salut

Qui té mal no pot riure

mal salut riure/plorar

Qui té mal quan neix mai d'ell guareix

mal salut

Qui té mal que gemegui i si es mor que jegui

mal mort salut

Qui té mal, busca remei

Es diu per justificar els esforços que algú fa per guarir-se.

mal salut

Qui té massa cura d'ell es torna mirandell

Delicat

salut

Qui té metge aconductat té un botxí ben pagat

salut mort oficis

Qui té salut ho té tot

Així és, i moltes vegades no es reconeix fins que s’ha perdut

salut

Qui té salut i llibertat, és ric i no ho sap

Així és, i moltes vegades no es reconeix fins que s’ha perdut

consells diners salut

Qui té sàlvia al seu hort, un gran remei té ben a prop

La sàlvia és una de les plantes més medicinals de la cultura mediterrània i la ciència actual avala moltes de les seves propietats. El seu mateix nom científic, Salvia officinalis, prové del llatí salvare (salvar o curar), fet que demostra la seva enorme reputació històrica.

menjar plantes salut

Qui té un mal i s'hi dóna, en té dos/ o / Qui mal té i mal se dóna, té dos mals

Vol dir que les malalties i disgusts es fan més intolerables si el qui en sofreix s'hi capfica massa

mal salut

Qui té un mal quan neix, té un mal que li creix

Vol dir que les malalties i disgusts es fan més intolerables si el qui en sofreix s'hi capfica massa

salut

Qui té un mal, l'ha de portar ben alt

Expressa que cal ser sincer i no amagar les malalties

salut

Qui té un metge té un metge, qui en té dos en té mig i qui en té tres no en té cap

En qüestió de metges i medicines, el que més hi fa és la mútua confiança. Tenir més d'un metge de capçalera pot dur a la confusió.

oficis salut

Qui té un taronger agre pot fer d'apotecari

salut plantes oficis

Qui tinga ronya, que es rasque [o es grati]

Significa que el qui ha de preocupar-se de cercar solucions és el mateix interessat a qui afecten els problemes a resoldre

salut

Qui tingui mal que se'l bufi

mal salut

Qui tot ho menja tot ho paeix

Qui ho volen tot per a ells solen ser víctimes de la seva ambició.

menjar salut

Qui treballa en la joventut, en la vellea té salut

Depèn d’en què treballe, però en general, si

treball vell persones salut

Qui tus pel febrer, tossirà pel març i per l'abril també

Qui resulta afectat pel fred o la humitat arrossegarà la malaltia fins a la primavera

oratge salut mesos

Qui una granota mata, les febres agafa

animals salut

Qui vessa una gota d'oli, té set anys de purgatori

Reflecteix la gran importància que tenia l'oli d'oliva com a producte bàsic i sagrat en la societat tradicional. No era només un aliment, sinó també combustible per a la il·luminació i un element per als sagraments religiosos. Antigament, l'oli era un producte molt car i difícil d'obtenir. Vessar-lo es considerava un malbaratament. També hi havia la superstició de que vessar oli es veia directament com un pecat o una desgràcia. Per això es deia. que el càstig serien set anys de purgatori.

plantes salut

Qui veu ses venes veu ses penes

salut cos huma

Qui viu bé viu sa

salut be

Qui viu sense dolor, mor sense amargor

salut mort

Qui vol viure molt, ha de sopar poc

És una recomanació mèdica que les persones d’edat solen seguir més per experiència que per consell

menjar salut

Qui vol viure, de tot s'ha de riure

Suposa que per a viure molts d'anys cal despreocupar-se de les coses i no prendre-les seriosament

salut

Qui vulgui bona aigua que vagi allà on neix

salut bona aigua

Qui vulgui viure molts anys ha de prendre sàlvia al mes de maig

mesos plantes salut

Recargolament de tripes

Dolor breu i fortissim als intestins, anomenat còlic intestinal

maneres de dir salut cos huma

Recepta de metge, consell d'advocat i lletra d'escrivent, ni el diable els entén

diable oficis salut

Recepta, llanceta i escopeta, peta qui peta

salut

Refredat ben suat i després purgat, aviat curat

Un consell saludable.

salut

Refredat com una sopa

Molt refredat

maneres de dir salut

Refredat covat, dóna'l per curat

salut

Refredat curat, quaranta dies ha costat

salut

Refredat mal curat, enterro preparat

salut mort

Refredat, cul apretat

salut cos huma

Refredats de gener, no els cura el vinater, però sí el caliver.

mesos oficis salut

Refrescar les nafres [a algú]

Renovar-li les penes, els disgusts

maneres de dir salut

Regalèssia de falguera, el mal de pit deixa enrera

La regalíssia o regaléssia són les arrels de la planta, que, xuplada, calma el dolor i cicatritza l’úlcera estomacal

plantes salut cos huma

Regirar l'estómac [o el ventrell]

Pertorbar la digestió, provocar nàusees. S'utilitza tant per a malestars físics (menjar en mal estat) com per a reaccions emocionals davant una situació desagradable, com ara un fàstic o una forta emoció.

cos huma salut maneres de dir

Remei que millora, segueix-lo en bona hora

Recomana la constància davant els tractaments. Significa que si un remei o teràpia comença a funcionar i dona bons resultats, s'ha de mantenir i seguir amb paciència per assegurar una curació total.

salut

Remei que pica és el que cura

Què té de cert l’expressió “tot allò que pica cura”? 15/09/2023 twitter facebook whatsapp “Si pica, cura” és una de les frases fetes més comunes en el tractament de ferides a casa. Segur que, de petit, en tornar a casa amb alguna esgarrinxada, algun cop vas sentir l’afirmació mentre els teus pares agafaven l’ampolla d’alcohol etílic amb la idea de desinfectar la ferida.

salut

Remei que put porta salut

Indica que els tractaments o ungüents amb una olor forta o desagradable solen ser molt efectius. El motiu pel qual molts remeis eficaços fan mala olor és la presència de compostos de sofre, olis essencials concentrats i alcaloides

salut

Remei que t'alivia a la llarga et cura

S'utilitza amb un to d'esperança, confon un alleujament temporal dels símptomes amb la eliminació de la causa real de la malaltia. Els remeis casolans són excel·lents per a problemes lleus o crònics, però sempre s'han de combinar amb un bon estil de vida.

salut

Remei que tot ho cura, mentida segura

Sí, aquest refrany té tota la raó del món; la ciència mèdica actual avala completament aquesta dita clàssica. És, de fet, una de les màximes de l'escepticisme i del mètode científic. Ens adverteix sobre els perills de les solucions miraculoses. En salut, qualsevol producte o teràpia que prometi curar absolutament tot sol amagar una estafa.

salut

Remeis per fora, no fan mal

Es diu per manifestar que els medicaments d'ús extern no són perillosos per a l'organisme

salut mal

Remoure [o girar , o regirar] el ventrell

Pertorbar la digestió, provocar nàusees. S'utilitza tant per a malestars físics (menjar en mal estat) com per a reaccions emocionals davant una situació desagradable, com ara un fàstic o una forta emoció.

cos huma menjar salut maneres de dir

Rentar-se la cara fa la vista clara

És un consell que va més enllà de la simple neteja. En sentit literal, al matí, l'aigua freda a la cara elimina la son i les lleganyes, literalment "aclarint" la visió per començar el dia amb bon peu. En un sentit figurat, rentar-se la cara —o fer neteja d'una situació— ens permet veure les coses amb més objectivitat i lucidesa. Quan estem atordits o capficats, l'aigua clara ens ajuda a "veure-hi clar".

aigua cos huma salut

Res del que el cos aguanta fa mal

salut mal

Res ni na millor que la salut

salut

Respectar-li a un el xarop del bastó

Fugir del càstic corporal.

salut

Respirar tranquil

Recuperar el repòs, la pau. la calma, sentir un alleujament profund després d'haver passat un període d'angoixa, perill o incertesa.

salut maneres de dir

Rient i plorant el temps va passant, i així anem vivint i així anem morint

En la vida hi ha moments bons i moments dolents.

mort salut riure/plorar

Roba freda i llit fred valen per una sagnia

Significa que dormir en un llit fred o amb roba d'abric insuficient és tan perjudicial per a la salut que equival a una sagnia (antiga pràctica mèdica de treure sang). Adverteix sobre els perills de passar fred a la nit.

dormir salut indumentària

Rodament del cap [a algú]

Canviar-li el color de la cara com a conseqüència d'un mareig

salut maneres de dir cos huma

Rodar-li el cap [a algú]

Canviar-li el color de la cara com a conseqüència d'un mareig

cos huma maneres de dir salut

Ronya i locura no es cura

salut

Ruda, orenga, hisop i donzell, tot és molt bo per remei

Cadascuna d'aquestes plantes té propietats terapèutiques específiques molt valorades pels remeiers: Ruda: Tradicionalment utilitzada com a planta protectora, conté propietats emmenagogues i calmants. Orenga: Freqüent en infusions per les seves virtuts digestives i antibacterianes. Hisop: Molt útil com a remei natural gràcies a les seves propietats antiinflamatòries i expectorants. Donzell: Conegut per ser un tònic digestiu molt potent i aperitiu, especialment amarg.

plantes salut

S'ha de menjar segons la gana

menjar salut

S'ha mort?... i tenia sàlvia a l'hort?

En infusió aquesta planta medicinal és molt curativa

plantes salut

Sa i condret

Sa i sense cap defecte

maneres de dir salut

Sa i estalvi

Estar bé

maneres de dir salut

Sac buit no s'aguanta dret [o Cap sac buit s'aguanta dret]

Significa que una persona que no menja, o que menja massa poc, no pot viure sana

salut persones

Sagneu-lo, porgueu-lo, i si es mor, soterreu-lo

salut

Sagnies, lavatives i ventoses i sempre les mateixes coses

salut

Sal i vinagre, cura de lladre.

Fa referència als dolors intensos que produeix la cura amb aquests dos elements.

salut vinya

Salut de cavall

Tindre bona salut

salut maneres de dir animals

Salut és [o val més que] riquesa

salut diners

Salut i alegria, guapa sang cria

Ambdues coses fan que una persona es trobi millor i per tant, faci millor cara

cos huma salut alegria

Salut i alegria, la bellesa cria

Vol dir que la salut es manifesta amb el bon aspecte del qui la té

salut alegria

Salut i diners, i la glòria després

Es consideren com a mitjans suficients per triomfar.

diners salut

Salut i feina, i un bon forat per guardar l'eina

Que aquest forat serveix per amagar l´eina amb la qual consegueixen la feina però d'una manera no molt digna

bona salut treball

Salut i força al "canut", i a la mà per poder-se-la pelar

Expressió que s'utilitza, modernament, per a desitjar salut i bona activitat/potència sexual, però que tradicionalment feia referència a desitjar que el «canut», que era un cilindre de canya on els pagesos guardaven els diners, hi fora ple. En l'Edat Mitjana, el «canut» era un banya on els bandolers guardaven la pólvora i els comerciants els diners.

salut

Salut i força al canut i que l'any que ve sigui més gros i més pelut

El canut era un bossa de pell que duien els homes, estava feta de pèl d'animal i era on guardaven els diners. Per tant, si el canut era molt gran i pelut, hi cabien més diners

salut maneres de dir diners

Salut i força al canut, i el que no en tingui està ben fotut, i també una miqueta fer la figueta de la meva doneta

Actualment una manera alegre de saludar i desitjar prosperitat. Antigament, el «canut» era un tub per a guardar-hi diners; la dita volia dir salut i diners. Més endavant, «canut» va passar a significar «cigala». Llavors, la dita volia dir salut i sexe. Una locució que fa un resum de tot plegat (salut, feina i sexe) és: "Salut i feina i un forat per posar l'eina".

salut

Salut i força els dits,per tocar forces pits!

salut cos huma

Salut i gràcia, i un duro en la faixa

Significa que convé tenir salut i gràcia de Déu, però també mitjans materials per a viure bé

maneres de dir salut diners déu

Salut i pessetes que la resta són punyetes

És una sentència molt lapidària i materialista

maneres de dir salut diners

Salut i pessetes, que el demés ja vindrà

És una sentència molt lapidària i materialista

diners salut maneres de dir

Salut i pessetes, salut completa

És una sentència molt lapidària i materialista

maneres de dir salut diners

Salut sense diners es mitja malaltia

Que la gent necessita diners per estar perfecte i si no els tens pareix que no estàs sa del tot

diners salut

Salut, alegria i una tia cada dia !!

salut alegria persones

Salut, diners i alegria, són bona mercaderia

Són les tres coses més preuades

bona diners salut alegria

Salut, diners i bon sol, alegren a qualsevol; és a dir, sinó és un mussol

oratge diners salut

Salut, força al canut y resistència a la figa.

Actualment una manera alegre de saludar i desitjar prosperitat. Antigament, el «canut» era un tub per a guardar-hi diners; la dita volia dir salut i diners. Més endavant, «canut» va passar a significar «cigala». Llavors, la dita volia dir salut i sexe. Una locució que fa un resum de tot plegat (salut, feina i sexe) és: "Salut i feina i un forat per posar l'eina".

salut

Sàlvia ho cura tot

Es diu perquè aquesta planta medicinal té moltes propietats curatives

plantes salut

Sang per la boca, ni molta ni poca

salut cos huma

Sang, ni del nas

cos huma salut

Sangria per Sant Joan, salut per tot l'any.

24 juny. Les regles de medicina popular aconsellen les sagnies (petites extraccions de sang) en aquest mes per «netejar» el cos ievitar la plètora del cos en produir-se la gran ufanor pròpia dels temps calorosos i garantir la salut durant tot l'any.

mesos salut sants

Sant Bernat cura de febres i del mal de cap

20 d'agost. És advocat contra aquestes dolences.

cos huma mesos salut sants

Sant Blai gloriós deixa'm el xiquet i emporta't la tos.

3 febrer. Pregària tradicional valenciana, adreçada al sant per demanar la curació dels xiquets, especialment de la tos ferina o malalties de gola.

mesos salut sants

Sant Blai gloriós lliureu-nos de la tos

3 febrer. Refrany que diuen als xiquets xicotets quan tossen, per tal de calmar-los la tos.

mesos salut sants

Sant Blai glorios, cureu-nos la gola i el mal de tos

3 febrer. És el patró de la tos. Hi ha qui diu “Sant Blai gloriós” quan algú tus, com hi ha qui diu “Jesús” quan algú esternuda

cos huma mesos salut sants

Sant Blai gloriós, fugíem d’una i en tenim dos

3 febrer. És el sant patró invocat tradicionalment per guarir la tos, la gola i les malalties respiratòries. La frase s'utilitza de forma irònica o humorística per indicar que s'ha intentat evitar un problema però la situació ha empitjorat, tenint-ne ara el doble.

mesos salut sants

Sant Blai gloriòs, que mos curo la tos

3 febrer. És el patró de la tos. Hi ha qui diu “Sant Blai gloriós” quan algú tus, com hi ha qui diu “Jesús” quan algú esternuda

mesos salut sants

Sant Blai, amunt i vall

3 febrer. Aquesta expressió se sol referir al vent i al canvi de temps: per aquestes dates, l'aire no para quiet, ara bufa de dalt, ara de baix, "amunt i vall". És el moment en què l'hivern es comença a bellugar per deixar pas a la primavera, i el temps es torna una mica boig, com el vent que no sap on posar-se.

mesos salut sants

Sant Blai, gola amunt, gola avall

3 febrer. Dit quan un s'ofega. En cas que se'ns pare el mos, en referència a la festivitat del sant, qui és patró dels mals de gola. L'expressió està lligada a la llegenda on va salvar un xiquet d'una espina de peix entravessada a la gola.

mesos salut sants

Sant Cristòfol gloriós, guardeu-me de tots els dolors

10 juliol. És un desig. La dita s'utilitza com a demanda de protecció davant els perills i dolors, particularment en els viatges.

mesos salut sants

Sant Joan i Sant Martí, guardeu-me de verí

Sant Joan: 24 juny. Sant Martí: 11 novembre. És una invocació protectora que es deia per espantar tota mena de perills, des de mossegades d'animals fins a malalties o "mals esperits". Es solia utilitzar com una oració o conjur de defensa quan algú se sentia amenaçat per una força externa o la mala sort. La combinació de sants no és casual: Sant Joan (el del solstici) i Sant Martí (l'estiuet de novembre) marquen moments clau del calendari que sovint s'associaven a canvis en la natura i la salut.

mesos salut sants