foc

En tirant el foc a l'aigua, prest s'apaga

Certament

foc aigua

En treure l'arròs del foc no abandonis mai el lloc

foc menjar plantes

Encendre's com a la pólvora

Ser molt fàcil d'encendre's o d'irritar-se

maneres de dir foc

Encendre's com a la tea

Ser molt fàcil d'encendre's

foc maneres de dir

Encendre's com una vela

Encendre's fàcilment

maneres de dir foc

Enemistat entre parents és així com metre foc en joncs

plantes parentiu foc amistat

Ens escalfem tots, o fotem puntada al braser

foc

Entrar en foc

Retirar-se del combat

maneres de dir foc

Enveja les bones obres així com fa el foc a la llenya

foc bona

Era... com la madona de son Bono, que calà foc en el rostoll

foc

Es crema més llenya per Nadal que en tota la resta de l'any

25 desembre. L'època nadalenca és quan més fred fa i les vesprades són més llargues. La parèmia ens parla a bastament de la festa d'avui passada al redós de la llar i vora del foc, i dóna bona idea de recer de llar i d'escalf de tió.

any festivitats foc

Espavilar el foc

Revifar el foc atiant-lo, remenant-lo, llevant-ne els cremallots

foc maneres de dir

Espera't un poc que tinc els pimentons [o faves] al foc

Forma descarada de negar-se a fer alguna cosa que ens han demanat i no ens abellís fer.

foc menjar plantes

Espot, gent de foc

Municipi de la comarca del Pallars Sobirà en la província de Lleida

llocs foc gent

Esser car com a foc

Ésser molt car, de preu excessivament elevat

maneres de dir foc diners

Ésser com el rector de Sant Marçal que pega foc a sa paissa perquè parlassen d'ell

Es diu del qui per fer-se veure, o perquè parlin d'ell, fa coses que li són perjudicials.

foc

Ésser foc d'encenalls

Cosa de poca durada, especialment si al començament porta molta força o esplendor i s'extingeix aviat

foc maneres de dir

Ésser un foc de palla

Dit d'un afecte, un sentiment, etc., de curta duració

maneres de dir foc

Estar dins un foc

Estar molt mal a pler, tenir molta impaciència per la incertesa o per la frissera

maneres de dir foc

Estar el gat en el foguer

Estar apagats els fogons de la cuina

maneres de dir foc animals

Estar encès com un foc

Estar molt roig o irritat

maneres de dir foc

Estar encès com un tissó

Estar molt roig o irritatI

foc maneres de dir

Estar fet foc i flama

Estar molt furiòs

foc maneres de dir

Estar [o trobar-se] entre dos focs

Estar en una situació conflictiva, entre dos perills, dos adversaris, etc

maneres de dir foc

Estendre's com un foc de restoll

Significa que una notícia, un rumor o un fet s'escampa molt ràpidament i sense control.

foc plantes maneres de dir

Estudiant de foc i sol, no val un caragol

Significa que l'estudiant que cerca escalfar-se i dar-se bona vida (foc i sol) en lloc de molestar-se a estudiar, no traurà profit de res. Critica la mandra i la falta de dedicació en l'aprenentatge, indicant que qui prefereix la comoditat no obtindrà resultats, valorant-se el seu esforç en "no val un caragol".

aigua foc oficis ensenyar

Explicar contes de la vora del foc

Expressió per indicar que les raons que s'aporten no són gens convincents.

foc

Falles plantades, escoles tancades

foc ensenyar

Fer foc nou

Recomençar una cosa que s'havia començat malament

foc maneres de dir

Fer fogallets

Jugar amb el foc. Picar les brases

maneres de dir foc

Fer pudor de cremat

Inspirar desconfiança

foc maneres de dir

Fer traure foc

Obtenir allò que es volia, a força d'enginy, habilitat o esforç

maneres de dir foc

Fes foc, però no fum

És una expressió que recomana actuar amb discreció, prudència o habilitat per aconseguir un objectiu sense cridar l'atenció, generar problemes innecessaris o deixar proves evidents del que s'ha fet. Aconsella eficàcia sense escàndol.

foc

Festa de foc, no la veges mai de prop

Recomana allunyar-se de les falles i altres espectacles semblants

festa foc consells

Ficar foc

Provocar o causar discòrdies, desavinences, rancors

foc maneres de dir

Ficar-se en un cèrcol de foc

Posar-se o intervenir algú en coses que no li importen o que són massa difícils de resoldre per ell.

foc

Ficaria foc en una bassa

foc

Filosa i fus, mal foc us cremi; no hi ha fusta que tant em pesi

foc oficis

Flamerada de rames, molt de fum i poques brases.

Remarca la poca consistència efectiva d’algunes coses molt aparatoses

foc

Foc a la barraca!

Expressió còmica per cridar l'atenció sobre els actes de galanteig d'una persona.

foc

Foc a la cua del llop

Anar molt de pressa

foc maneres de dir

Foc a la nalla, foc a la palla, foc al paller, foc a la cua del Pujaner

foc

Foc a terra

Llar, llar de foc. Lloc d’una casa amb paviment de pedra o de toves refractàries on hom fa foc per a escalfar-s’hi o per a cuinar, proveït de xemeneia de campana ampla per a la sortida dels fums.

foc maneres de dir

Foc al bosc? Treu-t'ho del cap

Campanya de la Generalitat contra els incendis forestals.

foc

Foc amagat que no es veu

foc

Foc amb foc se mata

Significa que les coses es succeeixen indefinidament, essent unes substituïdes per altres de semblants

foc

Foc amic

En l'argot militar, es denomina foc amic o foc aliat als trets provinents del propi bàndol.

amistat foc

Foc colgat, crema més que es destapat

En sentit literal significa que la combustió en un forn, una olla de pressió o baix terra adquireix molta temperatura perquè aquesta es concentra al no tindre per on escapar, i a vegades crema molts metres d’arrels d’arbres sense que ens n’adonem. En sentit figurat significa que allò que està ocult, reprimit o silenciat —ja siguin conflictes, sentiments o idees— sol tenir molta més força, perill o intensitat que allò que es mostra obertament.

foc

Foc d'alzina, foc de fadrina [o de padrina]

Destaca la qualitat de la llenya d'alzina o carrasca que crema lentament, però intensament i dona molta calor, com un amor de fadrina

foc persones plantes

Foc d'argelaga és un foc real, però acabada la xera res no val

[xera = ple, apogeu]. L’argelaga fa una gran i efímera flamarada; per això la fan servir el dia de la matança per a soflimar les cerres del porc

foc

Foc d'argelaga, foc de rialla

L’argelaga fa una gran i efímera flamarada; per això la fan servir el dia de la matança per a soflimar les cerres del porc

foc

Foc d'argelaga, foc real: la calentura poc ne dura i la cendra poc ne val

L’argelaga fa una gran i efímera flamarada; per això la fan servir el dia de la matança per a soflimar les cerres del porc. En sentit figurat es refereix a amors, amistats, iniciatives o entusiasmes que comencen amb molta força ("gran flamarada"), però que s'apaguen aviat i no deixen res de profit o profund ("poca cendra").

foc

Foc d'oliver, foc de cavaller

La llenya d’olivera, i encara més les del roure i de l’alzina, són molt calorífiques

foc plantes

Foc d'un dia no crema casa

Significa que una sola acció puntual, un error aïllat o un problema efímer no té la capacitat de destruir quelcom consolidat o fort. S'utilitza per a minimitzar la importància d'un imprevist o per dir que un petit problema no comporta una ruïna total.

casa foc

Foc davant i foc darrere és vida entera

Com millor s’està és quan la calor ambient envolta l’individu

foc

Foc de borrumballes, foc de rialles

[Borumballa: Reganyol de fusta que es fa quan es treballa amb la plana o el ribot. S'empra com a encenall i per a embalar objectes delicats]. És un foc sense força ni calories.

foc

Foc de borumballes, foc de rialles

Adverteix que allò que té poca consistència comporta poca capacitat calorífica

foc riure/plorar

Foc de canya, foc de banya

Significa que les coses que s'encenen molt ràpidament (com la canya), també s'apaguen molt ràpidament. S'utilitza per indicar que una flamarada intensa de combustible prim dura poc, metafòricament aplicat a passions o situacions efímeres.

foc

Foc de canyes porta banyes

Les flames són en punta, molt irregulars i calfen poc

foc

Foc de canyes, foc de banyes

Les flames són en punta, molt irregulars i calfen poc

foc

Foc de canyes, foc de migranyes

Les flames són en punta, molt irregulars i calfen poc

plantes foc

Foc de canyetes, foc de punyetes.

Significa que si el combustible és prim, la flamarada dura poc.

foc

Foc de casa reial lluu més que ningun altre

Moltes vegades, l’entorn destaca o magnifica allò que és normal i corrent

foc casa

Foc de fadrina, foc de feixina

[feixina = feix, braçat de llenya prima]. Fa referència a la rapidesa i la poca durada d'algunes coses, comparant-les amb un foc fet de branques seques. Significa que el foc que encén una noia jove (la "fadrina"), sovint amb pressa o poca experiència, és com un foc de brossa: s'encén molt ràpidament, fa una flamarada molt gran, però s'apaga de seguida i no fa caliu. En sentit figurat, s'aplica a l'entusiasme passatger, a les enrabiades que duren poc o als amors de joventut que tenen poca durada.

foc persones plantes

Foc de figuera, fluix i porquera

[porquera = porqueria, brutícia, residu]. La llenya de figuera es crema amb dificultat i irregularment per seca que estiga. Per això es diu que és un foc "fluix" i "porquer" (brut o de poc valor), perquè només serveix per fer fumerol i s'apaga de seguida sense deixar caliu. En sentit figurat, s'aplica a les persones que tenen poc caràcter, que xerran molt però fan poc, o a aquelles iniciatives que semblen grans però que no tenen substància ni continuïtat.

foc plantes

Foc de figuera, foc de quimera

[quimera = irrealitat, sort, somni]. La llenya de figuera es crema amb dificultat i irregularment per seca que estiga, fa molt fum i no calfa gens, i si és tendra, no s’encén. En sentit figurat s'usa per descriure situacions, promeses o il·lusions que desapareixen ràpidament i no tenen fonament, essent una "quimera" o irrealitat.

foc plantes

Foc de palla pot cremar la casa

Recomana no confiar que una cosa menuda no puga ser perillosa

foc casa

Foc de palla, foc de canalla

La palla fa una gran flamarada efímera

foc

Foc de rama, foc de flama

La llenya prima fa molta flama però poca brasa

foc

Foc de rama, foc de flama, foc de sarment, foc de turment

La llenya prima fa molta flama però poca brasa

foc vinya

Foc de Sant Pere, foc de Sant Joan, foc de tots els sants

Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. És la trilogia de la llum que marca el pas de les estacions a la nostra terra: Sant Joan: El foc de la llum màxima, la purificació i la gresca. Sant Pere: El foc de la continuïtat, que "cala la xarxa" i acomiada la setmana gran. Tots Sants (o Nadal): El foc del caliu, la llar de foc que ens escalfa quan la llana que xollem al juny ja ens fa falta.

festivitats foc sants

Foc de sant Pere, foc de sant Joan, guardeu-nos de ronya per tot aquest any

Sant Pere: 29 juny. Sant Joan: 24 juny. Hi havia llocs que creien que les fogueres tenien virtuts curatives. És l'oració tradicional que es deia mentre se saltaven les brases o es ballava al voltant de la foguera. La "ronya" no només era la brutícia física, sinó també la mala sort, les malalties i les enveges que es volien cremar per començar el cicle amb l'ànima neta.

foc mesos salut sants

Foc de sarment, foc ardent

La fusta de la vinya és molt irregular i sol encendre’s tota junta

vinya foc

Foc de sarment, foc d'infern

La fusta de la vinya és molt irregular i sol encendre’s tota junta

foc vinya

Foc de sarments, foc de turments

La fusta de la vinya és molt irregular i sol encendre’s tota junta

vinya foc

Foc en ells, que són pocs i fugen

foc

Foc és mitja vida

Vol dir que el foc és de les coses més necessàries, tant per a la calefacció com per a l'alimentació. La irradiació calòrica moderada combat el fred i ajuda al benestar físic i anímic.

foc

Foc follet a la vora, la mort a la porta

Es diu per alusió al foc produit en el cementeri i altres llocs per a cremar matèries orgàniques en descomposició

mort foc

Foc follet [o foc de Sant Elm]

És un fenomen consistent en llums pàl·lides que poden veure's de nit o al capvespre flotant en l'aire

foc

Foc foquet, fes una camiseta pel Jesuset

Joc de la mainada. Aquesta nit es deixaven les llars de foc enceses perquè la Mare de Déu vingués a escalfar la roba per al Jesuset. Es matava el gall, i després s'anava a missa. Llavors, hom deixava el foc encès.

foc

Foc i argent fan deturar la gent

Només la força o l’interés fan canviar de pensament o d’actitud

foc gent diners

Foc i foc i la fava dura

foc plantes

Foc i fum, i que repiquin!

En temps primer quan es pegava foc alguna cosa, es tocaven les campanes perquè la gent del poble anés a aidar a apagar-lo. Avuí indica festa i alegria.

foc

Foc i muller, del mateix carrer; [o Per cercar foc i muller, no surtis de ton carrer]

Significa que convé prendre muller ben coneguda, i millor si és veïna

foc amor parentiu

Foc mata foc

Hi ha incendis de pous petrolífers que s’apaguen mitjançant una explosió, i incendis forestals que s’apaguen sols quan s’ha cremat controladament una franja forestal per davant del front de foc i, per tant, l’incendi no pot avançar

foc

Foc secret, el fum el descobre

Tot secret acaba sabent-se més prompte o més tard

foc

Foc!

Exclamació d'alarma que hom fa per denunciar un incendi.

foc

Foc, menjar i beguda, imprescindibles per a la vida

foc menjar

Foguers de fang i pallús per coure el dinar en un dir Jesús

Inconsistent, de poca qualitat, de poc valor

foc

Forn i bugada volen foc de brasa

Són coses que requereixen escalfor continuada i no un foc potent

foc

Fort com un raio de foc

foc

Fotre foc

Incendiar

foc maneres de dir

Fugir del foc i (o per) caure a les brases

Significa alliberar-se d'un perill o d'una situació difícil per a caure en una altra de pitjor.

foc maneres de dir

Fugiu de les dones com d'arma de foc [o com de mala serpent]

animals foc persones

Fuig del fum, de la gotera i de la dona carassera

Recomana evitar la falsedat de qui es mostra somrient en qualsevol circumstància

foc casa persones

Fum al cel, diners a l'estanc

Fa referència a l'esbarzer de diners en tabac o articles estancats. Significa que quan es fa molt de fum (es gasta en tabac), els diners van a parar a l'estanc, indicant una despesa inútil o viciosa.

diners foc

Fum i carabassa [o fum i mala cara] treuen la gent de casa

Indica que les situacions desagradables, molestes o tòxiques (funció del "fum" i la "mala cara" o «carabassa») fan que la gent marxi d'un lloc, especialment de casa. Fa referència a com els mals humors o un ambient hostil fan insuportable la convivència, provocant que la gent fugi.

cos huma foc gent plantes

Fum sense foc dura molt poc

Les baralles i les desavinences no duren si no hi ha un motiu molt greu, encara que a vegades un malentés pot originar un conflicte

donar foc

Fum, morros i mala cara treuen la gent de casa

Descriu les tres coses que fan que qualsevol lloc es torni insuportable i que la gent en vulgui fugir: El fum: En sentit literal, una casa on la xemeneia no tira bé i s'omple de fum és físicament incòmoda. Però també simbolitza el desordre o els problemes tèrbols. Els morros: Fa referència a l'actitud de qui està enfadat o tancat en banda, mostrant un gest de desaprovació. La mala cara: És el mal humor visible, l'hostilitat que es respira a l'ambient i que talla qualsevol ganes de parlar.

casa cos huma foc gent mal

Gloriós sant Roc, guardeu-nos de pesta i de foc

16 agost. Invoca la protecció de Sant Roc, considerat patró contra les malalties contagioses (pesta) i els incendis (foc). També se'n troben variants com "lliura'ns de pedra i de foc", ressaltant el seu paper protector contra desastres.

foc mesos salut sants