El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys animals
En la casa dels conills, de la mateixa manera acaben els pares que els fills (Els membres d’una mateixa família o els que comparteixen alguna activitat o creença tenen un comportament similar pel fet de compartir els costums)
parentiu
,
animals
,
casa
En la casa dels conills, el que fan els pares fan els fills (Quan els pares no donen bon exemple, els fills actuen igual per imitació)
parentiu
,
animals
,
casa
En la mar se cria el peix, en l'Albufera les fotges, i en el dodal de Matola se crien les xiques roges (Matola = Pedània de la ciutat d'Elx a la comarca del Baix Vinalopó)
persones
,
llocs
,
animals
En la terra dels conills el mateix són els pares que els fills (Els fills aprenen o malaprenen dels pares per imitació, ja que els pares són el seu model i referent)
parentiu
,
animals
En la terra dels elegants, fins les rates porten guants
animals
,
indumentària
En la Vall, el que té un burret, va a cavall: i el qui en té i el ven, ell s'enten (Cada u sap de les seues coses i se soluciona els problemes com vol, sap o pot, i ningú altre hi té res a dir)
animals
,
llocs
En l’estable el bestiar, còmodament ha d’estar; fes-li bona habitació, no el tingues com en presó (Els animals no humans també mereixen una qualitat de vida digna)
animals
En l’estiu, tota cuca viu; en l’hivern, tota perd son govern (El bon temps afavoreix la nidificació i la reproducció de les aus)
animals
,
estacions
En l’hivern no hi ha carro roí ni burro bo (En època de fred, fang i neu, s’agraeix no desplaçar-se a peu, circumstàncies que afecten també al rendiment dels animals)
animals
,
oratge
,
estacions
En mala anyada, hort i porc o porc i cabra (En època d’escassedat, no hi ha més remei que menjar del que es disposa a casa, perquè no es pot gastar)
any
,
animals
,
camp
,
menjar
En peixet (Nu, completament despullat, sense gens de roba)
animals
,
maneres de dir
En Ribesalbes fan festes i les paguen els fadrins, que relinxen com a bèsties i bramen com a rossins (Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa)
llocs
,
festa
,
animals
,
persones
En ser animal que no li capies dins la boca, no li tingues por
animals
En setembre les cabres a la serra i el vi a la gerra (És temps de pasturar i acumular reserves per al naixements dels cabrits al gener i d’entonellar el most)
animals
,
vinya
En temps de fam l'ase es menja el gram (Significa que la necessitat fa fer coses que repugnen)
menjar
,
animals
En temps de fam, els burros mengen gram (Quan es passa molta fam es menja qualsevol cosa per a sobreviure)
animals
En temps de farsa, el corb diu negra a la garsa (És un retret als que critiquen defectes o comportaments que ells mateixos tenen i no es volen reconéixer)
animals
En temps de figues, no hi ha amigues; en temps de réms, no hi ha parents (Quan es tracta de menjar, cada u mira per si mateix)
plantes
,
parentiu
,
menjar
,
animals
En temps de fred el gat busca el cendrer (Antigament, per protegir-se del fred calia posar-se a prop de les cendres del braser)
animals
,
oratge
En temps de neu, un all val com un cavall
plantes
,
menjar
,
animals
,
oratge
En terra, a la mar i en tota banda, tortuga que té cranc es cranc comanda
mar
,
animals
En un galliner no pot haver-hi sinó un gall (Cap animal no tolera la competència)
animals
En un niu de puputs, n'hi ha de grossos i de menuts (Vol dir que en tots els estaments hi ha diversitat de graus i de maneres de viure)
animals
En veient mossegar un gos, tothom li diu rabiós (Vol dir que les aparences enganyen)
animals
Encantar-se com un gos en una fleca (Quedar entusiasmat mirant quelcom)
maneres de dir
,
animals
Encara em faràs tornar llebre! (Ho diuen al qui ens molesta demanant amb insistència una cosa)
animals
,
maneres de dir
Encara que es vesteixi de seda, la mona mona se queda (Es diu per aquells que van ben vestits però són mancats de seny, d'educació, etc.)
animals
,
indumentària
Encarar-se con un gallet (Enfrontar- se bravament)
animals
,
maneres de dir
Encens a l'altar, gallina a l'olla
animals
,
menjar
Enganyar a un com un caragol (Enganyar-lo facilment)
maneres de dir
,
animals
Enganyar com als caragols (Enganyar [algú] aprofitant-se de la seua bona fe)
maneres de dir
,
animals
Engegar on es fan les arengades pudentes (Desentendre's d'algú o d'una cosa, no voler-ne saber res)
maneres de dir
,
animals
Engegar [algú] a parir panteres (Ho diuen a algú que molesta, que fa nosa en un lloc. Despatxar-lo de mala manera. Vés a fer punyetes!, vés a fer la mà!, vés a passejar diaris!)
maneres de dir
,
animals
Engegar-li els gossos (Treure-se’l del davant de mala manera, especialment amb paraules despectives o violentes)
maneres de dir
,
animals
Engolir-se el cullerot (Mostrar-se orgullós)
maneres de dir
,
animals
Enterrar la sardina (Acabar la festa del Carnestoltes)
maneres de dir
,
festa
,
animals
Entrar com el cavall d'Atila ( Es diu de la gent que arriba per primera vegada a un lloc o càrrec i s'ho emporta tot per davant)
animals
Entre els llops i les ovelles no poden fer-se parelles (Sentencia que hi ha coses irreconciliables, sobretot entre persones de caràcter diferent o de classe distinta)
persones
,
animals
Entre les dues Mares de Déu, a caçar tórtores per tot arreu (La tórtora es manifesta en primavera i estiu; a la tardor i a l’hivern no sol allunyar-se del colomar)
animals
,
festivitats
,
caça
Entre Sispony i Anyós, no hi pot viure ni gat ni gos (nucli de població del Principat d'Andorra en la Massana)
llocs
,
animals
Entre Sot y Soneja mataron una burra vieja, en Algar la acabaron de pelar, y en Gilete le quitaron el ojete (Municipis de les comarques de l'Alt Palància i el Camp de Morvedre)
llocs
,
animals
Envanit [o estufat] com un paó (Molt ple de vanitat)
maneres de dir
,
animals
Enviar on brama la tonyina (Enviar molt lluny)
animals
,
maneres de dir
Enviar [algú] on brama la cavalla (Expulsar-lo de mala manera, amb paraules despectives o violentes)
maneres de dir
,
animals
Era ric i ara és ruc (Dit de qui s’ha arruïnat pel seu poc seny)
maneres de dir
,
diners
,
animals
Érem pocs i va parir la burra (Es diu quan algú va a afegir-se a un grup, siga de comensals, congregats, etc., als quals no els ve bé ser tants)
persones
,
animals
Eren pocs i parí la gata (Es diu quan algú va a afegir-se a un grup, siga de comensals, congregats, etc., als quals no els ve bé ser tants)
persones
,
animals
És com el rovell de l'ou, menjar la llengua del bou
animals
,
menjar
És de poc cervell arranjar la gàbia sense tenir l'ocell (Esforçar-se debades no té sentit)
cos huma
,
animals
És dia de Nadal, salsa, gallina o gall farcit, tant si és pobre com si és ric, per aquell dia mai no falta (Del costum de menjar aviram per Nadal)
animals
,
festivitats
,
menjar
Pàgina 36 de 96.
Refranys animals