Refranys animals

Més valen dos mossos de vaca que set de pataca (Un bon filet de carn és més alimentós i saborós que qualsevol vegetal)

menjar, plantes, animals

maneres de dir, animals

Més viu [o pòlissa, o traïdor, o dolent] que una geneta (Es diu d'una persona molt viva, que no es deixa enganyar o que sap enganyar els altres)

animals, maneres de dir

Mesclar cols amb caragols (Fer confusió, barrejar coses que haurien d'anar separades)

animals, plantes, maneres de dir

Mesclar ous amb caragols (Mesclar coses heterogènies, idees discordants; involucrar unes coses amb unes altres)

maneres de dir, animals

Mestral, peix de tall

animals, oratge, mar

Mico filós (Persona desnerida, d'aspecte ridícul)

maneres de dir, animals

Miquel, Miquel, no tens abelles i vens mel (Ho diuen parlant d'un qui ven o dóna coses qui no poden ser ben adquirides)

animals

Miracles de la mar: els ocells, nadar i els peixos, volar

mar, animals

Mirallets de caçar aloses (Promeses enganyadores)

maneres de dir, animals, amor

Mirar amb ulls de mussol (Mirar sense fixar-s'hi, sense prestar atenció)

maneres de dir, animals

Mirar amb ulls de tita (Tenir els ulls unflats)

cos huma, animals, maneres de dir

Mirar de reüll com els bous (Mirar amb traicció)

maneres de dir, animals

Mirar els bous de de la barrera (És un retret a aquells que critiquen l’activitat d’altres sense implicar-s’hi ni conéixer-ne la dificultat)

animals

Moixó de rapinya sempre està sec (Destaca que els lladres s’esforcen i es desgasten menys que els que produeixen la riquesa)

animals

Moixons arramadats, neu pels serrats (Els ocells menuts són individualistes, però s’agrupen allà on hi ha quemenjar, sobretot pels camps sembrats)

animals, oratge

Molletes crien galletes

animals

Molt lladra el gos, quan lladra de por (És una defensa preventiva)

animals

Molt sap la mona, i més qui l'agafa (Significa que no ens hem d'avanar de saber més que un altre)

animals

Molta mosca i mosquit, cel enterbolit (Es diu perquè la presència de mosquits és considerada com a senyal de pluja)

animals, aigua, oratge

Molta orella té l’ase, i no sap de lletra (Es diu de qui sempre esta escoltant darrere les portes o finestres)

animals, persones, cos huma

Molta ploma per terra, pocs ous al ponedor

animals

Moltes cigonyes, bona collita (On hi ha abundor d’ocells és perquè hi ha menjar per a tots)

animals, camp

Moltes llebres jeuen en el jaç per falta de caçadors (Es diu principalment referint-se a les noies que no es casen perquè no procuren trobar festejaire)

amor, animals, caça, persones

Moltes mosques al sol i molts mosquits al capvespre, pluja esperen

animals, oratge

Moltes mosques maten un ase (Vol dir que el gran nombre o insistència dels enemics poden anorrear la resistència de qualsevol)

mort, animals

Moltes vespes maten el burro (Molts maldecaps o problemes acaben fent sucumbir l’empresa més gran o el més ambiciós dels projectes)

animals

Moltes voltes està el peix al plat per falta de gat (Significa que sovint les coses no s'aprofiten perquè no hi ha qui tingui interès a aprofitar-les)

animals

Moltó escuat, que anà per llana i tornà trasquilat (És un advertiment o una moralitat per a conjurar actituds egoistes i materialistes)

persones, animals

Moltons per a fer doblons (En un ramat, els mascles estan fonamentalment per a multiplicar-lo)

animals, diners

Molts burros van als mercats, uns a quatre potes i altres empinats

animals

Molts moren per la boca com els peixos (Al•ludeix als qui són indiscrets en el parlar)

animals, parlar

Monges i polls, mai són sadolls

animals, persones

Moren més xais que moltons (Significa que moren més joves que vells, i es diu als vellets per animar-los)

animals

Morir com a rates (Morir en gran nombre; haver-hi gran mortaldat)

animals, maneres de dir

Morir com un poll (Morir quietament, sense convulsions ni estertor)

maneres de dir, animals

Morir [o caure] com mosques (Morir en gran quantitat, especialment en un combat)

maneres de dir, animals, mort

Moro fi, ni menjar porc ni beure vi

menjar, animals, vinya, beure

Mort de poll, [o de pollet] (La que sobrevé plàcidament, sense agonia perceptible)

mort, animals, maneres de dir

Mort el gos, acabada la ràbia

animals

Mort el gos, morta la ràbia (Significa que en haver suprimit la causa, desapareixen els efectes)

animals

Morta és la gallina que ponia els ous d’or (Es diu per asseverar que ningú regala res perquè sí)

animals

Morta l'aranya, mort el verí

animals

Morta la cuca, mort el verí (Vol dir que quan ja no existeix la causa, desapareix l'efecte o l'acció d'aquella)

mort, animals, maneres de dir

Mos daurat, regnes de capsana.

animals

Mosca hi ha en l'arròs! (Expressió per a indicar que alguna cosa no acaba de quadrar, que hi ha motius fundats per a sospitar)

maneres de dir, plantes, animals, any

Mosca picant, tempestat endavant

animals, oratge

Mossegada de mostela, ni temps d'encendre una candela

animals, mort

Mossegada de vidriol porta dol. (Vol dir que les mossegades de vidriol [un rèptil] són mortals)

mort, animals

Mosso i gall, un cada any (Convé evitar l’excés de confiança amb criats o empleats i renovar el mascle del corral perquè sempre siga jove i actiu)

animals, any, oratge

Pàgina 57 de 96.

El Refranyer