El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys camp
Gent de manta (Llauradors)
gent
,
camp
,
maneres de dir
Gent de rella (Llauradors)
maneres de dir
,
gent
,
camp
Glaçades de gener, la terra estoven bé (La gelada compacta superficialment la terra humida, que quan es desgela es queda flonja i oxigenada)
camp
,
oratge
,
mesos
Gra que no es podreix, no neix
camp
,
plantes
Guimerà, bona terra per a sembrar
bona
,
camp
Has de pensar, en fondejar, que et caldrà llevar [fondejar = profunditzar]
camp
,
consells
Havent caus, conills; havent sembra, perdius (Literal)
animals
,
camp
Haver-hi saó (Tenir la terra prou humitat per poder-hi sembrar bé)
camp
,
maneres de dir
Hi ha molta diferència entre segar i batre (Tractar-se de coses molt diferents)
camp
Hivern de gelades, collita assegurada (Les gelades aporten humitat al terreny que afavorirà el creixement posterior de les plantes)
estacions
,
camp
,
oratge
Hivern gelat, poca palla i molt blat (La gelor mata cucs i paràsits i sol aportar humitat a la terra en forma de glaçades, neu, rosada, pluja o granís)
estacions
,
oratge
,
camp
,
plantes
Hivern plujós, estiu abundós i maig humit fan el pagès ric (L’acumulació d’humitat en la terra nodreix llargament els vegetals)
estacions
,
mesos
,
camp
,
oratge
,
oficis
Hivern que molt gela, bona collita de fruita espera (Les gelades, si bé castiguen les plantes, maten els cucs i humitegen la terra)
estacions
,
oratge
,
camp
,
bona
,
plantes
Hom no pot estar en tot, en dormir i en guardar l'hort
camp
,
persones
,
dormir
Home de bé, és com blat de bona lluna (Els productes són de qualitat si es planten en el moment propici, ja que les fases de la lluna són determinats en totes les labors del camp)
persones
,
be
,
oratge
,
camp
,
plantes
Hort i molí donen per carn, pa i vi
vinya
,
donar
,
camp
,
menjar
Horta nova, masover pobre
oficis
,
camp
Hortolans i moliners, mai no esguerren la collita (Significa que són dos oficis molt productius)
camp
,
oficis
Ix març i entra abril, nuvolets a plorar i somriure els camps (Indica l’oratge i la florida primaverals)
mesos
,
oratge
,
camp
Ix març i entra abril, vindre et veig d’allò més florit (Indica l’oratge i la florida primaverals)
camp
,
mesos
Jo visc al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc
camp
Jornal pagat, braç trencat [o Jornal pagat, al camp va molt cansat] (Vol dir que no convé pagar les feines per endavant, perquè el qui les ha de fer té peresa de fer-les)
diners
,
treball
,
camp
Judies per l'horta, tanca la porta.
camp
Juliol blader, setembre raïmer (La sega del blat sol fer-se en juny o juliol, mentre que la verema sol ser en setembre)
vinya
,
plantes
,
camp
,
mesos
Juliol, el qui no té bou no llaura quan vol (Morella)
animals
,
camp
,
mesos
Juliol, les garbes a l'era i els bous en el sol (És el temps de la sega de les espigues i de la batuda a l’era)
mesos
,
animals
,
camp
Juliol, mes cristià, tots iguals, nuets hem quedat (Remarca que la collita de la fruita deixa els arbres despullats)
camp
,
mesos
Juliol, sega amb sol
camp
,
plantes
,
mesos
Juny assolellat i ben tronat, any de molt de vi i molt de blat (Al juny, les espigues i els ceps ja van madurant en la terra calenta, però si plou un poc, ajuda les plantes i no estropella els fruits)
plantes
,
oratge
,
vinya
,
mesos
,
camp
Juny ben assolellat, bon pa i bon blat (Al juny, les espigues ja van madurant en la terra calenta)
oratge
,
camp
,
mesos
,
plantes
Juny plujós, graner polsós (La pluja massa damunt de l’estiu pot malmetre la collita de cereals que estava a punt per a la sega)
mesos
,
camp
,
plantes
,
oratge
L' agost és aquí , l'ametlla a collir (L’ametla es cull al final de l’agost o es vareja i es plega al setembre)
plantes
,
camp
,
mesos
L'agost els pastura i el setembre els madura (Els fruits maduren amb la calor i al setembre es mengen)
mesos
,
plantes
,
camp
L'agost, dolent per al prat i bo per al bosc
camp
,
mesos
L'agost, té la clau de l'any (L’oratge d'agost és decisiu per a la recol·lecció agrària)
any
,
camp
,
mesos
,
oratge
L'aigua de febrer treu el blat del terrer (La pluja del final de l’hivern ajuda a germinar les llavors)
oratge
,
plantes
,
mesos
,
aigua
,
camp
L'aigua de maig engreixa els sembrats (Les pluges en aquesta època són molt valuoses per als sembrats)
aigua
,
camp
,
mesos
L'aigua és or i el bonyigo tresor [... per al llaurador]
camp
,
aigua
,
oficis
L'aigua pels blats, el vi pels homes i el bastó pe les dones
plantes
,
persones
,
beure
,
vinya
,
camp
,
aigua
L'aladre llarguerut i el llaurador forçut (A l'hora de llaurar es recomanen eines i animals bons i experimentats. Del llaurador se'ns diu que ha de ser hàbil i sobretot, forçut)
camp
,
oficis
L'altre dia de pagès (Fa molts de dies, fa bastant de temps)
dia i nit
,
maneres de dir
,
camp
,
oficis
L'any bo per la mar, dolent per la terra (El mal oratge afavoreix la pesca però perjudica les collites)
mar
,
camp
,
any
L'any de traspàs, ni vinya, ni hort, ni camp [(any de traspàs = bixest = que té 366 dies] (Es diu que aquests anys donen mala collita de raïm i de cereals)
any
,
camp
,
vinya
L'any del batre, si no aquest [o enguany] a l'altre (Es diu quan u no fa mai la feina que ha de fer)
maneres de dir
,
camp
,
any
L'edat avançada no és per l'aixada
camp
,
vell
L'estiu serà prou calent perquè les fruites madurin, es tornin grocs els rostolls i les tempestats no durin
oratge
,
plantes
,
camp
L'herba [seca] curta o llarga, pel juny ha d'estar segada
plantes
,
camp
,
mesos
L'hort o menges d'ell o se't menja
camp
L'hort [o vinya] del padri, collir [o prendre] i fugir
persones
,
vinya
,
camp
L'octubre al peu, prepara l'arreu [arreu = arnés, eina, instrument, ferrament] (Després de les collites, a l’inici d’octubre comencen els treballs agrícoles: poda, crema, femada, llaurança...)
camp
,
mesos
Pàgina 11 de 27.