Nadal: 25 desembre. Les cries nascudes en primavera ja són adultes
25 desembre. Significa que per les festes de Nadal tothom procura estar amb la família, i els qui en viuen enfora solen anar-hi a passar aquells dies.
25 desembre. És una menja saborosa i assequible
25 desembre. Convé que els animals passen l’hivern protegits i calents
25 desembre. Es refereix a les hores de sol a Nadal, que s'incrementen a poc a poc
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Any Nou: 1 gener. La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre [solstici d’hivern] i a partir d’ací va allargant-se el dia
Als animals que pasturen solts per la muntanya se’ls localitza fàcilment pel so. El refrany es refereix a qui no para mai per casa
Vol dir que els fills solen semblar als pares, també en la part moral
Vol dir que els fills solen semblar als pares, també en la part moral
Vol dir que els fills solen semblar als pares, també en la part moral
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. És el que s'acostuma a menjar a les illes Balears. Les formatjades: Són unes pastes farcides de carn de be, formatge o de brossat. El flaó és el pastís de formatge i herba-sana que no pot faltar abans de la Quaresma. Les cavallades: Una referència a les festes de Ciutadella, on el cavall és el protagonista amb els caragols i els jocs des Pla. Galls i capons: L'aviram de qualitat era el plat de luxe per excel·lència de la nit de Nadal.
25 desembre. Cada festivitat té el seu menjar tradicional. Assenyala la tradició culinària de consumir xai (corder) durant la Pasqua, coincidint amb la primavera, i aviram (gall, pollastre) per Nadal. Estableix un costum que vincula les festivitats religioses amb la disponibilitat estacional d'aquests aliments, destacant el corder com a carn festiva primaveral.
Fa referència al cicle de reproducció de la garsa, indicant que per Pasqua (abril) és quan solen pondre els ous i, cap a l'Ascensió, ja s'han convertit en garsaons o pollets. És una expressió que vincula la natura i els canvis de temps amb el calendari litúrgic de la primavera.
Un savi consell i una bona inversió de futur
Vol dir que amb l'arribada del bon temps el ramat està desitgòs d'eixir a pasturar
Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Indica que per aquesta època els xais ja han crescut prou per ser considerats corders (corder de llet). La segona part fa referència a la proximitat del Nadal, quan els corders tenen el pes ideal per al consum, assegurant-ne la presència a les cases.
30 novembre. És temps de preparar la matança.
17 gener. El gener és un mes molt ponedor de quasi tot l’aviram. Fa referència a l'inici de l'increment de la posta d'ous a mesura que els dies s'allarguen després del solstici d'hivern, tot i que el fred encara és intens.
17 gener. El gener és un mes molt ponedor de quasi tot l’aviram. Fa referència a l'inici de l'increment de la posta d'ous a mesura que els dies s'allarguen després del solstici d'hivern, tot i que el fred encara és intens.
Sant Antoni: 17 gener. Sant Sebastià: 20 gener. [Perdigot: És una perdiu mascle i els caçadors fan servir el seu cant com a reclam].
Sant Antoni: 17 gener. Sant Sebastià: 20 gener. És l’inici de la temporada de cacera de les perdius, les quals s’atrauen amb el cant d’un perdigot engabiat
17 gener. És l’època de l’emparellament de moltes aus
17 gener. El dia ja ha guanyat una mica de terreny al matí i molt al vespre
17 gener). És època de zel i emparellament
17 gener. El gener és un mes molt ponedor de quasi tot l’aviram, que aprofita el fred per a no eixir del niu
24 agost. El veneraven els escorxadors i mataporcs.. Indica que per a aquesta data el porc ja ha de tenir una mida considerable i estar a punt per al seu engreix final o sacrifici. El refranyer destaca l'inici del compte enrere per a la matança i l'aprofitament d'aquest animal de granja.
24 agost. Indica que per aquesta època les mosques es tornen especialment empipadores i agressives amb els animals, ja que la calor intensa de l'estiu comença a disminuir. L'ase, que sol ser un animal pacient, es desespera perquè les mosques l'ataquen a les potes (on no arriba bé amb la cua per espantar-les). Aquest comportament dels insectes és un indicador clàssic de tempesta imminent. La saviesa popular diu que quan les mosques piquen més de l'habitual, és que l'aigua no tardarà a caure.
24 agost. Fa referència als insectes. Tots piquen igual: A finals d'agost, les mosques i els mosquits han tingut tot l'estiu per reproduir-se. Hi ha tantes generacions barrejades que la distinció entre les velles ("els pares") i les noves ("els fills") desapareix; totes tenen la mateixa fam i la mateixa fúria. En un sentit més humà, també es diu perquè, amb tanta feina acumulada (batollar, collir, filar), tothom ha d'arremangar-se igual: pares i fills fan la mateixa jornada.
21 març. Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori. Indica que per aquesta data el cucut ja ha tornat i canta, assenyalant el bon temps.
11 juny. [Perdigot = mascle de la perdiu]. Ho diuen els caçadors. Indica que cap a mitjans de juny, qualsevol perdiu (perdigot) és bona per a la caça o el consum, ja que és quan comencen a sortir. També s'interpreta sovint com una dita que significa «més val poc que res» o que en temps d'escassetat s'accepta qualsevol cosa.
3 febrer). La llum del dia va allargant-se, i amb ella, els treballs agrícoles. Forma part de la dita tradicional sobre el cicle de la llum, on la jornada es fa notablement més llarga que al desembre, descrivint aquest augment com un pas gran i ràpid, com el d'un cavall.
3 febrer. L’arribada de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any. Indica l'inici del retorn de les cigonyes dels seus quarters d'hivern. La tradició diu que si ja n'han tornat per aquesta data, el temps serà favorable, mentre que si no se'n veuen, es preveu un mal any.
3 febrer. [godall=porc menut]. Marca l'època tradicional per castrar els mascles joves del porc (godalls) que no s'han de destinar a la reproducció, aprofitant que el fred intens de l'hivern evita infeccions i ajuda a la cicatrització.
3 febrer. L’arribada o l’absència de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any. Si no tornen, augura un hivern llarg amb fred, gelades o neu. La dita subratlla la importància de l'arribada dels ocells per a l'inici de la primavera.
3 febrer. És el senyal que la natura es reactiva. El febrer és un mes bo per a la posta de l'aviram. Com que el dia ja ha crescut una mica i el fred més cru comença a afluixar, les gallines es desvetllen i comencen a pondre ous en abundància.
3 febrer. Abans durant sant Blai l'arribada de les cigonyes era un símptoma de la proximitat de la primavera, però actualment n'hi ha que es passen tot l'any aquí,. El fet que els hiverns siguin més suaus és un dels factors que segur que han empès les cigonyes a no marxar
3 febrer. L’arribada o l’absència de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any. indica que cap a aquesta data les cigonyes solen tornar de l'emigració, augurant l'arribada del bon temps. Si les cigonyes no apareixen pels cels en aquest moment, és un senyal meteorològic que encara persistiran el fred, la neu i les glaçades.
26 setembre. [Marrà o mardà =, mascle de l'ovella]. A partir d'aquí, l'augment dels minuts de llum del dia es fa més evident, coincidint també amb l'arribada de la primavera.
16 setembre. Al setembre sol fers-se el moviment migratori d'aquestes aus
26 desembre. Vol dir que per Sant Esteve el dia ja comença a allargar-se una mica.
26 desembre. Es diu per significar que aquelles festes tothom procura passar-les a casa seva.
26 desembre. Al·ludeix hiperbòlicament a l'allargament del dia.
Sant Esteve: 26 desembre. Any Nou: 1 gener. Com va allargant-se el dia.
26 maig. Les cries nascudes en primavera canvien el plomatge infantil pel d’adult
26 maig. Les cries nascudes en primavera canvien el plomatge infantil pel d’adult
4 octubre. És l'època de preparar el parany per la seva caça. Aquesta variant que comentes ens transporta a una tècnica de caça antiga i avui dia prohibida: el vesc.
4 octubre. És la data en què el tord (ocell migratori per excel·lència) ja ha d'haver arribat des del nord d'Europa als nostres boscos. S’amaguen al bosc i ixen a menjar als sembrats i a la xara. L'arribada del tord coincideix amb la maduració final de l'oliva i la verema tardana. L'ocell ve a buscar el fruit, marcant el ritme de la natura.
4 octubre. És l'època de preparar el parany per la seva caça. Aquesta variant que comentes ens transporta a una tècnica de caça antiga i avui dia prohibida: el vesc.
2 abril: Sant Francesc de Paula. [piula = nom de diferents espècies fringíl·lides i anàtides]. S’amaguen al bosc i ixen a menjar als sembrats i a la xara
2 abril: Sant Francesc de Paula. [piula = nom de diferents espècies fringíl·lides i anàtides]. S’amaguen al bosc i ixen a menjar als sembrats i a la xara. Aquesta variant que comentes ens transporta a una tècnica de caça antiga i avui dia prohibida: el vesc.
Sant Jaume: 25 juliol. Sant Martirià: 24 octubre. Indica el marge de temps en què aquests ocells ens abandonen. Si per Sant Jaume comencen a preparar el viatge o a marxar les primeres (les més primerenques), per Sant Martirià el cel ja és buit d'orenetes i el fred ja treu el cap.
Sant Jaume: 25 juliol. Mare de Déu, del llit:15 agost. Fa referència a la cacera i al comportament del conill durant els mesos més calorosos de l'estiu, quan la xafogor és més intensa. Amb les temperatures extremes d'aquesta quinzena (la canícula), els conills eviten sortir a camp obert durant el dia per no quedar-se "socarrats". A partir de finals de juliol és molt difícil trobar conills fora del catau; s'amaguen a les fondalades o sota terra ("al llit") buscant la fresca.
24 juny. Bàsicament, que la calor de Sant Joan ens deixa sense forces! Anuncia que la primera calor és perjudicial pels qui pateixen d’asma. Antigament, el "mal de perdiu i de freixura" (el pit i els pulmons/entranyes) feia referència a aquest cansament general i a la sensació d'ofec o fatiga que provoca el primer pic de temperatura de l'estiu.
Sant Joan: 24 juny. Sant Bernat: 20 agost. És una advertència agrícola sobre les plagues que afecten els cultius durant l'estiu. La parèmia ens advertix que al voltant del dia de sant Joan Baptista, les plantacions agrícoles tindran insectes, i que al voltant del dia de sant Bernat màrtir, tindran erugues (anomenades popularment grugues).
24 juny. Indica que, al voltant del 24 de juny (solstici d'estiu), els pollets de cigonya ja han crescut prou per sortir del niu i començar a volar. L'absència de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any. Marca l'inici de la preparació per a la seva migració. Encara es quedaran unes setmanes, però per Sant Joan ja deixen de ser ocells estàtics al niu per convertir-se en ocells de ple vol.
23 abril. [piula = nom de diferents espècies fringíl·lides i anàtides]. S’amaguen al bosc i ixen a menjar als sembrats
23 abril. [piula = nom de diferents espècies fringíl·lides i anàtides]. S’amaguen al bosc i ixen a menjar als sembrats
19 març. S’acosta el bon temps primaveral.
19 març. S’acosta el bon temps primaveral i l’època dels amors
Sant Josep: 19 març. Sant Benet: 23 març. La primavera sempre va acompanyada per les primeres cantades d'aquest popular ocell, i es posava com a límit simbòlic la Setmana Santa.
19 març. [El Marduix (Origanum majorana L.) és una planta aromàtica]. Comença a brotar.
19 març. Quasi totes les espècies animals s’aparellen i nidifiquen en primavera
19 març. Fa un temps prou bo perquè aquest animalet ja sigui per aquí.
19 març. S’acosta el bon temps primaveral i l’època dels amors
7 gener. Referent a la llargada del dia. El dia ja comença a allargar-se de manera notòria, metafòricament descrit com "cent passes de marrà" (un marrà és un xai mascle o moltó)
17 setembre. Indica l'inici de la transhumància per traslladar el bestiar a zones més càlides.
18 octubre. És una bona data per preparar reserves per a passar l'hivern, assenyalant l'inici tradicional de la matança del porc, coincidint amb el fred, i la finalització de la verema per a posar el most al cup.
18 octubre. És la data marcada al calendari dels caçadors i observadors d'ocells. És època d’abundor de l’espècie. És el moment àlgid de la migració: amb els primers freds que els tords comencen a creuar els nostres cels buscant terres més càlides.
18 octubre. Totes aquestes espècies d’aus migrants hivernen ací. El caçaaranyes (el bitxac) arriba amb els primers freds de la tardor, mentre que el duc (o el mussol, segons la zona) busca recer o canvia de costums quan la nit s'allarga massa. És la imatge del relleu natural: uns venen i els altres se'n van, marcant que l'estiuet ja és història i l'hivern ensenya les dents.
18 d'octubre. Totes aquestes espècies d’aus migrants hivernen ací. Sant Lluc és la data que marca l'arribada dels ànecs salvatges ("ànec de mar") a les zones humides i el moment òptim per al consum dels ànecs domèstics (muts).
24 febrer. Assenyala el moment per començar a preparar la cria del cuc de seda i que la natura comença a despertar.
24 febrer. Indica l'arribada d'ocells migradors estiuencs, com la puput o l'oreneta, i la marxa dels tords, ocells propis de l'hivern.
24 febrer. Es per aquesta festivitat quan solen aparèixer les primeres orenetes
24 febrer. A la primavera, que és temps de canvi i renovació, unes espècies migrants vénen de l’Àfrica fugint de la calor i d’altres se’n van cap al nord buscant la frescor
24 febrer. La dita destaca la transició hivern-primavera, on l'arribada de les orenetes anuncia el bon temps i la partida dels tords, que busquen climes més freds.
14 maig. [Se celebrava tradicionalment el 24 de febrer abans de la reforma del calendari litúrgic posterior al Concili Vaticà II, que la va traslladar al 14 de maig]. Maig és el mes de les flors i dels apariaments de moltes aus, coincidint amb l'esclat de la primavera.
24 febrer. Ja s'acosta la primavera. És temps de renovació i canvi de la natura i època de les migracions animals.
24 febrer. A la primavera, que és temps de canvi i renovació, unes espècies migrants vénen de l’Àfrica fugint de la calor i d’altres se’n van cap al nord buscant la frescor
24 febrer. És temps d'escaldar els cucs de seda. Fa referència a l'escalfament dels ous ("revifar") per començar el cicle, coincidint amb l'inici de la primavera i l'activitat agrícola, especialment en zones amb moreres. Antigament, la sericicultura (cría del cuc de seda) era molt comuna i aquesta data marcava el calendari per a la seva preparació.
11 maig. Indica que aquests productes no estan en el seu millor moment o no són bons per al consum. Ni caragol: Amb la calor i la falta de pluge, els caragols es "tanquen". Ni pollastre: Els pollastres nascuts a la primavera encara són massa joves i no tenen la mida per ser consumits. Ni peix: Coincideix amb èpoques de veda o de canvi en les corrents marines que feien que la pesca no fos tan abundant o de qualitat. Ni bolet: Els bolets de primavera (com les murgues) s'acaben.
Sant Marc: 25 d'abril. Santa Creu: 3 de maig. La dita destaca el moment en què la natura ja està plenament activa. Les referències al "llop" (o "gat/bon gat" en contextos més domèstics o de zona) il·lustren el cicle reproductiu salvatge o domèstic que es fa evident amb el bon temps. Sant Marc: Quan es considera que neixen les cries. Santa Creu: Quan les cries ja són prou grans per ser vistes o s'enlairen.
25 abril. [Papamosques ((Ficedula hypoleuca): Au insectívora. Bitxac (Saxicola rubicola): Au menuda insectívora]. Fa referència a l'arribada d'aquests ocells migratoris.
11 novembre. Indica que el porc es sacrifica per aquestes dates, de manera que "deixa de grunyir" per sempre. Assenyala l'inici tradicional de la matança del porc a causa de l'arribada del fred, la qual cosa permetia conservar la carn millor.
11 novembre. És el manual de supervivència i convivència de la vida rural en una sola frase. Matar el porc: Garanteix el subministrament de carn i greix per a tot l'any. Les olives al topí: Indica el moment de posar-les en conserva (el topí és l'olla de terrissa) amb aigua, sal i herbes. Beure el vi i convidar el veí: Remarca la part social; no és només omplir el celler, sinó celebrar l'abundància amb la comunitat. És el resum perfecte de la tardor mediterrània: feina feta, rebost ple i germanor
11 novembre. Ve a dir que els ocells en general busquen llocs més càlids on passar l’hivern, per bé que els teuladins solen residir tot l’any sota les teules o en els forats de les cases.
11 novembre. És quan es punxa la bóta i es tasta el vi fet al setembre. Alçar la bota és el senyal que la feina al camp ha acabat i comença el temps de gaudir del fruit. També simbolitza: L'alegria de la collita: Celebrar que el vi ha sortit bo i l'hospitalitat: Convidar a qui passa pel celler a fer un glop.
11 novembre. [boquir=Cobrir el boc a les cabres]. És temps de fecundar-les, en què es fa la recria del bestiar cabrum.
11 novembre. Marca el moment tradicional de la matança del porc i per tant deixa de grunyir, coincidint amb l'arribada del fred necessari per conservar la carn.