Refranys menjar

Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots-Sants (Convé ser conscient que les bones èpoques solen alternar-se amb unes altres de roïnes)

festivitats, menjar, riure/plorar

Robatorum per menjatorum no és pecatorum (Es diu humorísticament per justificar els robatoris fets per exigències de la fam )

menjar

Roda la mola, roda el molí, una coca fina i un trago (barral) de vi

beure, vinya, menjar

Roín oli, sap a pega (Vol dir que les coses dolentes no fan goig mai)

menjar

Roncar [a algú] els budells (Tindre gana)

maneres de dir, cos huma, menjar

Rostit sense vi no val un comí, pilota sense pebre no val un senabre, estofat sense xocolata no val una patata (Cada plat cuinat requereix els seus ingredients propis)

vinya, menjar

S'agafen més mosques amb una gota de mel, que amb una tona de fel (Dóna a entendre que s’aconsegueixen moltes més coses amb paraules dolces que amb paraules aspres i ofensives)

animals, menjar

S'alça la matina, carquinyoli, fa un xarel·lo amb allioli? [carquinyoli = Peça de pasta dolça, feta de farina, ou, sucre i ametlles o avellanes, cuita i molt rostida al forn, i que té la forma semblant a un dit esclafat. xarel·lo = vi blanc]

menjar, vinya

S'engoliria una rella per la punta (Es diu d'una persona molt menjadora)

maneres de dir, menjar

S'ha de menjar segons la gana

menjar, salut

S'ha menjat el rovell, com el gall de la passió

animals, menjar

S'ha quedat sense pa ni companatge

menjar

Sabater de pega, no mastega (Vol dir que els sabaters solen guanyar poc)

diners, oficis, menjar

Saber fer de tot meyns cols bullides (Irònicament es diu del qui pretén de saber fer moltes coses o d'entendre-hi molt)

maneres de dir, saber, plantes, menjar

Saltar de la paella per caure al foc

foc, menjar

Sant Antoni dels Reguers, carregat de llumaners, menjar, beure i no fer res [Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona] (S'aplica a la persona que es conrea molt, que fa bona vida i descansada)

beure, menjar, llocs, sants, treball

Sant Gervasi de Cassoles, botifarres abans d'hora (Sant Gervasi de Cassoles és un barri de Barcelona)

llocs, menjar

Sant Gil, menjava sobrassada i estojava es fil [1 setembre] (Es refereix a aquelles persones que per una banda fan economies ridícules i per l'altra fan despeses innecessàries)

menjar, mesos, sants

Sant Joan de la Creu, ja que no menges, beu. (14 desembre) (Tota festa alegra els humans)

beure, sants, festa, mesos, menjar

Sant Joan en diumenge, qui no compra pa no en menja (24 juny) (S’ha de ser previsor amb el pa, ja que els forns solen tancar en festivitats molt senyalades

sants, setmana, menjar, mesos

Sant Mamet a tothom fa anar dret [11 maig] (Es diu en referència al menjar)

menjar, mesos, sants

Sardina [o caragol] i dona, a tota hora és bona (Tenen carns molt apetitoses)

menjar, animals, persones

Sardines, a la nit, metzines

salut, animals, menjar

Se menjaria ferros de fogons (Es diu de qui és molt menjador)

maneres de dir, menjar

Sedàs clar i garbell espès, fa ric pagès (Significa que cal fer poques porgueres i menys segó, a fi que surti més pa)

oficis, menjar, aigua

Semblar que ha llepat la paella (Estar molt mascarat)

menjar, maneres de dir

Semblar que ha menjat fideus (Xerrar massa)

menjar, parlar, maneres de dir

Semblar que ha menjat prunes verdes (Fer cara d'irritat o de mal satisfet)

maneres de dir, plantes, menjar

Sembra primerenc i poda tardà, ni pa ni vi no et podrà fallar (És un consell agrari)

plantes, vinya, menjar, camp

Sempre donen els torrons [o pa dur] a qui no té dents

cos huma, donar, menjar

Sempre he sentit dir que els peixos vius volen aigua i morts volen vi (A tot arreu passen si fa no fa les mateixes coses)

animals, menjar, beure, vinya

Sempre serà millor morir fart que de fam (És una manera exagerada de criticar els qui són fartaners)

mort, menjar

Sempre s’ajunten la fam i les ganes de menjar (Són una crítica despectiva per a significar que els iguals o similars en comportament, educació, gustos, economia... acaben juntant-se perquè es complementen)

menjar

Sense casa, hort ni porc, val més ésser mort (Aforisme català que sentencia clarament la importància cabdal que representa la matança del porc per una casa en el món rural)

menjar, animals, camp, mort, casa

Sense farina no escamina.

menjar

Sense menjar fa mal treballar.

mal, menjar, treball

Sense menjar no es pot passar [o viure]

menjar, salut

Sense trencar ous no es fan truites (Vol dir que totes les coses avantatjoses demanen una preparació treballosa)

menjar

Sentir un buit a l'estòmac (Afamat, tenir gana)

maneres de dir, menjar, cos huma

Sentir un nus a la gola (Sentir un impediment en la gola com a conseqüència d'una emoció o impedir-li empassar el menjar)

menjar, cos huma, maneres de dir

Ser [algú] un trull (Ser molt menjador, fartó)

maneres de dir, menjar

Ser cavall de bona barra (Adaptar-se a qualsevol cosa, especialment en el menjar)

animals, bona, menjar, maneres de dir

Ser de poca vida (Ser poc menjador)

maneres de dir, salut, menjar

Ser de vida (Menjar molt i de tot)

maneres de dir, menjar

Ser dinar de batalla (Ser dinar de poca qualitat)

menjar, maneres de dir

Ser dinar de pa i all (Ser dinar de poca qualitat)

maneres de dir, plantes, menjar

Ser el cap de taula (El qui la presideix)

menjar, maneres de dir

Ser gormand [d'alguna cosa] (Ser aficionat a un menjar determinat)

maneres de dir, menjar

Ser mamelleta [o teta] de monja (El menjar era exquisit)

maneres de dir, menjar

Ser més gormand que la paella (Ser molt gormand; es diu perquè la paella sempre sol tenir dins ella coses saboroses)

menjar

Pàgina 54 de 61.

El Refranyer