Refranys menjar

Qui sopa de vi no troba ni vi agre ni dona lletja (Qui és bèstia en el menjar no sol tenir els gustos refinats)

vinya, persones, menjar

Qui sopa de vi, berena d'aigua (Qui se’n passa de la mesura o menja fort a la nit, a l’endemà no té la panxa en condicions)

menjar, aigua, beure, vinya

Qui sopa i se'n va a dormir mala nit vol tenir (Les digestions pesades no deixen descansar bé)

menjar, dormir

Qui sopa massa a la nit, no dorm sossegat [o tranquil] al llit (Les digestions pesades no deixen descansar bé)

menjar, dormir

Qui sopa massa té el cap de carbassa

salut, menjar

Qui sopa massa, somia molt (Les digestions pesades no deixen descansar bé)

dormir, menjar

Qui sopa molt dorm poc (La digestió pesada no deixa descansar bé de nit)

menjar, dormir

Qui sovint juga, menja i beu paga tard el que deu

diners, joc, menjar, beure

Qui té carn i pa, pot esperar demà.

menjar

Qui té diners, té menjar, i el que no, està desmaiat (És la constatació d’una realitat universal)

menjar, diners

Qui te fam ensomia en rotllos [o truites] (Vol dir que el qui té una idea fixa o un gran desig, és propens a creure's que les coses són aixi com les pensa o desitja

maneres de dir, menjar

Qui té fam somia pa (És una crítica que es fa quan algú pretén fer creure coses que els altres saben que no té, o no farà, o no obtindrà)

menjar

Qui té fam, moltes se'n pensa (Vol dir que el qui passa gran necessitat sol enginyar-se i treure el profit de tot)

menjar

Qui té filles menja bunyols (Les xiques solen ser les cuineres en la casa familiar)

parentiu, menjar

Qui té filles menja rosquilles (Les xiques solen ser les cuineres en la casa familiar)

menjar, parentiu

Qui té fred després de menjar, senyal que està sa

salut, menjar

Qui té gana somia pa (Expressió per a indicar que el desig o la necessitat fa vore les coses diferents de com són realment)

maneres de dir, menjar

Qui té mare menja coca, i qui no en té es fa fotre

menjar, parentiu

Qui té més, que sopi dos cops [o vegades] (Es diu referint-se als qui s'avanen d'esser rics i de tenir més que els altres)

menjar

Qui té oli i blat, està ric i no ho sap (Qui té el menjar assegurat no necessita res més, ja que tota la resta és secundària o inclús supèrflua

diners, plantes, menjar

Qui té olles, prest té tests [o pot fer tests] (Indica que el qui té diners pot fer moltes coses, o que el qui té béns o crèdit pot fer-ne diners)

menjar, diners

Qui té pa, fa sopes (Significa que el qui disposa de mitjans pot fer allò que vol)

menjar

Qui té penes i té vi li fan de bon pair, i qui no en té, de mal pair (Qui té béns materials pot obtenir beneficis o avantatges, contràriament a qui no en té, que no pot obtenir res)

menjar, vinya

Qui té pernil, tomàquet i pa, pot fer un bon berenar.

menjar

Qui té sal a la boca, no coneix la mel (Significa que una persona que té mal gust no pot apreciar o comprendre les coses bones)

menjar

Qui té sàlvia al seu hort, un gran remei té ben a prop (És una herba medicinal usual en infusions i en la paella)

plantes, salut, menjar

Qui té soques fa estelles, qui mata un porc menja costelles

mort, animals, menjar

Qui té talent, tot li sembla pa [o Qui té talent, somia rollos] (Significa que un qui té desig d'una cosa es fa sovint la il·lusió d'obtenir-la)

menjar

Qui té un ou, vol un bou [o Qui roba un ou, roba un bou] (Indica que els homes solen esser ambiciosos i no es contenten fàcilment amb el que tenen)

menjar

Qui té vergonya, no menja confits (Indica que la timidesa i empegueïment solen esser causa que es perdin plaers i beneficis que amb més audàcia no es perdrien)

menjar

Qui té, menja; i qui no té, dejuna

menjar

Qui tot ho menja tot ho paeix

salut, menjar

Qui tot sol s'ho menja, tot sol s'ofega (Significa que els qui ho volen tot per a ells, solen esser víctimes de llur mateix egoisme)

menjar

Qui tot s’ho menja d’una menjà, tot ho caga d’una cagà (Qui ho consumeix tot quan té l’ocasió i no deixa res per al futur, es queda sense res)

menjar

Qui totes les nits sopa, alguna s’enfita (Quan més confiat s’està, les coses s’estropellen)

menjar

Qui treballa en diumenge molts dies no menja.

menjar, setmana

Qui treballa, és just que menge i es mude cada diumenge (El fet de treballar confereix uns drets)

treball, festa, menjar

Qui treballa, té pa i palla [o En la casa on se treballa, no hi manca pa ni palla]

casa, menjar, treball

Qui veu menjar i no menja, es penja (L’envejós o qui se sent menyspreat perquè no l’han convidat, s’amarga la vida tot sol)

menjar

Qui vol faves cuitores, que les sembri a bon lloc

menjar, plantes, camp

Qui vol menjar peix que es mulli les ungles (Significa que el qui vol obtenir coses valuoses o agradables ha d'esforçar-se)

animals, cos huma, menjar

Qui vol viure molt, ha de sopar poc (És una recomanació mèdica que les persones d’edat solen seguir més per experiència que per consell)

menjar, salut

Qui vulga vi i pa, sembre primerenc i pode tardà (És un consell agrari)

camp, menjar, vinya

Qui vulgui peixet que es mulli la panxeta (Significa que el qui vol obtenir coses valuoses o agradables ha d'esforçar-se)

menjar, animals, cos huma

Qui vullga potaque, porte plat, pa, cullera i recapte (És un advertiment perquè ningú es confie que serà convidat a taula, ja quan s’ix de casa per algunes hores s’ha de portar provisió per a no passar privacions)

menjar

Quina hora és? Hora de prendre per qui no ha pres (Qualsevol moment és bo per a menjar)

temps, menjar

Raïm moscatell, cap de tan bo com ell

menjar, vinya

Raure el cuc [a algú] (Tindre mala consciencia. Tindre gana)

maneres de dir, menjar

Redó redó i pèls en el fogó [fogó = ses, florí, anus] (És una definició o una endevinalla de la nespla o nespra)

menjar, plantes

Remoure [o girar , o regirar] el ventrell (Provocar nàusees, fer fàstic)

menjar, cos huma, maneres de dir, salut

Pàgina 53 de 61.

El Refranyer