11 novembre. Indica que a mitjans de novembre, amb la baixada de les temperatures, els animals (com la llebre) surten més sovint dels seus caus per buscar menjar i es deixen veure més a prop dels camins.
11 novembre. Assenyala la data escaient per a començar a matar porcs. La baixada de les temperatures de mitjans de novembre és ideal perquè la carn es conservi bé durant la matança. i el vi nou ja ha reposat prou i està llest per encetar-ho i acompanyar els primers embotits.
11 novembre. Les aus procedents del nord d’Europa vénen a hivernar a la Mediterrània abans del fred
11 novembre. Molts animals de ploma vénen a hivernar a casa nostra fugint del fred nòrdic
21 setembre. És època d’abundor de l’espècie, ja que les cries són grans. Anuncia l'arribada dels primers tords (un tipus d'au migratòria) amb la proximitat de la tardor. Indica que, al voltant d'aquesta data, s'inicia la temporada de caça i els ocells comencen a ser visibles arreu, coincidint sovint amb el final de l'estiu.
21 setembre. Assenyala l'inici de la tardor i el canvi de temps. Indica que, amb la proximitat del fred, la guineu comença a preparar i tancar el seu cau, suggerint que els dies es fan més curts i el temps es torna més inestable.
24 febrer. [Calàndria: Ocell de la família de les alàudides: Melanocorypha calandra]. Sant Maties és el patró dels ocells. El cant de la calàndria (o calàndria) anuncia que el fred més cru de l'hivern ja ha passat. També comencen el seu aparellament coincidint amb l'augment de les hores de llum.
24 febrer, [El "joquer" (o lloc on joca) fa referència al niu o l'espai on passaran la nit i criaran]. És el protector dels ocells. A finals de febrer, les garses i les aloses (o alandries) ja estan en ple zel. i, segons la tradició, el dia de la seva festa aquests s'aparellen.
29 setembre. El rossinyol és un ocell estiuenc que arriba a la primavera per criar. Cap a finals de setembre (Sant Miquel, 29 de setembre), amb l'arribada del primer fred de tardor, emprèn el seu viatge cap a l'Àfrica subsahariana. Com altres ocells migratoris (com l'oreneta), el seu moviment serveix al pagès per saber que l'estiu s'ha acabat definitivament.
29 setembre. La cria té lloc a l’estiu i per sant Miquel ja estan criades i grans, marcant l'inici de la temporada de caça. Tradicionalment, Sant Miquel marcava el tret de sortida per als caçadors, ja que els polls (perdigots) ja no depenen dels pares i poden volar ràpidament.
29 setembre. [crestar: Treure les bresques amb la mel del rusc i deixar-hi les necessàries perquè les abelles puguin alimentar-se]. Tanca perfectament el cicle de l'apicultura tradicional abans de l'arribada del fred. És una operació delicada on el bon apicultor ha de "tastar" (agafar) només el sobrant, deixant prou mel a la teula perquè les abelles puguin sobreviure a l'hivern.
Sant Miquel: 29 setembre. Sant Macià: 24 febrer. Descriu els dos moments clau de la muda dels animals per adaptar-se a les estacions. Per Sant Miquel, amb l'arribada de la tardor, els animals perden el pèl fi d'estiu per deixar pas a un pelatge més gruixut i llanós que els protegirà del fred de l'hivern. Per Sant Macià, just quan l'hivern comença a perdre força, el bestiar torna a mudar ("tomba" el pèl d'hivern) per preparar-se per a la primavera. És el senyal que el fred intens s'està acabant.
29 setembre. A les acaballes de setembre, les figues estan en el punt idoni de maduresa, moment que els ocells aprofiten per a picar les millors
29 d'octubre. És una dita popular catalana que expressa la desaparició dels insectes pel fred. Les poques mosques que queden vives al mes d’octubre són molt insistents i apegaloses. la picada de les poques mosques que queden és molt més molesta o forta, com si cada una en valgués sis.
29 d'octubre. És una dita popular catalana que expressa la desaparició dels insectes pel fred. Les poques mosques que queden vives al mes d’octubre són molt insistents i apegaloses. la picada de les poques mosques que queden és molt més molesta o forta, com si cada una en valgués sis.
29 d'octubre. És una dita popular catalana que expressa la desaparició dels insectes pel fred. Les poques mosques que queden vives al mes d’octubre són molt insistents i apegaloses. la picada de les poques mosques que queden és molt més molesta o forta, com si cada una en valgués sis.
9 març. És el canvi migratori coincidint en el canvi d'estació
29 juny. L’arribada de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any. Assenyala que al voltant de Sant Pau, les cries de cigonya ja estan prou crescudes i preparades per començar a volar.
Conversió de Sant Pau: 25 gener. Marca l'arribada o el pas de les cigonyes cap a les seues zones de cria. Encara que estem en ple hivern, la cigonya és una de les primeres aus migratòries a tornar o moure's cap al nord quan els dies comencen a allargar-se. Veure la cigonya pel camp a finals de gener s'interpreta com un senyal que la primavera no és lluny, encara que el fred dels "barbuts" encara es faci notar.
Conversió de Sant Pau: 25 gener. . Tradicionalment, indica l'inici del retorn de les cigonyes al seus llocs de nidificació i la proximitat del final de l'hivern, anunciant que aviat es veuran a prop d'estanys i zones humides.
29 juny. La calor revifa els animals de sang freda. La sargantana, sent un animal de sang freda, necessita el sol fort per activar-se i sortir a caçar. Indica que el camp ja està en ebullició. És el moment en què els rèptils són més visibles a les parets de pedra seca i als camins.
29 juny. Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori. "Anar enrere" significa que l'ocell ja recula cap a zones més fresques o inicia el viatge de retorn cap a l'Àfrica.
29 juny. Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori
Sant Ramon: 1 febrer. La Candelera: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. Aquesta dita és el manual del bon criador de gallines, i descriu perfectament com el cicle de la llum afecta la posta d'ous al llarg de l'any. Així és la posta de l'aviram en aquestes dates.
31 agost. Pels volts del 31 d'agost (Sant Ramon Nonat), les orenetes ja han acabat de criar i es reuneixen en grans estols sobre els cables elèctrics o les teulades. Per això sembla que n'hi hagi "per tot el món": s'estan preparant per marxar totes juntes.
6 d'agost. Fa referència al moment de l'any en què les polles (les gallines joves nascudes a la primavera) ja estan crescudes i es pot distingir perfectament el cantador (el gall) entre elles. També té relació amb la qualitat i conservació dels ous recollits en aquesta època.
20 gener. Indica que per aquesta festivitat sol produir-se el pas d'aquestes aus
20 gener. És l’inici de la temporada de cacera de les perdius, les quals s’atrauen amb el cant d’un perdigot engabiat, que s’amaga entre la garriga o entre el fullatge
20 gener. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. S'interpreta que el dia creix aproximadament mitja hora al matí (sortida del sol) i mitja hora a la tarda (posta del sol), sumant una hora en total.
20 gener. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. Indica que per Sant Sebastià el dia ja s'ha allargat notablement, concretament l'equivalent a un "pas de marrà" (un xai gran o moltó). Es refereix a la progressiva creixença de la llum solar després del solstici d'hivern, sent un pas més llarg.
20 gener. El 20 de gener, la llum diürna ja s’ha allargat una hora des del solstici d’hivern. Significa que per aquesta data l'allargament del dia ja és notable i visible ("un pas de milà" o milana). Indica que, després del solstici d'hivern, la claror ja guanya terreny de manera clara.
6 novembre. Indica l'inici del millor moment per a la pesca de la sípia (i també del calamar) a la tardor, ja que els exemplars s'acosten a la costa per alimentar-se. És un refrany que barreja tradició marinera amb el calendari santoral.
Sant Sever: 6 novembre. Santa Caterina: 25 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. La Concepció: 8 desembre. Hom creu que ara és el temps més bo per a caçar els animals de pell apreciada, tals com gats mesquers, feixines, esquirols, guilles i teixons.
31 desembre. Sembla era un costum per l'alta muntanya ripollesa havia estat costum, a la tarda, pujar els ases a les golfes i fer-los treure el cap per la finestra. La dita fa referència al darrer dia de l'any i simbolitza la fi del cicle, sovint vinculat a deixar enrere el vell, supersticions o la necessitat de fer neteja abans que comenci l'any nou.
Sant Simó i Sant Judes: 28 octubre. Cal triar entre varietats de cicle llarg, que s'han de sembrar a la tardor; de cicle mitjà per a sembrar des de mitjans de tardor, fins a desembre i àdhuc fins el gener i el febrer; de cicle curt o de primavera.
Sant Simó i Sant Judes: 28 octubre. Convé llaurar la terra profundament abans de l’hivern perquè absorbisca bé les pluges
28 octubre. [moixó = ocell, au menuda]. És l'època de caça. Fa referència al canvi d'estació, el començament de la caça d'ocells migratoris (com els tords o capsigranys)
28 d'Octubre. Quan decau la calor ambient, a la tardor, moltes espècies d’insectes volàtils moren de fred
21 desembre. Aquesta és la dita que dóna el tret de sortida a la matança! Significa que per sant Tomàs, en la segona quinzena de desembre, ja és ben hora de matar el porc. El fred d'aquestes dates és ideal perquè la carn es conservi bé i el greug s'assequi com cal. Agafar-lo del nas: Fa referència a l'acció física de subjectar l'animal per portar-lo al banc de matança.
Sant Tomàs: 21 desembre. Nadal: 25 desembre. Significa que per sant Tomàs, en la segona quinzena de desembre, ja és ben hora de matar el porc. Després d'uns dies de reposar i amanir la carn, ja és el moment de posar el porc al semal (una tina o recipient de fusta) per acabar d'elaborar les peces o, directament, per començar a gaudir-ne a la taula.
21 desembre. Indica que ha arribat el moment ideal per a la matança del porc (o bacó), ja que el fred intens de l'hivern s'ha consolidat i és propici per a la conservació de la carn. Agafar-lo "pel nas" (amb l'ajuda d'un ganxo o baga) és el primer pas per iniciar el ritual que omplirà el rebost per a tot l'any.
25 maig. Indica l'inici de la temporada de cria, ensinistrament o caça amb falcons (cetreria). Es relaciona amb la maduració dels polls i l'activitat cinegètica en aquestes dates. Per Sant Urbà, els falcons i gavilans nascuts a la primavera ja han crescut prou per sortir del niu ("mudar l'aleta"), però encara són prou joves per ser ensinistrats. És el moment ideal per començar a portar-los "al puny" o a la mà.
25 de maig. En referència a l'allargament del dia, ja que la primavera s'acaba i el solstici d'estiu està a prop. La dita indica que a partir d'aquesta data el sol es pon notablement més tard, descrivint un canvi ràpid com el vol d'un gavilà.
14 febrer. Per fer la posta de la que naixeran els pollets
14 abril. A la primavera, que és temps de canvi i renovació, unes espècies migrants vénen de l’Àfrica fugint de la calor i d’altres se’n van cap al nord buscant la frescor
14 abril. Significa que davalla des dels sembrats de l’interior cap a la zona litoral aprofitant el canvi de temps. La guatlla, que sovint arriba a mitjan abril, busca zones més càlides a prop del mar, abandonant els camps de l'interior on ja han fet el niu.
22 gener. El dia es va allargant, el rossam sortirà a pasturar pels prats. Indica que al voltant d'aquesta data finalitza el període d'aparellament de les eugues. "Totes les eugues són prenys" vol dir que a mitjans de gener la cria està assegurada, i "de Sant Vicenç enllà, l'amo s'ho trobarà" significa que a partir de llavors les ventrades s'hauran de gestionar i s'evidenciarà la bona o mala feina de la gestació.
5 febrer. Assenyala l'inici de l'època de nidificació i aparellament dels ocells aprofitant que el fred intens de l'hivern comença a disminuir. La dita popular destaca l'apariament, indicant el començament de la primavera ornitològica.
5 febrer. Assenyala l'inici de l'època de nidificació i aparellament dels ocells aprofitant que el fred intens de l'hivern comença a disminuir. La dita popular destaca l'apariament, indicant el començament de la primavera ornitològica.
5 febrer. És temps d’apariar-se aprofitant que el fred no invita a eixir massa del niu. indica l'inici de l'època de nidificació i aparellament dels ocells. La dita fa referència al fet que, al voltant d'aquesta data, les aus comencen a formar parelles, aprofitant que els dies comencen a ser una mica més llargs tot i el fred hivernal.
5 febrer. [Torna-hi = insisteix, repeteix]. És època de posta.
5 febrer. Indica que és l'època en què les oques (o gallines) haurien de començar a pondre; si la cria no ha posat ous per aquesta data, vol dir que no en posarà i, per tant, ja es pot considerar a punt per al consum.
25 novembre. Marca l'inici de l'època de les matances del porc i l'emmagatzematge de farina per a l'hivern. És una dita de la saviesa popular que recorda preparar les provisions alimentàries davant el fred imminent, aprofitant que els animals ja tenen el pes adequat.
25 novembre. Al·ludeix a la llargada del dia. Al voltant d'aquesta data es produeix un escurçament del dia.
25 novembre. Marca el moment àlgid de la temporada de pesca d'aquest peix blau abans que arribi el fred rigorós de l'hivern. A finals de novembre lel sardines s'apropen a la costa o es troben en un punt de maduresa ideal (amb el greix just). Els pescadors aprofitaven aquestes setmanes per fer les darreres grans captures amb bon temps, ja que després les llevantades i el fred de desembre feien la feina més perillosa.
25 novembre. Les gallines ja han passat l'època de la posta i es maten per cuinar en l'olla per donar substància a l'arròs. En moltes zones, era el plat de celebració dels collidors d'oliva que havien acabat la feina o feien una pausa abans del tram final fins a Nadal.
25 novembre. Fa referència a la tradició culinària de consumir aviram en aquesta època de l'any, sovint relacionada amb l'arribada del fred i la preparació per al Nadal.
25 novembre. Destaca que cap a finals de tardor les bledes estan en el seu millor moment de consum, igualant en qualitat o valor nutritiu a la carn de gallina, ideal per a l'elaboració de sopes i caldos calents durant els primers freds.
25 novembre. Significa que cap a finals de tardor els enciams estan en el seu millor moment, essent tan bons, tendres i saborosos com la carn de gallina. És una dita popular que destaca el valor culinari de la verdura d'hivern.
25 novembre. Recomana prescindir-ne quan ja ha criat i deixa de pondre fins a l’hivern. Tradicionalment, les gallines que ja no ponien prou ous amb l'arribada del fred eren les triades per anar a l'olla.
Santa Caterina: 25 novembre. Sant Sebastià: 20 gener. Recomana desfer-se de les gallines quan deixen de pondre i de criar per a estalviarse haver-les de mantenir durant mig any. A partir del 20 de gener, el dia ja ha crescut una mica i les gallines tornen a animar-se a pondre. És el moment de tornar a omplir el corral amb animals joves que donaran ous tota la primavera.
Santa Caterina: 25 novembre. Nadal: 25 desembre. Per Santa Caterina, la demanda de gallines és altíssima per fer l'arròs amb gallina de les fires. És el millor moment per vendre les que ja no ponent i treure'n un bon preu. Un cop passat el boom de les fires de novembre, per Nadal el preu de les gallines de "segona" sol baixar, ja que tothom busca el gall dindi o el capó per al gran banquet. És llavors quan pots recuperar el teu corral a un preu més econòmic.
3 maig. És el moment en què els llobatons, que neixen a la primavera, ja obren els ulls i comencen a ser espavilats. També té una lectura per al ramader: com que els dies s'allarguen i hi ha més llum, el llop té més hores de visibilitat per moure's i vigilar les seves preses. És l'avís que el perill "ja hi veu" i cal protegir bé el bestiar.
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Any Nou: 1 gener. Aquesta dita popular descriu com s'allarguen progressivament les hores de claror a l'hivern, des del solstici (desembre) fins al gener, utilitzant metàfores animals per indicar l'augment de la durada del dia.
Santa Llucia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre [solstici d’hivern] i a partir d’ací va allargant-se el dia
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre) La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre [solstici d’hivern] i a partir d’ací va allargant-se el dia. Aquesta dita popular descriu com s'allarguen progressivament les hores de claror a l'hivern, des del solstici (desembre) fins al gener, utilitzant metàfores animals per indicar l'augment de la durada del dia.
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Ninou: 1 gener. Reis: 6 gener. Aquesta dita popular descriu com s'allarguen progressivament les hores de claror a l'hivern, des del solstici (desembre) fins al gener, utilitzant metàfores animals per indicar l'augment de la durada del dia.
Santa Llúcia: 13 desembre. Assenyala l'inici imperceptible de l'allargament dels dies (un "pas de puça") cap al solstici d'hivern i Nadal. Tot i que astronòmicament la nit més llarga sol ser una mica abans o després, la tradició marca el naixement de Jesús com a punt d'inflexió on el dia creix de manera més evident.
13 desembre. Al·ludeix a la llargada del dia. Aquest proverbi és equívoc, car vol significar que el dia s'allarga 'un pas de puça', i precisament encara s'escurça. Aquest proverbi és de creació anterior a la reforma gregoriana del calendari. Al calendari julià Santa Llúcia, s'esqueia el dia 23, o sia després de Sant Tomàs, dia 21, que és el dia més curt de l'any i, per tant, quan ja s'allarga. En l'ordenació del calendari, manada per Juli Cèsar, hom no va tenir en compte.
13 desembre. Al voltant d'aquesta data el temps sol ser plujós o és una bona època per a la pesca de la sardina, assenyalant aquest moment com a idoni per a aquestes dues circumstàncies.
15 març. Santa Madrona i Sant Ramon de Fitero, Són festivitats de referència aproximada de l’arribada de les orendelles a cada zona, que a terres valencianes sol produir-se a finals d’abril
15 març. Per aquesta festivitat té lloc l’arribada d'aquestes aus a cada zona
22 juliol. És temps de plenitud fruital i de vitalitat. La nou és plena: La noguera ja ha fet el fruit i la mulla de dins ja té la forma definitiva (encara que la bofia o pela verda estiga tancada). El raïm verd: Significa que el gra comença a agafar color (l'verol). La figa madura: El sol de juliol ja les ha deixat dolces com la mel. L'ocell, fora del niu: Indica que les cries de l'any ja han crescut prou per a volar soles. El niu ja no és necessari; la vida ja s'ha escampat pel camp.
Santa Maria = La Candelera: 2 febrer. La rabosa s’aventura a caçar vora els poblats després del dejú hivernal. La dita destaca el canvi de comportament de la guineu a l'inici de la primavera, sortint de la inactivitat hivernall per buscar aliment a prop dels nuclis habitats.
26 maig. [ull de bou: ocell diminut de coloració verd oliva. piula = nom de diferents espècies fringíl·lides i anàtides]. Uns ocells immigren mentre que d’altres emigren segons la seua preferència climàtica
18 juny. És l’època de pesca d’aquestes espècies de peix blau
15 octubre. [vesca = captura de pardalets per empegament amb vesc]. Molts ocellets van desplaçant-se pels arbustos buscant on niuar a l’hivern que s’acosta. Aquesta dita fa referència a una pràctica antiga (avui prohibida o molt restringida) que consistia a untar unes varetes amb una substància apegalosa (la vesca) perquè els ocells menuts, com els tords, els pinsans o les cueretes, es quedaren enganxats en posar-s'hi.
Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori
Fa un temps prou bo perquè aquest animalet ja sigui per aquí.
És aproximadament durant aquest temps l'arribada d'aquesta au
1 novembre. Són menges calorífiques pròpies del començ de novembre. Fa referència a dos dels productes de temporada propis de la tardor i la festivitat del primer de novembre. Els cargols amb banyes (o cargols en general) són considerats un dels àpats de la tardor, juntament amb castanyes, bolets i glans.
1 novembre. Aquesta dita fa referència a l'arribada de la tordera, el pas migratori dels tords que fugen del fred del nord cap a terres més càlides. La frase "amb quatre mans" indica que n'hi ha tants que quasi es podrien agafar sense esforç, o que és el moment de màxima feina per als caçadors.
Municipis de la comarca de l'Anoia i del Baix Llobregat en la província de Barcelona
Mètode infalible per anar a recollir eriçons
Ens prevé que cal actuar quan toca, per tal d’evitar mals majors
Vol dir que de vegades un detall que sembla insignificant produeix conseqüències considerables
Significa que perquè un desisteixi d'una empresa col•lectiva no cal que els altres l'abandonin
Es diu per menysprear una cosa que es considera massa petita o insignificant
Es diu per indicar que per una causa petita es poden sofrir perjudicis grans
Es diu per a demostrar la importància que pot tenir allò que algú pretén que no en té
És una justificació quan una cosa està quasi completa o un compte quasi saldat
Aconsella quedar-se quiet i callat i no fer-se de notar per a evitar algun perjudici