animals

Cagar-s'hi la mosca

Sorgir un inconvenient en un assumpte

maneres de dir animals

Caguerà de bou, quan cau s´esclafa. La de burro no, cau apilonada... .

Cançoneta tararejada

animals

Calçat d'un peu bé, de dos molt millor, de tres mal ho té, de quatre n'és pitjor

Animals de peu rodó.

animals indumentària

Caldo de gallina la millor medicina [o té fama en la medicina]

Suggereix que el millor remei per a conservar la salut es mengar, però equilibrada i moderadament

menjar animals salut

Caldo rescalfat, doneu-li’l al gat

Menysprea les menges que no estan acabades de fer

animals menjar

Calent, per a molts, i gelat, per al gat

A la majoria de les persones els agrada el menjar acabat de fer

animals menjar

Calla quan mengis sardina, per no empasar-te l'espina

Aconsella prudència i silenci, especialment quan es tracta de temes delicats o en situacions compromeses. En sentit literal, adverteix de no parlar mentre es menja peix per evitar ennuegar-se. Metafòricament, suggereix controlar la llengua per evitar problemes innecessaris i penediments.

animals menjar parlar

Camí de bast [o d'animal]

Camí que permet el pas d'animals de ferradura carregats amb sàrries i arreus, però no el pas de carros

maneres de dir animals

Caminar a pas de tortuga

Caminar lentament

maneres de dir animals

Caminar com un ànec

Caminar de tort de tort i amb moviments laterals molt pronunciats

maneres de dir animals

Caminar de gos, en lloc d'una passa dos

Es diu de qui fa les passes curtes

animals

Cans amb cans no es mosseguen

Significa que els que són de la mateixa professió, dedicació, fe, ideologia... no es barallen perquè tenen un interés comú

animals persones

Cansat com un ase

Estar molt cansat

maneres de dir animals

Cant de la "rana" porta tramuntana.

Són moltes les bèsties que, segons el poble, pronostiquen el temps. La granota anuncia el vent.

animals cantar oratge

Cant d’ànec a la matinada, pluja a la vesprada

[Ànec: Au palmípeda (Anas platyrhynchos), de potes curtes i de bec aplanat]. Avisa del mal temps. Indica que si se senten els ànecs al matí, és un senyal que plourà durant la vesprada. És una expressió tradicional de la saviesa popular valenciana que utilitza el comportament dels animals per predir canvis en l'oratge, generalment associant-ho amb l'arribada de mal temps.

animals oratge

Cant d’esparver a la matinada, vent o aigua a la vesprada

[Esparver: Au de presa (Accipiter nisus)]. Indica un canvi de temps imminent, concretament l'arribada de vent o pluja (aigua) durant la tarda si se sent un esparver cantar al matí.

animals oratge

Canta-li a l'ase [o burro]i et respondrà [o refaràs] amb un pet

No convé gastar bromes a gent de poca capacitat.

animals cantar

Canta-li al burro i et respondrà amb un pet

Avisa o confirma que hi ha qui no es mereix res, bé per roí, bé per ignorant

animals

Cantar com un canari [ rossinyol, calàndria, Serafí]

Cantar molt bé

maneres de dir cantar animals

Cantar com un passerell

Cantar molt i bé

animals cantar maneres de dir

Cantar com una calàndria

Dir-ho tot. Confesar-se

maneres de dir animals

Cantar com una granota

Es diu quan es vol expressar que algú canta malament.

animals cantar

Cantar de gall

Parlar i obrar superbiosament

parlar animals

Cantar el porc

Ésser molt tard del matí. Molt tard

maneres de dir temps animals cantar

Canviar de camisa com les serps de pell

Mudar sovint d'idees

indumentària maneres de dir animals

Canviar les puces de lloc

Traginar mobles d'una part de l'habitatge a l'altra. També mudar-se de casa

maneres de dir casa animals

Canyadeta, peixet

Als experimentats els solen eixir bé les coses al primer intent

animals mar

Canyeta, peixet

Anar poc a poc

maneres de dir animals

Cap al vespre mor el peix

Tots els éssers vius dormim i descansem

dormir animals

Cap animal ensopega en la mateixa pedra

Es diu de la persona humana que no té massa cura del perill en què ja ha caigut altres vegades. Cal treure profit d'experiències passades.

animals

Cap com una cabra

Persona de poc seny, que actua amb lleugeresa en les obres, amb falta de prudència o amb irreflexió

maneres de dir cos huma animals

Cap d'animal

Curt d'enteniment, neci, ignorant

cos huma animals maneres de dir

Cap d'Any en diumenge, ven els bous i no sembris

1 gener. La pagesia té per dolents els anys que comencen en diumenge

animals any camp setmana

Cap d'ase no emblanqueix mai

cos huma animals

Cap d'estornell

Dit de la persona que obra sense reflexió

animals maneres de dir

Cap d'oroneta

Ximple, curt d'enteniment

maneres de dir animals cos huma

Cap de be

Curt d'enteniment, neci, ignorant

cos huma animals maneres de dir

Cap de cadernera

El que té un trenc i està vermell de sang

cos huma animals maneres de dir

cap de grills

Persona de poc seny, que actua amb lleugeresa en les obres, amb falta de prudència o amb irreflexió

maneres de dir cos huma animals

Cap de moixeta

Persona de poc seny, que actua amb lleugeresa en les obres, amb falta de prudència o amb irreflexió

animals cos huma maneres de dir

Cap de mussol

Ximple, curt d'enteniment

cos huma animals maneres de dir

Cap de pardalets

Persona de poc seny, que actua amb lleugeresa en les obres, amb falta de prudència o amb irreflexió

maneres de dir cos huma animals

Cap de ruc

Curt d'enteniment, neci, ignorant

cos huma animals maneres de dir

Cap de xai

Curt d'enteniment, neci, ignorant

maneres de dir cos huma animals

Cap pardal novell porta la becada al vell

Remarca que els joves solen ser desagraïts amb els vells que els han cuidat

animals

Capità de burros

Curt d'enteniment, neci, ignorant

animals maneres de dir

Capó de vuit mesos menjar de rei

Cert

menjar animals

Cara ampla i ulls grossos, cara de mussol

Certament

animals

Cara de beat i ungles de gat

Es diu de qui és fals, que davant mostra una cara i darrere amaga males intencions

animals persones

Cara mes seca que un abaejo

Cara molt eixuta

cos huma animals maneres de dir

Caragol primerenc treu bona banya

Els bons cercadors de caragols i tots prefereixen els dels primers mesos de l'any que els de després d'estiu. En sentit general expressa els privilegis dels primogènits.

animals bona

Caragol trau les banyes que ix el Sòl

És una popular cançó infantil tradicional valenciana i catalana. La lletra continua sovint dient: «Ningú passa la vida que passa, el senyor caragol, que no paga el lloguer de la casa». Hi ha diverses versions com «Cargol treu banya, puja a la muntanya». Es creu que cantant-li al cargol, aquest perdrà la por i treurà les banyes de la closca. Diu que «ix el sol» perquè, tot i que el cargol surt amb la humitat, el moment en què el sol comença a treure el cap és quan millor se'ls veu caminar.

animals oratge

Caragols avellanencs: molta corfa i poca molla

És la seva característica: però ben condimentats són molt saborosos. S'utilitza comunament per referir-se a coses que aparenten molt, però ofereixen poc contingut.

animals menjar

Caragols, figues i peres, aigua no begues, sinó vi i tant que caragols, figues i peres vaiguen nadant

Indiquen que aquest aliments empassen millor en vi al temps que desaconsella beure aigua

animals menjar aigua plantes vinya+1

Cardeneres en la lloma, verderols en el panser, les perdius en l'estepar, teuladins en el carrer

animals

Cargol i dona, tot l'any és bona

Defensa la qualitat i el plaer de menjar cargols i gaudir de la companyia femenina en qualsevol mes. Aquesta dita actua com a contraposició a la popular expressió «Al juliol, ni dona ni cargol», que suggereix evitar-los durant la calor extrema per qüestions de salut.

animals any bona persones

Cargol no dejunat, a molts a emmetzinat

[emmetzinat: enverinat]. Significa que els caragols s'han de deixar dejunar (sense menjar) uns dies abans de cuinar-los i menjar-los. L'objectiu és que netegin el seu sistema digestiu de possibles plantes tòxiques que hagin ingerit, evitant així intoxicacions.

animals menjar

Cargol treu banyes que el teu pare cou castanyes.

És una cançó infantil per fer sortir el caragol de la closca, sovint cantada quan plou o hi ha humitat.

animals

Cargols i aigua, la vida enlaire

Fa referència a la relació directa entre la humitat i l'activitat dels cargols. Quan plou o l'ambient és molt humit, els cargols surten dels seus amagatalls i s'enlairen o s'enfilen per les plantes i les parets.

aigua animals salut

Cargols i peixos neixen amb aigua i moren amb vi.

Significa que els cargols i el peix es crien amb aigua (pluja o mar) però s'han de cuinar i acompanyar amb vi a taula per gaudir-ne plenament.

aigua animals vinya

Cargols pel camí, la pluja tenim aquí

S'utilitza per predir pluja quan es veuen cargols als camins, ja que aquests animals surten amb la humitat.

animals oratge

Cargols sense picant, no se'ls menja ni un sant

Subratlla que els cargols, per ser bons, necessiten una salsa forta i picant, ja que sense ella no tenen gràcia ni gust.

animals menjar plantes

Cargols sense vi, no vull per a mi

Destaca la importància de maridar els cargols amb vi, subratllant que l'experiència culinària no és completa o desitjable sense aquesta beguda.

animals menjar vinya beure

Cargols, peres i meló, volen vi felló

[El "vi felló" o "vi rabiós" fa referència a un vi de forta graduació, generós o picant, que equilibra la dolçor o textura d'aquests aliments]. Significa que els cargols, les peres i el meló són aliments que demanen ser acompanyats per un vi fort, rabiós o de bona qualitat (vi felló) per a millorar-ne el gust o pair-los bé.

animals plantes vinya beure

Cargols, peres i pebrot volen vi ben fort

Indica que aquests aliments, per la seva textura o gust particular, mariden millor amb un vi negre de forta graduació o intens, a vegades descrit com a "vi felló" o "rabiós".

animals menjar plantes vinya beure

Carn de burro i carn de dona, poc bona

Una carn és dura, mentre que l’altra enllepoleix

persones menjar animals

Carn de cabra, carn armaga

Això diuen. El ben cert és que no en menja ningú

animals menjar

Carn de conill cuita i menjada i la de perdiu ben tufejada

[tufejada = aromatitzada, condimentada]. Hi ha carns saboroses i d’altres de dessaborides

animals menjar

Carn de corder no et fa gras, però et sosté

menjar animals

Carn de llebre, de moltó i de bou, sense vi al ventre no es cou

Són carns tan fortes que necessiten molt més que aigua per a ser ben digerides

animals menjar beure vinya

Carn de moltó, carn de senyor

Es diu perquè és una carn de qualitat i saborosa

animals menjar

Carn de pit, carn de poc profit

En sentit literal la carn, segons de quina part siga, té més o menys greix, consistència i aliment. S’acostuma de donar als malalts carn de pit: colom, pollastre...En sentit figurat fa referència a la inutilitat de dedicar esforç a coses que no aporten cap valor o resultat pràctic.

animals menjar salut

Carn de ploma treu arruga

Recomana la carn d’au per saborosa i sana

salut menjar animals

Carn de ploma, la més bona

Recomana la carn d’au per saborosa i sana

animals bona menjar salut

Carn de ploma, la pell apissona

Recomana la carn d’au per saborosa i sana

salut menjar animals

Carn de ploma, ni que sigui de grua [grua = ocell camallarg d’albufera]

Recomana la carn d’au per saborosa i sana

animals menjar salut

Carn fa carn i peix fa cadarn

Pondera la qualitat nutritiva de la carn per damunt de la del peix.

animals menjar salut

Carn fa carn i vi fa sang

Ho diuen les persones afectades als bons aliments.

animals menjar

Carn fa carn, peix no fa greix

Pondera la qualitat nutritiva de la carn per damunt de la del peix.

animals menjar

Carn fina és un calamar i et pot emmascarar

Mai no podem tenir la certesa de com reaccionarà algú per educat que siga. Els cefalòpodes expel·leixen tinta quan es veuen en perill

animals

Carregar les cabres [a algú]

Significa donar-li la culpa, una responsabilitat o una falta, sovint de manera injusta.

animals maneres de dir

Carregar les calces a la mula

Significa pujar-li damunt, cavalcar-la.

animals maneres de dir indumentària

Carreró estret, carrer de bous

Significa que les estretors només serveixen per al pas i no per a solemnitats ni mercats

animals

Carros de rei, llebres agafen

Vol dir que el qui té en les seves mans els ressorts de la riquesa i de la força, arriba a dominar

animals

Casa d'orenetes, casa d'amoretes

Vincula la presència d'aquestes aus amb la felicitat domèstica i la bona convivència. Les oronetes fan el niu en les cases on hi ha pau i tranquil·litat, i es diu que porten sort a la família que habita la casa. Com que tornen per Setmana Santa, la seva presència també s'associa a la renovació de la vida i, per tant, al naixement de nous amors.

animals casa

Casa d'orenetes, molta sort i amoretes

Vincula la presència d'aquestes aus amb la felicitat domèstica i la bona convivència. Les oronetes fan el niu en les cases on hi ha pau i tranquil·litat, i es diu que porten sort a la família que habita la casa. Com que tornen per Setmana Santa, la seva presència també s'associa a la renovació de la vida i, per tant, al naixement de nous amors.

amor animals casa

Casa de cavalls, casa de treballs

animals casa treball

Casa de terra, cavall d'herba i amic d'hostal no valen un ral

casa animals amistat

Casa d’oronetes, casa de donetes

Vincula la presència d'aquestes aus amb la felicitat domèstica i la bona convivència. Les oronetes fan el niu en les cases on hi ha pau i tranquil·litat, i es diu que porten sort a la família que habita la casa. Com que tornen per Setmana Santa, la seva presència també s'associa a la renovació de la vida i, per tant, al naixement de nous amors.

animals casa

Casa governada per dones i camp llaurat per vaques, sempre puden a pixats

parentiu camp casa animals

Casa nova, fora rates

El primer que es fa en comprar una casa és netejar-la d’aquests rosegadors

casa animals

Casa sense gat ni gos, per a vós

animals

Casa sense gent a dins, niu de ratolins

animals gent casa

Casa sense habitants, niu de rates

animals casa

Cascar més que un bac de burra

Ésser algú molt insistent i repetitiu

maneres de dir animals

Cases i mules, les menys que pugues

Tot dóna faena i maldecaps

animals casa

Català, català, si sabies l'oreneta el mal que fa no la deixaries tornar

animals

Caure a les arpes del llop

Caure a les mans de qui vol fer algun dany, trobar-se sobtosament en un perill greu

maneres de dir animals

Caure com sapet de tronada

S'utilitza per descriure algú que arriba a un lloc de manera sobtada, inesperada o inoportuna, com si hagués caigut del cel sense avisar. La imatge prové de la creença popular que, durant les fortes tempestes (tronades), les pluges intenses feien sortir molts sapets (gripaus petits) del terra o dels amagatalls. Com que apareixien de cop per tot arreu després del tro, semblava que haguessin "caigut" amb la pluja.

animals oratge

Caure de quatre potes, com els gats

Significa sortir ben parat, sa i estalvi o sense conseqüències negatives d'una situació molt difícil, perillosa o d'un error. S'utilitza per descriure algú amb molt bona sort o habilitat per superar crisis.

animals maneres de dir