`

Refranys diners

diners indumentària

Qui té capa, es tapa, i qui té capot si pot

Qui té més que un altre o ha sabut ser previsor no passa privacions o necessitat en un moment difícil

diners

Qui té diners, fa diners

Vol dir que el posseir diners és la base per a adquirir-ne més

diners

Qui té diners, fa sos afers, i qui en té prou, fa lo que vol

Significa que am diner es pot aconseguir moltes coses

diners

Qui té diners, ho té tot

Indica la importància dels diners per comprar

diners

Qui té diners, sempre té raó

Amb diners s’obtenen mitjans, els millors serveis d’advocats i investigadors, regals, suborns, sicaris...

menjar diners

Qui té diners, té menjar, i el que no, està desmaiat

És la constatació d’una realitat universal

diners

Qui té diners, té tot adreç, i la filla del rei si la volgués

Significa que amb diners es poden conseguir moltes coses

diners

Qui té diners, vola; i qui no en té, redola

La riquesa obre totes les portes

maneres de dir diners

Qui té duros fuma puros

Aquesta expressió la utilitzem per fer entendre que qui disposa de riquesa en pot fer ostentació

maneres de dir treball cos huma diners

Qui te el cul llogat, no s'assenta quan vol

Qui treballa a jornal no pot fer lo que vol i quan vol

treball diners

Qui té es jornal, que el faça

Vol dir que la feina assenyalada a un no l'ha de fer un altre

parentiu diners

Qui té filles menja coca

Fins fa ben poc, tenir filles, en una família pagesa, equivalia a passar problemes econòmics: manca de braços per treballar al camp, dots en casar-se, etc.

diners

Qui té la paella pel mànec, fa anar l'oli allà on vol [o frig quan vol]

Vol dir que el qui disposa dels mitjans i ressorts d'un govern, d'una organització, etc., pot donar-li l'orientació que vulgui

diners plantes menjar

Qui té oli i blat, està ric i no ho sap

Qui té el menjar assegurat no necessita res més, ja que tota la resta és secundària o inclús supèrflua

menjar diners

Qui té olles, prest té tests [o pot fer tests]

Indica que el qui té diners pot fer moltes coses, o que el qui té béns o crèdit pot fer-ne diners

parentiu diners

Qui té parents pobres, que no aixequi torres

Si s’està en millor situació econòmica que ells, segurament ens demanaran favors

diners

Qui té per vendre, té per prendre [o Qui té què vendre, comanda]

Vol dir que el tenir coses per vendre sol donar bons negocis i molta influència

consells diners salut

Qui té salut i llibertat, és ric i no ho sap

Així és, i moltes vegades no es reconeix fins que s’ha perdut

diners

Qui té tions, fa estelles

Significa que el qui té diners pot adquirir o fer moltes coses, i el qui té béns vendibles pot adquirir diners

diners

Qui té un diner, no està sense ell; si tens un diner per vil, mai arribaràs a mil

Significa que una quantitat de moneda, per petita que sigui, té la seva importància perquè ajuda a formar un capital

diners

Qui té, ha de donar al qui no té

Significa que cal tenir caritat amb el proisme

diners

Qui tot ho vol, tot ho perd

Va contra els ambiciosos

diners camp vinya

Qui treballa la vinya amb pocs jornals farà veremes de pocs graus

Qui escatima diners i mitjans no pot obtenir un gran rendiment

diners

Qui va a fiar no tria

Se li diu a qui pretén una cosa diferent del que li ofereixen

diners cos huma

Qui va amb el cor en la mà poc negoci farà

Els tractes i els negocis s’han de fer amb el cap fred i mirant el benefici, perquè si considerem la moralitat, possiblement no els fem, ja que el benefici sempre s’obté a costa d’algú

diners

Qui vol ser ric massa aviat, abans de l'any és penjat

Significa que el qui s'afanya a arreplegar diners per mitjans il·lícits, aviat sol acabar malament

persones diners

Regals trenquen [o ablaneixen] penyes [o pedres]

Els diners, els obsequis i les atencions fan que, inclús sense ganes, ens atenguen millor

diners

Replegar la cendra i escampar la farina

Estalviar les coses que no valen res i fer malbé les que valen

maneres de dir diners

Ric amagat

Persona que té diners i no ho sap ningú

diners maneres de dir

Ric marxant

Persona molt ben situada econòmicament

diners maneres de dir

Rodar més o pegar més voltes que un duro [o euro] fals o una sénia

Rodar molt com la moneda falsa que tots se la lleven de damunt

amistat diners oficis persones indumentària

Sabater amic o parent, calçat car i dolent

Adverteix que, qui dona diners per guanyar una amistat o trobar l’amor, en surt mal parat perquè tothom s’aprofita de l’amabilitat

diners oficis menjar

Sabater de pega, no mastega

Vol dir que els sabaters solen guanyar poc

maneres de dir saber diners

Saber amb qui es juga els diners

Conèixer la importància de l'oponent, o d'aquells amb qui cal relacionar-se

salut maneres de dir diners

Salut i força al canut i que l'any que ve sigui més gros i més pelut

El canut era un bossa de pell que duien els homes, estava feta de pèl d'animal i era on guardaven els diners. Per tant, si el canut era molt gran i pelut, hi cabien més diners

maneres de dir salut diners déu

Salut i gràcia, i un duro en la faixa

Significa que convé tenir salut i gràcia de Déu, però també mitjans materials per a viure bé

maneres de dir salut diners

Salut i pessetes que la resta són punyetes

És una sentència molt lapidària i materialista

diners salut maneres de dir

Salut i pessetes, que el demés ja vindrà

És una sentència molt lapidària i materialista

maneres de dir salut diners

Salut i pessetes, salut completa

És una sentència molt lapidària i materialista

diners salut

Salut sense diners es mitja malaltia

Que la gent necessita diners per estar perfecte i si no els tens pareix que no estàs sa del tot

sants llocs diners

Sant Antoni dels Reguers, carregat de llumeners, diners i ni res més

Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona

diners llocs sants

Sant Antoni dels Reguers, diners i no res més

Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona

diners oficis música

Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners

Mouen molt les mans i el cos a canvi de poc benefici

diners

Segons el guany fes la despesa

Aconsella ser equilibrat

diners

Semblar la Margarideta dels dos sous

Que sempre demana alguna cosa. La Margarideta era una captaire que passava cada divendres a captar i demanava dos sous

diners

Sempre hi haurà rics i pobres

Confirma les diferències socials

diners maneres de dir

Sempre li falta un quinzet per al duro [o l'euro]

Es diu quan sovint u no pot complimentar per un no res el que té previs

diners

Ser de ca l'Escampa

Ser un malversador, poc estalviador

maneres de dir diners

Ser de ca l'Estret

Es diu de qui estalvia massa

diners

Ser de cal Bundanci = Ser molt ric .

de cal "Bundanci", d'abundància

diners maneres de dir

Ser més ric que en Nogué de s'Agaró,

Vol dir que aquella persona és riquíssima

llocs diners

Ser més ric que morant de Dénia

Poble alacantí de la comarca de la Marina Alta