Refranys vinya

La vinya prop de camí, la verema el pelegrí.

vinya

La vinya regalada, pel març podada i pel maig binada. (binar: llaurar per segona vegada)

mesos, camp, vinya

La vinya veremà, no precisa de guardià.

vinya

La vinya vol veure sempre el seu amo.

vinya

La vinya, ben cavada, ben podada i ben esmargincada

camp, vinya

Les arengades són agulles d'enfilar vi (exciten la set)

animals, menjar, vinya, beure

Les bruixes són a les bótes del vi.

vinya

Les creïlles són vives, reguem-les amb aigua; les creïlles són mortes, reguem-les amb vi

plantes, vinya

Les darreres pluges d'agost porten la tardor i aigualeixen el most (Si plou al final de la calor, la terra perd temperatura i la vinya absorbeix aigua quan el raïm ja està a punt per collir)

mesos, estacions, oratge, vinya

Les dones, el vi i el joc fan anar els homes de tort.

vinya, persones, beure, joc

Les figa-flors volen vi.

beure, vinya, plantes

Les figues demanen vi

menjar, plantes, vinya, beure

Les figues volen aigua; les peres i el meló, vi en abundor (Cada fruita s’acompanya millor amb la beguda adient)

aigua, plantes, vinya

Les figues volen aigua; les peres i meló, vi felló (Cada fruita s’acompanya millor amb la beguda adient)

plantes, vinya, menjar, aigua

Les gelades d'abril s'emporten el vi (Si gela quan les plantes estan florint o brostant, ja no fructifiquen)

mesos, camp, oratge, vinya

Les noies de Constantí es renten la cara amb vi (Municipi de la comarca del Tarragonès a la província de Tarragona)

vinya, llocs

Les quatre coses necessàries per la vida són: llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment (Els millors productes són els derivats dels elements mencionats)

plantes, vinya, menjar

Les tres desgràcies del vi: fresc, fi i fort

vinya, beure

Les tres gràcies del vi: fresc, fi i fort

vinya

Les trumfes són vives, reguem-les amb aigua; les trumfes són mortes, reguem-les amb vi.

vinya

Les veremes de setembre són les millors, si els raïms tenen dolçors.

vinya

Les vinyes toves, pel novembre les podes

vinya, mesos

Li dius figa i entén raïm (Es diu quan una persona no entén el que li diuen)

maneres de dir, vinya, plantes

Llàgrimes de begut no estoven el cor de ningú

vinya, beure, cos huma

Llaura bé la vinya i l'olivar i tindràs bona collita (Com més profunda és l’oxigenació, més s’enriqueix el sòl i més fàcilment progressen les arrels)

camp, be, vinya, plantes

Llaurar la vinya brotada, pitjor que una pedregada

vinya, camp

Llençar vi per sort.

vinya

Llenya, d'alzina; vi, de sarment; oli, d'oliva; pa, de forment (Es una enumeració de quatre varietats de productes considerades les millors dins la respectiva espècie)

vinya, plantes, menjar

Llenya, vi i amic, com més vell més preferit (Podem confiar en allò que coneixem de temps)

amistat, vinya, vell

Llenya, vi, llibre i amic, el més vell, el preferit

ensenyar, vinya, amistat

Llibres i vins, els més antics (Podem confiar en allò que coneixem de temps)

vinya, ensenyar

Llibres i vins, els més vells són els més fins (Podem confiar en allò que coneixem de temps)

ensenyar, vinya, vell

Llit de vell, capçal de vi.

vinya, dormir

Lluna de gener, lluna raïmera.

mesos, vinya, oratge

Lluna lluent al foc un altre sarment [sarment = llenya de parra] (Quan la lluna llu és perquè l’atmosfera està neta i les nits produeixen molt reixiu)

foc, oratge, vinya

L’aigua d’abril omple la gerra i el barril (Les pluges prèvies a l’adveniment del bon temps enriqueixen la terra i alimenten el blat i la vinya)

mesos, aigua, oratge, plantes, vinya

L’aigua fa fang i el vi fa sang (Menyspreu de l’aigua en favor d’altres begudes)

beure, vinya, aigua

L’amic vell, lo tocino vell i el vi vell, com més vells millor

amistat, menjar, vinya

L’animal més avorrit, perquè beu vi, és el mosquit (Es tracta de l’anomenada “mosca del vinagre”, que, atreta per l’emanació alcohòlica, acaba ofegant-se dins el recipient)

animals, beure, vinya

L’octubre, molt de suc i poc de bruc (És un mes abundós en suc de raïm i most; en canvi, fins al novembre no florirà el bruc)

vinya, plantes, mesos

Madur, clar, vell i delicat, condicions del vi.

vinya, beure

Madura el raïm l'agost, i el setembre dóna el most.

vinya

Mai el mandrós tindrà, pa, ni vi per demà.

vinya

Mai no deixis el vi vell pel novell.

vinya, beure

Mai no podreu tenir-ho tot: dona borratxa i vi al bot

vinya, beure, persones

Mai no s'atura el secret on el vi regna

vinya

Maig plujós [o ventòs] i juny calent, fan bon vi i bon ferment (Quan l’oratge és el convenient, es poden esperar bones collites)

oratge, plantes, vinya, camp, bona, mesos

Maig ventós i juny calent, bon vi i bon forment (El temps sec afavoreix la maduresa del cereals i els ceps)

mesos, camp, plantes, oratge, vinya

Maig, juny, juliol i agost, ni cargols, ni dones, ni most (Fa tanta calor que és preferible prescindir de certes activitats i aliments molt energètics)

mesos, menjar, vinya, persones, beure

Mala cara fan els gossos al temps que no hi ha raïm

mal, animals, vinya

Pàgina 17 de 30.

El Refranyer