Refranys vinya

Mala casa sense hort i mal celler sense most

camp, casa, vinya

Malalt que s'ha de morir, tant el mata pa com vi.

vinya, salut

Massa vi fa dormir.

vinya, beure, dormir

Massa vi s'emporta el cap

cos huma, vinya, beure

Mel amb vinagre cura el mal, però és mal aspre

salut, vinya, mal

Mel nova i vi vell.

menjar, beure, vinya

Menja carn i beu vi vell i et lluirà la pell.

vinya, beure, salut, menjar

Menja el pa variat i beu el vi usat (A l’estómac li convé la variació de textures, però no d’alcohols)

menjar, beure, vinya

Menja raïm avui i demà; si no, et caldrà purgar.

salut, vinya

Menjar de Barcelona, sense pa, vi ni corona.

vinya

Menjar de mesquí, poc tall i sense vi.

vinya

Menjar fred i vi calent posa malalta la gent

vinya, gent, menjar

Menjar picant, vi abundant.

menjar, vinya

Menjar raïms per Cap d'Any porta diners per tot l'any

vinya, mesos, diners, any

Menjar sense vi, menjar mesquí.

menjar, vinya

Mentre tingui alls i vi no s'han fet les butlles per a mi.

vinya

Mentre vegis neu a Montsec no podis el cep (La Serra del Montsec és una serralada del Prepirineu en la província de Lleida)

oratge, vinya, camp, llocs

Mentre vegis neu al Montseny no podis el cep (El Montseny és un massís muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral de la província de Barcelona)

llocs, camp, vinya, oratge

Més bo que el vi de missa (Molt bo, molt saborós)

maneres de dir, vinya, bona

Més m'estime ceba al cervell que no pas bleda al clatell (Vol dir que és preferible una dèria a una maldat)

mal, cos huma, plantes, vinya

Més mal geni [o tort] que el vi de quarto (Tenir el geni fort, irascible, violent)

vinya, maneres de dir

Més mosques se cacen amb una gota de mel, que amb un barral de vinagre. (Dóna a entendre que s’aconsegueixen moltes més coses amb paraules dolces que amb paraules aspres i ofensives)

caça, vinya, animals

Més s'abasta amb una ditada de mel, que amb una arrova de vinagre (Les bones paraules i maneres convencen, mentre que els mals modos distancien o enemisten)

vinya, animals

Més val borratxo de vi que de medecina

salut, beure, vinya

Migdia d'agost emborratxa més que el most (La calor i la lluminositat agostines embelteixen com l’alcoho)

vinya, mesos

Migdiada de Sant Magí, emborratxa més que el vi (19 agost) (La calor i la lluminositat agostines embelteixen com l’alcoho)

mesos, vinya, sants

Mitja figa mig raïm (No ben bé ni una cosa ni una altra)

maneres de dir, vinya, plantes

Molta fulla i poc raïm (Es refereix a les persones que a l’hora de la veritat ens deceben, quan ens havíem pensat o ens havien fet creure que eren eficients en algun assumpte)

persones, vinya, plantes

Moltes filles i males vinyes desfan l’alberg. [alberg = negoci familiar, patrimoni] (Abans, quan les filles eren destinades al casament o al convent, eren elements improductius durant la infància i l’adolescència.)

parentiu, vinya

Moltes filles, males veïnes i velles vinyes, destrueixen la casa (Abans, quan les filles eren destinades al casament o al convent, eren elements improductius durant la infància i l’adolescència)

parentiu, vinya, persones, casa

Molts pàmpols i poc raïm (Es refereix a les persones que a l’hora de la veritat ens deceben, quan ens havíem pensat o ens havien fet creure que eren eficients en algun assumpte)

plantes, persones, vinya

Moro fi, ni menjar porc ni beure vi

menjar, animals, vinya, beure

Nadal en dimarts, pa i vi de totes parts.

setmana, vinya, festivitats

Nas rogent de vi o de fred

oratge, vinya

Ni casa prop de convent, ni vinya prop de torrent (Ho diuen perquè si està prop de convent, la casa serà solitària o ombrívola o molestada de campaneig; i si està prop de torrent, s'exposa que la torrentada l'arregussi)

casa, vinya

Ni casa sense hort ni celler sense most

camp, casa, vinya

Ni el pescador de canya ni el caçador de cardina no compraran mai ni casa ni vinya [cardina = cadernera] (Quan es depén de la sort, de l’oratge o de circumstàncies incertes per a fer patrimoni, al finall no s’ha aconseguit res important)

caça, vinya, oficis, diners, casa, animals

Ni hivern sense capa, ni estiu sense carabassa [la carabassa = recipient per al vi] (L’oratge és canviant i poc fiable, per tant cal estar previnguts)

estacions, oratge, plantes, vinya, indumentària

Ni home gravat ni vi batejat.

vinya

Ni massa filles ni massa vinyes (Abans, quan les filles eren destinades al casament o al convent, eren elements improductius durant la infància i l’adolescència)

vinya, parentiu

Ni massa vinyes ni massa filles ni massa cases en pobres viles (Abans, quan les filles eren destinades al casament o al convent, eren elements improductius durant la infància i l’adolescència)

parentiu, vinya, casa

Ni olla sense sagí, ni taula sense vi, ni sermó sense agustí

vinya, menjar

Ni per casa ni per vinya no prenguis [o casis] dona parida

persones, vinya, casa

Ni rates a casa, ni dur vi sense bóta ni carbassa

vinya, plantes, animals, casa

Ni t'entenc ni t'entendré; si vols vi, porta diners

diners, vinya

Ni taula sense vi ni sermó sense Agustí (28 agost)

mesos, menjar, sants, vinya

Ni taula sense vi, ni olla sense garrí, ni sermó sense Agustí.

vinya

Ni taula sense vi, ni sermó sense Agustí, ni dona sense parir.

vinya

Ni tot el pa en coques ni tot el vi en bótes.

vinya

Ni vi calent ni brou fred.

vinya

Pàgina 18 de 30.

El Refranyer