Refranys oficis

No cregues en honra de moliner, en valentia de sastre, ni en veritat de barber

oficis

No és bon caçador el que no alaba el seu gos

caça, oficis, animals

No és bon caçador el qui es perd ni bon pescador el qui cau a l’aigua (Per a ser un bon professional s’ha de conéixer bé els mitjans i la tècnica)

oficis, aigua, bona, caça, mar

No és bon carreter aquell que no ha bolcat tres vegades

oficis, bona

No és bon mariner el que no ha anat a l’altra banda

mar, oficis

No és bon mariner el que no ha passat la mar gran (L’experiència i el mestratge s’adquireixen per la molta pràctica)

oficis, mar, bona

No és bon mariner el que no s’ha marejat mai (L’experiència i el mestratge s’adquireixen per la molta pràctica)

mar, salut, bona, oficis

No és bon mariner el qui no ha caigut cent vegades a l'aigua (L’experiència i el mestratge s’adquireixen per la molta pràctica)

mar, oficis, bona, aigua

No és bon pescador el que no sap enganyar la mar

oficis, mar, bona, ensenyar

No és bon sabater el que no és mentider

oficis

No és bon segador qui no és bon lligador

oficis

No és de bon mariner el qui no s’ha mig negat (Les situacions desesperades són cosa prou habitual entre els pescadors)

oficis, mar

No és el mateix Bernat que mestre Bernat (Qui té coneixements, estudis o professió és o ha de ser socialment més reconegut que qui no en té)

persones, ensenyar, oficis

No és mal sastre lo que coneix lo panyo (Es diu de qui ens ha causat molt bona impressió professional abans d’encomanar-li algun treball. Podem fiar-nos de qui coneix tots els materials del seu ofici perquè és garantia que sap treballar cada un d’ells)

treball, oficis

No et casis amb cap ferrer, que sempre hauràs de rentar; casa’t amb un mariner, que ja ve net de la mar

mar, oficis, amor, casa

No et fiïs de bruixot pobre ni de metge malalt

oficis

No et fiïs de prometença de mariner ni de dona d’hostaler (Convé no fiar-se de les intencions de qui pretén obtenir algun benefici a costa nostra)

persones, oficis, mar

No fa mariner no trobar-se en perills (Les situacions desesperades són cosa prou habitual entre el pescadors)

mar, oficis

No fer [a qualcú] cap fill canonge (No atorgar-li cap favor extraordinari)

maneres de dir, oficis

No hi ha barber mut ni músic que no sia conegut (Els barbers solen ser xarraires i donar conversa per a amenitzar el treball, mentre que tot músic és conegut per tot el poble gràcies a les desfilades)

oficis, parlar, música

No hi ha barber mut ni músic que no sigui mogut (Si els barbers tenen fama de xerrar molt, els músics la tenen de ser un poc vividors)

oficis, música

No hi ha barber mut, ni sastre (o músic) somogut )Si els barbers tenen fama de xerrar molt, els músics la tenen de ser un poc vividors)

oficis, música

No hi ha cap llaurador que no faci un solc tort (Significa que fins i tot els més entesos cometen errors)

oficis

No hi ha mal pitjor que un metge parlador

oficis

No hi ha més mal veí que un aprenent de violí (Significa que els aprenents de violí, amb els sons desafinats i estridents que treuen de l'instrument, donen grans molèsties als veïns)

oficis, persones, música, ensenyar

No hi ha millor carrabiner que el que ha estat contrabandista

consells, oficis

No hi ha millor curar que metge no consultar

salut, oficis

No hi ha millor mercader per a la neu que el ponent

oratge, oficis

No hi ha millor metge que hom mateix (La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena)

salut, oficis

No hi ha plaer més viu que el que sent un pescador de riu

oficis, mar

No pesques mai amb ormeig d'altre [ormeig = art de pesca, instrumental] (Recomana utilitzar allò que es coneix bé si es vol aconseguir un bon resultat)

oficis, mar

No pot dir cap pescador que el mar no li hagi estat traïdor (És arriscat dir coses que no sabem mai si algun dia ens veurem en la necessitat o en la conveniència de fer-les)

oficis, mar

No pot dir cap pescador que mai no ha caigut en mar (És arriscat dir coses que no sabem mai si algun dia ens veurem en la necessitat o en la conveniència de fer-les)

mar, oficis

No serà bon teixidor qui confon bri amb cotó

oficis

No sigues fornera, si tens el cap de cera

oficis

No tingues mai vergonya de l'ofici que tens

oficis

No tothom que pesca és pescador.

oficis, mar

No tothom qui cala, no, es pot dir pescador

mar, oficis

No tots els qui porten xurriaques són carreters [o traginers] (Significa que les aparences enganyen)

oficis

No t’agrades d’advocat, que no diu la veritat. (No és que els advocats mentisquen, sinó que diuen les veritats que els convé i callen o justifiquen les que no els convé, com els polítics)

justicia, oficis, parlar, persones

No vulguis gos petaner, ni amic tafaner, ni aprenent de barber

animals, amistat, ensenyar, oficis

Noia, si feliç vols ser, no et casis amb mariner (La gent que treballa al mar no està mai en casa i pot no tornar-hi mai més)

parentiu, mar, oficis, amor

Notari i home de bé, no pot ser (Indica que la professió de notari és molt exposada a caure en temptacions de corrupció)

justicia, oficis

Notaris i advocats, a l'infern tots plegats [o Notaris i advocats, a l'infern a cabassats] (Indica que la professió de notari i d'advocat és molt exposada a caure en temptacions de corrupció)

oficis, justicia

Notaris i procuradors, a l'infern de dos en dos (Indiquen que la professió de notari, o de procurador és molt exposada a caure en temptacions de corrupció)

justicia, oficis

Novembre tronat, mal pel pastor i pitjor pel ramat (Les tempestes elèctriques tardorals auguren un hivern rigorós)

oratge, oficis, animals, mesos

O tots monges o tots canonges (Vol dir que s'ha de fer justícia sense fer concessions a uns més que als altres)

oficis

Obra de paleta, poca i mal feta (Vol dir que els paletes solen esser poc remirats en la manera de treballar)

treball, oficis

Ocell que canta avisa el caçador (Recomana callar i no fer-se de notar en determinades ocasions)

animals, oficis, caça

Ofici de foc Déu el do a qui el vulgui (Els forners, ceramistes, fogoners, carboners... fan una feina molt dura, habitualment de nit, que requereix atenció constant)

oficis, déu, foc

Pàgina 20 de 29.

El Refranyer