salut

Qui dorm molt viu poc

El temps que passa mentre es dorm es desaprofita per a fer activitats.

dormir salut

Qui dorm no viu [o poc viu]

El temps que passa mentre es dorm es desaprofita per a fer activitats.

dormir salut

Qui dorm sota una noguera, la mort l'espera.

dormir mort salut plantes

Qui dorm, reposa i deixa reposar o Qui dorm, no peca

Es diu per elogiar les virtuts del dormir

dormir salut

Qui el desembre acabarà, l'any nou veurà

Qui acaba desembre pot dir que ha viscut un any més i que espera viure’n un altre

mesos any salut

Qui el metge no acata, Déu el salva o Déu el mata

oficis déu salut

Qui es banya massa té el cap de carbassa

Expressió per a designar una persona amb l'enteniment molt curt, que té poca llestesa mental. Fa referència a la idea que estar massa temps en remull "estova" el cervell o el deixa "buit", com si el cap es tornara una carbassa, al·ludint que està buida per dins quan s'asseca, simbolitzant la falta d'intel·ligència.

cos huma salut

Qui és boig de natura, planyeu-lo, que no es cura

salut

Qui és boig en néixer no ho deixa en créixer

Significa que les qualitats inherents al caràcter d'una persona no es solen perdre mai.

salut

Qui és boig quan neix té mal que li creix

Vol dir que les malalties i disgusts es fan més intolerables si el qui en sofreix s'hi capfica massa

salut mal

Qui és boig quan neix, mai ne guareix

salut

Qui es colga amb set es lleva amb salut

salut

Qui es cura els vicis estira la salut

salut

Qui es posa en perill de caure té ganes de jaure

Significa que qui busca el perill o s'exposa innecessàriament a una situació arriscada, no ha de sorprendre's si acaba patint les conseqüències negatives. La frase utilitza la ironia ("ganes de jaure", és a dir, ganes de caure o descansar forçosament) per advertir sobre la imprudència.

salut

Qui es queixa mig es cura

salut

Qui és viu viu, qui és mort put

Llei de vida i també de mort.

mort salut

Qui es vulgui conservar minyó, que mengi poc i bo

[minyó = jove, xic, infant]. Menjar coses sanes i sense excessos és bàsic per a la salut i l’estètica

menjar persones salut

Qui està bo dóna remei i qui està malalt el cerca

Justifica els esforços i l'esperança de curar-se. Normalment, s'utilitza per recordar una lògica senzilla: és l'individu mateix qui pateix el mal qui més s'esforça per trobar-hi una solució, mentre que qui gaudeix de bona salut sovint es limita a oferir consells.

salut

Qui està malalt, que jega

salut

Qui estalvia la vida, crida la mort

Recomana viure la vida en tota la seva plenitud.

mort salut

Qui fa fum al cel i crema pedra, nunca medra

Adverteix que qui es dedica a activitats inútils, improductives o destructives ("cremar pedra", "fer fum"), no obté cap benefici ni progrés ("nunca medra" o "poc li medra"). Es refereix a la falta de resultats en empreses sense sentit o basades en l'aparença.

foc salut

Qui gasta fulles de setge, no necessita metge

[setge o escrofulària (Scrophularia nodosa) = herba medicinal]. Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal). Indica que qui pren infusions o remeis d'aquesta planta no necessita metge, ja que té grans capacitats curatives, especialment per a infeccions, nafres i problemes estomacals.

menjar plantes salut

Qui gemeca ja ha rebut

Expressió que s'utilitza referint-se als qui són víctimes d'un dany i no poden fer res per a evitar-ne les conseqüències

salut

Qui gemega d'alguna cosa es dol

És una burla que es diu a qui ha eixit mal parat en algun assumpte aconsellant-li que s'aguante. I també és una negativa a fer alguna cosa que se'ns proposa i que intuïm perjudicial.

salut

Qui gemega espanta el mal

salut mal

Qui gemega, ja ha rebut

Es diu al·ludint al qui es queixa d'una desgràcia ja consumada, que no té remei. S'utilitza per fer notar que, si algú es queixa o es lamenta (gemega), és perquè el mal o el càstig ja s'ha produït; el lament és la conseqüència inevitable del cop rebut.

salut

Qui ho té en néixer, mai ho deixa

Significa que les qualitats inherents al caràcter d'una persona no es solen perdre mai.

salut

Qui jau i no treballa, molts cops badalla

Significa que la malfeineria sol esser causa de la fam

menjar salut treball

Qui mai no riu, mai viu

L'alegria ajuda a viure.

salut riure/plorar

Qui mal busca mal troba

Vol dir que el qui obra malament, tard o d'hora és castigat. Tant el bé com el mal tornen a qui els fa.

mal salut

Qui mal dina i sopa pitjor, augmenta ses venes i sa sang no

Utilitza la ironia popular per advertir sobre els perills de saltar-se àpats o menjar de manera insuficient. Si menges poc i malament (tant al migdia com a la nit), l'únic que aconsegueixes és augmentar o marcar les venes (mostrar signes de desnutrició, primesa o debilitat), però no nodreixes correctament el cos ni augmentes la massa sanguínia (no et dones veritable força ni salut).

menjar salut

Qui malament es cura es crida la sepultura

mort salut

Qui massa es banya la salut es danya

S'utilitzava tradicionalment per advertir que l'excés de neteja personal o els banys molt freqüents, especialment amb aigua calenta, podien afeblir el cos o perjudicar la pell. Aquesta dita reflecteix la mentalitat d'altres temps, quan l'aigua corrent no era comuna i es pensava que l'exposició excessiva a l'aigua eliminava les proteccions naturals del cos.

salut

Qui massa es cura s'acosta a la sepultura

salut mort

Qui massa riu no té el seny gaire viu

La rialla abunda en la boca dels ximples. Per bescantar algú que riu exageradament o fora de lloc.

salut riure/plorar

Qui menja a hores fa de rellotge

Es diu per reprendre els qui no toleren que els seus treballadors es distreguin de la feina per reposar.

menjar salut

Qui menja alls i beu vi, no hi pot l'escurçó ni el seu verí

Els alls són antisèptics, i l’alcohol també. Vol dir que estos aliments creen defenses

beure salut plantes menjar

Qui menja bledes, caga llis

menjar plantes salut

Qui menja dolç, caga agre

Significa que el menjar dolç és malsà

menjar salut

Qui menja fred a l'estiu, més mort que viu

menjar mort estacions salut

Qui menja molt pa sempre està sa

El pa és un aliment bàsic

menjar salut

Qui menja molt viu poc

Abusar del menjar no és res saludable

salut menjar mort

Qui menja molta sal es fa vell de pressa

Abusar de la sal no és gens saludable

salut vell menjar

Qui menja móres té polls, cada gra un poll

salut plantes menjar

Qui menja peix i beu aigua no té la vida llarga

És una exageració que es diu per a destacar que el peix s’ha d’acompanyar amb vi, habitualment blanc o rosat

aigua animals menjar salut beure

Qui menja peix, salut té

Es tracta d’un aliment molt sà que nodreix però no fa gros

animals menjar salut

Qui menja picant li sortiran grans

Recomana que els menjars en massa picant no són gens saludables

plantes salut menjar

Qui menja salat té el fetge cremat

Indica que la sal té propietats nocives.

cos huma menjar salut

Qui menja serp no té ronya

La serp s'utilitzà en la medicina popular de molt diverses maneres, algunes d'elles de tipus supersticiós o intimidatori, com podria ser en aquest cas: o com en el dels que pateixen d'incontinència nocturna, fent-los menjar rata o ratolí. Qui creu en coses rares, fa disbarats.

animals menjar salut

Qui menja sopes se les pensa [o les entén] totes

Dit per a fer menjar els xiquets que no volen menjar

menjar salut maneres de dir

Qui menja una gla i beu, posa dos dits de sèu

Alaba les qualitats d'aquest aliment. Però al temps sembla sembla que se'n burli perquè el gla fresc augmenta el pes.

menjar salut beure

Qui menja, no fa gasto

Significa que alimentant-se bé s'eviten les malalties, que fan despendre més del que val l'aliment

menjar salut

Qui molt menja poc menja; qui poc menja molt temps menja

Aconsella ser moderat en el menjar perquè menjar poc és beneficiós per a la salut o allarga la vida.

menjar salut

Qui molt viurà, molt veurà

La vida ens reserva les més variades circumstàncies, per les quals passarem si no ens morim abans. Es diu de qui té molta salut i va sobrevivint als altres

salut

Qui morenes té no seu gaire bé

[Morenes: hemorroides]. En sentit literal indica una realitat física, ja que patir hemorroides (morenes) és dolorós i fa que la persona estigui molt incòmoda asseguda. En aentit figurat s'utilitza sovint amb ironia per expressar la ràbia o el poc interès que es té pels beneficis o avantatges que aconsegueix una altra persona.

salut

Qui no en tinga, que espere

Es diu entre persones de certa edat amb alguna tecla del cos que no funciona massa bé per a referir-se a una persona que es vanagloria de molt bona salut

maneres de dir salut

Qui no es cuida no es cura

salut

Qui no menja té pena de la vida

No es pot viure sense menjar.

menjar salut

Qui no pateix de febre, pateix de cadarn

[cadarn = refredat]. Vol dir que tothom té malalties o molèsties

salut maneres de dir

Qui no posa el ventre en perill, mai mor fart

Vol dir que per a atipar-se bé cal menjar fins a l'excés

salut mort

Qui no pot dormir a la nit, a la matinada un xic

salut dormir

Qui no pren medecines està bo

salut

Qui no reposa, fa poca cosa

Significa que el repòs moderat fa més retent el treball

treball salut

Qui no s'entengui la salut que no vagi al metge

oficis salut

Qui no s'ha de morir, l'aigua el cura

Significa que las persones o coses sempre presenten una esperança de salvació, per malament que es trobin

mort salut

Qui no s'ha de morir, tot ho passa

Significa que las persones o coses sempre presenten una esperança de salvació, per malament que es trobin

mort salut

Qui no sap curar els altres, és mal metge per ell

salut oficis

Qui no sap riure no sap viure

La vida ha de ser una contínua rialla.

salut saber riure/plorar

Qui no té cabal, s'exposa a anar a l'hospital

La manca de diners com a font de desgràcies es presentada aquí d'una manera molt gràfica, associant-la amb l'hospital.

salut

Qui no té delit, no canta [o no té cantera]

Vol dir que el qui no té alegria o salut, no pot manifestar-ne

salut alegria cantar

Qui no té mal al lleu, el té al fetge

Vol dir que tothom té malures, o dificultats, o defectes

cos huma salut

Qui no té maldecaps, se'ls busque

salut

Qui orina calent està malament

salut

Qui passa la mar passa la rosa

[rosa = pallola, rubeola]. Embarcar-se és comparable a passar una malaltia que no mata però que deixa seqüel·les

salut mar

Qui peca en la joventut, perd per sempre la salut

El cos que es desgasta o es maltracta de jove se’n ressent quan la fortalesa física i les defenses orgàniques decauen

persones salut

Qui per Sant Joan va vestit com per Nadal no té salut cabal

Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Ens diu que si per Sant Joan (amb la calor que fa!) encara vas tapat com si fos desembre, és que alguna cosa no va bé. Si algú té fred a ple solstici d'estiu, és un senyal clar de debilitat, anèmia o malaltia. Antigament es creia que per estar sa calia viure al ritme de les estacions: anar lleuger a l'estiu i ben abrigat a l'hivern.

festivitats mesos salut sants indumentària

Qui perd lo seu, perd el seny

Vol dir que quan un home es veu en perill de perdre els seus cabals, és capaç de fer qualsevol disbarat

salut

Qui pledeja, malalteja

justicia salut

Qui pleiteja malalteja

Qui es fica o el fiquen en pleits té la vida amargada per una temporada

justicia salut

Qui poc menja quan està malalt, menja molt quan no està mal

salut menjar mal

Qui pren no es mor

salut mort

Qui pren setge no li cal metge

[setge o escrofulària (Scrophularia nodosa) = herba medicinal]. Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal). Indica que qui pren infusions o remeis d'aquesta planta no necessita metge, ja que té grans capacitats curatives, especialment per a infeccions, nafres i problemes estomacals.

menjar oficis plantes salut

Qui prova molts remeis i es cura, no sap el remei que l'ha curat

Assenyala com, quan s'apliquen moltes solucions o tractaments diferents alhora, és impossible saber quina ha estat l'efectiva.

salut

Qui remei fa, esperança té

Significa que mentre hi hagi voluntat de buscar solucions o actuar davant d'un problema, hi ha motius per mantenir l'esperança.

salut

Qui rota paeix, qui peta envelleix

salut menjar

Qui s'acosta massa al foc, s'encostipa

Convé mantenir-se a una distància prudencial, ja que situats massa a prop de la font de calor, ens torrarem per davant però se’ns refredarà l’esquena

foc salut

Qui s'arrauleix, el fred se'l menja

Fan referència al pas del temps.

salut

Qui s'infla es rebenta

salut

Qui sa vida vol allargar del beure no ha d'abusar

Es un consell directe sobre la moderació i la salut. El seu significat és molt clar: per tenir una vida llarga i sana, cal evitar els excessos, especialment amb les begudes alcohòliques. Si beus, fes-ho amb molta mesura, llevat que sigui aigua.

salut beure

Qui sap patir sap guarir

salut

Qui somnia massa de nit no té assossego de dia

dormir salut

Qui sopa massa té el cap de carbassa

Poc enteniment té qui es gita a dormir fart, ja que les digestions pesades no deixen descansar bé, S'utilitza per indicar que menjar en excés a la nit és dolent per a la salut i la digestió. L'expressió "tenir el cap de carbassa" fa referència metafòrica a la pesadesa, el mal de cap o l'espessor mental que es pateix l'endemà per haver sopat massa.

menjar salut

Qui té bona vida té bona mort

salut mort bona

Qui té diner no orina bé

salut be diners

Qui té dolor i pren freixe, el bastó al racó deixa.

Destaca les propietats medicinals del freixe (Fraxinus excelsior), considerat històricament un remei eficaç per combatre el dolor, especialment els relacionats amb el reumatisme i les articulacions. La dita suggereix que prendre infusions o remeis fets amb fulles o escorça de freixe alleuja el dolor físic fins al punt que la persona ja no necessita el bastó per caminar.

gent plantes salut

Qui té febra no té fred

Que quan un té febre no té fred , que en realitat vendria a ser algo irònic ja que quan té febre està destemplat i per tant si que sol tenir fred

salut

Qui té febre, no té fred

salut

Qui té fred després de menjar, senyal que està sa

Es diu per justificar que algú s'abrigue en la sobretaula. (La digestió atrau molta sang del cos, que deixa d'estar per la pell).

menjar salut

Qui té mal bé està que es queixi

mal salut

Qui té mal el treu a veure

salut mal