camp

Aigua per Sant Bernardí lleva pa i no dóna vi

20 maig. Sant Bernardí de Siena. Adverteix dels efectes de la pluja tardana de primavera: "Lleva pa": La pluja a finals de maig pot fer malbé el cereal (el blat per fer el pa) que ja està gran i a punt de sega, ja que l'aigua pot "encamallar" (tombar) les espigues o fer que el gra es podreixi. "No dóna vi": L'excessiva humitat no beneficia el cep, que ja està en floració o formant el fruit; al contrari, pot afavorir l'aparició de fongs i malalties que arruïnen la collita de raïm.

aigua camp mesos oratge plantes+2

Aigua vaig esperar i tard vaig sembrar; sap Déu què colliré!

Indica que esperar massa les pluges per sembrar (tardar en la feina) posa en perill la collita, deixant el resultat final a la sort o a la voluntat divina per la falta de planificació. La sembra primerenca caldrà fer-la encara que no plogui, si el terreny està ben preparat, al arribar les pluges tindrem una bona germinació

aigua camp déu

Aigua [o pluja] per Sant Urbà, lleva vi i no dóna pa

25 maig. S'utilitza per indicar que les pluges durant aquestes dates són perjudicials per a la vinya (afecten la floració, reduint la collita de vi) i no beneficien especialment els conreus de cereals, anunciant una mala anyada en general.

aigua camp mesos sants vinya

Aigües de juny, mals solen dur

La pluja de juny fa malbé la fruita, que ja està madura, aigualeix el raïm i perjudica la maduració dels cereals

camp mal mesos aigua oratge

Aire o no aire, la forca enlaire

Les obligacions no es poden eludir o demorar amb cap excusa

camp oratge

Això és com segar en un punxó

S'usa per refutar idees antiquades o inútils

maneres de dir camp

Ajeu-te a la mar i adreça’t en terra

S’ha de ser pacient en la pesca i actiu en el bancal

camp mar

Al camp vas, el que portes menjaràs

Recomana endur-se queviures per a passar el dia fora de casa i garantir-te l'aliment i no passar privacions.

camp menjar

Al cap i a l'hort es coneix la dona el que val

cos huma persones camp

Al cel cabretes, a la terra bassetes

Són indicis de pluja, com més foscos i densos, més probables i imminents

oratge camp

Al febrer apuntala el graner

És un refrany agrícola que indica que si hi ha tronades o pluges intenses en aquest mes, la collita serà molt abundant. Augura un bon any agrícola, la qual cosa obligarà a reforçar el graner per emmagatzemar tot el gra.

camp mesos

Al febrer cull la taronja i poda el taronger

plantes mesos camp

Al febrer has de llaurar, el que al març vulguis sembrar

Convé estovar la terra uns dies abans de la sembra per tal que les llavors o els plançons arrelen fàcilment. Es pot interpretar com que cal planificar les coses abans d’executar-les

camp mesos

Al febrer, ja pots llogar bracer

[El bracer era el peó que treballava la terra amb la força dels seus braços]. En aquest mes s’inicien algunes labors agràries: poda, crema, preparació del terreny per a plantacions de final d’hivern i valia la pena contractar ajuda per a les feines del camp.

camp mesos oficis

Al febrer, l'home poda l'abrer

camp mesos plantes

Al gos mort, treu-lo del hort

Les solucions dràstiques o desproporcionades acaben amb el problema

animals camp mort

Al juliol la cistelleta al mallol

[Mallol: És una vinya jove o un cep acabat de plantar]. Fa referència a la verema i a l'antic cicle de la vinya. La dita completa acostuma a ser: "Al juliol, la cistelleta al mallol; la duràs, però no l'ompliràs". Al mes de juliol, el raïm comença a madurar. Indica que el pagès, impacient, ja pot anar amb la cistelleta a la vinya jove, però com que el raïm encara no està a punt per a la collita principal (que serà a l'agost o setembre), la podrà portar, però no l'omplirà.

camp mesos vinya

Al juliol, la cistella al mallol

[mallol = vinya jove]. Ja hi ha raïm de taula mengívol.

camp mesos vinya

Al juliol, la corbella [o falç] al vol [o al sol. o al puny]

Expressió que reflecteix una realitat agrícola

mesos camp

Al juliol, la falç al coll

És l'època de la sega

camp cos huma mesos

Al juliol, les eugues a l'era i els bous al sol

En la llaurança i en la batuda, la calor forta afecta més als més dèbils que als més forts

camp animals mesos

Al juliol, sega amb bon sol

La sega i la batuda són els treballs agrícoles més durs per a humans i bèsties, perquè els cereals es fan en grans espais oberts al ras, i a l’era tampoc no hi ha ombra

camp mesos

Al juliol, trau les garbes al sol

Convé que perden humitat perquè no es podrisquen

mesos camp

Al juny, corbella al puny i la roba lluny

La sega sol ser en juny, perquè al juliol ja fa massa calor

camp mesos indumentària

Al llaurador tot li fa

camp oficis

Al maig el blat puja com un faig

Ens recorda el cicle de creixement del cereal. Fa referència a com el blat creix lentament a l'abril (fent "un fil" o tija fina), però en arribar el maig, gràcies a la primavera, la calor i les pluges, experimenta una estirada forta i vigorosa, creixent ràpidament i amb robustesa (com un faig).

camp mesos plantes

Al maig, a segar me'n vaig, ordis però no blats; i al juny la falç al puny

Al·ludeixen a la sega avançada.

camp mesos plantes

Al Maig, penja l'aladre i marxa a segar

camp mesos

Al mes de febrer, ja ix l'herba pel recer; al mes de març, per tot lo ribàs

Pel febrer i març l'herba i els arbres ja verdegen.

camp mesos plantes

Al mes de juliol, a l'era hi fa bon sol

La sega i la batuda són els treballs agrícoles més durs per a humans i bèsties, perquè els cereals es fan en grans espais oberts al ras, i a l’era tampoc no hi ha ombra

camp mesos

Al novembre, qui no ha sembrat que no sembre

Ja és massa tard, perquè ja ha arribat el fred

mesos camp

Al sembrar en Poblenou cullen només mitja fava, i la contemplen tot l'any fins que a l'hivern s'acaba

[Poblenou és un dels deu barris que formen el districte barceloní de Sant Martí. És una burla directa a la suposada pobresa o migradesa de la terra (o de la traça dels pagesos) del Poblenou. El refrany fa mofa de l'escassetat: Sembrar tot un camp per treure'n només "mitja fava". Passar-se l'any "contemplant-la" com si fos un tresor, perquè no tenen res més. I, per acabar-ho d'adobar, quan arriba el fred de l'hivern, fins i tot aquesta mitja fava se'ls acaba i es queden amb el ventre buit.

camp llocs plantes

Al setembre el blat es sembra

Assenyala l'inici de l'època de sembra de cereals com el blat o l'ordi a la cultura agrícola catalana, ja que la tardor es considera el moment ideal per a aquest cultiu. Indica la importància de preparar la terra i de sembrar a l'inici de la temporada de pluges.

camp mesos plantes

Al setembre, el qui tinga blat que el sembre

Indica el moment ideal per iniciar la sembra del cereal aprofitant les primeres pluges de la tardor.

camp mesos plantes

Al setembre, qui tingue blat que sembre

En general, el setembre és el mes idoni per començar la sembra dels cereals, especialment del blat. És l’època de la sembra per aprofitar les pluges hivernenques, que ajuden a hidratar el sòl perquè les llavors arrelin amb força abans de l'arribada del fred intens.

camp mesos plantes

Al setembre, tot el món sembre

En general, el setembre és el mes idoni per començar la sembra dels cereals, especialment del blat. És l’època de la sembra per aprofitar les pluges hivernenques, que ajuden a hidratar el sòl perquè les llavors arrelin amb força abans de l'arribada del fred intens.

camp mesos

Al setembre, tothom sembra

En general, el setembre és el mes idoni per començar la sembra dels cereals, especialment del blat. És l’època de la sembra per aprofitar les pluges hivernenques, que ajuden a hidratar el sòl perquè les llavors arrelin amb força abans de l'arribada del fred intens.

camp mesos

Alba clara per Sant Vicenç, molta fruita per tots indrets

22 gener. Indica que una alba clara i serena el dia de Sant Vicenç és un bon presagi per a la producció agrícola, especialment frutícola. És una dita meteorològica popular que associa un inici de dia serè en ple hivern amb la futura fertilitat dels camps i arbres fruiters.

camp mesos oratge plantes sants

All, per què no ets fi? Perquè no em van sembrar per Sant Martí

11 novembre. S’ha de sembrar a la tardor, per garantir un sabor suau i de qualitat. Tradicionalment, el moment de la plantació determina la qualitat de l'all: sembrar-lo en aquesta data dóna un all més fi, mentre que altres dates com l'Advent o el gener produeixen alls més coents.

camp mesos plantes sants

Allò que a l'agost madura, al setembre ho assegura

Els fruits maduren amb la calor i al setembre es mengen

plantes camp mesos

Allò que sembres colliràs

Segons com actuem podrem esperar el resultat en consonància

persones camp

Als vells i als bancals, lo que es puga traure

No es pot obtenir més del que és possible. Els vells solen perdre memòria, i no totes les terres són bones per a tots els productes

persones camp vell

Alzina que no floreix pel juny, tot l'any el porc gruny

Els garrins protesten l’any que l’arbre que ha de proveir-los l’aliment no ha donat producció d’aglans

mesos plantes camp animals

Ama, hi ha fem?: - si no en tenim en farem

camp

Amb bon sol, bat en juliol

Ens donen informació del lloc i el temps de la batuda, en general.

camp mesos oratge plantes

Amb bona collita, ni mai que plogui!

S'empra per expressar que, un cop ja s'ha assolit una collita excel·lent o el gra és a punt, la pluja seria innecessària o fins i tot perjudicial per a la recollida.

bona camp oratge

Amb la saó de setembre sembra el civador però no el bladar

Cada cosa s'ha de sembrar en el seu temps, aprofitant la humitat de la terra (saó) al setembre, és bon moment per sembrar civada, però no blat, ja que el bladar prefereix un temps de sembra posterior per al seu correcte desenvolupament. És una dita sobre l'oportunitat de la sembra segons el gra.

camp mesos

Amb saó o sense saó sembra dins la tardor

Convé sembrar abans del fred. Aconsella sembrar durant la tardor, independentment de si la terra té la humitat ideal ("saó") o està seca. L'objectiu principal és aprofitar la calor residual de la terra i evitar el fred intens de l'hivern.

camp estacions

Amb vent netegen el blat, i amb càstig el pecat

Significa que les dificultats o correccions (el "vent" a l'era o el "càstig") són necessàries per eliminar el que és dolent o inútil (la palla o el pecat), deixant només el que és valuós o net. Té un sentit moralitzant, sovint lligat a l'educació.

camp oratge plantes

Anar a abarrani

Es diu del treballador d'una colla que no té parella fent una feina al camp en la qual normalment es treballa emparellat, com ara collir

maneres de dir camp

Any bo per a la serra mai no aparega en ma terra

Els vegetals d’altitud tenen necessitats climàtiques diferents de les de fruiters i cereals. Es refereix a un any de molta neu, fred intens i pluges constants. A la muntanya això és positiu perquè omple els pous i les fonts. Però per al cultiu de la plana (com els cítrics a la Plana de Castelló o les hortalisses), eixe mateix fred i neu signifiquen gelades que poden carregar-se tota la collita en una nit.

any bona camp

Any bo per a la serra, roí per a la terra

Es refereix a que la climatologia que beneficia la muntanya, perjudica el camp. Indica que un any de molta neu, fred intens i pluges constants. A la muntanya això és positiu perquè omple els pous i les fonts. Però per al cultiu de la plana (com els cítrics a la Plana de Castelló o les hortalisses), eixe mateix fred i neu signifiquen gelades que poden carregar-se tota la collita en una nit.

any bona camp oratge

Any d'ovelles, any d'abelles

Significa que si l’any és plovedor hi haurà pastos per a alimentar bé el ramat i moltes plantes faran flor, les quals atrauran i alimentaran els insectes pol·linitzadors

camp animals

Any da poc pa, garba espessa i sedàs clar

Significa que cal fer poques porgueres i menys segó, a fi que surti més pa.

any camp

Any de bolets, any de pobrets

Els bolets és conseqüència de ploure molt i per contra es fan malbé la resta de productes del camp que perjudica els llauradors. Significa que les temporades de molta proliferació de bolets solen coincidir amb anys de fred intens o de penúries econòmiques. Històricament, s'associava l'abundància d'aquests fongs a la tardor amb èpoques on les collites agrícoles havien sigut dolentes i la gent necessitava recórrer als boscos per complementar la seva alimentació.

any camp menjar plantes

Any de bona collita, que no plogui

Fa referència al fet que, un cop el gra ja ha madurat i està a punt per a la sega, la pluja pot fer malbé la collita. Assenyala que, per garantir una bona recollida del fruit, és preferible que no plogui en aquesta fase final.

any camp

Any de cireres, poc blat a les eres

El desig i la necessitat d'una bona collita de blat ha fet que es miressin altres plantes i animals com a indicadors de les perspectives de collita. No plou a la primavera.

any camp plantes

Any de dargues, any de poques garbes

Les neus i els gels auguren un mal any per a les collites

oratge any camp plantes

Any de figues-flors, campanes amb plors [o any de plors]

Significa que si un any hi ha una producció abundant de figues-flors (les primeres figues, també anomenades bacores o figaflors), la collita de blat serà dolenta. La dita relaciona la gran producció de figaflors amb un any sec i poc productiu per als cereals, la qual cosa provoca plors, és a dir, penúria o tristesa.

any camp plantes campana riure/plorar

Any de glans, any de coloms

Això es diu potser perquè els coloms silvestres en mengen

animals camp

Any de gra, el riu buit i el camí banyat

Si hi ha abundor en el sembrat i no plou, el cultivador s’esforça perquè no li falte aigua de reg

any camp plantes

Any de gra, poca palla; any de palla, poc gra

Quan el gra no es desenvolupa molt, tota la planta és palla

plantes any camp

Any de molt bon gra, poc de vi

Les pluges solen produir-se siga en primavera, siga en tardor, rarament en les dues estacions

any bona camp plantes vinya

Any de naps, pocs maldecaps

Hi haurà una bona collita

any camp plantes

Any de neu, any de bé de Déu

L’any nevador li dóna més saó a la terra que l’any plovedor i, a més a més, l’estova

any camp oratge déu

Any de neu, any de blat i any de goteres al teulat

L’any nevador li dóna més saó a la terra i, l’estova i a més a més la seva permanència a les teulades, assenyalarà les possibles goteres

oratge camp any casa plantes

Any de neu, any de Déu, però que no toqui res

L’any nevador li dóna més saó a la terra que l’any plovedor i, a més a més, l’estova. L'afegitó "però que no toqui res" (o "pel teu tros, no pel meu") ironitza sobre el desig que nevi, però sense causar danys directes ni molèsties.

any camp déu oratge

Any de neus allargades, any de poques garbes

Les neus que es dilaten en el temps assaonen bé la terra i poden arribar a podrir les arrels d’algunes plantes

oratge camp any plantes

Any de neus senyorials, a l'estiu pastures frescals

L’any nevador humiteja i eixamora la terra per molt temps i permet el creixement dels pasts pel ramat

any camp oratge

Any de palla, poca grana

Parlen dels efectes perjudicials d'una ufana excessiva.

any camp

Any de peres, mal per les eres

Significa que quan és bona anyada de fruita, és mala anyada de cereals

plantes camp any

Any de poca humitat, al solell el prat assecat

camp any oratge

Any de secalls anys de badalls

Si no hi ha que menjar patirem fam

menjar camp any

Any de set nevades, blat per les teulades

Cada nevada representa per a la terra de cultiu un reg suau i durador. Significa que si durant l'hivern neva sovint (simbolitzat pel nombre set, que indica abundància), la collita de blat serà tan abundant que els graners s'ompliran fins a vessar.

any camp oratge plantes

Any gelat any de blat

Tradicionalment s'ha considerat que un hivern fred i amb gelades és beneficiós per al camp. El fred ajuda a eliminar plagues, atura el creixement massa ràpid i prepara la terra perquè els cereals creixin amb força.

any camp oratge persones

Any plovedor, molta tendror

Quan plou freqüentment i escalonadament al llarg de l’any, la terra produeix abundosament i els fruits, aigualits, resulten molt tendres

oratge any camp plantes

Any plujós, any de fer el gos

Els treballs del camp depenen de l’oratge, i si la terra està enfangada no es pot llaurar, deixant al pagès sense feina a l'aire lliure, donant lloc al tòpic de l'ociositat ("fer el gos").

any camp oratge treball

Any que carrega s’esguella

Textualment significa que un any que un arbre o hort fa molta producció, doncs del pes de la fruita a l’arbre se li trenquen les branques... Aplicat a una persona es diu quan peca per excés, quan normalment peca per defecte

maneres de dir plantes any camp

Any que pedrega, dos collites lleva

El granís sol trencar les plantes, per tant, ni fructifiquen ni donen llavor per a una nova plantació

any camp oratge

Anyada d’ocells, anyada de fam

Si abunden els ocells, devoraran prompte els grans de qualsevol cereal

animals menjar camp

Aquell que més s’atrafega, no és sempre el que millor sega

camp

Aquell que sols espigola, poc omplirà la cassola

treball camp menjar

Aquell que té un dit de seny, so sembra el forment a l’areny

Subratlla la importància de la saviesa i la prudència en la feina. Indica que una persona sensata ("un dit de seny") sap escollir el moment adequat i el lloc propici ("l'areny" o terreny sorrenc) per sembrar el blat ("forment"), assegurant-ne la producció. L'areny és un lloc sorrenc o secà. Sembrar-hi no és habitual, però si es fa amb "seny" (en el moment adequat, sovint referit a la tardor/setembre), es poden obtenir bons resultats.

camp

Ara rai, que els camps pasten!

Vol dir que no es mor ningú de fam mentre la terra doni

camp

Arc de Sant Martí a la matinada, treu els bous de l’arada

Si l'Arc de Sant Martí surt a la matinada (cap a l'oest, que és on plou quan el sol surt per l'est), el refranyer és taxatiu: no perdis el temps començant a llaurar. Significa que la pluja és imminent i que el fang et deixarà la feina a mitges o castigarà massa els animals.

animals camp oratge

Arranca les males herbes, ans que prenguen moltes ales

Tant es refereix a birbar les terres de cultiu com a l’educació i el tracte amb les persones

camp persones consells

Arròs de primavera, per l'herba és fem

estacions plantes camp

Ase que entra dins sembrat, de llenya surt carregat

Aconsella no intervenir en assumptes aliens, en els quals es pot acabar implicat i resultar perjudicat

animals camp

Bata qui bata l'era és meua

Es refereix als drets adquirits en alguna cosa o algú

camp

Batussar garbes

Picar-les amb una maça per separar el gra de la palla

maneres de dir camp

Bé a son país servirà qui el cultiu millorarà

camp

Ben podada l'olivera, es renova tota sencera

plantes camp

Béns de pagès, béns de no res

Indica que la terra està sotmesa a oscil·lacions d'anys bons i dolents, i no té fermesa el seu valor

oficis treball camp diners

Bernat, no li diguis blat que no sigui al sac, i encara ben lligat

Vol dir que no s’ha de confiar en l’èxit d’una cosa fins que no sigui segur, fins que no s’hagi esdevingut.

camp mesos sants

Bestiar en sembrat, igual que apedregat

Avisa que els ramats s’ho mengen i ho trepitgen tot

animals camp

Blat ajagut alça el cap de l'amo

Quan el blat s'ajeu, és perquè té molta espiga i plena, i el pagès tindrà una bona anyada.

camp persones plantes

Blat ben trillat, de seguida ventat

Fa referència a la importància del moment i la rapidesa en les feines del camp. Significa que el blat ja s'ha trepitjat a l'era (amb el trill o les pales) i que el gra ja s'ha separat completament de la palla. Un cop el gra està solt, s'ha de llançar a l'aire (ventar) immediatament per aprofitar la marinada o el vent de la tarda. El vent s'emporta la palla fina i deixa caure el gra net a terra. Si es triga massa a ventar, un canvi sobtat de temps podrien fer malbé tota la collita.

camp plantes

Blat de Masos, petit i clar, aigua de "balde", no hi vull anar

És un refrany popular o dita tradicional catalana, sovint utilitzada en contextos geogràfics locals per descriure llocs poc recomanables, amb recursos escassos ("petit i clar") o mala aigua. L'expressió "aigua de balde" sol referir-se a aigua de poca qualitat o provinent d'un cubell (balde), i la tornada "no hi vull anar" indica un rebuig explícit a visitar o viure en aquest indret.

aigua camp llocs

Blat de Sant Martí, blat mesquí

11 novembre. [mesquí = escàs, miseriós]. Això s'explica perquè el fred i la humitat de mitjan novembre i les temperatures baixes, alenteixen el creixement de la planta i augmenten el risc de malures L'època òptima per a la sembra acostuma a ser més primerenca (durant el mes d'octubre), garantint així que l'espiga arreli amb la força suficient abans de les gelades hivernals.

camp mesos plantes sants

Blat tardà, ni palla ni gra

Ens adverteix sobre les conseqüències de fer les coses fora de temps. Ens indica que sembrar tard el blat no dona cap mena de fruit, ja que ni s'obté el gra per a moldre ni la palla per a l'aliment dels animals. En sentit figurat ens ensenya que la mandra o el retard en qualsevol projecte comporta que no s'obtingui cap mena de benefici o resultat positiu.

camp plantes