diners

Qui sovint juga, menja i beu paga tard el que deu

diners joc menjar beure

Qui té canyes té flautes

diners

Qui té capa, es tapa, i qui té capot si pot

Qui té més que un altre o ha sabut ser previsor no passa privacions o necessitat en un moment difícil

diners indumentària

Qui té deutes, no dorm

diners dormir

Qui té diner no orina bé

salut be diners

Qui té diners fa sos afers[o Qui té diners té tot adrés, o Qui té diners vola, qui no en té rodola, o Qui té diners, fa sos quefers]

Significa que amb diners es poden fer moltes coses

diners

Qui té diners pinta panderos

Posa de manifest la facilitat amb què aconsegueixen els rics el que desitgen.

diners

Qui té diners, a tot s'arrapa

Per indicar el poder dels diners.

diners

Qui té diners, de tot surt bé

Per indicar el poder dels diners.

diners

Qui té diners, fa diners

Vol dir que el posseir diners és la base per a adquirir-ne més

diners

Qui té diners, fa sos afers, i qui en té prou, fa lo que vol

Significa que am diner es pot aconseguir moltes coses

diners

Qui té diners, ho té tot

Indica la importància dels diners per comprar

diners

Qui té diners, sempre té raó

Amb diners s’obtenen mitjans, els millors serveis d’advocats i investigadors, regals, suborns, sicaris...

diners

Qui té diners, té menjar, i el que no, està desmaiat

És la constatació d’una realitat universal

menjar diners

Qui té diners, té tot adreç

S'usa per a emfatitzar els avantatges de tindre molts diners.

diners

Qui té diners, té tot adreç, i la filla del rei si la volgués

Significa que amb diners es poden conseguir moltes coses

diners

Qui té diners, troba parents.

Mentre tengui diners tendrà parents i amics, però alerta quan no en tengui que es trobarà més sol que la una.

diners parentiu

Qui té diners, vola; i qui no en té, redola

La riquesa obre totes les portes

diners

Qui té duros fuma puros

Aquesta expressió la utilitzem per fer entendre que qui disposa de riquesa en pot fer ostentació

maneres de dir diners

Qui té duros fuma puros; qui no en té fuma paper

Els diners donen qualitat de vida

diners

Qui te el cul llogat, no s'assenta quan vol

Significa que qui treballa per a un altre o depèn de la voluntat d'un superior no és amo de les seves pròpies accions ni del seu temps. Implica que la submissió laboral o personal impedeix actuar amb llibertat, obligant a sotmetre's a les ordres o horaris dels qui controlen la situació.

cos huma diners treball maneres de dir

Qui té es jornal, que el faça

Vol dir que la feina assenyalada a un no l'ha de fer un altre

treball diners

Qui té filles menja coca

Fins fa ben poc, tenir filles, en una família pagesa, equivalia a passar problemes econòmics: manca de braços per treballar al camp, dots en casar-se, etc.

parentiu diners

Qui té la bossa lleugera, que la se tiri darrera

Significa que allò que no té utilitat o valor (especialment si no té diners) no mereix atenció ni preocupació. Indica que una bossa sense doblers (diners) és inútil, per tant, es pot descartar o ignorar.

diners

Qui té la paella pel mànec, fa anar l'oli allà on vol [o frig quan vol]

Vol dir que el qui disposa dels mitjans i ressorts d'un govern, d'una organització, etc., pot donar-li l'orientació que vulgui

diners

Qui té matxos [o mossos, o jornalers, o terra, o negocis] i no els veu, es torna pobre i no s'ho creu

Vol dir que els negocis han de ser vigilats pel mateix amo

persones camp animals diners

Qui té molt, no sol pensar en aquell que no té res

diners

Qui té negoci i deu, està clavat en creu

Es diu del mal viure que té el que deu diners a altri.

diners

Qui té oli i blat, està ric i no ho sap

Qui té el menjar assegurat no necessita res més, ja que tota la resta és secundària o inclús supèrflua

diners plantes menjar

Qui té olles, prest té tests [o pot fer tests]

Indica que el qui té diners pot fer moltes coses, o que el qui té béns o crèdit pot fer-ne diners

menjar diners

Qui té or no té cor

cos huma diners

Qui té parents pobres, que no aixequi torres

Si s’està en millor situació econòmica que ells, segurament ens demanaran favors

parentiu diners

Qui té per vendre, té per prendre [o Qui té què vendre, comanda]

Vol dir que el tenir coses per vendre sol donar bons negocis i molta influència

diners

Qui té quatre i gasta cinc, bossa no ha menester

Qui gasta més del que té no li queda per guardar.

diners

Qui té salut i llibertat, és ric i no ho sap

Així és, i moltes vegades no es reconeix fins que s’ha perdut

consells diners salut

Qui té soques pot fer estelles

diners

Qui té tions, fa estelles

Significa que el qui té diners pot adquirir o fer moltes coses, i el qui té béns vendibles pot adquirir diners

diners

Qui té un diner, no està sense ell; si tens un diner per vil, mai arribaràs a mil

Significa que una quantitat de moneda, per petita que sigui, té la seva importància perquè ajuda a formar un capital

diners

Qui té un duro a la butxaca i no el gasta, és com si tingués una pedra

diners

Qui té un duro, un duro val

diners

Qui té, ha de donar al qui no té

Significa que cal tenir caritat amb el proisme

diners

Qui tingui més que sopi dos cops

Es diu referint-se als qui s'avanen d'esser rics i de tenir més que els altres.

diners

Qui tot ho vol, tot ho perd

Va contra els ambiciosos

diners

Qui treballa la vinya amb pocs jornals farà veremes de pocs graus

Qui escatima diners i mitjans no pot obtenir un gran rendiment

diners camp vinya

Qui va a fiar no tria

Se li diu a qui pretén una cosa diferent del que li ofereixen

diners

Qui va a la fira sense diners és un embarassacarrers

Sense diners, no es pot anar enlloc. Les fires constituïen un lloc de divertiment i expansió, com també, sovint, de temptació i de vici.

diners

Qui va amb el cor en la mà poc negoci farà

Els tractes i els negocis s’han de fer amb el cap fred i mirant el benefici, perquè si considerem la moralitat, possiblement no els fem, ja que el benefici sempre s’obté a costa d’algú

diners cos huma

Qui vol ser ric massa aviat, abans de l'any és penjat

Significa que el qui s'afanya a arreplegar diners per mitjans il·lícits, aviat sol acabar malament

diners

Ral a ral, fa el menestral son cabal

Les coses no s'han de fer precipitadament, sinó amb precaució.

diners oficis

Rascar-se la butxaca [o la bossa]

Pagar, fer una despesa

diners maneres de dir

Rebre el jornal en fusta

Rebre una tupada

maneres de dir diners

Regals trenquen [o ablaneixen] penyes [o pedres]

Els diners, els obsequis i les atencions fan que, inclús sense ganes, ens atenguen millor

persones diners

Renda gran és l'estalvi

diners

Replegar la cendra i escampar la farina

Es refereix a una mala administració dels recursos. S'utilitza per descriure l'acció d'estalviar o conservar coses sense valor, mentre es malgasten o es perden les que sí que en tenen

diners

Ric amagat

Persona que té diners i no ho sap ningú

maneres de dir diners

Ric i rac, però en la butxaca no en canta cap

diners

Ric marxant

Persona molt ben situada econòmicament

diners maneres de dir

Riquesa de cor, val més que riquesa d'haver

diners cos huma

Rodar més o pegar més voltes que un duro [o euro] fals o una sénia

Rodar molt com la moneda falsa que tots se la lleven de damunt

diners maneres de dir

Sabater amic o parent, calçat car i dolent

Adverteix que, qui dona diners per guanyar una amistat o trobar l’amor, en surt mal parat perquè tothom s’aprofita de l’amabilitat

amistat diners oficis persones indumentària

Sabater de pega, no mastega

Vol dir que els sabaters solen guanyar poc

diners oficis menjar

Saber amb qui es juga els diners

Conèixer la importància de l'oponent, o d'aquells amb qui cal relacionar-se

maneres de dir saber diners

Salut és [o val més que] riquesa

salut diners

Salut i diners, i la glòria després

Es consideren com a mitjans suficients per triomfar.

diners salut

Salut i força al canut i que l'any que ve sigui més gros i més pelut

El canut era un bossa de pell que duien els homes, estava feta de pèl d'animal i era on guardaven els diners. Per tant, si el canut era molt gran i pelut, hi cabien més diners

salut maneres de dir diners

Salut i gràcia, i un duro en la faixa

Significa que convé tenir salut i gràcia de Déu, però també mitjans materials per a viure bé

maneres de dir salut diners déu

Salut i pessetes que la resta són punyetes

És una sentència molt lapidària i materialista

maneres de dir salut diners

Salut i pessetes, que el demés ja vindrà

És una sentència molt lapidària i materialista

diners salut maneres de dir

Salut i pessetes, salut completa

És una sentència molt lapidària i materialista

maneres de dir salut diners

Salut sense diners es mitja malaltia

Que la gent necessita diners per estar perfecte i si no els tens pareix que no estàs sa del tot

diners salut

Salut, diners i alegria, són bona mercaderia

Són les tres coses més preuades

bona diners salut alegria

Salut, diners i bon sol, alegren a qualsevol; és a dir, sinó és un mussol

oratge diners salut

Sant Antoni dels Reguers, carregat de llumeners, diners i ni res més

[Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona]. S'aplica a la persona que es conrea molt, que fa bona vida i descansada.

diners llocs sants

Sant Antoni dels Reguers, diners i no res més

[Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona]. S'aplica a la persona que es conrea molt, que fa bona vida i descansada.

diners llocs sants

Sant Miquel renova [ o desfeu] el preu.

29 setembre. La data de Sant Miquel marca un canvi de cicle on s'actualitzen les condicions econòmiques o s'acaben els pactes. Aquesta dita fa referència a la tradició agrícola i de masoveria d'aquesta data, en què es revisaven, renovaven o rescindien els contractes laborals i d'arrendament, ajustant així els preus o acords per a l'any següent.

diners sants

Sastres i sabaters: molta "palica" i pocs diners

Suposa que aquestes professions no solen fer rics els qui les practiquen.

diners oficis

Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners

Mouen molt les mans i el cos a canvi de poc benefici

diners oficis música

Sega ran a terra, que la palla val diners

Es diu per recomanar que s'aprofiti tot el que es pugui, que no es deixi perdre res.

camp diners plantes

Segons el guany fes la despesa

Aconsella ser equilibrat

diners

Segons la bossa, la carrossa

diners

Semblar el pobret de Jesucrist

Anar mal vestit

indumentària maneres de dir diners

Semblar la Margarideta dels dos sous

Que sempre demana alguna cosa. La Margarideta era una captaire que passava cada divendres a captar i demanava dos sous

diners

Sempre hi haurà rics i pobres

Confirma les diferències socials

diners

Sempre li falta un quinzet per al duro [o l'euro]

Es diu quan sovint u no pot complimentar per un no res el que té previs

diners maneres de dir

Sense ni cinc

Sense diners

maneres de dir diners

Sense un clau

Molt pobre

maneres de dir diners

Sense vestit, tant és el pobre com el ric

Les aparences són enganyoses. Sense la roba (que és el que marca l'estatus, els diners o el poder), tots som igual de vulnerables. Recorda que "tal com venim al món, en marxem". Al bressol i a la tomba, les distincions socials desapareixen.

diners

Ser barat a agarrar

Molt barat

maneres de dir diners

Ser com la dona de l'Escuder: gran riquesa i cap diner.

diners

Ser de ca l'Escampa

Ser un malversador, poc estalviador

diners

Ser de ca l'Estret

Es diu de qui estalvia massa

maneres de dir diners

Ser de cal Bundanci = Ser molt ric .

de cal "Bundanci", d'abundància

diners

Ser de la capa curta

Ser pobret

diners indumentària maneres de dir

Ser de puny estret

Ser avar

cos huma diners maneres de dir

Ser jugador com los diners

diners joc

Ser més agarrat que una llima

Ser molt avar

maneres de dir diners

Ser més estret que una fulla de pi

Ser molt avar

maneres de dir diners

Ser més ric que en Nogué de s'Agaró,

Vol dir que aquella persona és riquíssima

diners maneres de dir

Ser més ric que morant de Dénia

Poble alacantí de la comarca de la Marina Alta

llocs diners

Ser misèria i companyia

Estar molt pobre

diners maneres de dir