Refranys estacions

Si trona entre la Mare de Déu de la Candelària i la de Març, hi ha quaranta dies més d'hivern (2 febrer) (25 març) (Les tronades de finals de l’hivern solen anunciar que l’hivern s’allargarà)

estacions, festivitats, mesos, oratge

Si trona per la Candelera, plou quaranta dies d’hivern (2 febrer) (Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)

estacions, mesos, festivitats, oratge

Si veus l'eriçó a l'arbosser, la tardor ja ve

animals, estacions

Si vols salut plena, dorm a l'hivern de cara i a l'estiu d'esquena

estacions, salut

Sol d'estiu cou com caliu

estacions, oratge

Sol d'hivern i amor de gendre, un cop de perna ["perna" vol dir cuixa, però d'un animal i sobretot del porc] (És un amor aparent, sense consistència)

amor, estacions, oratge, parentiu

Sol pel novembre i abril plujós, estiu calorós (Si fa l’oratge al revés de com seria normal, és que el temps s’ha trastocat i no podem esperar sinó un any estrany)

mesos, oratge, estacions

Tant a l'estiu com a l'hivern és més bon jugador el qui guanya que el qui perd

estacions, joc

Tant a l'estiu com a l'hivern, vora del foc s'està calent (Certament)

estacions, foc

Tant a l'hivern com a l'estiu, la bugadera a rentar al riu

estacions, persones

Tant d'hivern com d'estiu, si podeu, dormiu, dormiu

dormir, estacions

Tardor amb serenera, hivern amb ventera [serenera = calma] (Quan la tardor es manifesta plàcida, podem intuir que l’hivern arribarà mogut)

estacions

Tardor i hivern, per al vell temps d'infern (Els rigors del fred i la humitat fan que la salut dels més febles, malalts i vells, se’n ressenta)

estacions, vell, persones, oratge, salut

Tardor serena, hivern ventós; tardor ventosa, hivern seré (Quan la tardor es manifesta plàcida, podem intuir que l’hivern arribarà mogut)

estacions

Tardor verdadera, per Sant Miquel la pluja primera (29 setembre) (Habitualment, no es produeix cap pluja significativa fins aquesta efemèride, i a continuació ve l’estiuet de Sant Miquel, que són els últims dies de calor de l’any)

oratge, sants, estacions, mesos

Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca (És preferible que s’ajunte amb l’hivern, perquè si no, farà l’efecte que patim dos hiverns)

estacions

Tardorada segura, Sant Francesc la procura (4 octubre) (L’oratge que fa el 4 d’octubre sol allargar-se durant tot el mes)

estacions, mesos, sants

Tardorada vertadera, per Sant Mateu l'aigua primera. (21 setembre)

oratge, sants, aigua, mesos, estacions

Tords a la darrera de març, l'hivern és llarg (Els tors solen anar-se'n amb l'arribada de la calor)

oratge, animals, estacions, mesos

Tramuntana d'estiu i Migjorn d'hivern omple el rebost; tramuntana d'hivern i migjorn d'estiu no faltaran plors

estacions, oratge, riure/plorar

Tramuntana en primavera, pluja darrera

estacions, oratge

Tramuntana, peix d'hivern

animals, estacions, oratge

Tronades de març, l’hivern és llarg (Quan l’oratge no es correspon amb el temps cronològic, és que l’any està trastocat i l’hivern s’allargarà)

oratge, mesos, estacions

Trons d’hivern, senyal de bon any (Anuncien pluges que assaonaran la terra i prepararan una bona floració primavera)

oratge, bona, any, estacions

Trons en l'hivern, pa per vuit dies (Els trons anuncien el pròxim reg dels cereals)

estacions, plantes, oratge

Trons i llamps a l'hivern, diables a l'infern

diable, estacions, oratge

Una flor no fa estiu [o una oroneta] (Un fet excepcional no justifica la norma)

plantes, maneres de dir, animals, estacions

Una flor no fa maig [o Una flor no fa estiu; o Una flor no fa primavera; o Una flor no fa estiu, ni dues primavera (Vol dir que un objecte o fet isolat no es pot prendre com a norma o regla general)

plantes, mesos, estacions

Una flor no fa primavera, ni dues estiu (Indica que no hem de creure en les casualitats d’un dia)

plantes, estacions

Una oreneta (o oronella, o vinjolita) no fa estiu, ni dues primavera (Que no n’hi ha prou fent un o dos cops les coses bé, s’han de fer sempre)

estacions, animals

Una oroneta {o mosca} no fa estiu (Vol dir que no es pot prendre com a prova d'un fet general un cas isolat)

estacions, animals

Val més un dia d'estiu, que tot l'hivern sencer.

estacions

Vent terral que omple el barral, bo per a l'hivern, i per a l'estiu, mal

estacions

Verdura per la tardor, per a tu i per a mi no

menjar, estacions, plantes, salut

Vianda d'estiu vol regadiu (D’estiu, la vianda esdevé massa pastosa en la boca i en la panxa, i com a remei es recomana “regar-la” amb líquids)

vinya, beure, menjar, estacions

Vora riu no faces niu, ni hivern ni estiu. Vindrà una riuà i se t'emportarà.

estacions

Xàfec d'estiu fa la meitat del que diu

estacions, oratge

Xàfec d'estiu tota l'aigua cap al riu (Una pluja forta no podrà ser absorbida pel terreny i en bona part s'escorrerà, perdent-se cap el riu. Serà la pluja menuda i de durada la més valiosa)

estacions, oratge

Xaloc és calent; llebeig més; tramuntana, pluja; seca el terral i a l'hivern i primavera gela el mestral

estacions, oratge

Pàgina 8 de 8.

El Refranyer