Refranys animals

Mostrar [o ensenyar] les ferradures (Ésser cocejadora una bèstia cavallina o un ase)

ensenyar, maneres de dir, animals

Mou mardà, mou (Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres)

maneres de dir, animals

Muda el llop les dents, però no els seus pensaments (Significa que el temperament i el geni de les persones no canvien amb l'edat)

persones, animals

Mudar l'aigua al canari (Pixar)

aigua, animals, maneres de dir

Mudar la pell com les serps (Transformar-se)

cos huma, animals, maneres de dir

Mula boja, mai es fa vella

animals

Mula de frare i matxo de rector, tots dos grossos són

animals, oficis

Mula guita, de tothom sospita (Convé evitar les persones i els animals de mal geni o imprevisibles)

animals

Mula guita, vent-la prest! (Convé evitar les persones i els animals de mal geni o imprevisibles)

animals

Mula i dona, garrot la fa bona (Suposa que l'única manera de dominar les mules i les dones, és tractar-les a garrotades)

animals, persones

Mula mohina, o molt falsa o molt fina

animals

Mula moïna, o molt bona o molt roïna (Significa que tenen sempre molt geni i un caràcter retragut, el qual es pot manifestar quan menys ho esperem, i que només quan es moren se’ls acaba el mal caràcter)

animals

Mula que no veu civada, la sella la té matada (Significa que l'animal que no menja prou, sol patir de nafres i altres malures)

animals

Mula que no vol sella, Déu li dóna albarda (Es diu referint-se a aquells que, per no voler patir cap incomoditat, han de sofrir-ne de més grosses que les que defugien)

animals

Muleta que no és nostra, menja poc i té molta força (Significa que les coses d'altri ens fan el màxim servei amb el mínim de despesa)

animals

Muller i pollí, pren-los del veí

parentiu, amor, animals

Munta mula o vés en mar si vols perillar (La mula és alta com un cavall, cabuda com el burro i més forta que els dos, per això s’usa només per a càrrega i tir i no mai per a muntura)

animals, mar

Murri com una guilla (Molt astut i mal intencionat)

animals, maneres de dir

Música, caça i pesquera no volen vellesa (Cada cosa necessita energia i mitjans)

música, caça, vell, mar, animals

Música, cacera i pesquera, porten pollera (Cada cosa necessita energia i mitjans)

animals, mar, caça, música

Mussol de dia, aigua de nit (És un ocell d’hàbits nocturs que, si canta de dia, és perquè preveu pluja a la nit)

animals, aigua, dia i nit, oratge

Mut i Callosa que ve la rabosa! [Callosa d'en Sarrià, municipi alacantí de la comarca de la Marina Baixa] (Expressió per a imposar silenci)

llocs, animals, maneres de dir

Mut i callosa, que ve la rabosa [callosa = silenci] (Recomana callar. L’advertiment, originalment dirigit als xiquets menuts, fa que se senten desemparats com corderets)

animals, parentiu, parlar

Mut [o xitón], que la rabosa va pel món

animals, mon

N'hi ha molts que es tenen millor a taula que a cavall

animals

N'hi haure un gos perdiguer (Haver- hi un lladre)

maneres de dir, animals

Nadal en dijous, cada gallina mena cent polls (Se sol aprofitar la festivitat per a enllaçar amb el cap de setmana, amb què s’abandona el treball molt de temps i tot és festa)

animals, festivitats

Nadal en dijous, ocells a grans vols (Se sol aprofitar la festivitat per a enllaçar amb el cap de setmana, amb què s’abandona el treball molt de temps i tot és festa)

festivitats, animals

Nadal en dijous, penja [o crema] l’arada i ven els bous (Ho diuen perquè el Nadal en dijous és considerat de mal averany i creuen preferible no sembrar)

animals, setmana, festivitats

Nadal en dijous, ven la capa i compra bous (Se sol aprofitar la festivitat per a enllaçar amb el cap de setmana, amb què s’abandona el treball molt de temps i tot és festa)

animals, festivitats, indumentària

Nadal en diumenge, quan ha passat, ven els bous i compra blat (És costum gastar més de l’habitual i començar el gener amb les butxaques buides, de manera que a vegades s’ha de prescindir d’algunes coses necessàries per a poder menjar)

setmana, festivitats, menjar, plantes, animals

Nadal en divendres, un cop passat ven els bous i compra blat

animals, festivitats, menjar, plantes, setmana

Nadal nevat, cara de gat.

animals, oratge, festivitats

Nadal passat, ven-te la llana i queda't el drap

mesos, animals, festivitats

Nadal plujós, dolent pels prats i bo pels bous (La pluja farà créixer excessivament l’herba, que s’haurà de segar i guardar com a aliment d’hivern del ramat vacum)

animals, camp, mesos, oratge, festivitats

Nadal sense lluna, ramader [o ramat] de cent ovelles torna amb una (Les nits de lluna vella són més fosques que una gola de llop, ja que la llum de l’estelada il·lumina ben poc i són fàcils presa)

animals, festivitats

Nas de fura (Nas petit i correcte)

cos huma, animals, maneres de dir

Nas de gos, genoll de vella i cul de gat, tot això sempre glaçat (Cert)

cos huma, animals, persones, vell

Necessitar, una, un matxo llirià (Es deia de les xiques llirianes [ del poble valencià de Llíria] que, anèmiques i de mala cara, canviaven de semblant i milloraven en casar-se. Alhora, en totes les cases hi havia un matxo per a llaurar)

llocs, persones, animals

Negre com gola de llop (Es diu de la nit molt fosca, o d’un recinte totalment obscur)

colors, animals, maneres de dir

Negre com una caua (Que té el color de la pell molt fosc)

animals, maneres de dir

Negre forment ne dóna blancha pasta ne l'ase ranch és animal corrent

animals

Nero, déntol i orada al forn són cosa preuada

menjar, animals

Netedat de cavall [o quitxalla], foc de palla i ase de trot, duraran poc (Els èquids caguen tothora i els rucs i els muls són bons caminants però mal corredors)

animals

Neu abans de festes mata persones i bèsties [festes de Nadal, Any Nou i Reis] (De fet, la població humana i animal malalta o vella decreix molt en els mesos de novembre i desembre)

oratge, salut, persones, festa, animals

Neu al Canigó, tords a Lledó (El Canigó és una muntanya del Pirineu i Lledó d'Empordà és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà en la província de Girona)

oratge, llocs, animals

Neu de febrer, la gallina la porta al galliner

oratge, animals

Ni ase de traginer, ni gos de mariner, ni filla d’hostaler no vulguis per cap diner

mar, oficis, persones, animals, diners

Ni caçar amb cadell, ni llaurar amb vedells

oficis, animals, consells, treball, caça

Ni Carnestoltes sense lluna nova, ni fira sense putes, ni, sense cria morta, truges [truja = femella del porc]El calendari cristià assigna les festivitats segons les fases de la Lluna, cosa que es repeteix sempre)

festivitats, animals, oratge

Pàgina 58 de 96.

El Refranyer