Refranys caça

Jugador i caçador i pescador no tenen mai un xinxó [xinxó = antiga moneda d’or que equivalia a 5 pessetes] (Els critica per les penalitats que passen per seguir la seua afició)

mar, caça, joc, diners, oficis

L'àguila no caça mosques (Vol dir que els de gran posició no es rebaixen a tractar amb gent que consideren baixa)

animals, caça

L'amo del gos, ha de caçar per dos

caça, animals

L'amo i el gos, cacen [o valen] per dos (Significa que la cooperació mútua resulta molt productiva)

persones, caça, animals

La cacera de la perdiu, quan la femella està en el niu (Recomana no alterar la reproducció de l’espècie)

animals, caça

La llebre, a la carrera; el conill, en la rastrera (L’un s’ha de caçar, mentre que l’altre es cria a casa)

animals, caça

La perdiu cansada, és més delicada (Significa que la perdiu és més saborosa si el caçador l'ha feta volar o córrer molt)

animals, caça

La perfídia mata la caça (Significa que la constància arriba a obtenir tots els propòsits)

caça, mort, consells

La traça mata la caça (Significa que amb habilitat s'aconsegueixen bons resultats)

consells, caça

Les joies són mirallets de caçar aloses (Promeses enganyadores )

maneres de dir, caça

Llaurador [o Pagès] que molt caça, deixa caure la casa [o no durà avant la casa]

oficis, casa, caça

Llebrer dormidor, poc caçador (Qui descansa molt, treballa poc)

caça, treball, animals, dormir

Llop dormidor, roí caçador (Significa que la peresa i el massa dormir són causa de fam i de vida miserable)

animals, caça

L’afició mata la caça

oficis, caça

L’anguila, agafa-la pel coll i no per la cua (Adverteix com s'ha de caçar)

caça, animals

L’anguila, com més fort s’agafa més s’escapa (Adverteix alhora de caçar-la)

animals, caça

Menjar agre fa envellir i fa poagre [poagre = gota] (Les aus de caça en general solen produir àcid úric

caça, animals, menjar

Mentre el gener passa, deixa la caça

mesos, caça

Més mosques se cacen amb una gota de mel, que amb un barral de vinagre. (Dóna a entendre que s’aconsegueixen moltes més coses amb paraules dolces que amb paraules aspres i ofensives)

caça, vinya, animals

Moliner de vent, pescador de canya i caçador de bosc, molts afanys i pocs diners (Quan es depén de la sort, de l’oratge o de circumstàncies incertes per a fer patrimoni, allò més normal és que al final no s’haga aconseguit res que valga la pena)

oficis, diners, mar, caça

Moltes llebres jeuen en el jaç per falta de caçadors (Es diu principalment referint-se a les noies que no es casen perquè no procuren trobar festejaire)

amor, animals, caça, persones

Música, caça i pesquera no volen vellesa (Cada cosa necessita energia i mitjans)

música, caça, vell, mar, animals

Música, cacera i pesquera, porten pollera (Cada cosa necessita energia i mitjans)

animals, mar, caça, música

Ni caça de caçador, ni diner de jugador

diners, joc, caça

Ni caçar amb cadell, ni llaurar amb vedells

oficis, animals, consells, treball, caça

Ni el pescador de canya ni el caçador de cardina no compraran mai ni casa ni vinya [cardina = cadernera] (Quan es depén de la sort, de l’oratge o de circumstàncies incertes per a fer patrimoni, al finall no s’ha aconseguit res important)

caça, vinya, oficis, diners, casa, animals

Ningú caça sense gos.

animals, caça

No caça bé astor dejús àguila

animals, caça

No caçar amb cadells ni llaurar amb vedells

camp, any, caça

No és bon caçador el que no alaba el seu gos

caça, oficis, animals

No és bon caçador el qui es perd ni bon pescador el qui cau a l’aigua (Per a ser un bon professional s’ha de conéixer bé els mitjans i la tècnica)

oficis, aigua, bona, caça, mar

No fer nyec (No agafar res en caçar)

maneres de dir, caça

No prengues per ofici, el que els rics tenen per vici: cacera, joc i ball

treball, caça, joc, festa

No retingues esparver que no porte caça (Recomana donar solta als animals mentre no els hàgem de menester)

animals, caça

Ocell que canta avisa el caçador (Recomana callar i no fer-se de notar en determinades ocasions)

animals, oficis, caça

Ocell vell, dur de caçar (Qui té molta experiència en la vida no es deixa enganyar fàcilment)

animals, caça, vell

Pagès que molt caça, deixa caure la casa

casa, oficis, caça

Parar una trampa, [o llosa, ratera o altre enginy per a caçar, o simplement, Parar] (Posar aquell objecte en disposició de funcionar i agafar els animals)

maneres de dir, caça, animals

Paraula de pescador, mentida de caçador (No convé confiar en la paraula de qui no sabem si podrà complir-la perquè el seu benefici depén de les circumstàncies)

persones, caça, parlar, oficis

Pel gener, els tords al paner (A l’hivern es cacen fàcilment perquè volen baixos)

animals, menjar, caça

Pel juliol, dóna blat a la perdiu, si en vol, i com que en voldrà, bé caçaràs (És un ocell granívor que es prodiga pels sembrats a l’estiu, cosa que els caçadors saben bé i a vegades deixen un espai net entre les espigues per poder-lo veure)

animals, camp, mesos, caça

Pel juliol, els caçadors de perdius al redol (És un ocell granívor que es prodiga pels sembrats a l’estiu, cosa que els caçadors saben bé i a vegades deixen un espai net entre les espigues per poder-lo veure)

caça, mesos, oficis, animals

Pel maig, a caçar aloses per vora els sembrats [alosa = ocell canor granívor] (Les cries de la temporada ja són grandetes)

caça, animals, mesos, camp

Per al caçador, tots els sembrats són rostoll (Vol dir que els caçadors no respecten els camps sembrats, sinó que hi corren i tresquen com si fossin de rostoll)

oficis, campana, caça

Per l'abril a caçar nius

animals, mesos, caça

Per l'Encarnació ja volen l'esparver i el falcó. (25 març) (Són dos ocells caçadors de vista prodigiosa, el primer, ratoliner, i el segon, oceller)

festivitats, animals, mesos, caça

Per l'octubre, a caçar la titeta al so de musiqueta

caça, mesos, animals

Per la cacera el gos que va més bé és el basset i el perdiguer; el coniller de llei és gos de rei i el bord o gavatxer no val per res

caça, animals

Per la Concepció, a caçar el tudó (8 desembre)

sants, caça, animals

Per la pesca i per la caça, catxassa

mar, caça

Pàgina 3 de 4.

El Refranyer