Refranys oficis

Metge que purga massa, no el vull a casa

oficis

Metge que tanca el mal poca cosa val

oficis

Metge sense ciència, metge sense consciència

oficis

Metge vell i apotecari jove

oficis, salut

Metge vell i cirurgià jove i apotecari coix

oficis, salut

Metge vell, barber jove i apotecari ric

salut, oficis

Metge vell, cirurgià jove i apotecari ric

oficis, salut

Metge xerraire no cura gaire

salut, oficis

Metge [o barber] piadós, nafra pudenta (Vol dir que el metge que té por de causar dolor al pacient no sol guarir bé les ferides)

salut, oficis

Metge, bagassa i curat són tres enemics pagats

oficis

Metge, paleta i dispeser a casa de qui no em vol bé

oficis

Metges errats, papers mal endreçats i dones garrides treuen les vides

oficis

Metges i apotecaris, les medecines pels altres

oficis, salut

Migdiada del vicari (Dormida que es fa abans del dinar)

oficis, maneres de dir, dormir

Millor cava un bon pagés que deu malfaeners

treball, oficis, camp

Mirant el teu diner, fa bona cara el botiguer

oficis, diners, bona, cos huma

Misericòrdia de Canet, providencia del mariner

mar, oficis, llocs

Moliner de vent, no menja quan té talent (Vol dir que l'ofici de moliner de vent és poc productiu o almenys té una desigualtat de producció segons que el temps sia ventós o no)

oficis, menjar

Moliner de vent, pescador de canya i caçador de bosc, molts afanys i pocs diners (Quan es depén de la sort, de l’oratge o de circumstàncies incertes per a fer patrimoni, allò més normal és que al final no s’haga aconseguit res que valga la pena)

oficis, diners, mar, caça

Moliner i mariner, vent els fa mal i vent els fa bé (Qui depén del vent que faça, com qui depén del caprici de les circumstàncies, està més a la seua mercé que a la de la voluntat pròpia)

oficis, oratge, mar

Moliner i no lladre és una cosa admirable

oficis

Molt més que bons podadors hi ha dels arbres destructors

plantes, oficis, bona

Molts oficis, pocs beneficis (Qui sol fer moltes feines sol ser perquè, en cap de les que fa, no cobra gaire)

treball, persones, oficis

Molts patrons perden una barca (Els assumptes en els que intervenen diverses persones no solen acabar bé perquè, per descoordinació, uns desfan els que altres han fet)

mar, oficis

Molts patrons tiren la barca a perdre (Els assumptes en els que intervenen diverses persones no solen acabar bé perquè, per descoordinació, uns desfan els que altres han fet)

oficis, mar

Móres d'albarzer, sastre i modistes al carrer (Significa que en venir el temps de les móres, que és a l'estiu, els sastres i modistes tenen poca feina)

oficis, plantes, treball

Mudar de sastre és mudar de lladre

oficis

Mula de frare i matxo de rector, tots dos grossos són

animals, oficis

Muller de mariner, vídua gairebé (La gent que treballa al mar no està mai en casa i pot no tornar-hi mai més)

oficis, mort, mar, parentiu

Músics, xics i criatures, a la millor la fan (Són tres col·lectius amb fama de no tenir molt trellat)

música, parentiu, oficis

Nadal humit fa el pagès ric (L’acumulació d’humitat en la terra nodreix llargament els vegetals, cosa que alegra al pagès)

oratge, oficis, mesos, festivitats, camp

Nadal never blat al graner (La humitat de la terra en l'hivern és clau per a la futura collita cerealista)

camp, oficis, plantes, mesos, festivitats

Nadal passat, sabater prou fer calçat

festivitats, oficis, indumentària

Naps i cols, i cols i naps, escudella de soldats

oficis, plantes, menjar

Necessitar [o haver de menester] mà de metge (Es diu d’un determinat problema que precisa de qualcú molt entès que el resolgui)

oficis

Neu a la muntanya, pescador arracona la canya

oratge, mar, oficis

Ni ase de traginer, ni gos de mariner, ni filla d’hostaler no vulguis per cap diner

mar, oficis, persones, animals, diners

Ni barber mut ni músic amb cervell pur (Els barbers solen ser xarraires i donar conversa per a amenitzar el treball, mentre que tot músic té fama de tindre poc trellat))

música, parlar, cos huma, oficis

Ni caçar amb cadell, ni llaurar amb vedells

oficis, animals, consells, treball, caça

Ni el pescador de canya ni el caçador de cardina no compraran mai ni casa ni vinya [cardina = cadernera] (Quan es depén de la sort, de l’oratge o de circumstàncies incertes per a fer patrimoni, al finall no s’ha aconseguit res important)

caça, vinya, oficis, diners, casa, animals

Ni metge jove ni barber vell

oficis

Ni metge novell, ni advocat donzell.

justicia, oficis, salut

Ni mosso dormidor ni gat miolador

animals, treball, oficis

Ni per fred ni per calor, no deixes la capa, pastor (Cal ser precavit, ja que l’oratge és canviant)

oficis, oratge, indumentària

Ni sense el seu mànec la dalla, ni el barber sense navalla

oficis

Ni veí del ferrer, ni renyir amb el barber, ni enemic del carnisser

oficis, persones

Ningú neix mestre (Significa que ningú sap fer les coses sens estudiar-les o esforçar-se a aprendre-les)

ensenyar, oficis

Ningú no és mariner si no es troba en perill (L’experiència i el mestratge s’adquireixen per la molta pràctica)

oficis, mar

Ningú pot esser jutge en causa pròpia

oficis, justicia

Ningú seria hostaler si no fos pel diner

oficis, diners

Pàgina 19 de 29.

El Refranyer