Així és, i moltes vegades no es reconeix fins que s’ha perdut
És una herba medicinal usual en infusions i en la paella
Vol dir que les malalties i disgusts es fan més intolerables si el qui en sofreix s'hi capfica massa
Vol dir que les malalties i disgusts es fan més intolerables si el qui en sofreix s'hi capfica massa
En qüestió de metges i medicines, el que més hi fa és la mútua confiança. Tenir més d'un metge de capçalera pot dur a la confusió.
Significa que el qui ha de preocupar-se de cercar solucions és el mateix interessat a qui afecten els problemes a resoldre
Qui ho volen tot per a ells solen ser víctimes de la seva ambició.
Depèn d’en què treballe, però en general, si
Qui resulta afectat pel fred o la humitat arrossegarà la malaltia fins a la primavera
L’oli té molt valor, com a aliment, condiment i medecina
És una recomanació mèdica que les persones d’edat solen seguir més per experiència que per consell
Suposa que per a viure molts d'anys cal despreocupar-se de les coses i no prendre-les seriosament
Dolor breu i fortissim als intestins, anomenat còlic intestinal
La regalíssia o regaléssia són les arrels de la planta, que, xuplada, calma el dolor i cicatritza l’úlcera estomacal
Pertorbar la digestió, provocar nàusees
Què té de cert l’expressió “tot allò que pica cura”? 15/09/2023 twitter facebook whatsapp “Si pica, cura” és una de les frases fetes més comunes en el tractament de ferides a casa. Segur que, de petit, en tornar a casa amb alguna esgarrinxada, algun cop vas sentir l’afirmació mentre els teus pares agafaven l’ampolla d’alcohol etílic amb la idea de desinfectar la ferida.
Es diu per manifestar que els medicaments d'ús extern no són perillosos per a l'organisme
Provocar nàusees, fer fàstic
En la vida hi ha moments bons i moments dolents.
Canviar-li el color de la cara com a conseqüència d'un mareig
Canviar-li el color de la cara com a conseqüència d'un mareig
Sobre la necessitat de tenir herbes medicinals a mà.
En infusió aquesta planta medicinal és molt curativa
Significa que una persona que no menja, o que menja massa poc, no pot viure sana
Fa referència als dolors intensos que produeix la cura amb aquests dos elements.
Ambdues coses fan que una persona es trobi millor i per tant, faci millor cara
Vol dir que la salut es manifesta amb el bon aspecte del qui la té
Es consideren com a mitjans suficients per triomfar.
Que aquest forat serveix per amagar l´eina amb la qual consegueixen la feina però d'una manera no molt digna
Expressió que s'utilitza, modernament, per a desitjar salut i bona activitat/potència sexual, però que tradicionalment feia referència a desitjar que el «canut», que era un cilindre de canya on els pagesos guardaven els diners, hi fora ple. En l'Edat Mitjana, el «canut» era un banya on els bandolers guardaven la pólvora i els comerciants els diners.
El canut era un bossa de pell que duien els homes, estava feta de pèl d'animal i era on guardaven els diners. Per tant, si el canut era molt gran i pelut, hi cabien més diners
Actualment una manera alegre de saludar i desitjar prosperitat. Antigament, el «canut» era un tub per a guardar-hi diners; la dita volia dir salut i diners. Més endavant, «canut» va passar a significar «cigala». Llavors, la dita volia dir salut i sexe. Una locució que fa un resum de tot plegat (salut, feina i sexe) és: "Salut i feina i un forat per posar l'eina".
Significa que convé tenir salut i gràcia de Déu, però també mitjans materials per a viure bé
És una sentència molt lapidària i materialista
És una sentència molt lapidària i materialista
És una sentència molt lapidària i materialista
Que la gent necessita diners per estar perfecte i si no els tens pareix que no estàs sa del tot
Són les tres coses més preuades
Actualment una manera alegre de saludar i desitjar prosperitat. Antigament, el «canut» era un tub per a guardar-hi diners; la dita volia dir salut i diners. Més endavant, «canut» va passar a significar «cigala». Llavors, la dita volia dir salut i sexe. Una locució que fa un resum de tot plegat (salut, feina i sexe) és: "Salut i feina i un forat per posar l'eina".
Es diu perquè aquesta planta medicinal té moltes propietats curatives
24 juny. Les regles de medicina popular aconsellen les sagnies (petites extraccions de sang) en aquest mes per «netejar» el cos ievitar la plètora del cos en produir-se la gran ufanor pròpia dels temps calorosos i garantir la salut durant tot l'any.
20 d'agost. És advocat contra aquestes dolences.
3 febrer. Pregària tradicional valenciana, adreçada al sant per demanar la curació dels xiquets, especialment de la tos ferina o malalties de gola.
3 febrer. Refrany que diuen als xiquets xicotets quan tossen, per tal de calmar-los la tos.
3 febrer. És el patró de la tos. Hi ha qui diu “Sant Blai gloriós” quan algú tus, com hi ha qui diu “Jesús” quan algú esternuda
3 febrer. És el sant patró invocat tradicionalment per guarir la tos, la gola i les malalties respiratòries. La frase s'utilitza de forma irònica o humorística per indicar que s'ha intentat evitar un problema però la situació ha empitjorat, tenint-ne ara el doble.
3 febrer. És el patró de la tos. Hi ha qui diu “Sant Blai gloriós” quan algú tus, com hi ha qui diu “Jesús” quan algú esternuda
3 febrer. S'utilitza tradicionalment quan algú s'ofega, en referència a la festivitat del sant, qui és patró dels mals de gola.
3 febrer. Dit quan un s'ofega. En cas que se'ns pare el mos, en referència a la festivitat del sant, qui és patró dels mals de gola.
10 juliol. És un desig. La dita s'utilitza com a demanda de protecció davant els perills i dolors, particularment en els viatges.
Sant Joan: 24 juny. Sant Martí: 11 novembre. És una invocació protectora que es deia per espantar tota mena de perills, des de mossegades d'animals fins a malalties o "mals esperits". Es solia utilitzar com una oració o conjur de defensa quan algú se sentia amenaçat per una força externa o la mala sort. La combinació de sants no és casual: Sant Joan (el del solstici) i Sant Martí (l'estiuet de novembre) marquen moments clau del calendari que sovint s'associaven a canvis en la natura i la salut.