20 maig. Sant Bernardí de Siena. Adverteix dels efectes de la pluja tardana de primavera: "Lleva pa": La pluja a finals de maig pot fer malbé el cereal (el blat per fer el pa) que ja està gran i a punt de sega, ja que l'aigua pot "encamallar" (tombar) les espigues o fer que el gra es podreixi. "No dóna vi": L'excessiva humitat no beneficia el cep, que ja està en floració o formant el fruit; al contrari, pot afavorir l'aparició de fongs i malalties que arruïnen la collita de raïm.
Indica que esperar massa les pluges per sembrar (tardar en la feina) posa en perill la collita, deixant el resultat final a la sort o a la voluntat divina per la falta de planificació. La sembra primerenca caldrà fer-la encara que no plogui, si el terreny està ben preparat, al arribar les pluges tindrem una bona germinació
25 maig. S'utilitza per indicar que les pluges durant aquestes dates són perjudicials per a la vinya (afecten la floració, reduint la collita de vi) i no beneficien especialment els conreus de cereals, anunciant una mala anyada en general.
Les obligacions no es poden eludir o demorar amb cap excusa
Recomana endur-se queviures per a passar el dia fora de casa
Són indicis de pluja, com més foscos i densos, més probables i imminents
És un refrany agrícola que indica que si hi ha tronades o pluges intenses en aquest mes, la collita serà molt abundant. Augura un bon any agrícola, la qual cosa obligarà a reforçar el graner per emmagatzemar tot el gra.
Convé estovar la terra uns dies abans de la sembra per tal que les llavors o els plançons arrelen fàcilment. Es pot interpretar com que cal planificar les coses abans d’executar-les
[El bracer era el peó que treballava la terra amb la força dels seus braços]. En aquest mes s’inicien algunes labors agràries: poda, crema, preparació del terreny per a plantacions de final d’hivern i valia la pena contractar ajuda per a les feines del camp.
Les solucions dràstiques o desproporcionades acaben amb el problema
[mallol = vinya jove]. Ja hi ha raïm de taula mengívol.
Expressió que reflecteix una realitat agrícola
En la llaurança i en la batuda, la calor forta afecta més als més dèbils que als més forts
La sega i la batuda són els treballs agrícoles més durs per a humans i bèsties, perquè els cereals es fan en grans espais oberts al ras, i a l’era tampoc no hi ha ombra
La sega sol ser en juny, perquè al juliol ja fa massa calor
Al·ludeixen a la sega avançada.
Pel febrer i març l'herba i els arbres ja verdegen.
La sega i la batuda són els treballs agrícoles més durs per a humans i bèsties, perquè els cereals es fan en grans espais oberts al ras, i a l’era tampoc no hi ha ombra
Ja és massa tard, perquè ja ha arribat el fred
[Poblenou és un dels deu barris que formen el districte barceloní de Sant Martí. És una burla directa a la suposada pobresa o migradesa de la terra (o de la traça dels pagesos) del Poblenou. El refrany fa mofa de l'escassetat: Sembrar tot un camp per treure'n només "mitja fava". Passar-se l'any "contemplant-la" com si fos un tresor, perquè no tenen res més. I, per acabar-ho d'adobar, quan arriba el fred de l'hivern, fins i tot aquesta mitja fava se'ls acaba i es queden amb el ventre buit.
Assenyala l'inici de l'època de sembra de cereals com el blat o l'ordi a la cultura agrícola catalana, ja que la tardor es considera el moment ideal per a aquest cultiu. Indica la importància de preparar la terra i de sembrar a l'inici de la temporada de pluges.
En general, el setembre és el mes idoni per començar la sembra dels cereals, especialment del blat. És l’època de la sembra per aprofitar les pluges hivernenques, que ajuden a hidratar el sòl perquè les llavors arrelin amb força abans de l'arribada del fred intens.
En general, el setembre és el mes idoni per començar la sembra dels cereals, especialment del blat. És l’època de la sembra per aprofitar les pluges hivernenques, que ajuden a hidratar el sòl perquè les llavors arrelin amb força abans de l'arribada del fred intens.
En general, el setembre és el mes idoni per començar la sembra dels cereals, especialment del blat. És l’època de la sembra per aprofitar les pluges hivernenques, que ajuden a hidratar el sòl perquè les llavors arrelin amb força abans de l'arribada del fred intens.
22 gener. Indica que una alba clara i serena el dia de Sant Vicenç és un bon presagi per a la producció agrícola, especialment frutícola. És una dita meteorològica popular que associa un inici de dia serè en ple hivern amb la futura fertilitat dels camps i arbres fruiters.
11 novembre. S’ha de sembrar a la tardor, per garantir un sabor suau i de qualitat. Tradicionalment, el moment de la plantació determina la qualitat de l'all: sembrar-lo en aquesta data dóna un all més fi, mentre que altres dates com l'Advent o el gener produeixen alls més coents.
Els fruits maduren amb la calor i al setembre es mengen
No es pot obtenir més del que és possible. Els vells solen perdre memòria, i no totes les terres són bones per a tots els productes
Els garrins protesten l’any que l’arbre que ha de proveir-los l’aliment no ha donat producció d’aglans
Ens donen informació del lloc i el temps de la batuda, en general.
Cada cosa s'ha de sembrar en el seu temps, aprofitant la humitat de la terra (saó) al setembre, és bon moment per sembrar civada, però no blat, ja que el bladar prefereix un temps de sembra posterior per al seu correcte desenvolupament. És una dita sobre l'oportunitat de la sembra segons el gra.
Convé sembrar abans del fred. Aconsella sembrar durant la tardor, independentment de si la terra té la humitat ideal ("saó") o està seca. L'objectiu principal és aprofitar la calor residual de la terra i evitar el fred intens de l'hivern.
Significa que les dificultats o correccions (el "vent" a l'era o el "càstig") són necessàries per eliminar el que és dolent o inútil (la palla o el pecat), deixant només el que és valuós o net. Té un sentit moralitzant, sovint lligat a l'educació.
Es diu del treballador d'una colla que no té parella fent una feina al camp en la qual normalment es treballa emparellat, com ara collir
Els vegetals d’altitud tenen necessitats climàtiques diferents de les de fruiters i cereals. Es refereix a un any de molta neu, fred intens i pluges constants. A la muntanya això és positiu perquè omple els pous i les fonts. Però per al cultiu de la plana (com els cítrics a la Plana de Castelló o les hortalisses), eixe mateix fred i neu signifiquen gelades que poden carregar-se tota la collita en una nit.
Es refereix a que la climatologia que beneficia la muntanya, perjudica el camp. Indica que un any de molta neu, fred intens i pluges constants. A la muntanya això és positiu perquè omple els pous i les fonts. Però per al cultiu de la plana (com els cítrics a la Plana de Castelló o les hortalisses), eixe mateix fred i neu signifiquen gelades que poden carregar-se tota la collita en una nit.
Significa que si l’any és plovedor hi haurà pastos per a alimentar bé el ramat i moltes plantes faran flor, les quals atrauran i alimentaran els insectes pol·linitzadors
Significa que cal fer poques porgueres i menys segó, a fi que surti més pa.
Els bolets és conseqüència de ploure molt i per contra es fan malbé la resta de productes del camp que perjudica els llauradors
El desig i la necessitat d'una bona collita de blat ha fet que es miressin altres plantes i animals com a indicadors de les perspectives de collita. No plou a la primavera.
Les neus i els gels auguren un mal any per a les collites
Significa que si un any hi ha una producció abundant de figues-flors (les primeres figues, també anomenades bacores o figaflors), la collita de blat serà dolenta. La dita relaciona la gran producció de figaflors amb un any sec i poc productiu per als cereals, la qual cosa provoca plors, és a dir, penúria o tristesa.
Si hi ha abundor en el sembrat i no plou, el cultivador s’esforça perquè no li falte aigua de reg
Quan el gra no es desenvolupa molt, tota la planta és palla
L’any nevador li dóna més saó a la terra que l’any plovedor i, a més a més, l’estova
L’any nevador li dóna més saó a la terra que l’any plovedor i, a més a més, l’estova. L'afegitó "però que no toqui res" (o "pel teu tros, no pel meu") ironitza sobre el desig que nevi, però sense causar danys directes ni molèsties.
Les neus que es dilaten en el temps assaonen bé la terra i poden arribar a podrir les arrels d’algunes plantes
L’any nevador humiteja i eixamora la terra per molt temps i permet el creixement dels pasts pel ramat
Significa que quan és bona anyada de fruita, és mala anyada de cereals
Cada nevada representa per a la terra de cultiu un reg suau i durador
Cada nevada representa per a la terra de cultiu un reg suau i durador
Quan plou freqüentment i escalonadament al llarg de l’any, la terra produeix abundosament i els fruits, aigualits, resulten molt tendres
Els treballs del camp depenen de l’oratge, i si la terra està enfangada no es pot llaurar
Textualment significa que un any que un arbre o hort fa molta producció, doncs del pes de la fruita a l’arbre se li trenquen les branques... Aplicat a una persona es diu quan peca per excés, quan normalment peca per defecte
El granís sol trencar les plantes, per tant, ni fructifiquen ni donen llavor per a una nova plantació
Si abunden els ocells, devoraran prompte els grans de qualsevol cereal
Subratlla la importància de la saviesa i la prudència en la feina. Indica que una persona sensata ("un dit de seny") sap escollir el moment adequat i el lloc propici ("l'areny" o terreny sorrenc) per sembrar el blat ("forment"), assegurant-ne la producció. L'areny és un lloc sorrenc o secà. Sembrar-hi no és habitual, però si es fa amb "seny" (en el moment adequat, sovint referit a la tardor/setembre), es poden obtenir bons resultats.
Si l'Arc de Sant Martí surt a la matinada (cap a l'oest, que és on plou quan el sol surt per l'est), el refranyer és taxatiu: no perdis el temps començant a llaurar. Significa que la pluja és imminent i que el fang et deixarà la feina a mitges o castigarà massa els animals.
Tant es refereix a birbar les terres de cultiu com a l’educació i el tracte amb les persones
Aconsella no intervenir en assumptes aliens, en els quals es pot acabar implicat i resultar perjudicat
Indica que la terra està sotmesa a oscil·lacions d'anys bons i dolents, i no té fermesa el seu valor
Vol dir que no s’ha de confiar en l’èxit d’una cosa fins que no sigui segur, fins que no s’hagi esdevingut.
Avisa que els ramats s’ho mengen i ho trepitgen tot
Quan el blat s'ajeu, és perquè té molta espiga i plena, i el pagès tindrà una bona anyada.
És un refrany popular o dita tradicional catalana, sovint utilitzada en contextos geogràfics locals per descriure llocs poc recomanables, amb recursos escassos ("petit i clar") o mala aigua. L'expressió "aigua de balde" sol referir-se a aigua de poca qualitat o provinent d'un cubell (balde), i la tornada "no hi vull anar" indica un rebuig explícit a visitar o viure en aquest indret.
11 novembre. [mesquí = escàs, miseriós]. El blat que no grana d’estiu, sinó més tard, dóna poc rendiment
Les plantes en general que fructifiquen tard es queden escarransides