La corona lunar és l’efecte de la llum que projecte sobre l’atmosfera carregada d’humitat
La corona lunar és l’efecte de la llum que projecte sobre l’atmosfera carregada d’humitat
13 novembre: Naixememnt de Sant Agustí. És temps de gelor i de dormir ben colgats i junts
28 agost]. Es diu perquè les pluges de la segon quinzena d'agost no solen ser gaire abundoses com el que cap en un carabassí
30 novembre. El dia de Sant Andreu, segons sembla, fa aparició la neu, que són les primeres abans de l'entrada de l'hivern i poden ser copioses. Si la neu s'espera un hivern amb neu, igual que sigui amb temperatures baixes que perdurarà fins pràcticament el final de l'estació hivernal.
17 gener. Per Sant Antoni el dia continua creixent, a un ritme més alt que des del nou any. La temperatura és realment freda. Les temperatures més baixes de l'any es registren entre Sant Antoni i Sant Sebastià.
Sant Antoni: 17 gener. Sant Vicenç: 22 gener. La Candelera: 2 febrer. Es refereix al fred hivernal. Sant Antoni és el punt on el fred "gela", és el moment més cru de l'any on les temperatures toquen fons. Sant Vicenç el fred "mata". Tot i que la intensitat és màxima, és un fred que ja té els dies comptats. La Candelera l'enterra. Aquesta data marca el final simbòlic de l'hivern.
17 gener. La pluja de gener beneficia aquest conreu.
Sant Antoni: 17 gener. Sant Sebastià: 20 gener. Sant Vicenç: 22 gener. Sant Pau: 25 gener. Mare de Déu Candelera: 2 febrer. Al·ludeix a la successió de festes. Palau és Palau del Vidre, vila propera a Argelers, en el Vallespir; i Nidolera és un antic llogarret de Montesquiu, també en el Vallespir.
20 maig. La dita es dedica a confirmar l'evidència més absoluta: que abans del 20 ve el 19. El vers de "tant si plou com si no plou" es diu amb conya per indicar que "Passi el que passi al cel, el calendari no es mou". Com que Sant Baldiri és el patró de Sant Boi de Llobregat, aquesta corranda es canta sovint durant la Festa Major per escalfar els ànims i fer broma amb els veïns.
24 agost. [Abocar" implica una quantitat d'aigua considerable en molt poc temps]. Si plou en aquesta data, ho fa amb gana. Són els típics xàfecs de final d'estiu que, en qüestió de minuts, ho deixen tot xop. El "pertot arreu" reforça la idea que no és una pluja local de muntanya, sinó un canvi de temps generalitzat que afecta tant la costa com l'interior.
21 març. Diu la tradició que si plou aquest dia, plourà força pel juliol.
11 juny. Aquesta expressió assenyala que, malgrat la calor intensa d'aquesta època, el vent al voltant de la festivitat de Sant Bernabé és refrescant, sa i necessari, sent el millor vent d'inici de l'estiu.
11 juny. Significa que si el dia de Sant Bernabé (11 de juny) fa bon temps i el cel està clar (seré), es preveu una calor intensa o un temps calorós per a la resta de l'estiu o la darrera part de la temporada.
20 d'Agost. Les pluges a finals d'agost són probables i esperades. En tot cas convindrà regar amb freqüència les plantes i en profunditat els tarongers i llimoneres.
3 febrer. L’arribada o l’absència de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any. Un Sant Blai plujós ("mullat") prediu una primavera avançada amb l'arribada d'aus, mentre que un dia sec ("eixut") indica un retard en la migració.
3 febrer. Vol dir que les nevades de febrer solen ser les últimes. Suggereix que si neva per Sant Blai, l'hivern ja ha donat el millor de si i aviat acabarà.
3 febrer. Si el dia de Sant Blai fa un dia massa bonic i el cel és ben ras (serè), no te'n fies ni un pèl: vol dir que el fred de debò encara ha de venir i que més val que tinguis el llenyer ben ple per escalfar-te.
4 octubre. Segons aquest refrany, la cordonada habitual dura ters dies. Si plou en dura nou. Si ha nevat o està a punt, en caurà a grapats. El millor temps no ens impedirà d'espetegar les dents de fred. Menja per tres: Amb els primers freds el cos necessita calories. Quan plou, menja per nou: La gent s'ha de quedar a casa i la millor distracció és la taula. Quan neva, menja que es crema: La fam és voraç per a combatre el gèlid
Sant Francesc de Pàdua: 2 abril. El dia que se celebra Sant Francesc es creu que si no hi ha núvols al cel la collita de fruita serà bona.
15 maig. Es diu que a partir de l'onomàstica del sant agricultor desapareixen les precipitacions i dominen les clarianes. Indica que per la festivitat de Sant Isidre Llaurador, patró dels pagesos, el temps sol canviar, deixant enrere les pluges primaverals per donar pas a la calor i el sol necessaris per al camp.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Fa referència al cicle solar: després del solstici d'estiu (aprox. 24 de juny, Sant Joan), els dies comencen a escurçar-se, mentre que després del solstici d'hivern (aprox. 25 de desembre, Nadal), els dies comencen a allargar-se, marcant el canvi en la durada de la llum solar.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. És el binomi perfecte del calendari: el naixement de Joan Baptista coincideix amb el moment en què el sol comença a baixar, i el naixement de Jesús amb el moment en què la llum reneix.
24 juny. Aquesta és la dita que fa tremolar els viticultors!. Segons el refranyer, la pluja pels volts de Sant Joan és pèssima per a la vinya, ja que pot afavorir malalties com el míldiu o fer que el raïm agafi massa aigua i perdi concentració de sucre, donant com a resultat un vi de poca qualitat.
10 agost. La pluja pel temps sec és molt d’agrair
10 agost. [escura = neteja, poleix, renta]. És el cor de l’estiu, que tot ho asseca.
25 d'abril. És una època de gran inestabilitat atmosfèrica. El refrany juga amb la posició del vent respecte a la festivitat: Si la duu al davant: Vol dir que els dies previs a Sant Marc ja han estat ventosos. Si la duu al darrere: Vol dir que el vent bufarà amb força just després del dia del sant.
25 d'abril. Es diu que Sant Marc porta ruixats (pluges intenses i curtes) o tempestes. Els pagesos esperen aquests ruixats com aigua beneïda per acabar d'omplir el gra.
29 setembre. Es diu que Sant Miquel "vé tard" perquè l'estiu s'ha fet llarg i tothom espera amb delit que el raïm estigui ben dolç per començar la verema. Un cop el raïm és madur, la festa dura poc. Entre les tempestes de setembre i la feina intensa, la collita s'acaba en un obrir i tancar d'ulls. L'expressió "aviat te'ls enduus" també avisa que, un cop passat el dia del sant, el fred i la pluja poden fer malbé el que quedi als ceps si no s'ha corregut prou.
29 setembre. El diminutiu fa referència a la pausa curta i agraïda que es feia a la tarda durant l'estiu. Per Sant Miquel, aquesta estoneta "vola" cap al cel perquè la claror ja no permet aturar-se sense perdre el dia. També s'aplicava als nens, que amb la tornada a l'escola i l'arribada del fred passaven de berenar al carrer o al camp a fer-ho a casa. És una manera poètica de dir que, a partir d'ara, la tarda ja no és per gaudir-la a l'exterior; la nit cau massa de pressa.
6 desembre: Sant Nicolau de Bari, bisbe. Pel desembre regna el glaç i la neu i el pagès resta sense fer res doncs és temps de deixar reposar el camp i mirar el cel tractant d'endevinar l'anyada que espera.
12 maig. És una data aproximada que marca la fi del fred extrem. Marca la fi definitiva de les gelades tardanes i el fred intens, indicant que el bon temps s'estabilitza. Sant Pancraç és un dels anomenats "Sants de Gel" (juntament amb Sant Servàs), indicant que passat aquest dia ja no es glaçarà.
La Conversió de sant Pau: 25 gener. [esgarriat: espatllat, desastrós per al camp]. El dia de Sant Pau es feia servir per predir el temps de l'any, tant per mariners com pagesos. Augura un any meteorològicament dolent, inestable o amb males collites si plou o fa mal temps en aquesta data.
La Conversió de sant Pau: 25 gener. El dia de Sant Pau es feia servir per predir el temps de l'any, tant per mariners com pagesos. Vaticina que si neva per Sant Pau, l'any serà dolent per a les collites i, per tant, hi haurà escassetat d'aliments (fam).
La Conversió de sant Pau: 25 gener. El dia de Sant Pau es feia servir per predir el temps de l'any, tant per mariners com pagesos. Reflecteix que el gener és el mes dels extrems; tant pot ser el cor de l'hivern com el seu darrer sospir. Aquesta "clau" de Sant Pau és la que decideix si seguirem a la vora del foc o si ja podem començar a mirar cap al camp.
La Conversió de sant Pau: 25 gener. Un dia clar, sense núvols i amb sol, és el millor presagi. Un cel net assegura que els cicles de la natura aniran a l'hora i la prosperitat arribarà al camp i a la llar. Si plou aquest dia, el refranyer es torna pessimista. Un gener massa plujós o tèrbol es veia com un senyal de desordre climàtic que podia portar males collites, malalties o un any complicat ("esbarriat").
La Conversió de sant Pau: 25 gener. Es creu que sant Pau regeix els vents del cel i que si aquest dia és ventós hi haurà calamitats. El dia de Sant Pau es feia servir per predir el vent de l'any, tant per mariners com pagesos. S'observaven les variacions i les adreces del vent durant les 24 hores del dia.
[Sant Pere de Fluvià: Antic monestir de l'Ampurdà]. és una queixa o advertència sobre la duresa i les limitacions de les terres que envolten el monestir.
29 juny. És indicatiu de pluges renovades. Es creu que la pluja d'aquest dia "obre la porta" a un període de trenta dies de temps insegur, amb tempestes sobtades que fan perillar la sega i la batuda.
29 juny. A la festivitat de Sant Pere, s'esmenta que el bon temps regna aquests dies, però en el cas que plogui, ho continuarà fent dos dies més. Per aquesta raó, que plogui és degut a una inestabilitat perllongada per uns dies. En cas de ploure ho farà els dies següents. La pluja a final de mes és beneficiosa per al mes de juliol. Són dies amb temperatures altes i sensació de calor.
31 agost. Indica que si el cel està ennuvolat ("tapat") en aquesta data, és molt probable que hi hagi tempestes o pluges intenses ("aiguat").
10 juny. Aquest refrany popular català fa referència a la probabilitat de pluja durant la festivitat de Sant Restitut. La dita suggereix que és una època de l'any on el temps sol ser més humit o plujós que no pas sec ("aixut"), marcant sovint el final de la primavera i l'inici d'un temps més inestable de cara a l'estiu.
16 agost. Indica que, tradicionalment, passat aquest dia, les temperatures extremes de l'estiu comencen a baixar i el temps es torna més inestable, marcant la fi de la calor més forta i l'inici de la transició cap a la tardor.
20 genr. El 20 de gener encara fa massa fred per a estar massa temps al ras
25 maig. Les precipitacions a Sant Urbà, són benvingudes a l'agricultura, perjudicant algunes collites. Que no plogui, dóna a entendre que la collita de vins, no tindrà danys, per tant després daquest dia hi ha la clau de les collites del vi i el pa.
25 maig. Si per Sant Urbà fa bon temps i la vinya ja ha florit bé, hi haurà bota plena. Però si cau una pedregada o una gelada tardana, adéu a la verema. El blat ja està granat i a punt de sega; una pluja forta o el vent de garbí en aquestes dates pot "ajeure" el cereal i fer perdre tot el gra.
22 gener. Indica que un dia de Sant Vicenç assolellat i clar (bo) augura una collita excel·lent i abundància de vi al celler per a l'any vinent.
Conversió de Sant Pau: 25 gener. Sant Vicenç: 22 gener. Aquest refrany meteorològic augura una collita de vi excel·lent i abundant si el dia de Sant Vicenç el cel està clar (assolellat) i per Sant Pau està espès (envoltat de boira o núvols). Indica, per tant, un temps favorable per a la vinya a principis d'any.
22 gener. El dia de Sant Vicenç, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos.
22 gener. Sant Vicenç (diaca i màrtir) és considerat un protector de la vinya. La pluja en aquesta data es veu com un mal auguri per a la producció vinícola. Quan en aquesta data plou o hi ha humitat en l’ambient s’atura la producció de raïm.
22 gener. Destaca que la pluja en aquesta època és molt beneficiosa per al camp, especialment per als sementers o conreus acabats de plantar. Indica que tota l'aigua recollida és profitosa per a la sembra.
22 gener. Indica que un dia de Sant Vicenç assolellat i clar (bo) augura una collita excel·lent i abundància de vi al celler per a l'any vinent.
22 gener. En referència a les inclemències meteorològiques extremes. Un dia de gener calmat i sense tempestes és senyal d'una collita de cereal sana, amb el gra ben format i sense malalties. Però els trons al gener es consideren un senyal de desordre atmosfèric. Popularment, es creia que les tempestes elèctriques en aquesta època feien que el blat "es neulés", és a dir, que la planta es tornés groga, malaltissa i que l'espiga no s'omplís de gra.
22 gener. El dia de Sant Vicent, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos. S'associa que el sol és més alt i arriba als torrents a les zones de cotes baixes.
22 gener. El dia de Sant Vicent, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos. S'associa que el sol és més alt i arriba als torrents a les zones de cotes baixes.
22 gener. [xalest = alegre, divertit]. El dia de Sant Vicent, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos. S'associa que el sol és més alt i arriba als torrents a les zones de cotes baixes. En tot cas recordem que encara ens resta febrer i març.
22 gener. A partir d'aquesta data, les boires de les inversions tèrmiques pròpies del final de la tardor i del principi de l'hivern solen donar pas als dies de vent del nord fred i intens.
5 febrer. El dia de Santa Àgata, el dia pot ser de dur hivern, de fred, pluja i neu. Pel que sembla la nevada en aquest període beneficia el camp. Es poden produir boires, senyal de pedregades a curt i llarg termini, en dies consecutius a la data.
25 novembre. De la temperatura que fa per Santa Caterina se'n dedueix la que farà per l'Advent. El temps durant l'advent serà molt confús.
25 novembre. És un refrany popular català utilitzat per descriure el clima fred i ventós associat amb la festivitat de Santa Caterina d'Alexandria. Aquesta expressió forma part del refranyer tradicional que vincula els sants amb el temps meteorològic, tot indicant l'arribada de vents hivernals en aquestes dates.
25 novembre. Indica que per a aquesta data s'espera un temps inestable, caracteritzat per fred intens o molta humitat, marcant l'arribada de l'hivern.
25 novembre. Indica que per a aquesta data s'espera un temps inestable, caracteritzat per fred intens o molta humitat, marcant l'arribada de l'hivern.
22 novembre. Indica que és l'època habitual de l'any en què comencen les primeres nevades significatives, especialment a les zones de muntanya. Simbolitza l'arribada del fred intens i el canvi d'estació cap a l'hivern.
L'Exaltació de la Santa Creu: 14 de setembre. El Nom de Maria: 12 setiembre. Les dates assenyalades, alerten de possibles ventoleres i precipitacions, que es poden repetir els propers anys.
6 febrer. Tal com passava amb la lluna de gener, a principis de febrer les altes pressions i el fred intens deixen l'atmosfera puríssima. La "nit més clara" no és per la llum del sol, sinó per la brillantor de les estrelles i la lluna sobre un cel negre i nítid.
12 febrer. Hom creu que si el dia d'avui fa bon sol, hi haurà bona i primerenca collita de vi.
20 juliol. Indica que al voltant d'aquesta data comença el període de més calor de l'estiu, conegut com la canícula o "basca". La dita fa referència a l'entrada de masses d'aire càlid que provoquen un augment significatiu de les temperatures,
20 juliol. Santa Margarida és és la protectora contra les tronades d'estiu. El poble li demana protecció davant la pedregada que ho destruïa tot. També se l'invoca contra els espants, esglais i impressions sobtades. Tot mal espant: Es refereix a qualsevol desgràcia sobtada que puga malmetre la collita o la casa.
Santa Margarida: 20 juliol. Sant Bernat: 20 agost]. Es refereix a la canícula en forma de massa càlida i estable d'aire subtropical provoca una pujada tèrmica significativa que amaina a finals d'agost
23 setembre. Vaticina l'arribada de tempestes i pluges fortes al voltant del 23 de setembre. L'expressió fa referència al temps inestable que sol acompanyar les festes de Santa Tecla, patrona de Tarragona, essent "tronera" sinònim de tronada o tempesta.
Generalment es creu que el gener és pobre de pluges. Molts són els proverbis que donen una idea de com són de bones per als conreus les pluges d'aquest mes.
Quan les coses van bé, per inèrcia, s'aconsella no fer-hi res
Aconsella obrar conforme a les circumstàncies i no intentar forçar situacions en les que puguem resultar perjudicats
Canviar de partit o de manera d'obrar, segons les conveniències
Es diu quan les coses succeeixen en un moment que no interessa
Es diu quan alguna desgràcia ve a afegir-se a una altra de precedent
4 desembre. Només se’n recorda d’algú o alguna cosa quan li interessa o ho necessita. Té el seu origen en la tradició d'invocar a Santa Bàrbara només durant les tempestes.
Les labors agrícoles s’han de fer atenent les estacions, les llunacions i l’oratge
Mala persona, un canalla, una persona sense escrúpols. Si ens referim a un xiquet, significa que és molt revoltós, que fa moltes maldats, que no fa cosa bona
Els fongs en general solen brotar al setembre, i els rovellons i molts altres fongs comestibles, a l’octubre
Indica que si el mes de setembre és molt boirós, la collita de cereals serà escassa o dolenta. La boira excessiva es relaciona amb la humitat que pot fer malbé la producció, deixant el graner (on es guarda el gra) pràcticament buit i, per tant, "polsós".