oratge

Pluges per l’agost: safrà, mel i most

indica que les pluges durant aquest mes són molt beneficioses, fent que la ceba del safrà es desperte a la terra, afavoreixen la producció de mel (per a les abelles) i la maduració del raïm per al most, millorant la collita.

mesos oratge plantes vinya

Pluges perdudes, per Tots Sants trobades

1 novembre, La dita expressa la confiança que, després d'un període de sequera (Pluges perdudes), la pluja necessària torna a finals d'octubre o principis de novembre (trobades).

festivitats oratge

Pluja a darrers de setembre, per l’octubre bolets sembra

Realment, si la calor de l’estiu dura fins a l’octubre i plou, la terra refrescada reaccionarà generant tota mena de bolets i fongs

oratge mesos plantes

Pluja al pla, neu a la muntanya

Indica normalitat en temporals d'hivern o transició, on la precipitació és líquida a la costa i sòlida al Pirineu. Quan plou en les capes baixes de l’atmosfera és esperable que neve en les capes més altes

oratge

Pluja als darrers d'agost, pren oli i aigualeix el most

Significa que les pluges a finals d'agost (o al voltant del 15 d'agost, per la Mare de Déu) són perjudicials per al camp: fan perdre oli a l'olivera (redueixen la producció) i aigualeixen el raïm, fent el most més fluix i menys dolç abans de la verema.

mesos oratge plantes vinya

Pluja curta mata el vent

oratge

Pluja d'abril dóna a beure

Es refereix als beneficis de les pluges d'aquest mes que es fan extensius a les principals produccions agràries, tant cereals com a vinya. Igualment resulten crucials per al proveïment hídric.

mesos oratge beure

Pluja d'abril i sol de tardor, solen fer l'any millor

Alternant el sol i les pluges, abril prepara les collites

mesos any oratge

Pluja d'agost fa mel i most

indica que les pluges durant aquest mes són molt beneficioses, ja que afavoreixen la producció de mel (per a les abelles) i la maduració del raïm per al most, millorant la collita.

mesos oratge vinya

Pluja d'agost, bona per als horts

Destaca el benefici de les pluges d'estiu per a l'agricultura, ja que ajuden a refrescar la terra i a fer créixer les verdures, tot i la calor.

mesos oratge plantes

Pluja d'agost, més mel i més most

Destaca com les pluges durant aquest mes d'estiu són molt beneficioses per a l'agricultura, especialment per a la producció de raïm (most) i la floració que permet a les abelles produir més mel.

mesos oratge vinya

Pluja d'agost, molt bé va a la figa de moro i a la de cristià

La pluja en el ple de la calor [fins a la primera quinzena] afavoreix tot això i més

plantes mesos oratge

Pluja d'agost, ni pa ni most

Les pluges agostines no afavoreixen ni els cereals ni la vinya, sinó que baden les espigues i els xinglots del raïm, que ja estàn madurs

plantes oratge vinya camp

Pluja d'estiu i plor de bagassa, prompte passa

[bagassa = ramera, puta]. Aquesta dita és la definició perfecta de la fugacitat. Pluja d'estiu: Són aquells ruixats forts però molt curts que cauen quan fa calor; així com venen, se'n van, i al cap de deu minuts el sol torna a cremar. Plor de bagassa: Fa referència al plor d'una prostituta (o d'algú que vol enganyar). El refranyer suggereix que és un plor de "cocodril", fet per fer pena o per interès, i que per tant no dura gens perquè no surt del cor.

estacions oratge persones riure/plorar

Pluja d'estrelles, el vent va amb elles

oratge

Pluja d'hivern, dia d'infern

estacions oratge

Pluja d'octubre, ni una gota perduda

Tant les pluges de maig com les d’octubre resulten molt beneficioses en les dos respectives primaveres de l’any, la primera perquè adoba la terra just abans de la calor, i la segona perquè li calma la set passada. Però també depén. Si plou poc, la terra encara calenta de l’estiu l’absorbeix, però si cau gota freda, fa barrancades i s’enduu marges i ponts

mesos oratge

Pluja de Cap d’any duu mal averany

1 gener. [averany = pronòstic, previsió, auguri]. Les pluges constants al gener auguren poca o mala producció agrària, ja que podriran arrels, tombaran marges, aigualiran l’oli, tombaran les flors dels ametlers...

any oratge

Pluja de febrer no entra al terrer

[terrer = bancal, terreny]. Fa referència al fet que, tradicionalment, les pluges del mes de febrer solen ser escasses i poc profundes. El significat és que, en ser un mes fred i sec, l'aigua que cau al febrer no arriba a calar ni a humitejar la terra en profunditat (a diferència de les pluges de primavera o tardor).

camp mesos oratge

Pluja de garbí, para-li el bací

[bací = bacina, safa, llibrell]. Significa que quan plou amb vent de garbí (sud-oest), la pluja serà duradora o abundant. El "bací" (un recipient tipus safa o llibrell) es prepara per recollir tota l'aigua que caurà, indicant que cal estar preparat per una ploguda llarga.

oratge

Pluja de garbí? Prepara el bací

[bací = safa, gibrell, cossi]. Significa que quan plou amb vent de garbí (sud-oest), la pluja serà duradora o abundant. El "bací" (un recipient tipus safa o llibrell) es prepara per recollir tota l'aigua que caurà, indicant que cal estar preparat per una ploguda llarga.

oratge

Pluja de gener fa créixer l'herba.

mesos oratge

Pluja de gener, blat al graner i vi al celler

Destaca la importància de les precipitacions durant el mes de gener per assegurar una bona collita de cereals i una bona producció de vi. La pluja a l'inici de l'any s'associa amb la fertilitat de la terra i la bonança agrícola per a tot l'any.

mesos oratge plantes vinya

Pluja de gener, cada gota val diner.

Destaca la importància vital de la pluja durant el mes de gener per a l'agricultura, suggerint que l'aigua d'aquest mes és tan valuosa com els diners, ja que garanteix bones collites futures.

diners mesos oratge

Pluja de juliol abundosa, gerdera a l'agost ufanosa

oratge mesos

Pluja de juliol, omple el cossiol

La pluja de juliol és poc abundosa

mesos oratge

Pluja de llevant no deixa res davant

A la costa mediterrània, quan la pluja ve del mar és copiosa i de tant en tant arrasa amb tot: rebenta margenades i fa que les torrenteres s’emporten ponts

oratge

Pluja de maig, collita segura

La humitat de la terra garantirà el creixement de la planta

camp oratge mesos

Pluja de port, no entra a l'hort

oratge camp

Pluja de ruixades, pluja de durada

La pluja abundosa sol durar hores o dies, mentre que els ruixims o mull-mulls són breus

oratge

Pluja de Sant Joan, lleva vi i no posa pa

24 juny. Indica que la pluja al voltant del 24 de juny (Sant Joan) és perjudicial per a l'agricultura. Significa que la pluja fa malbé la vinya (lleva vi, ja que resta dolçor o podreix el raïm) i no beneficia el blat, que ja està a punt per segar i necessita sol.

camp mesos oratge plantes sants+1

Pluja de Sant Joan, mal per l'oli, pel vi i pel blat

24 juny. És un moment inoportú per a regar uns vegetals que encara tardaran a fructificar i que l’aigua que absorbiran servirà per a fer créixer la planta, però no per a engrossir-ne els fruits

camp mesos oratge plantes sants+1

Pluja de sant Llorenç sempre arriba a temps

10 agost. La pluja pel temps sec és molt d’agrair

mesos oratge sants

Pluja de Sant Llorens, pluja de bon temps (10 agost)

La pluja pel temps sec és molt d’agrair

sants oratge mesos

Pluja de tardor fa bona saó

La terra, que ha passat set durant tot l’estiu, espera absorbir com una esponja tota la pluja que caiga

estacions oratge camp bona

Pluja de tardor, pluja de saó

La terra, que ha passat set durant tot l’estiu, espera absorbir com una esponja tota la pluja que caiga

camp estacions oratge

Pluja del dimarts, mal a grapats.

mal oratge setmana

Pluja i lluna, collita assegurada

oratge

Pluja i lluna, oliva segura

oratge

Pluja i vent, arria les veles al moment

Convé evitar mals majors

oratge mar

Pluja menuda a tots ajuda

La moderació ajuda i l’abundància perjudica

oratge

Pluja menuda, la terra ajuda; i bon ruixat, la terra bat

La moderació ajuda i l’abundància perjudica

camp oratge

Pluja menuda, tramuntana segura

oratge

Pluja pel gener, blat a la sitja, i vi al celler.

a pluja d'hivern és beneficiosa perquè amera la terra i li dóna saó suficient perquè retinga humitat fins al temps de la calor, que és quan les plantes més la necessiten per a fructificar.

mesos oratge plantes vinya

Pluja per Carnestoltes, Pasqües bones

És previsible que si plou pel febrer faça bon temps pel març i l’abril

oratge festivitats

Pluja per la Mare de Déu d'agost any de most

15 agost. La pluja de la primera quinzena és beneficiosa

festivitats mesos oratge vinya

Pluja per la Mare de Déu d’agost, any de most. Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader es fa ric

15 agost. Si plou de mitjan agost en avant, aigualeix el raïm, el qual no produirà bon vi; en canvi, alimentarà els prats d’herba

festivitats mesos oficis oratge

Pluja per Sant Albí, ni palla ni vi, ni herba ni lli.

1 març. Indica que la pluja és perjudicial per a les collites de l'any, vaticinant una mala producció de cereals (palla), raïm (vi), farratge (herba) i lli.

camp mesos oratge sants vinya

Pluja per Sant Bernat, el blat corcat

12 març: Sant Bernat Bisbe. Aquesta dita popular fa referència al dia de Sant Bernat, indicant que si plou en aquesta data, la humitat pot afavorir l'aparició de corc o malures al blat, fent malbé la collita. És una expressió tradicional pagesa que prediu una mala producció de cereal si el temps és plujós a mitjans de març.

camp mesos oratge plantes sants

Pluja per sant Cebrià, pren most i fa el vi clar.

26 setembre. Un refrany que ens diu que les pluges en aquestes dates perjudiquen la qualitat del vi.

oratge sants vinya

Pluja per sant Cristòfol, bones figues de moro, pluja per santa Anna, ja és tardana

Sant Cristòfol: 10 juliol. Santa Anna: 26 juliol. Cada cosa al seu temps i la pluja també. Assenyala que les pluges durant la festivitat de Sant Cristòfol beneficien la maduració i qualitat de les figues de moro (xumbos). En canvi, si plou per Santa Anna, la pluja ja es considera tardana per al cultiu, ja que arriba massa tard per a ser beneficiosa.

mesos oratge plantes sants

Pluja per Sant Joan, furta vi i no dóna pans

24 juny. Indica que la pluja al voltant del 24 de juny (Sant Joan) és perjudicial per a l'agricultura. Significa que la pluja fa malbé la vinya (lleva vi, ja que resta dolçor o podreix el raïm) i no beneficia el blat, que ja està a punt per segar i necessita sol.

camp mesos oratge plantes sants+1

Pluja per Sant Martí, no deixa ni col ni lli

11 novembre. La pluja hivernal és poc beneficiosa en general. Indica que la pluja en aquesta data és molt perjudicial per als cultius tardorals, especialment la col i el lli, ja que la humitat excessiva i el fred imminent poden destruir-los.

camp mesos oratge plantes sants+1

Pluja per Sant Mateu, any de neu

21 desembre. Prediu que si plou el dia de Sant Mateu, l'hivern posterior serà sever, amb nevades i humitat. És una observació meteorològica d'arrel agrícola que associa la pluja de principis de tardor amb una temporada freda.

mesos oratge sants

Pluja per Sant Mateu, porc, verema i bens arreu.

21 setembre. Indica que la pluja al voltant del 21 de setembre és molt beneficiosa. Augura una bona producció de vi (verema), bons béns i, per extensió, prosperitat per a la cria de porcs i el bestiar en general, assegurant abundància per a l'hivern.

animals mesos oratge sants vinya

Pluja per Sant Mateu, porcs, corders i vinya arreu.

21 setembre. La pluja en aquesta data és molt beneficiosa per al camp, garantint una bona producció de bestiar (porcs i corders) i una excel·lent collita de raïm (vinya). L'aigua per Sant Mateu marca l'inici de la tardor i el final de la verema, assegurant abundància.

animals oratge sants vinya

Pluja per Santa Anna, ja és tardana

26 juliol. Ja estem en ple estiu. La festivitat de Santa Anna té la pluja com a variable destacada. En cas que plogui, la pluja arriba tard per al camp. Es fa esment a l'escassa probabilitat de precipitacions en aquest període de l'any, de manera contradictòria, plovent entre un mes i una setmana, en cas de ploure el dia de santa Anna.

mesos oratge sants

Pluja per Santa Margarida, pluja maleïda

20 juliol. És inoportuna per als conreus. Assenyala que les precipitacions en aquesta data són perjudicials per a l'agricultura, ja que poden espatllar la collita, especialment en plena època de calor i recol·lecció.

mesos oratge sants

Pluja per Santa Quitèria, la collita i la misèria.

22 maig. La pluja a les portes de l’estiu manté les plantes, però no les multiplica

mesos oratge sants

Pluja tramuntanera, pluja duradera

oratge

Pluja, és marit de la terra

Es diu perquè la fecunda i la fa fructificar

oratge camp

Pobres dels qui estan al sol en juliol

És un compadiment pels qui tenen obligacions inevitables

oratge persones

Poc sol, poca pena i poc sopar, si vols viure ben sa

menjar oratge salut

Poc vent i massa vent fan un viatge dolent.

Referent al vent de l'advent. Els vells mariners mai no demanaven vent, perquè no sap com pot acabar.

oratge

Poca pluja, molt fang

oratge

Poll de juliol, cap o cul sempre li dol

Per la calor o prenen una insolació o es cremen el culet quan s’ajoquen sobre la terra ardent

cos huma mesos oratge

Polls de juliol, porten capa i Déu no els vol

En el juliol, per excés de la calor, els pollets se solen criar delicats i se'n solen morir molts..

animals déu mesos oratge

Ponent en terra banyada, aigua una altra vegada [o aigua per a l'endemà]

Aquest refrany indica que si bufa ponent (vent de l'oest) quan la terra ja està mullada per pluges recents, és molt probable que torni a ploure aviat o l'endemà. El ponent en aquestes condicions assegura la continuïtat de les precipitacions.

oratge

Ponent la mou i llevant la plou.

Indica que el vent de ponent (oest) sol iniciar les tempestes, mentre que el vent de llevant (est) les fa descarregar pluja. És una dita popular que descriu com la combinació d'aquests vents afavoreix les precipitacions, sovint seguit per la tornada "dura dos dies, tres, sis o nou".

oratge

Ponent mal vent.

Indica que el vent de ponent és nociu per a l'agricultura (sec) i que, tradicionalment, es desconfiava de la gent procedent d'aquesta direcció.

oratge

Ponent posa i llevant lleva.

Es diu en sentit crític. Significa que el ponent (oest) posa (porta) la tempesta i el llevant (est) la treu (lleva/plou). Descriu com el vent de ponent sol iniciar el mal temps, mentre que el llevant porta pluja que neteja o resol la situació.

oratge

Posar-se negre

Estar sota els raigs del sol

maneres de dir oratge

Posta roja, aigua a la clotxa

S’empra per fer una predicció del dia que farà l’endemà

oratge

Posta roja, aire de ponent al dia següent

S’empra per fer una predicció del dia que farà l’endemà, basant-se en l'aspecte del cel durant el capvespre. El refrany indica que quan el sol es pon amb un color vermell intens o «sagnat», és molt probable que l'endemà bufe el vent de ponent (vent de l'oest).

oratge

Posta roja, vent o ploja

S’empra per fer una predicció del dia que farà l’endemà. El mot ploja potser adquireix eixa forma per crear una paronímia amb roja, o potser és una evolució fonètica peculiar

oratge

Posta roja, vent o pluja

S’empra per fer una predicció del dia que farà l’endemà

oratge

Potser que un dia d'hivern faça calor

oratge estacions

Prendre el sol

Passejar

maneres de dir oratge

Primer d'any lleganyós, mal any [o poc venturós]

[Lleganyós = ennubolat). Si l’any s'alça brut, amb boira o núvols (com si tinguera "lleganyes" als ulls), és previsible que altere també la resta, sent un mal presagi per a les collites i la meteorologia de l'any.

any oratge

Prop de Nadal, fred cordial

25 desembre. Encara que no sempre és així, el fred es fa suportable fins al febrer

festivitats mesos oratge

Quan a l'octubre es fa fosc, busca la vora del foc

Aconsella retirar-se prompte a casa pel mal temps

mesos foc oratge

Quan a l'octubre plou, el rovelló és mou

Indica que les pluges d'octubre, combinades amb temperatures més suaus, creen l'hàbitat perfecte per a la proliferació dels rovellons als boscos.

mesos oratge plantes

Quan a muntanya hi ha rufa, tramuntana bufa

[Rufa: núvols densos o boira al capdamunt de la muntanya]. Significa que quan es veuen núvols alts o boira denses ("rufa") als cims de les muntanyes (especialment al Pirineu), és un senyal que la tramuntana bufarà amb força aviat. És un indicador meteorològic tradicional que anuncia l'arribada d'un vent fort i fred del nord.

oratge

Quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi ha farinetes

[Les cabretes són els ‘núvols petits, rodons i blanquinosos que fan estol (altocumulus)]. Segons la gent assenyalen pluja’. Això explica aquest refrany, ja que si aquesta mena de núvols anuncien pluja, al cap de poc la terra s’omple de tolls i bassals (pastetes o farinetes).

oratge

Quan al cel hi ha ovelletes [o bassetes, o cabretes], a la terra hi haurà pastetes

[Les ovelletes, cabretes o bassetes són els ‘núvols petits, rodons i blanquinosos que fan estol (altocumulus)]. Segons la gent assenyalen pluja’. Això explica aquest refrany, ja que si aquesta mena de núvols anuncien pluja, al cap de poc la terra s’omple de tolls i bassals (pastetes o farinetes).

oratge

Quan al gat es passa la pota per l'orella, farà nevada bella; quan es passa la pota per la testa, aviat farà tempesta

L'observació dels gats també és important. És capaç, fins i tot, de saber la cota de neu.

animals oratge

Quan al març [o abril] trona, l'ametlla és bona

És un bon auguri de pluja quan l’ametla comença a créixer

mesos oratge plantes

Quan arriba el roquerol, l’hivern al sol [roquerol = parent de l’oronella]

La seua presència anuncia el canvi d’estació

animals estacions oratge

Quan arriba el roquerol, primavera si Déu vol

[roquerol = parent de l’oronella]. La seua presència anuncia el canvi d’estació

animals déu estacions oratge

Quan arriba l'oreneta, l'estiu ja és a la voreta

Les orendelles solen venir a les nostres terres al llarg de març i abril, segons la temperatura

estacions animals oratge

Quan arriba l'ull de bou, fred al nas i manta al coll

[L'ull de bou: ocellet (Troglodytes parvulus), també conegut com a reietó, bruel o ferreret]. Quan aquest ocell busca l'empara de la terra plana i les valls, indica que fa molt mal oratge a la muntanya i que s'apropa una forta baixada de temperatures.

animals oratge

Quan baixa el tord, el fred és fort

[tord: ocell migratori (Turdus philomelos)]. Significa que quan els tords baixen de les muntanyes cap a les planes o zones més baixes, és senyal que s'acosta una onada de fred intens. Es basa en l'observació del comportament animal per predir el temps. El tord busca refugi i menjar en zones menys fredes quan la muntanya està gelada.

animals oratge

Quan beu el gall després de cantar, aviat plourà

És una manera d'anunci de pluja

animals cantar beure oratge

Quan bufa el garbí, l’aigua està ací

Significa que quan bufa el vent de garbí (o llebeig), la pluja és imminent o molt probable. És un indici meteorològic tradicional que indica que aquest vent càlid del sud-oest porta humitat i temps inestable.

oratge

Quan bufa el llebeig, neu darrere veig

oratge

Quan bufa el xaloc diu el pescador: «de casa no em moc»

A mar, els mariners els temen, aquests canvis de temps. Perquè el xaloc pot provocar temporals.

oficis oratge mar

Quan bufa fort el migjorn, si vols peix has d'anar al Born

El Born era l'antic mercat central de Barcelona. Vent càlid i sec. En les zones costaneres orientades de ponent a llevant, provocarà una forta alteració de la mar, sobretot si el vent roda cap al sud-oest. El migjorn no afavoreix la pesca, perquè impedeix la circulació vertical de l'aigua de mar.

oratge mar

Quan bufa la tramuntana posa't a dintre la cabana

Quan bufa fort, se'n duu per endavant tot quant troba

oratge

Quan bufi la tramuntana, no surtis amb la tartana

Interpreta els efectes del gelador vent del nord

oratge

Quan caiga el cel, a tots en pillarà baix

S'utilitza per dir que, si passa una desgràcia universal, ens afectarà a tots per igual, així que no val la pena patir-hi abans d'hora.

oratge