Refranys parlar

A taula, santa paraula (Cal aprofitar sense demora les bones coses quan es presenten, no siga que hi fem tard o que ja no estiguen disponibles)

menjar, parlar

És arma que fa més mal la paraula que el punyal (Les agressions verbals, encara que no siguin sempre visibles i ostensibles, poden arribar a fer molt més mal que les agressions físiques)

parlar

A Alforja van matar un bou a paraulades (Municipi tarragoní de la comarca del Baix Camp)

animals, llocs, parlar

A Alguaire, no xerren gaire; a Almenar, si fa no fa; a Alfarràs, una vergonya, i a Algerri, no pot anar (Els tres primers municipis de la comarca de Segrià a la província de Lleida. L'últim és de la comarca de Noguera)

llocs, parlar

A alta veu [o en alta veu, o a plena veu] (En veu alta)

maneres de dir, parlar

A boca plena (Sense subterfugis)

maneres de dir, parlar, cos huma

A boca que no parla o prega, Déu no l’ou (Expressa la necessitat de l'oració)

déu, parlar, cos huma

A boca tancada, no entra ni mosca ni alada (És preferible callar que parlar i errar)

cos huma, animals, parlar

A bon entenedor, breu parlador (Als llestos poques coses)

maneres de dir, parlar, bona

A bon entenedor, poques paraules basten (Assenyala que els inteligents entenen be les suggerències, avisos i advertències sense necesitat de repetir-se-les mil vegades)

maneres de dir, parlar

A borbollons (Precipitadament, mig nugant-se la veu)

maneres de dir, parlar

A Castalla, si et foten, calla (Poble alacantí de la comarca de l'Alcoià)

llocs, parlar

A cor obert (Conversar amb algú altre amb sinceritat i sense reserves. Parlar clar i net, parlar amb el cor esbatanat, parlar clar i català; ésser sincer, franc, obert )

maneres de dir, parlar, cos huma

A crit pelat (Parlar cridant, amb so de la veu emès fortament, a plena veu, a plens pulmons)

maneres de dir, parlar

A crits (Fent crits. Parlant molt alt)

maneres de dir, parlar

A Folgueroles fan [o peten] cassoles, a Sant Julià són terrissers, a Calldetenes són xerraires i a Vic són mentiders (Municipis de la comarca d'Osona a la província de Barcelona)

llocs, oficis, parlar

A gola closa (Sense parlar, o en veu baixa)

maneres de dir, parlar, cos huma

A grans trets (En poques paraules, sense entrar en detalls. Dient només les coses principals)

parlar, maneres de dir

A jugar i perdre, pagar i callar

joc, parlar

A l'ombra del nas, la boca fresca (Aconsella ser callats més que no xarradors, perquè qui molt parla, molt erra)

cos huma, parlar

A la boca que no parla Déu no la sent (Significa que moltes vegades els assumptes es compliquen perquè no hi ha prou franquesa o perquè no es diuen clarament les coses)

parlar, déu, cos huma

A la callada (Fet sense dir res, dissimuladament, amb molta discreció, sense parlar, sense fer fressa, dissimuladament, discretament, a la quieta, sense donar explicacions, calladament)

parlar, maneres de dir

A la callanteta (Actuant o compareixent sense dir res, volent passar desapercebut, a la callada, amb poques paraules, sense fer gaire fressa)

maneres de dir, parlar

A la clara (Manifestament, sense obstacle ni destorb)

maneres de dir, parlar

A la llengua se li fa dir el que es vol (Justifica que s’ha d’assumir allò dit)

cos huma, parlar

A la llengua torta, pega-li la volta (Convé canviar de conversa o d’activitat per a lliurar-nos de pesats o enredadors)

parlar, persones

A la plaça no parles massa.

parlar

A la primera paraula (Des del començament d'una intervenció oral o escrita)

maneres de dir, parlar

A la Punta hi ha una barca carregada de tisores, per a tallar-los la llengua a les persones baladrejadores

persones, parlar

A la quieta (Sense dir res a ningú. Discretament, a la callada, sense avisar, sense dir-hot)

maneres de dir, parlar

A les sopes s’hi convida i a les tallades se calla (Destaca que tothom es reserva per a si les coses millors o més apreciables)

menjar, parlar

A llengua malvada, destral esmolada. (Recomana respondre i contraatacar a qui ens ofén o perjudica)

parlar

A mig de taula, poca paraula (En una menjada en companyia no convé xarrar massa i sí dedicar-se a menjar)

parlar, menjar

A mitja veu (Amb una veu poc potent. En veu baixa, deixant-la sentir molt poc. Fluix, a espai, a sota veu, xiuxiuejant, a cau d'orella, parlant baix)

maneres de dir, parlar

A molt parlar, poc encertar [o obrar] (Quan es parla més del compte es diuen o es fan coses inconvenients)

parlar

A ningú li has de dir: quant tens on ho tens ni com has d'anar (Per educació, hi ha intimitats que no s’han de preguntar, si no volem perdre una amistat, que ens contesten malament o que ens carreguen de mentides)

parlar

A paraula dada i barranc fondo, si no m'agrada me'n torno (S'aplica a qui es desdiu de la paraula que ha donat en fer un tracte, segons la conveniència o la dificultat. Tenir paraula de gos, no tenir paraula)

maneres de dir, parlar

A paraules de ferro, orelles de fusta (Es refereix al fet que no s'ha de fer cas de les ofenses)

parlar

A paraules de neci [o vanes, o tontes], orelles sordes ( No hi ha que fer cas del qui parla sense raó)

parlar, cos huma

A paraules pesades, orelles tapades (Recomana no parar atenció a allò que no ens convé o que s’ha dit irreflexivament)

cos huma, parlar

A pi descobert (Sense subterfugis)

parlar, maneres de dir

A qui diu mal, la llengua li caiga [o Al mal parlat la llengua li caiga] (Es diu en general, sense particularitzar)

persones, parlar, cos huma

A qui diu no, no el casen

parlar, amor

A qui has fet callar, no el facis plorar

parlar, riure/plorar

A qui no parla, Déu no l’ou (Si els desitjos o les necessitats no es manifesten, difícilment els altres podran conéixer-los)

déu, parlar

A qui no peca parlant, diga-li sant

parlar

A qui sempre et parla de Déu, no li fiïs lo teu; a qui no en parla mai, no li fiïs un fregai [o un carai]

parlar, déu

A rajaploma (Parlar o escriure tal com ix.)

maneres de dir, parlar

A reunions parlen primer els necis i els innocents; els darrers, els prudents

consells, parlar

A un mentider, quan diu ver, no el creuen

parlar

Pàgina 1 de 26.

El Refranyer