29 setembre. El diminutiu fa referència a la pausa curta i agraïda que es feia a la tarda durant l'estiu. Per Sant Miquel, aquesta estoneta "vola" cap al cel perquè la claror ja no permet aturar-se sense perdre el dia. També s'aplicava als nens, que amb la tornada a l'escola i l'arribada del fred passaven de berenar al carrer o al camp a fer-ho a casa. És una manera poètica de dir que, a partir d'ara, la tarda ja no és per gaudir-la a l'exterior; la nit cau massa de pressa.