`

Refranys amb la paraula cap d

any oratge

Pluja de Cap d’any duu mal averany [averany = pronòstic, previsió, auguri]

Les pluges constants al gener auguren poca o mala producció agrària, ja que podriran arrels, tombaran marges, aigualiran l’oli, tombaran les flors dels ametlers...

maneres de dir

Prendre de cap d’esquila

Tenir-li malvolença. Prendre algú com a blanc de les bromes

consells

Qui d'un coix s'acompanya, al cap de l'any en són dos

Les persones solen acabar fent el que fan les que les envolten

cos huma diners plantes indumentària

Qui en vestits gasta massa, té el cap de carabassa

Cal invertir en coses sòlides i de futur més que en coses superficials i passatgeres

plantes saber cos huma

Qui es pensa saber massa, té el cap de carabassa

Compara el seu cap amb la carabassa, fruit que està buit per dins quan s’asseca, ja que el cervell té una capacitat quasi infinita i mai no se sap prou

treball any festivitats

Qui no fila en tot l’any, fila el dia de Cap d’Any

Qui és mandrós o deixat ha de fer quan més inoportú li resulta les coses que no havia fet quan tenia temps

any festivitats treball

Qui no treballa en tot l'any treballa el dia de Cap d'Any

Qui és mandrós o deixat ha de fer quan més inoportú li resulta les coses que no havia fet quan tenia temps

animals temps ensenyar

Qui renta el cap d'un burro, perd el temps i el sabó

Vol dir que és ben inútil voler educar persones naturalment grosseres o voler fer coses amb llur ajuda

animals

Qui va amb ovelles, al cap de l'any és com elles

Expressa la força de contagi que tenen les bones o males companyies

maneres de dir any

Qui va amb un coix al cap d'un any és coix i mig

Qui freqüenta amistats vicioses se n'encomana els vicis

consells any

Qui va amb un coix, al cap de l'any és tan coix com ell

Vol dir que els vicis se prenen fàcilment

llocs

Sant Mateu, cap de correu

Poble castellonenc de la comarca del Baix Maestrat

maneres de dir cos huma

Semblar que el cul no li cap damunt de la cadira

Es diu quan una persona no para massa temps en un lloc

maneres de dir

Sentir de cap de nas [alguna cosa]

Sospitar, adonar-se de les coses

maneres de dir

Ser al cap del carrer

Concloure una discussió

maneres de dir cos huma

Ser un cap de trons

Eixelebrat, lleuger, sense seny

amor any mesos sants

Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel (29 setembre)

La fogositat del primer moment de l’amor no dura sempre, sinó que decreix amb el pas del temps

maneres de dir

Sortida de cap de marge

Acudit o sortida poc assenyada

maneres de dir

Tenir de cap d'esquila

Ésser, algú, mal vist en un lloc i, en general, perjudicat

maneres de dir cos huma

Tenir el cap dur

Tenir poca capacitat mental

cos huma maneres de dir

Tindre un cap de fer petar brases

Tindre poc de seny o inteligència

llocs

Traiguera, cap de bandera

Poble castellonenc de la comarca del Baix Maestrat

parentiu

Una sogra que feren de sucre, encara el cap del nas li amargava

Significa que les sogres són mal mirades per principi, i sovint se'ls atribueix mala intenció quan no en tenen

animals

Val més ser cap d'arengada que no cua de lluç

Vol dir que convé més tenir un domini petit que estar sota les ordes d'un dominador, encara que aquest sia molt brillant

animals

Val més ser cap de lluç que cua d'estruç

És preferible destacar en alguna cosa o en algun col·lectiu sense importància que ser l’últim de la fila o passar desapercebut en un col·lectiu o un ofici més gran o important

llocs mon

Xodos, el cap del món

Municipi castellonenc a la comarca de l'Alcalatén