camp

Quan n'hi ha pel camp, n'hi ha pel sant

Vol dir que en haver-hi abundància d'una cosa en el lloc on es produeix, n'hi ha també per les altres bandes

camp

Quan Nadal cau en dijous el pagès sembra pels ocells; per molt gra que sembri no n'hi ha prou per a ells

25 desembre. Aquest refrany entra en el terreny de les proprofecies de calendari, unes creences antigues que intentaven predir tota la collita de l'any segons el dia de la setmana en què s'escau el Nadal. Tradicionalment, es deia que quan el Nadal queia en dijous, l'any següent seria dolent per al gra. Es creia que les plagues, els ocells o la mala meteorologia es menjarien la inversió del pagès.

animals camp festivitats oficis setmana

Quan Nadal cau en divendres el blat va a parar a les cendres.

25 desembre. L'any en que el Nadal cau en divendres, hom creu que és bo per a sembrar I hi haurà bona anyada.

camp festivitats mesos setmana

Quan Nadal tomba en dimecres, sembra camps i feixes.

25 desembre. [Feixa = bancalet, taula, tros de terra marginal]. Es diu perquè hi ha la creença que el Nadal en dimecres porta bona anyada. És una dita basada en la meteorologia popular i l'astronomia antiga, on el dimecres es considerava un dia que portava bona sort per al camp.

camp festivitats mesos setmana

Quan no hi ha pels camps no hi ha per als sants

Significa que si no hi ha abundància o producció agrícola (als camps), no es pot esperar tenir recursos sobrants per a celebracions, ofrenes o altres despeses (els sants).

camp sants

Quan no plou per l'agost, pateix el camp i pateix el bosc

Posa de manifest la importància vital de les tempestes d'estiu. A l'agost, la calor extrema resseca la terra; per tant, l'absència d'aigua perjudica greument tant els cultius del camp com la massa forestal del bosc.

camp mesos oratge plantes

Quan per l'abril trona, la collita és bona

Quan l’oratge es correspon amb el seu temps, s’augura un bon any per a les collites

mesos oratge bona camp

Quan s'escau el juliol, la vinya vol conèixer el sol

El necessita per la maduració del raïm

oratge vinya mesos camp

Quan Sant Bernabé se'n va, sega el segolar

11 juny. [segolar: Camp sembrat de sègol]. Indica que al voltant d'aquesta data comença l'època ideal per segar el sègol. Marca el pas de la primavera a l'estiu i l'inici de les feines de sega.

camp mesos plantes sants

Quan Santa Cecília vegis arribar, planta el favar

22 novembre. Ja ho saps. La millor època per plantar faves és al voltant de Santa Cecília. Aquesta dita popular del camp català assenyala que el fred i les pluges d'aquesta època són ideals per al cultiu, assegurant la sembra abans que l'hivern sigui més intens.

camp mesos plantes sants

Quan sentis la tórtora rondinar, pren la cistella i ves a sembrar

[Tórtora: Au (Streptopelia turtur) de 28 centímetres de llargària, de plomatge gris i amb les ales de color castany i negre per damunt]. Indica que el cant de la tórtora (el seu "rondinar" o parrupeig) marca el moment òptim, generalment a l'octubre o inicis de primavera segons la zona, per iniciar la sembra dels camps. És una dita de l'ornitologia popular que guia les tasques agrícoles segons els cicles naturals dels ocells.

animals camp

Quan setembre és a la fi, les garrofes a collir

La precipitació de les més madures comença al principi de l’agost; al setembre, es pleguen de terra

plantes camp mesos

Quan trona pel febrer, molt mal en ve

Les tronades de febrer solen ser anunci de mal temps tot l'any

mesos oratge camp

Quan trona pel febrer, tremola el vinyater

Les tronades solen ser anunci de pluja abundant que pot podrir les arrels dels ceps

oratge vinya camp mesos

Quan ve la grua de ponent, el pagès sembra el forment

[Grua: És un ocell cantaire que arriba a les nostres terres per la primavera, quan ve el bon temps]. Indica que la millor època per sembrar el blat és a la tardor, quan les grues tornen del nord i volen cap al sud-oest, ja que aquesta migració coincideix amb l'arribada de les pluges i el fred necessari per al camp.

animals camp oficis oratge

Quan vegis la cega arribar, bon pagès, vés a fangar

[Cega = ocellet que segueix els fangadors i que es menja les cuquetes que surten de la terra fangada. Ho fa al mes d'octubre]. L'arribada d'aquest ocell indica el moment de fer aquesta feina del camp.

camp oficis

Quants ne manté la farina, i ella fina que fina!

Vol dir que la terra dóna pa a tothom, fins i tot als qui no mereixen viure

menjar camp

Quaresma plujosa [o ventosa], collita granosa; si massa fort ho fa, ni palla ni gra

El vent desplaça el pol·len i fecunda les plantes

oratge festivitats camp plantes

Quaresma ventolera, pocs cavallons a l'era

Es refereixen als resultats, per a la collita, de les condicions meteorològiques del temps de Quaresma

camp festivitats oratge

Quaresma ventosa, collita granosa

El vent desplaça el pol·len i fecunda les plantes

plantes oratge camp festivitats

Quatre coses no es cansen d’altres quatre: ull, de veure; orelles, d’oir; terra, de pluja, i dona, d’home

Així sol ser

persones cos huma camp

Qui a l'hivern sembra un gra a l'estiu bé menjarà

Destaca la importància de l'esforç, la previsió i el treball dur. Significa que el treball realitzat en temps difícils o de preparació (hivern) dóna els seus fruits i recompenses en el futur (estiu).

camp estacions plantes

Qui adoba arbre d'estaca, bona ombra no li falta

bona camp plantes

Qui aigua detura, oli i blat mesura

En sentit literal indica que el pagès que té la capacitat d'emmagatzemar l'aigua (amb basses, recs o dics) per regar quan convé, s'assegura una bona collita de cereal i oli. Per tant, podrà "mesurar" (comptar) molt de blat i oli. En sentit figurat es refereix a la previsió i a l'estalvi. Qui sap gestionar bé els seus recursos i no els malgasta, acaba tenint prosperitat i seguretat en el futur.

aigua camp plantes

Qui bat [o sembra] primerenc, bat [o sembra] de franc

Suggereix que la precipitació provoca que la feina no tingui els fruits esperats perquè les condicions no són les idònies. A qui fa les coses abans d’hora li resulten infructuoses perquè les circumstàncies no eren les idònies.

camp

Qui bé sembra, bé cull

Qui tria una bona llavor, prepara bé la terra i sembra en el moment precís, té totes les paperetes per tenir una collita abundant. En sentit figurat:, ens recorda que les nostres accions d'avui determinen el nostre futur. Qui té bon comportament o fa el bé, no pot esperar cap mal, ans al contrari.

camp be

Qui bon maig vulga, primerenc comence

La llaurança és convenient per a oxigenar la terra i preparar-la per a absorbir tota possible pluja abans de la calor

camp bona mesos

Qui cava la vinya per l'agost, omple el celler de most

Convé entrecavar els ceps per estovar la terra a fi que absorbisca bé la possible pluja

vinya plantes mesos camp

Qui cava pel novembre perd el temps

camp mesos

Qui cava per l’agost ompli el celler de most

Destaca la importància de treballar la terra, especialment les vinyes, durant el mes més calorós de l'estiu. Aquesta feina de cavar (o entrecavar) la vinya serveix per estovar la terra, eliminar males herbes i permetre que els ceps aprofitin millor la humitat de les possibles pluges, assegurant així una bona collita de raïm.

camp mesos vinya

Qui confessa i no combrega, sembra i no sega

Significa que les feines s'han de fer completes i acabar allò que es comença per tal que sigui productiu. Com a la confessió cal combregar per completar el sagrament, si sembres i no seques, l'esforç inicial és inútil, indicant que la feina a mitges no dóna fruits.

camp maneres de dir

Qui cull l'oliva abans de gener, deixa l'oli a l'oliver

Com més madura està l’oliva i més oli conté és en gener

mesos camp plantes

Qui en camí ha sembrat, cansa els bous i perd el blat

Advertix sobre l'absurditat d'esforçar-se en llocs o situacions on és impossible obtenir cap resultat profitós. Sembrar en un camí (llapisat i trepitjat) és inútil perquè la llavor es farà malbé o se la menjaran els ocells. Per tant, l'esforç (el cansament dels bous) i la inversió (el blat perdut) no serveixen absolutament per a res. S'utilitza per aconsellar que no s'ha de malbaratar el temps, els diners o l'energia en projectes inviables, negocis absurds o persones que no ho valoraran.

animals camp plantes

Qui en terra d'altres sembra, perd la llavor

Significa que invertir esforços, temps o recursos en assumptes, negocis o terrenys que no són propis, generalment no aporta beneficis a qui els realitza, sinó a l'amo d'aquests. És una advertència sobre el risc de malbaratar l'esforç propi en benefici aliè.

camp

Qui en terra d’altre ha sembrat, perd llavor, temps i treball

Qui no posseeix tots els mitjans de producció, no pot tenir la certesa que la seua inversió arribe a bon fi

camp

Qui fa cols pel juliol, en menja quan vol

Indica que el mes de juliol és clau per iniciar amb èxit el cultiu de les cols

consells camp plantes mesos

Qui neix per a terròs, no arriba mai a rostoll

Significa que la gent de poca capacitat o de mala sort no arriba a prosperar

camp

Qui no adoba allò que espatlla, prompte dormirà a la palla

Si hom deixa perdre allò que és seu, es veurà pobre aviat

camp

Qui no bat pel juliol ha de batre quan pot

La temperatura de juliol és la millor de l'anya per batre, perquè sol ésser molt seguida i regular: el vent serè de matí, qua ajuda la rompuda i batuda i a la tarda, la marinada, que facilita la feina de ventar i de separar el gra del boll.

camp mesos

Qui no bat per l'agost, bat sense gust

Les coses s’han de fer en el moment oportú o ja no es poden fer, o costen més de fer, o ja no són igual

camp mesos

Qui no cull [o aprofita] un fesol, no en menja quan vol

Vol dir que cal aprofitar les coses encara que sien petites, perquè totes tenen algun valor

menjar plantes camp

Qui no llaura en dur i moll, tot l'any va amb el sac al coll

Qui no vol treballar ni quan té les coses fàcils, ha d’anar arreplegant el que pot per a sobreviure

treball any camp

Qui no poda bé, ni la meitat de vi no té

La feina ben feta dóna millors resultats que la mal feta

vinya be camp

Qui no pot segar, espigola

Expressió usada per a indicar que, quan un no pot obtenir allò que voldria, s'ha d'acontentar amb més poc o amb allò que és més fàcil d'obtenir

treball maneres de dir camp

Qui no sembra a l'octubre, de dol es cobre

Indica que l'octubre és el mes clau per a la sembra de cereals (blat, ordi, sègol). Si no es fa en aquest moment, la collita serà deficient, provocant "dol" o pena per la pèrdua.

camp mesos

Qui no sembra per Sant Mateu, sembra pel mes d'Advent.

21 setembre. Recomana no endarrerir la sembra, però ofereix una alternativa per als retardats. El temps ideal per sembrar el cereal (especialment el blat) és al voltant de Sant Mateu, però si es perd aquesta data, encara s'és a temps de fer-ho durant el mes d'Advent, és a dir, abans de Nadal.

camp festivitats sants

Qui no té bèstia ni bou, no llaura quan vol

Qui no té els mitjans, no té les possibilitats

camp animals

Qui no té era ni cup, la meitat del blat i del vi perdut

Qui no posseeix els mitjans de producció necessaris ha de llogar-los cada vegada i perdre part del benefici

camp vinya plantes

Qui no té era ni trull, cada any se trau un ull

Qui no posseeix els mitjans de producció necessaris ha de llogar-los cada vegada i perdre part del benefici

camp

Qui no té era ni trull, no sap el que cull

Qui no posseeix els mitjans de producció necessaris ha de llogar-los cada vegada i perdre part del benefici

camp

Qui no té era ni trull, pel juliol, es treu un ull

Qui no posseeix els mitjans de producció necessaris ha de llogar-los cada vegada i perdre part del benefici

camp mesos

Qui no treballa la terra a l'hivern, a l'estiu passa la mà per la paret

No collirà cap fruit i si no té hisenda, ho passarà malament.

camp cos huma estacions treball

Qui pel març no cava el sòl, no el pot cavar quan vol

camp mesos

Qui pel novembre no ha sembrat, que no sembre, que ja és tard

Per a moltes espècies vegetals, el moment idoni de sembra és al setembre, encara que algunes [creïlles, alls, faves...] es poden sembrar més tard, però sempre abans que arribe el fred

camp mesos

Qui per Tots Sants no té sembrats, perilla quedar enganyat

1 novembre. ["Quedar enganyat" significa que la collita serà deficient, escassa o nul·la si s'espera massa, provocant una decepció]. Subratlla la importància de sembrar el blat abans de Tots Sants per assegurar una bona collita. Si es fa més tard, el fred i la humitat dificulten el creixement, posant en risc la producció.

camp festivitats mesos

Qui planta raïm valencí no el planta pels seus fills. [valencí = valencià, varietat de l’espècie]

Ve a significar que no és una planta longeva

camp plantes vinya

Qui poda en maig i alça en agost, no fa pa ni most

Qui es retarda a fer determinades labors agrícoles no pot esperar recollir gran cosa, perquè les collites no tenen espera

mesos camp plantes vinya

Qui poda per Sant Albí sempre tindrà vinyar i beurà bon vi.

1 març. Aquesta dita popular catalana fa referència a la necessitat de podar les vinyes al voltant de la festivitat de Sant Albí per assegurar una bona producció de raïm i, per tant, vi de qualitat. És una recomanació tradicional sobre el moment òptim de la poda, sovint associada a zones del camp.

camp mesos sants vinya beure

Qui poda per Sant Albí, sempre té vinya i mai té vi.

1 març. Indica que podar massa tard —quan la vinya ja pot haver començat a despertar-se (plorar)— perjudica la producció. Significa que, tot i tenir vinyes, la collita serà dolenta o inexistent, resultant en falta de vi.

camp mesos sants vinya

Qui rega al gener, posa blat al graner, palla al paller i oli a l'oliver

La pluja en aquest mes resulta molt productiva en les terres de cultiu. Significa que l'aigua hivernal és beneficiosa per al blat, la palla i les olives, assegurant així l'abastiment de gra, palla i oli durant tot l'any.

camp mesos oratge plantes

Qui rega un arbre sec perd l'aigua i perd el temps

plantes camp aigua

Qui replega l'oliva abans del gener, deixa l'oli a l'oliver

Es diu perquè a certes comarques les olives no són ben madures fins al gener. Significa que si es cullen les olives massa aviat (abans del mes de gener), el fruit encara no ha assolit la seva maduració plena i no ha produït prou oli, per la qual cosa es perd oli o es deixa a l'arbre.

camp mesos plantes

Qui sap ben parlar, ben nadar i ben llaurar sap fer tres feines ben costoses

camp oficis parlar

Qui sembra al febrer, collita té

És un missatge de paciència, esforç i previsió. Indica que el treball fet a temps, fins i tot en època de fred, garanteix fruits. Destaca la importància de sembrar en el moment oportú, assegurant que el treball i l'esforç durant aquest mes d'hivern seran recompensats amb una bona collita de cereals, pastanagues, raves o patates primerenques.

camp mesos plantes

Qui sembra algun aglà, algun roure tindrà

Està dient que no hi ha una cosa sense l’altra. Significa que les accions presents tenen conseqüències futures, sovint indicant que un petit esforç inicial pot produir grans resultats a llarg termini. És una dita que ressalta la causalitat i la constància: de la mateixa manera que un aglà esdevé un roure, les petites accions porten grans conseqüències.

camp plantes

Qui sembra alls, no cull pebre

Significa que les accions tenen conseqüències coherents: si obres malament, rebràs mals resultats (alls), i no pas coses bones o diferents (pebre). Indica que cadascú recull el que sembra, tant en sentit figurat (moral) com literal, destacant que el resultat correspon a l'esforç o intenció.

camp plantes

Qui sembra alls, no espere collir cacau

Significa que les accions tenen conseqüències lògiques i directes: si fas coses dolentes, d'escàs valor o senzilles (sembrar alls), no pots esperar obtenir resultats bons, valuosos o extraordinaris (collir cacau). És una crida a la responsabilitat, indicant que obtens el que conrees.

camp plantes

Qui sembra cards, espines cull

Significa que qui obra malament o fa accions negatives, en recollirà les conseqüències perjudicials. És una dita popular que adverteix sobre el principi de causa i efecte en el comportament humà.

camp plantes

Qui sembra en camí reial, perd el gra i el jornal

[camí real = camí per a diligències, que actualment equivaldria a una carretera nacional]. Qui pretén obtenir algun benefici a costa d’algú altre i de manera il·legítima, acaba resultant perjudicat

camp diners plantes

Qui sembra en sec i en moll, tot l'any va amb el sac al coll

Significa que qui no treballa o sembra en el moment oportú (ja sigui en sec o en moll, és a dir, en qualsevol condició) haurà de patir les conseqüències, passant necessitat o havent de demanar durant tot l'any. És un consell sobre la previsió i l'esforç a temps.

camp cos huma

Qui sembra espinacs al juliol en menja quan vol

Significa que sembrar espinacs al juliol permet obtenir collites durant bona part de l'any, ja que es planten en un moment on, tot i la calor, la planta arrela i es desenvolupa per ser aprofitada després. És un consell agrícola per assegurar el subministrament d'aquesta verdura.

camp consells mesos plantes

Qui sembra mala llavor, no arribarà a segador

Significa que qui actua malament o fa les coses sense cura ("sembra mala llavor") no obtindrà bons resultats ni èxit al final ("no arribarà a segador"). És una màxima moral que subratlla la relació directa entre els esforços/accions presents i els beneficis futurs, sovint aplicada al camp.

camp mal oficis plantes

Qui sembra mala llavor, no llogarà collidor

Significa que qui actua malament o fa les coses sense cura ("sembra mala llavor") no obtindrà bons resultats ni èxit al final ("no llogarà collidor"). És una màxima moral que subratlla la relació directa entre els esforços/accions presents i els beneficis futurs, sovint aplicada al camp

camp mal oficis

Qui sembra per Sant Climent, perd la llavor i perd el temps.

23 novembre. La sembra a Sant Climent, ja no és recomanable, per la pèrdua de les llavors, que no s'adapten a l'estat humit i fred de la terra. Es poden produir nevades a cotes altes i gelades a nivell de mar. És un període conaparició de boires amb estabilitat atmosfèrica, en combinació amb forts vents, provinents de durs temporals, amb inestabilitat atmosfèrica.

camp mesos sants temps

Qui sembra per Tots Sants, sembra blat i cull escarabats

Tots Sants: 1 novembre. És mal moment per a sembrar res i un temps en el que la terra no produeix res que no siga silvestre provocant una mala collita ("cull escarabats") en lloc de gra de qualitat. Indica, per tant, que s'ha de sembrar abans per a tenir èxit.

animals camp festivitats plantes

Qui sembra un aglà, un roure collirà

Significa que les accions petites, els esforços inicials o les petites inversions poden donar grans resultats a llarg termini. Destaca la importància de la paciència i la previsió, ja que d'una petita llavor (aglà) en surt un arbre gran i fort (roure).

camp plantes maneres de dir

Qui té hisenda [o terra] i no la veu, se fa pobre i no s'ho creu

Qui té algun interés s’ha de preocupar d’ell si no vol que li resulte malament

camp casa

Qui té la terra, té la guerra [o Qui mena la terra, paga la guerra]

Significa que la propietat rústica sempre porta maldecaps al propietari, sobretot si aquest viu a la vila

camp

Qui té matxos [o mossos, o jornalers, o terra, o negocis] i no els veu, es torna pobre i no s'ho creu

Vol dir que els negocis han de ser vigilats pel mateix amo

persones camp animals diners

Qui té sénia i dona, no té hora bona

Significa que qui té negocis, camps… als quals dedicar-se, és com els casats, que han d'atendre les necessitats de si mateixos i d'altres.

camp persones

Qui té terra de secà Cava i cava i cavarà

camp treball

Qui té terra i no la veu, es fa pobre i no s’ho creu

Qui té obligacions i no les compleix no pot esperar benefici

persones camp

Qui té terra, s’enterra

Quan es desatenen les obligacions, aquestes s’acumulen i apareixen els problemes

camp

Qui té vinya i no té trull, del seu vi no en faci orgull

[trull = trompellot, pedra cònica enorme que aixafa el raïm]. Qui posseeix tota la cadena productiva pot constituir una marca. Qui controla només una part de la producció, queda en l’anonimat

camp persones vinya

Qui té vinya [o terra] i no la veu es fa pobre i no s’ho creu

Si l’interessat no presta atenció a les seues coses, pot estar segur que li aniran malament, ja que els altres se n’aprofitaran

camp vinya

Qui tingui força al braç que cavi i podi al març

És el mes indicat per cavar.

camp cos huma mesos

Qui treballa la vinya amb pocs jornals farà veremes de pocs graus

Qui escatima diners i mitjans no pot obtenir un gran rendiment

diners camp vinya

Qui vol a son temps arreplegar, a son temps ha de sembrar

Vol dir que per a obtenir resultats cal posar el mitjans adients

consells temps camp

Qui vol faves cuitores, que les sembri a bon lloc

Vol dir que per a estar bé i tenir les coses així com pertoca, cal preparar-les convenientment.

camp menjar plantes

Qui vol regar quan plou, ha de fer la presa quan fa sol

Quan les coses no es fan en el moment oportú, acaben fent-se tard i malament

camp oratge

Qui vulga vi i pa, sembre primerenc i pode tardà

És un consell agrari

camp menjar vinya

Qui vulgui bon canemàs que el sembri pel mes de març i qui vulgui tenir bon bri que el sembri pel mes d'abril

camp mesos plantes

Qui vulgui menjar faves pel segar, que les sembri per Sant Sebastià

20 gener. Consell al pagès. Les faves s'han de sembrar a finals de desembre o principis de gener.

camp mesos plantes sants

Quinze dies abans Tots Sants i quinze dies després, temps de bon sembrar és

1 novembre. Indica que l'època ideal per a la sembra és al voltant de Tots Sants, amb un marge de quinze dies abans o després. Si se sembra en aquesta finestra, el gra té temps de germinar i fer arrel forta abans que arribin les glaçades dures de desembre i gener, que aturarien el creixement de la planta si fos massa petita.

camp festivitats mesos

Ramat de bens en un sembrat, el dimoni hi ha passat

camp diable

Raves d'estiu cou com caliu

Quan els raves creixen amb molta calor i poca aigua (típic de l'estiu), concentren molt més els seus compostos picants. Per això es diu que "couen com el caliu" (com les brases enceses).

camp estacions plantes

Raves i espinacs, pel setembre sembrats

És el moment idoni per a la sembra d’aquestes plantes hortícoles

mesos plantes camp

Rega torta, vianda a la porta

L’esforç, encara que es faça amb dificultat, dóna bon fruit

camp

Robar amb cabàs i lligona

Robar en gran quantitat

maneres de dir camp

Sant Baldiri fesoler, sembrador de fesols menuts

20 maig. Indica el moment tradicional adequat per a la sembra dels fesols menuts, basant-se en l'experiència pagesa i les condicions climàtiques d'aquesta època de l'any.

camp mesos plantes sants