14 febrer. Sol florir cap al final del gener o al començ del febrer, i és indicatiu de si el fred va avançat o endarrerit
14 febrer. Els ametllers comencen a florir a mitjan gener i la florida dura fins aquesta data en terres llevantines
22 gener. Ratifica la bondat de la pluja en aquest mes. Indica que en aquesta data la terra està en condicions òptimes o necessita pluja per a la sembra, suggerint que la pluja de Sant Vicenç és molt beneficiosa per al camp, ja que es considera que tota pluja és sementer.
22 gener. Ratifica la bondat de la pluja en aquest mes. Indica que en aquesta data la terra està en condicions òptimes o necessita pluja per a la sembra, suggerint que la pluja de Sant Vicenç és molt beneficiosa per al camp, ja que es considera que tota pluja és sementer.
22 gener. El dia de Sant Vicent, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos. S'associa que el sol és més alt i arriba als torrents a les zones de cotes baixes.
22 gener. La vinya cal que gaudeixi del sol i de llum abundant. Per això són millors llocs, les vessants orientals al migdia ja que seran les que disposen de més hores de llum. L'acció del sol a primeres hores del matí eixugarà les fulles mullades per la rosada, estalviant-los malalties criptogàmiques.
29 setembre. Per muntanya, hom creu que cada any fa la ventada de sant Miquel, fresca i humida, que s'emporta les darreres calors i porta els primers freds, i que amb ella comença la tardorada. Els pagesos esperen aquesta ventada per començar la feina i els conreus propis d'aquesta estació.
21 gener. Aquesta dita marca el moment ideal per començar una de les sembres més delicades de l'hivern: la del cànem. Tradicionalment es deia que el cànem sembrat per Santa Agnès feia una fibra més llarga i resistent, ideal per fer cordes, sacs o espardenyes.
23 juny. Un consell agrícola. Fa referència a la tradició agrícola i jardinaire de plantar clavells (clavellines) pels volts del 23 de juny, dia de Santa Agripina. Indica que és el moment òptim per a la seva sembra, sovint a prop de Sant Joan.
5 febrer. És el moment oportú per plantar cebes o calçots, independentment del fred o la gelada que faci. Malgrat les baixes temperatures i el possible risc de neu, la tradició agrícola assenyala que és un bon moment.
Santa Àgueda: 5 febrer. Santa Margarida: 20 juliol. Dia dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar i a l'estiu treu la flor. Aquesta dita popular també destaca la tradició d'atreure l'amor i els casadors a través d'aquesta aromàtica.
5 febrer. Dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar. Recomana plantar l'alfàbrega ben aviat per assegurar que creixi forta i florida. Indica que, per ser previsors (com la dama), el moment ideal per començar el planter és a principis de febrer, per tal de tenir-la a punt cap a l'estiu.
5 febrer. Dia dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar. Recomana plantar l'alfàbrega ben aviat per assegurar que creixi forta i florida. Indica que, per ser previsors (com l'àvia), el moment ideal per començar el planter és a principis de febrer, per tal de tenir-la a punt cap a l'estiu.
Santa Caterina: 25 novembre. Sant Llop: 2 desembre. Indica el procés de maduració i el rendiment de l'oli segons avança la tardor. Em novembre les olives comencen a despuntar i al desembre ja estan per a collir
25 novembre. Aconsella plantar blat. Vol dir que per Santa Caterina ja és hora d'haver sembrat el blat, i que el que no s'ha sembrat ja no cal sembrar-lo, ja que la sembra ja no serà productiva.
25 de novembre. La dita subratlla la maduresa de l'oliva, moment en què ja no guanya més greix i es pot procedir a la recol·lecció per evitar que es faci malbé o caigui. Indica que en aquesta data l'oliva ja està madura, té el màxim d'oli ("l'oli és a l'oliva") i és el moment de començar a collir-la o "plegar-la".
25 novembre. El blat s'ha de sembrar a la tardor perquè germini amb les primeres pluges i el fred moderat. Si arribem al 25 de novembre i el gra encara és al sac, ja és massa tard; el fred congelaria la llavor abans de treure l'ullet. Com que ja no serveix per sembrar, el refranyer aconsella, amb un punt d'ironia, portar-lo al molí per i convertir-lo en farina per menjar.
22 novembre. Indica el moment òptim per a la sembra de les faves. Suggereix que si es planten al voltant de Santa Cecília, la producció serà molt abundant (cada fava en fa mil), aprofitant les condicions meteorològiques de la tardor.
3 mai. És el moment idoni per a la cullita d’aquest llegum
Santa Creu: 3 maig. Sant Cebrià: 26 setembre. Aquesta expressió indica l'inici de la tardor i el moment ideal per començar la sembra de certs cultius.
Santa Creu: 3 maig. Sant Pancraç: 12 maig. Les falcies arriven a mitjan maig. Per Santa Creu, tot i que ja som a la primavera, encara és d'hora per veure aquests ocells de forma massiva. Les falzies (o falziots) acaben d'arribar o encara estan de camí. Per Sant Pancraç. només nou dies després, la situació canvia radicalment. Ja n'hi ha "per totes parts" perquè és quan l'arribada s'ha completat i se les veu volar i cridar per tot el cel, especialment a les viles i ciutats on nien.
12 febrer. Que en assecar-se serviran per aguantar tomatigueres, mongeteres, es faran canyissos per secar figues i moltes coses més.
12 febrer. Hom creu que el dia d'avui és el millor per a sembrar patates. No s'ha de retardar la sembra ja que són les temperatures inferiors a 18 graus les que afavoreixen la tuberització.
22 juliol. Per Santa Magdalena, el fruit ja ha acabat de créixer dins de la closca. "Plena o no plena, cull l'avellana": És un consell de pagès. Si t'esperes massa a que acabe de madurar dalt de l'arbre, corres el risc que les tronades d'estiu, els animals o el vent la facen caure i es faça malbé a terra. Millor collir-la un punt verda que perdre la collita.
22 de juliol. La nou ja ha assolit la seua mida i consistència definitiva dins de la bofia verda. És el moment en què el pagès ja sap si la collita de fruits secs serà bona o no, perquè la mulla ja ha "omplit" la closca. A partir d'ací, només queda esperar que s'assequen per a la tardor.
Santa Maria = La Candelera: 2 febrer. Indica que l'estat de la vinya a principis de febrer determina la qualitat de la collita. És un senyal per avaluar la maduració o el desenvolupament del cep per a la verema.
15 d'octubre. Aquesta dita ens recorda que el mes d'octubre és el moment ideal per a la sembra dels fruits secs, especialment l'ametla. A mitjan octubre, la terra sol haver rebut les primeres pluges de tardor, la qual cosa facilita que l'ametla arrele i no es podrisca ni s'assequi. Plantar-la ara permet que l'ametla "dorma" durant l'hivern i estiga a punt per brotar amb força quan l'ametler siga el primer arbre a florir, allà per gener o febrer.
15 octubre. [sembrar a tesa = sembrar intensivament guiant-se per un cordell estirat]. Cal aprofitar el moment previ a les pluges d’hivern per sembrar abundosament. Per Santa Teresa, la terra encara conserva la calor de l'estiu però ja ha rebut les pluges de la tardor. És el punt d'equilibri perfecte per al cereal (blat, ordi o civada).
15 d'octubre. Cal aprofitar el moment previ a les pluges d’hivern per sembrar abundosament. Si la terra té el saó (la humitat) de les pluges d'octubre, no es pot perdre ni un minut: "sembra depressa" perquè el temps de tardor és traïdor i una llevantada de les bones podria inundar el camp i fer-te perdre la temporada.
1 novembre. Al voltant de ots Sants, la sembra del blat hauria d'estar acabada i els fruits de la tardor recollits i emmagatzemats, marcant la fi de les feines de camp principals.
1 novembre. Amb les pluges de la tardor, el saó ha fet créixer l'herba i el cereal acabat de plantar (el sembrat), deixant la terra baixa ben verda. És l'època de les primeres nevades importants al Pirineu i a les muntanyes més altes, que ja es mantenen gebrades o enfarinades.
1 novembre. Indica que l'època al voltant de Tots Sants és massa tardana per a la sembra del blat, augurant una collita pèssima o inútil (escardots) en lloc de gra. Aconsella avançar les feines al camp, ja que sembrar tan tard no és productiu.
Tots Sants: 1 novembre. Sant Martí: 11 novembre. Santa Caterina: 25 novembre. Anuncia la progressió del fred hivernenc al llarg de novembre. Tots Sants: El fred ja se sent a l'aire lliure, "al camp", però encara no és prou intens. Sant Martí: El fred ja ha arribat "al camí", és a dir, ja és a la porta de casa i es nota quan surts a passejar o a treballar. Santa Caterina: El fred ja ha guanyat la batalla i s'ha instal·lat "dintre la cuina", i encendre el foc i a fer vida vora la llar.
1 novembre. Indica que la festivitat de Tots Sants és el moment clau en el calendari agrícola tradicional per tenir la sembra del cereal acabada, aprofitant la humitat de la tardor. Si el pagès s'encanta i ho fa més tard, corre el risc que el fred o les primeres gelades de desembre no deixin arrelar bé el gra.
1 novembre. Indica que la festivitat de Tots Sants és el moment clau en el calendari agrícola tradicional per tenir la sembra del cereal acabada, aprofitant la humitat de la tardor. Si el pagès s'encanta i ho fa més tard, corre el risc que el fred o les primeres gelades de desembre no deixin arrelar bé el gra.
1 novembre. És el temps de collir-los. Aquesta dita ens recorda que Tots Sants és el moment clau per revisar l'hort, especialment els cultius d'arrel que s'han anat fent durant la tardor. A principis de novembre, els naps ja han de tenir una bona mida. Si per aquesta data són petits, difícilment creixeran gaire més abans que les fortes gelades de desembre els parin el creixement.
1 novembre. [mortó = borrelló, borrall, floc]. És mal moment per a sembrar res i un temps en el que la terra no produeix res que no siga silvestre. Assenyala els fruits i bolets propis de l'inici de novembre (Tots Sants). Fa referència a la recol·lecció de mortons (arboces), aglans, cama-seques i esclata-sangs (rovellons), marcant el canvi d'estació cap al fred.
1 novembre. Significa que amb l'arribada de Tots Sants, el clima es torna més fred i ja és hora de deixar el guano (o adob) que ja no es fa servir perquè la terra entra en repòs o el sembrat ja està fet. És el moment de deixar de banda les feines de "fems" i adobs de la calor i com que el fred ja comença a ser viu, cal protegir-se les mans per no tallar-se amb la rasta o el gel matinal.
1 novembre. Indica que l'època ideal per a la sembra és al voltant de Tots Sants, amb un marge de quinze dies abans o després. "Si pot ser els d'aquí, no esperis els d'allà": T'està dient que, si el temps acompanya a l'octubre ("els d'aquí"), no t'esperis a novembre ("els d'allà"), perquè a mesura que avança el mes, el risc de gelades, fangars o temporals de llevant augmenta i et podries quedar sense sembrar.
1 novembre. Els restos (o ràstecs) són les terres que han quedat més netes o preparades després de la collita anterior. Vol dir que per Tots Sants s'ha d'enllestir la feina a les feixes que costen més. Els plans són les terres més bones, fondes i fàcils de treballar. Arribats al primer de novembre, ja no s'ha de perdre el temps a les costes o llocs difícils; cal assegurar la collita als millors terrenys abans que el fred o el fang ho impossibilitin.
1 novembre. [sense trigar = sense tardar]. Llaurar és el pas previ indispensable per a la sembrada. Si no tens la terra a punt per Tots Sants, faràs tard a tot el cicle de l'hivern. A partir d'ara, el temps es pot girar en qualsevol moment. Si vénen pluges continuades o les primeres gelades fortes, la terra es posarà dura o massa fangosa i ja no es podrà treballar bé.
Es refereix als sembrats, que no sofreixen dany si un pagès hi passa per damunt, perquè sap on ha de posar els peus
Cadascú ha de vigilar la seva hisenda o els seus negocis si vol que prosperin i no perdre'ls
Entre el febrer i el març és el millor moment per a plantar la majoria d’espècies vegetals
22 juliol. Els temps en què maduren les avellanes.. La dita subratlla la importància de la festivitat com a referència temporal per la recollida, suggerint que, tot i que el fruit potser encara s'ha d'acabar d'omplir, s'ha de collir.
La saó de febrer és la més sana i aprofitada pels arbres.
Les pluges agostines no afavoreixen ni els cereals ni la vinya, sinó que baden les espigues i els xinglots del raïm, que ja estàn madurs
En general, les pluges hivernals no solen ser abundoses; en canvi, les de primavera i tardor, sí
La humitat de la terra garantirà el creixement de la planta
24 juny. Indica que la pluja al voltant del 24 de juny (Sant Joan) és perjudicial per a l'agricultura. Significa que la pluja fa malbé la vinya (lleva vi, ja que resta dolçor o podreix el raïm) i no beneficia el blat, que ja està a punt per segar i necessita sol.
La terra, que ha passat set durant tot l’estiu, espera absorbir com una esponja tota la pluja que caiga
La terra, que ha passat set durant tot l’estiu, espera absorbir com una esponja tota la pluja que caiga
La moderació ajuda i l’abundància perjudica
12 març: Sant Bernat Bisbe. Aquesta dita popular fa referència al dia de Sant Bernat, indicant que si plou en aquesta data, la humitat pot afavorir l'aparició de corc o malures al blat, fent malbé la collita. És una expressió tradicional pagesa que prediu una mala producció de cereal si el temps és plujós a mitjans de març.
24 juny. Indica que la pluja al voltant del 24 de juny (Sant Joan) és perjudicial per a l'agricultura. Significa que la pluja fa malbé la vinya (lleva vi, ja que resta dolçor o podreix el raïm) i no beneficia el blat, que ja està a punt per segar i necessita sol.
11 novembre. La pluja hivernal és poc beneficiosa en general. Indica que la pluja en aquesta data és molt perjudicial per als cultius tardorals, especialment la col i el lli, ja que la humitat excessiva i el fred imminent poden destruir-los.
[eixarcolar = netejar d’herba]. Si no es deixen els bancals nets d’herba, aquesta absorbirà tot l’aliment de la terra i no deixarà que la pluja percole terra endins i alimente les plantes
Es diu quan amb un poc de despesa s'obté un resultat equivalent a una despesa major
Sentencia que, lògicament, hi ha coses que s’han de fer necessàriament abans que unes altres
És el millor més perquè més tard ja fa massa calor
Fer-se càrrec d’una propietat agrícola, de manera que l’amo o l’ama se’n desentenen
[falaguera = agradable, agradosa, agraïda]. Als peus de les muntanyes hi ha aigua, i vora el mar no es produeixen gelades
Se’n va quan ve la calor
Són indicis de pluja, com més foscos i densos, més probables i imminents
Els codonys apareixen i engreixen prompte, però tarden a madurar
És el temps de la sega i la posterior batuda cerealista
Maig iés un mes de gran activitat agrícola que no deixa temps per a altres menesters
El temps luminós s’aprofita per a fer traballs casolans acurats
És el moment de sembrar aquest cereals
És un ocell cantaire que arriba a les nostres terres per la primavera, quan ve el bon temps
És un ocell cantaire que arriba a les nostres terres per la primavera, quan ve el bon temps
És un ocell migrador que ve als aiguamolls llevantins al final de l’hivern
Aquest ocell anuncia que ve fugint de les pluges que arribaran a terres llevantines més avant
Aquest ocell anuncia que ve fugint de les pluges que arribaran a terres llevantines més avant
Aquest ocell anuncia que ve fugint de les pluges que arribaran a terres llevantines més avant
Aquest ocell anuncia que ve fugint de les pluges que arribaran a terres llevantines més avant
Significa que quan plou a la muntanya, els camps del pla en surten beneficiats
[la Murta: muntanya d’Alzira]. És temps de mal oratge i de romandre fent coses a casa
Ja ho sabeu. [Picot o picacarrasques: Au (Picus viridis) d'uns 32 centímetres, de color verd amb el copró groc, el capell roig encés i la cara i els bigots de color negre, característica del bosc mediterrani].
Mentre l’aigua arruïna les parts baixes del terreny, les parts altes estan regades i salves