Refranys beure

Tinc una son, una gana i una set, que no dormo, ni menjo, ni bec; si dormia, menjava i bevia, no tindria ni son, ni gana ni set

dormir, menjar, beure

Tindre el vi alegre [o trist] (Posar-se alegre [o trist] quan s'està embriac)

maneres de dir, vinya, alegria, beure

Tindre [algú] bon [o mal] vi (Tindre bon humor, comportar-se pacíficament, etc., o tindre mal humor, comportar-se agressivament, etc., quan està embriac)

maneres de dir, vinya, beure, bona, mal

Tirar brosses al beure, [a algú] (Posar-li obstacles)

maneres de dir, beure

Tirar-se al trinqui (Tirar-se a la beguda)

beure, maneres de dir

Tocar el tabal de Roses (Estar embriac)

maneres de dir, beure

Torrons alacantins, volen vins

beure, vinya, llocs, menjar

Tot bon català beu vi pel seu dinar.

vinya, beure

Tot bon mariner és bevedor, fumador i jugador (Així sol ser com a compensació per la dura vida al mar)

beure, oficis, bona, joc, mar

Tots els cànters nous fan l’aigua fresca (Les novetats solen agradar a molts, però en realitat, els seus avantatges solen durar poc)

beure, aigua

Traginer de vi no ha de ser borratxo.

vinya, beure, oficis

Tres coses fan perdre l’home: el joc, el vi i la dona

joc, vinya, beure, persones

Tu pagaràs, peix menut, l'oli que t'has begut (Es diu a algú per anunciar-li que serà castigat per alguna malifeta o per haver desagradat a un altre)

beure, animals, plantes

Un bon trago de vi i alça Martí (És una invitació a reprendre el treball o la marxa)

vinya, beure, bona

Un geni com el vi de quatre barrejat amb aigua

aigua, beure, vinya

Un poc de vi fa pair, molt el verí (El vi va bé amb tot, i exagerant, fins i tot amb les toxines)

beure, salut, vinya

Un, dos, tres, menjar, beure i no fer res

menjar, beure, treball

Uns fan l'òbila, i atres es beuen l'oli (Significa que uns treballen i els altres tenen el profit del treball d'aquells)

treball, beure, plantes

Va dir Sant Antoni que Déu va fer el vi, i la borratxera el dimoni. ( 17 gener)

sants, vinya, beure, déu, diable

Val més borratxo de vi que de medicines

beure, salut, vinya

Val més un bon pet, que una missa amb orgue... diuen els borratxos

beure

Val més un jugador que un calavera i bevedor

joc, beure

Verdura crua, donzella nua i beure molt treuen l'home del món

persones, beure, mon, salut, plantes

Vespres de vi, maitines d'aigua (Segons la litúrgia catòlica, vespres i matines són oracions que es fan, respectivament, tard de nit i prompte de matí. Ací significa que qui abusa de l’alcohol de nit, al matí següent té el cos desarreglat)

aigua, beure, vinya

Vi alacantí, bon ví

llocs, bona, vinya, beure

Vi batejat, el beure'l és penat

beure, vinya

Vi clar l'amo fa cantar.

vinya, beure, cantar

Vi massa dolç fa el cos agre (Els sucs estomacals compensen la dolçor amb acidesa)

salut, beure, vinya

Vi pur i all cru fan l'home valent i astut (La coentor de l’all reclama vi, i el vi dóna energia i ajuda la digestió)

vinya, plantes, persones, beure

Vi tret de la bóta, beure-se'l toca.

beure, vinya

Vi, tabac i dones, per l'esquerra (Tot és perjudicial en excés)

vinya, persones, beure

Vianda d'estiu vol regadiu (D’estiu, la vianda esdevé massa pastosa en la boca i en la panxa, i com a remei es recomana “regar-la” amb líquids)

vinya, beure, menjar, estacions

Vianda forta, s'ofega amb vi (El vi ajuda molt bé a pair els aliments)

menjar, beure, vinya

Voldria beure-ho i beu foc, amb sa gran set, qui és ambiciós

foc, beure

Voldria la dona borratxa i el vi al bót (Es diu d'aquells qui voldrien donar-se bona vida i divertir-se sense gastar)

persones, beure, vinya, diners

Voler beure i bufar (Pretendre més del que es pot abastar, o coses incompatibles)

beure, maneres de dir

–Tinc set! –Pixa i beuràs calentet! (Es diu, sobretot, als xiquets quan es fan pesats demanant de beure)

beure, maneres de dir, persones

Pàgina 18 de 18.

El Refranyer