat de beure com a excusa per a parlar amb la xica.

llocs

Ciutats com Barcelona, dins Espanya no n'hi ha

llocs

Clar i ras

Clarament, sense eufemismes ni dissimuls; clar i llampant

llocs

Clevillent, bona terra i millor gent

Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó

gent llocs bona

Clevillent, mala terra i pitjor gent

Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó

llocs gent

Cocentaina, per a la ceba; Benilloba, per al meló; Alcoleja, per a la pera; Benifallim, per al cigró

Pobles alacantins, Cocentaina, Benilloba i Alcoleja a la comarca del Comptat i Benifallim a la comarca de l'Alcoià

llocs

Collsuspina, terra fina

Municipi de la comarca del Moianès a la província de Barcelona

llocs

Com el ferrer de Montmeló , que quan tenia ferro no tenia carbó

[Municipi de la comarca del Vallès Oriental en la província de Barcelona]. S'utilitza per referir-se a algú que mai té el que necessita en el moment precís per poder realitzar una feina o acomplir els seus objectius.

llocs oficis

Com el llac de Banyoles, que no saben on neix ni per què serveix

Municipi Gironès de la comarca del Pla de l'Estany

llocs

Com el Vallés no hi ha res

És el títol d'un poema de Josep Carner

maneres de dir llocs

Com els gossos de Llofriu, que els més rics van a captar

[Llofriu és un agregat del municipi de Palafrugell a la comarca del Baix Empordà a la província de Girona]. Aquesta dita popular catalana fa referència a la ironia que, a Llofriu, els rics tenen comportaments gares o necessitats de demanar (captar), similar a la mala fama que tenien els gossos del poble de ser molt voraços o insaciables. Crítica a la cobdícia dels que ja tenen diners, que actuen com "gossos" (voraces) i encara demanen més.

animals llocs

Com l'apotecari d'Olot, que, preu per preu, es prenia les medecines

Ho diuen del qui, per no haver de guanyar res venent una cosa, la reserva per a ell mateix

oficis salut llocs

Com l'apotecari de Castalla, que venent, venent, va quedar sense pots i sense ungüents

Poble alacantí de la comarca de l'Alcoià

llocs oficis salut

Com l'escolà de Quart, que sempre corria i sempre aplegava tard

Es diu del qui s'afanya molt i progressa poc

oficis llocs

Com la nóvia d'Albal, que es quedà vestida

Es diu d'una persona a la qual s'ha pertorbat un negoci o assumpte quan el tenia ben encaminat

persones amor llocs

Com la nóvia del Pinet, amb la cara llavada i el monyo fet

Es diu d'una persona a la qual s'ha pertorbat un negoci o assumpte quan el tenia ben encaminat

persones llocs

Com lo casament de Cervera: que ni en va faltar, ni en va sobrar, ni en va haver prou

Cervera és una ciutat de la comarca de la Segarra a la província de Lleida

amor llocs

Com que de Corbera i dolces, els collons m'espolses

[Municipi de València a la comarca de la Ribera Baixa]. Utilitza la rima i la grolleria per respondre amb incredulitat o menyspreu a una afirmació prèvia. Es refereix irònicament a la qualitat de les taronges de Corbera, utilitzant-la com a resposta feta. És una expressió de burla, incredulitat o per dir que una cosa no té cap valor o importància, sovint usada en to humorístic o picant.

llocs

Corbera és un poble antic amb les cases derrocades; pensava que era Madrid i es un niu de cagullades

[Municipi valencià a la comarca de la Ribera Baixa]. Es tracta d'una burla que els pobles veïns llançaven als de Corbera per a baixar-los els fums. Fa referència a l'estat de les cases situades a la falda de la muntanya, prop del castell, que tenen un aspecte vell o rústic. Se'ls acusa de ser uns fantasmons dien que el seu poble és una gran capital (Madrid), quan en realitat és un lloc ple de deixalles o excrements d'animals (com les de les cagullades o ocells de l'horta).

llocs

Cornudella de Montsant, amb olives van tirant

[Municipi de la comarca del Priorat en la província de Tarragona]. Fa referència a la pobresa històrica o a la vida austera d'aquest poble del Priorat en èpoques passades, quan la base de la seua economia (i de la seua dieta) era gairebé exclusivament l'oliva i l'oli.

llocs plantes

Còrrer un la seca, la meca i la vall d'Andorra

[La Seca i la Meca són dos indrets d’Andorra. La Seca és a Sant Julià de Lòria. La Meca és més amunt d’Ordino a la dreta de la Valira]. Significa voltar molt, viatjar intensament, o anar d'un lloc a un altre sense parar.

llocs maneres de dir

Cosa de la Vall, no val un carall

[La Vall d'Uixó, municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. És una expressió hiperbòlica que suggereix, de forma exagerada i despectiva, que el que prové de la Vall no té valor o qualitat o que no serveix per a res.

llocs