Refranys oficis

Ofici de foc, feina de mussol; surt el que surt i el foc fa el que vol (Els forners, ceramistes, fogoners, carboners... fan una feina molt dura, habitualment de nit, que requereix atenció constant)

foc, oficis, animals

Ofici de foc, molta feina i guany poc (Els forners, ceramistes, fogoners, carboners... fan una feina molt dura, habitualment de nit, que requereix atenció constant)

foc, oficis, treball

Ofici de foc, ni de lluny ni de prop (Els forners, ceramistes, fogoners, carboners... fan una feina molt dura, habitualment de nit, que requereix atenció constant)

oficis, foc

Oficial de tot, mestre de res (Qui pretén saber o aprendre de tot ha de repartir el temps i les energies i no pot aprofundir en res en concret)

saber, oficis, ensenyar

On els frares facen niu passar l'hivern i l'estiu.

estacions, oficis

On entra la ceba, no entra el metge

salut, plantes, oficis

On hi ha setge no entra el metge (Lloa l’excel·lència d’aquesta planta)

menjar, plantes, salut, oficis

On no hi ha apotecari ni metges la gent es mor de vella

salut, mort, oficis

Oncle Bernat, jo no he estat; mestre Canut, jo no he sigut (És una burla que es fa a qui ha realitzat algun acció reprovable i intenta amagar-se o dissimular)

persones, oficis

Orina clara, figues al metge (Significa que si l'orina és clara, senyal que el malalt ja s'ha guarit)

oficis, salut, plantes

Pagant, al botxí fan roba (Vol dir que qui paga té dret que el serveixin bé)

mort, diners, indumentària, oficis, maneres de dir

Pagès lluner no fa graner, car mira la lluna i descuida el femer (Es refereix als pagesos que miren massa prim en les teories referents a la influència de la lluna sobre l'agricultura)

oratge, oficis, camp

Pagés lluner, no ompli el graner [o mai féu bon paller] (Es refereix als pagesos que miren massa prim en les teories referents a la influència de la lluna sobre l'agricultura)

camp, oficis, oratge

Pagès nou, fa gran renou [o Pagès novell, guardau-vos d'ell] (Es diu perquè l'amo nou d'una possessió sol voler fer moltes coses i fa fer molta feina als seus missatges)

oficis, treball

Pagès que molt caça, deixa caure la casa

casa, oficis, caça

Pagès que treballa el dia de festa treu el cul per la finestra (Qui actua contràriament al costum general, es fa de notar i és criticat)

festa, oficis, treball

Pagés, la bona col, pel juliol (Ja sabeu quan s’ha de collir)

mesos, oficis, camp, bona, plantes

Palangrer, bon manifasser

mar, oficis

Paraula de mercader, o Paraula de sastre (Es diu irònicament referint-se a algú que promet una cosa i no és de fiar)

parlar, maneres de dir, oficis

Paraula de pescador, mentida de caçador (No convé confiar en la paraula de qui no sabem si podrà complir-la perquè el seu benefici depén de les circumstàncies)

persones, caça, parlar, oficis

Parets feta entre molts, resulta falsa (Significa que les obres en què intervé molta gent solen esser defectuoses)

oficis

Parlar com un carreter (Parlar groserament, blasfemant)

parlar, maneres de dir, oficis

Parlar molt i no dir res, propi d'advocats és

oficis, parlar

Passa de pagès, cada una val per tres

oficis

Passar la geneta (Passar grans tribulacions)

maneres de dir, oficis

Passar [o pateixes] més fam que un mestre d'escola (Estar molt mal pagat)

ensenyar, maneres de dir, diners, oficis

Passat el febrer, comença el nanser

mesos, oficis, mar

Passat Nadal, sastre, deixa el teu didal.

festivitats, oficis

Passat Sant Anton, sastres al sol (17 gener)

oficis, mesos, sants

Pastor per la primavera, no et deixis la capa ni la berena

oficis, estacions, indumentària

Pastor que fa culleres, mal guarda ses ovelles

mal, animals, oficis

Pastor, quan l’ovella caga fa pudor (És una observació que es fa a qui pretén no donar-se per entés que les coses són com són, i no com ell pretén que siguen)

animals, oficis

Pastors en reunió, mort de llop o de moltó (És una crítica de les reunions, perquè mentre es discuteix no s’actua)

animals, oficis

Pastors i bovers, cantant i xiulant guanyen la setmanada (Es diu referint-se a oficis lleugers, de poc treball)

oficis, treball

Patada de pagés no fa mal a res

oficis

Peix que fuig, qui l’agafa és seu (Els peixos que se li escapen al pescador deixen de ser del pescador)

mar, animals, oficis

Pel darrer mal, cap metge hi val

oficis

Pel desembre, desembrot, el pastor deixa les ovelles, i se'n va a la vora del foc (Aconsella retirar-se prompte a casa pel mal temps)

animals, mesos, oficis

Pel febrer diu l’ovella al ramader: - Deixa’m entrar a les vinyes, i si no et dono bon corder, mata’m, si et ve bé.

mesos, oficis, animals, vinya

Pel febrer el bon pescador pren la canya i el bertrol [Bertrol = Ormeig de pesca fluvial semblant a una nansa, format per cèrcols generalment de fusta o de ferro que sostenen una xarxa en forma d’embut clos per l’àpex i obert per la boca)

bona, mesos, oficis, mar

Pel febrer lloga jornaler; pa menjarà però feina farà (És el mes de poda i crema, de femada i la llaurança)

camp, mesos, menjar, treball, oficis

Pel febrer, si la boira venç el sol, mal temps per als pastors

mesos, oficis, oratge

Pel gener i pel febrer fila la vella al caliver, pel març sota teulat i per l'abril duu el fil a ordir.

mesos, oficis

Pel juliol, els caçadors de perdius al redol (És un ocell granívor que es prodiga pels sembrats a l’estiu, cosa que els caçadors saben bé i a vegades deixen un espai net entre les espigues per poder-lo veure)

caça, mesos, oficis, animals

Pel maig, lo bon pagès, de llaurar ha d'estar llest (És temps de segar i collir)

oficis, mesos, camp

Pel mal mortal metge no hi val

salut, mal, oficis

Pel març les pluges, per l'abril les herbes i pel maig les flores, gran any pels llauradores

oficis, oratge, mesos, camp, plantes

Pel març marçús, la filadora trenca el fus, i per l'abril abrella, el manat trenca l'espadella

mesos, oficis

Pel mes de març la cara plena de barbs; si els escapça el barber, només els cura el fosser

mesos, oficis

Pel sabater, l'hivern malament i l'estiu bé

estacions, mal, oficis, be

Pàgina 21 de 29.

El Refranyer