foc

586 refranys catalogats sota aquest tema.

Mostrant 301–400 de 586
Gloriós Sant Roc, lliura'ns de pedra i de foc
16 agost. És una oració tradicional demanant protecció a Sant Roc de Montpeller (1295-1327) contra la calamarsa (pedra) i els incendis. És un sant molt venerat a Catalunya, especialment invocat per evitar malalties com la pesta.
foc mesos oratge sants
Gran tronc, bona brasa
Assevera que les coses grans rendeixen millor que les menudes
foc plantes
Guarda't (bé) de la fúria del foc, de l'aigua i del diner
El seu excés és sempre perjudicial, per a u mateix i per a tots
foc aigua diners
Guardeu-vos del foc i de la gent d'Espot
Municipi de la comarca del Pallars Sobirà en la província de Lleida
llocs gent foc
Ha sortit del bosc aquell que hi fica foc
Recomana precaució amb les persones properes. Els danys soferts provenen generalment de les persones properes.
foc
Haver-hi foc a la bombarda
foc
Haver-hi poc de sa llana an es foc
foc
Haver-hi un foc d'el Toro
Poble castellonenc de la comarca de l'Alt Palància
llocs foc
Haver-hi un foc de sant Antoni
17 gener
sants mesos foc
Haver-n'hi per a tirar el barret [o la gorra] al foc
Ser, una cosa, molt molesta
foc indumentària maneres de dir
Haver-n'hi per fotre (o llençar, o tirar) el barret al foc
Dit per a expressar que se sent una forta contrarietat
foc
Haver-n'hi per tirar el barret al foc i deixar-lo cremar
Dit per a expressar que hom sent una forta contrarietat; haver-hi motiu per a irritar-se molt.
foc indumentària
Haver-n'hi per tirar la barretina al foc
Irritar-se molt per una contrarietat invencible.
foc indumentària
Haver-n'hi [d'una cosa] més que un foc no en cremaria
Haver-n'hi en gran abundància, especialment de coses perjudicials, molestes, etc.
maneres de dir foc
Hi ha foc? -Ni llum tampoc
foc
Hi posaria les mans al foc
Es diu per manifestar la certesa absoluta que es té d'una cosa
foc cos huma maneres de dir
Hisenda de nebot, se l'emporta el rou o l'ha cremada el foc
A qui no li costen de guanyar les coses, no les valora i les abandona o les balafia prest
parentiu foc diners
Joc de foc és joc de boig
Qui juga amb foc corre el risc de cremar-se
foc joc
Joc de focs, joc de boigs
Es diu als nois per aturar-los de jugar amb foc
foc joc
Jugar amb el foc
Posar-se imprudentment en perill
maneres de dir dia i nit foc joc
Jugar amb foc
Fa referència a les persones que se sotmeten a un perill innecessari
foc
L'absència és un mal que apaga el foc xic i aviva el gran
Llevar-se del mig és una manera d’evitar momentàniament problemes, però a la llarga s’enyorarà tot allò que s’ha abandonat
mal foc persones
L'aigua apaga el foc
La solució d’alguns problemes és ben senzilla
foc aigua
L'aigua i el foc, només juguen a un joc
Significa que són dos elements perillosos i difícils de vèncer
foc joc aigua
L'amor és foc i la dona estopa
[estopa = esca, detonant, pólvora, encenall]. Una dona enamorada corre el perill de quedar embarassada
amor foc persones
L'amor és foc que no fa bullir l'olla
És un sentiment, i com a tal no dóna calor material ni beneficis
amor foc
L'amor és foc que no l'aprofita el cos
És un sentiment, i com a tal no dóna calor material ni beneficis
foc amor
L'amor sol fer mal joc a la dona, car ell és foc i ella estopa
[estopa = esca, detonant, pólvora, encenall]. Una dona enamorada corre el perill de quedar embarassada
amor foc persones
L'amor, com el foc, mai no pot estar amagat
Hi ha coses que, encara que es desconeguen, es noten
amor foc
L'amor, el foc i el tossir no es poden escondir
Hi ha coses que, encara que es desconeguen, es noten
foc amor salut
L'avar, la mar i la flama, com més té, més brama
Els agarrats o ganyans solen proclamar molt la seua fictícia pobresa, quan en realitat tenen més els altres perquè no gasten
foc persones mar
L'avellana al foc, tant la pot el foc tocar fins que estufa
foc plantes
L'esquena al foc i el ventre a taula
És un molt bon desig
foc cos huma menjar
L'estopa, prop del foc, s'encén
Es diu principalment referint-se a la convivència de persones de diferent sexe
foc
L'hivern és bo per a fer foc i cendra
És, pràcticament, l’única activitat rural que es pot fer, ja que el camp està gelat i la natura, dormint. Destaca que els mesos freds són ideals per a les tasques de foc a la llar, aprofitant la llenya per escalfar-se i generant cendra per a usos agrícoles o domèstics.
bona estacions foc
L'home és foc i la dona estopa
La natura fa que les femelles atreguen els mascles, els quals acaben sucumbint als encants d’elles
persones foc amor
L'home és foc i la dona estopa: ve el dimoni i bufa
La natura fa que les femelles atreguen els mascles, els quals acaben sucumbint als encants d’elles
amor foc diable persones
L'home se prova amb sa paraula, així com l'or amb el foc
Cal mantenir la paraula donada i ser conseqüent amb el que s’ha dit per a ser considerat persona cabal i no pas un tarambana
persones parlar diners foc
La boca encén el foc, mes, si vol, l'apaga tot
Aquesta és una sentència molt sàvia sobre el poder de la paraula. Ens recorda que la llengua pot ser tant una arma destructiva com una eina de reconciliació. Una paraula dita a deshora, un insult o un comentari malintencionat poden provocar una baralla o un conflicte greu (el "foc"). De la mateixa manera, una paraula amable, una disculpa a temps o un to conciliador tenen la capacitat de frenar la ràbia i restablir la calma.
cos huma foc parlar
La boca fa foc
Manifestar gran irritació
foc cos huma maneres de dir
La borra a prop del foc s'encén
[borra = llana triturada]. Una dona enamorada corre el perill de quedar embarassada
amor foc persones
La brasa del foc, baix la cendra crema
Significa que, tot i que per fora sembli que el foc s'ha apagat perquè només es veu la cendra grisa, per dins el caliu segueix viu i cremant amb força .En sentit figurat és un advertiment per a no refiar-se de les aparences perquè la primera impressió pot ser enganyosa.
foc
La cera al costat del foc s'escalfa
Una dona enamorada corre el perill de quedar embarassada
amor foc persones
La falla per dir veritats, la cremen
foc
La flama està prop del fum
Significa que tot té un motiu i que sempre hi ha indicis per a conéixer-lo
foc
La llenya com més seca més crema
Cert
foc
La llenya d'obac no escalfa ni un gat
[Obac: indret ombrívol, on no arriba el sol].
animals foc
La llenya del maig, la millor de l’any
Això diuen
mesos foc
La llenya i el carbó de maig són els millors
Això diuen
foc mesos
La llesta d'en Pinyoc, que amb el cul bufava el foc
cos huma foc llocs
La pòlvora, la dona i l'estopa, prop del foc són un perill
Recomana a les xiques evitar el tracte amb xics per a conjurar alguna possible relació sexual
persones amor foc
La sang sense foc bull
Significa que els estats passionals es produeixen fàcilment
cos huma foc
La sogra, mal foc la coga
Ho diu qui no té bones relacions amb ella
foc parentiu
Les armes de foc, el diable les carrega
Adverteix que no ens podem fiar mai de cap arma de foc, encara que siga nostra i estiguem convençuts que està descarregada
diable foc
Les armes de foc, el diable les para i el diable les dispara
Adverteix que no ens podem fiar mai de cap arma de foc, encara que siga nostra i estiguem convençuts que està descarregada
foc diable
Les dones com les paelles: o penjades o al foc!
És una opinió misògina, o siga, més que masclista
foc persones
Les dones de Cerdanyola saben molt i saben poc, amb el peu escuren l'olla i amb el cul bufen el foc
persones saber foc cos huma
Les dones de Sitges no fan foc per no fer fum
[Municipi barceloní a la comarca del Garraf]. Aquesta frase sembla ser un joc de paraules, embarbussament o una dita popular basada en la rima i l'al·literació (repetició de sons consonàntics), més que una descripció literal d'un costum real de les dones de Sitges. La seva funció principal és la dificultat de pronunciació ràpida a causa de la repetició de sons com 'f', 'o', 'd' i 's'.
foc llocs persones
Les flames del foc de Sant Pere cremen el mal de quimera.
29 juny. Referit als focs de sant Pere. Encenien grans fogueres i es posaven ben a la vora per tal de guarir-se dels mals d'ànima. Hom creia que feia passar les malvolences, les antipaties i els odis.
foc mesos sants
Llançar [o afefir] més llenya al foc
Augmentar les discòrdies, afegir motius de baralla o de dissensió
foc maneres de dir
Llançar-se a sang i foc
De manera violenta, arrasadora.
foc maneres de dir
Llengua de foc
Mala llengua
cos huma foc maneres de dir
Llenya d'alboner, foc de cavaller; llenya d'alzina, foc de fadrina; llenya de mata, foc de beata
[alboner = arbocer, arbre de fusta duríssima]. Com més densa i pesant és la fusta, més calories amolla en cremar-se
foc plantes
Llenya d'alzina, foc de fadrina
La llenya d’alzina o carrasca crema lentament, però intensament, com un amor de fadrina
foc plantes persones
Llenya d'argilaga, foc de casada
Compara la gran i efímera flamarada de l’argelaga amb la fogositat d'una dona casada
plantes parentiu foc
Llenya d'avellaner no fa foc ni fa braser
La llenya d'avellaner es crema amb dificultat i irregularment per seca que estiga, fa molt fum i no calfa gens, i si és tendra, no s’encén
foc plantes
Llenya d'oliver, foc de cavaller
La llenya d’olivera, i encara més les del roure i de l’alzina, són molt calorífiques
plantes foc
Llenya de mata, foc de beata
La llenya prima fa molta flama però poca brasa
persones foc
Llenya de pi, foc de fadrí
Com més densa i pesant és la fusta, més calories amolla en cremar-se
foc persones plantes
Llenya de riu, ni foc ni caliu
La llenya humida encén mal, fa molt de fum i no escalfa
plantes foc
Llenya seca no fa fum
És com millor crema
foc
Llenya torta, el foc l'adreça
Tant es refereix a la llenya com a alguns caràcters difícils
persones foc
Llenya torta, foc dret
Tant es refereix a la llenya com a alguns caràcters difícils
foc persones
Llenya vella fa bon foc
És la que millor crema
foc vell
Llenya verda fa bon fum, llenya seca bona llum
La llenya verda crema mal i dona fum; mentre que la seca crema bé i dona claror
foc bona
Llevar llenya al foc
Calmar una situació
maneres de dir foc
Llueix més el fum a la meva terra que el foc a la aliena
Tothom sol apreciar més les coses, els menjars, els costums... propis que els dels altres, encara que siguen millors. Se sol diu com a menyspreu
foc
Lluna lluent al foc un altre sarment
[sarment = llenya de parra]. Quan la lluna llu és perquè l’atmosfera està neta i les nits produeixen molt reixiu
foc oratge vinya
Lo que diuen los pares al foc ho xarren los xiquets al joc
En la família on hi ha xiquets és difícil guardar secrets
joc foc parentiu
L’estopa del jove prop, dis-li foc
Recomana a les xiques evitar el tracte amb xics per a conjurar alguna possible relació sexual
foc amor persones
Març marçot mata la vella [o s'elemporta al clot] de la vora del foc, i a la jove si pot
Els mesos de canvi estacional causen modificacions perjudicials en els éssers vius: al·lèrgies, depressions, defuncions...
mesos foc vell oratge persones
Març marçot, mata a sa mare prop del foc
Els mesos de canvi estacional causen modificacions perjudicials en els éssers vius: al·lèrgies, depressions, defuncions...
persones oratge foc mesos
Març ventos, mata la vella a la vora del foc
Refereix la tradició que diu que un pastor es va riure del mes de març perque no li havia mort cap ovella i com a venjança va produir molt de fred i les matà
oratge persones mesos foc
Maria, pel bé que et vull, no passes per l'Assentiu, que t'escalfaran les anques sense fer foc ni caliu
Aquesta frase és una advertència popular, probablement una expressió local o un vers satíric, que adverteix a Maria de no passar per un lloc anomenat "l'Assentiu". L'expressió "escalfar les anques sense fer foc ni caliu" significa que rebrà una pallissa, càstig físic o una forta reprimenda, sense necessitat de foc real.
foc
Menja foc, que cagaràs caliu
Adverteix que el menjar picant continua sent picant durant tot el trànsit intestinal
menjar foc
Mes aviat se sent eñ foc que quatre crits
Resalta la prontitud con que se manifiesta el peligro del fuego.
foc
Millor és casar-se que cremar-se
amor foc
Mistos de pet i de flam, que s'encenen com el llamp
Resposta de rebot: a la Paraula Mistos! Quan algú diu la primera frase, tot seguit un altre contesta amb la segona. Aquesta resposta de rebot, amb el sorprenent "pet i flam" és un eslogan publicitari d'èpoques remotes.
foc
Mosso que en el treball va al foc, no el tingui sinó un badoc
Significa que el treballador que cerca molt la pròpia comoditat sol donar poc rendiment
treball foc
N'hi ha que fent foc fan molt fum i escalfen poc
S'aplica a persones que fan molt d'enrenou, soroll o aparenten molt, però que en realitat produeixen pocs resultats pràctics o són poc eficaces. És una metàfora sobre l'aparença front a l'efectivitat real: molt de "fum" (escàndol) i poc "escalf" (calor/solució).
foc
Nadal al sol, per Pasqua al foc
25 desembre. Indica un desequilibri climàtic: si fa bon temps (sol) per Nadal, és probable que el fred es retardi i faci fred per Pasqua. Aquesta dita suggereix que l'hivern s'endarrereix, trencant la normalitat estacional.
festivitats foc mesos oratge
Nadal amb lluna lluent, al foc posa més sarment
25 desembre. Quan la lluna llu és perquè l’atmosfera està neta i les nits produeixen molt reixiu
festivitats foc oratge
Nadal en divendres, crema fosc i cendres
25 desembre. Vol dir que serà un hivern de fred rigorós
festivitats foc setmana
Negar l'aigua i el foc
Negar-li tot auxili i procurar llevar-li totes les defenses.
aigua foc
Ni dona prop de barons ni estopa prop de tions
[baró = mascle, home]. Recomana a les xiques evitar el tracte amb xics per a conjurar alguna possible relació sexual
amor foc persones
Ni el foc té senyor ni l'aigua té aturador
El foc i l’aigua quan creix i s’embraveix, no hi ha res que els pare
aigua foc
Ni foc ni llum, ni brasa ni fum
Dita del que entra en una casa i no hi troba senyal de vida. També es diu quan una cosa està perduda del tot.
foc
Ni per foc ni per muller no deixis ta casa i vagis al carrer
Recomana controlar bé les coses més íntimes i no descuidar allò que ens convé
foc casa parentiu
No deu hom tant lleixar créixer el foc fins que no es puixa apagar
foc
No és tan fondo el foc que el fum no ixca en algun lloc
Tota acció implica uns efectes, siguen desitjats o indesitjats. Es diu quan es produeix una situació que desconeixem momentàniament la causa però que sabem que existeix i en algun moment se sap
foc