Indica que les precipitacions durant el mes d'agost són molt beneficioses per a l'agricultura, especialment per a les hortalisses, ja que refresquen l'ambient i aporten la humitat necessària en el moment de màxima calor. Es considera un senyal de bona collita.
15 agost. Si plou a mitjan mes, les oliveres i els ceps xuplen massa aigua i aigualeixen els seus fruits, que són de secà
indica que les pluges durant aquest mes són molt beneficioses, fent que la ceba del safrà es desperte a la terra, afavoreixen la producció de mel (per a les abelles) i la maduració del raïm per al most, millorant la collita.
1 novembre, La dita expressa la confiança que, després d'un període de sequera (Pluges perdudes), la pluja necessària torna a finals d'octubre o principis de novembre (trobades).
Realment, si la calor de l’estiu dura fins a l’octubre i plou, la terra refrescada reaccionarà generant tota mena de bolets i fongs
Indica normalitat en temporals d'hivern o transició, on la precipitació és líquida a la costa i sòlida al Pirineu. Quan plou en les capes baixes de l’atmosfera és esperable que neve en les capes més altes
Quan la calor comença a minvar, és quan l’olivera comença a produir olives, mentre que la parra està acabant de formar el raïm
Es refereix als beneficis de les pluges d'aquest mes que es fan extensius a les principals produccions agràries, tant cereals com a vinya. Igualment resulten crucials per al proveïment hídric.
Alternant el sol i les pluges, abril prepara les collites
indica que les pluges durant aquest mes són molt beneficioses, ja que afavoreixen la producció de mel (per a les abelles) i la maduració del raïm per al most, millorant la collita.
Destaca el benefici de les pluges d'estiu per a l'agricultura, ja que ajuden a refrescar la terra i a fer créixer les verdures, tot i la calor.
Destaca com les pluges durant aquest mes d'estiu són molt beneficioses per a l'agricultura, especialment per a la producció de raïm (most) i la floració que permet a les abelles produir més mel.
La pluja en el ple de la calor [fins a la primera quinzena] afavoreix tot això i més
Les pluges agostines no afavoreixen ni els cereals ni la vinya, sinó que baden les espigues i els xinglots del raïm, que ja estàn madurs
[bagassa = ramera, puta]. Aquesta dita és la definició perfecta de la fugacitat. Pluja d'estiu: Són aquells ruixats forts però molt curts que cauen quan fa calor; així com venen, se'n van, i al cap de deu minuts el sol torna a cremar. Plor de bagassa: Fa referència al plor d'una prostituta (o d'algú que vol enganyar). El refranyer suggereix que és un plor de "cocodril", fet per fer pena o per interès, i que per tant no dura gens perquè no surt del cor.
Tant les pluges de maig com les d’octubre resulten molt beneficioses en les dos respectives primaveres de l’any, la primera perquè adoba la terra just abans de la calor, i la segona perquè li calma la set passada. Però també depén. Si plou poc, la terra encara calenta de l’estiu l’absorbeix, però si cau gota freda, fa barrancades i s’enduu marges i ponts
1 gener. [averany = pronòstic, previsió, auguri]. Les pluges constants al gener auguren poca o mala producció agrària, ja que podriran arrels, tombaran marges, aigualiran l’oli, tombaran les flors dels ametlers...
En general, les pluges hivernals no solen ser abundoses; en canvi, les de primavera i tardor, sí
[bací = bacina, safa, llibrell]. Significa que quan plou amb vent de garbí (sud-oest), la pluja serà duradora o abundant. El "bací" (un recipient tipus safa o llibrell) es prepara per recollir tota l'aigua que caurà, indicant que cal estar preparat per una ploguda llarga.
[bací = safa, gibrell, cossi]. Significa que quan plou amb vent de garbí (sud-oest), la pluja serà duradora o abundant. El "bací" (un recipient tipus safa o llibrell) es prepara per recollir tota l'aigua que caurà, indicant que cal estar preparat per una ploguda llarga.
Destaca la importància de les precipitacions durant el mes de gener per assegurar una bona collita de cereals i una bona producció de vi. La pluja a l'inici de l'any s'associa amb la fertilitat de la terra i la bonança agrícola per a tot l'any.
A la costa mediterrània, quan la pluja ve del mar és copiosa i de tant en tant arrasa amb tot: rebenta margenades i fa que les torrenteres s’emporten ponts
La humitat de la terra garantirà el creixement de la planta
La pluja abundosa sol durar hores o dies, mentre que els ruixims o mull-mulls són breus
24 juny. Indica que la pluja al voltant del 24 de juny (Sant Joan) és perjudicial per a l'agricultura. Significa que la pluja fa malbé la vinya (lleva vi, ja que resta dolçor o podreix el raïm) i no beneficia el blat, que ja està a punt per segar i necessita sol.
10 agost. La pluja pel temps sec és molt d’agrair
La pluja pel temps sec és molt d’agrair
La terra, que ha passat set durant tot l’estiu, espera absorbir com una esponja tota la pluja que caiga
La terra, que ha passat set durant tot l’estiu, espera absorbir com una esponja tota la pluja que caiga
La moderació ajuda i l’abundància perjudica
a pluja d'hivern és beneficiosa perquè amera la terra i li dóna saó suficient perquè retinga humitat fins al temps de la calor, que és quan les plantes més la necessiten per a fructificar.
És previsible que si plou pel febrer faça bon temps pel març i l’abril
15 agost. La pluja de la primera quinzena és beneficiosa
15 agost. Si plou de mitjan agost en avant, aigualeix el raïm, el qual no produirà bon vi; en canvi, alimentarà els prats d’herba
12 març: Sant Bernat Bisbe. Aquesta dita popular fa referència al dia de Sant Bernat, indicant que si plou en aquesta data, la humitat pot afavorir l'aparició de corc o malures al blat, fent malbé la collita. És una expressió tradicional pagesa que prediu una mala producció de cereal si el temps és plujós a mitjans de març.
26 setembre. Un refrany que ens diu que les pluges en aquestes dates perjudiquen la qualitat del vi.
Sant Cristòfol: 10 juliol. Santa Anna: 26 juliol. Cada cosa al seu temps i la pluja també. Assenyala que les pluges durant la festivitat de Sant Cristòfol beneficien la maduració i qualitat de les figues de moro (xumbos). En canvi, si plou per Santa Anna, la pluja ja es considera tardana per al cultiu, ja que arriba massa tard per a ser beneficiosa.
24 juny. Indica que la pluja al voltant del 24 de juny (Sant Joan) és perjudicial per a l'agricultura. Significa que la pluja fa malbé la vinya (lleva vi, ja que resta dolçor o podreix el raïm) i no beneficia el blat, que ja està a punt per segar i necessita sol.
11 novembre. La pluja hivernal és poc beneficiosa en general. Indica que la pluja en aquesta data és molt perjudicial per als cultius tardorals, especialment la col i el lli, ja que la humitat excessiva i el fred imminent poden destruir-los.
21 desembre. Prediu que si plou el dia de Sant Mateu, l'hivern posterior serà sever, amb nevades i humitat. És una observació meteorològica d'arrel agrícola que associa la pluja de principis de tardor amb una temporada freda.
21 setembre. Indica que la pluja al voltant del 21 de setembre és molt beneficiosa. Augura una bona producció de vi (verema), bons béns i, per extensió, prosperitat per a la cria de porcs i el bestiar en general, assegurant abundància per a l'hivern.
21 setembre. La pluja en aquesta data és molt beneficiosa per al camp, garantint una bona producció de bestiar (porcs i corders) i una excel·lent collita de raïm (vinya). L'aigua per Sant Mateu marca l'inici de la tardor i el final de la verema, assegurant abundància.
26 juliol. Ja estem en ple estiu. La festivitat de Santa Anna té la pluja com a variable destacada. En cas que plogui, la pluja arriba tard per al camp. Es fa esment a l'escassa probabilitat de precipitacions en aquest període de l'any, de manera contradictòria, plovent entre un mes i una setmana, en cas de ploure el dia de santa Anna.
20 juliol. És inoportuna per als conreus. Assenyala que les precipitacions en aquesta data són perjudicials per a l'agricultura, ja que poden espatllar la collita, especialment en plena època de calor i recol·lecció.
22 maig. La pluja a les portes de l’estiu manté les plantes, però no les multiplica
És un compadiment pels qui tenen obligacions inevitables
Referent al vent de l'advent. Els vells mariners mai no demanaven vent, perquè no sap com pot acabar.
Per la calor o prenen una insolació o es cremen el culet quan s’ajoquen sobre la terra ardent
En el juliol, per excés de la calor, els pollets se solen criar delicats i se'n solen morir molts..
Aquest refrany indica que si bufa ponent (vent de l'oest) quan la terra ja està mullada per pluges recents, és molt probable que torni a ploure aviat o l'endemà. El ponent en aquestes condicions assegura la continuïtat de les precipitacions.
Indica que el vent de ponent (oest) sol iniciar les tempestes, mentre que el vent de llevant (est) les fa descarregar pluja. És una dita popular que descriu com la combinació d'aquests vents afavoreix les precipitacions, sovint seguit per la tornada "dura dos dies, tres, sis o nou".
Indica que el vent de ponent és nociu per a l'agricultura (sec) i que, tradicionalment, es desconfiava de la gent procedent d'aquesta direcció.
Es diu en sentit crític. Significa que el ponent (oest) posa (porta) la tempesta i el llevant (est) la treu (lleva/plou). Descriu com el vent de ponent sol iniciar el mal temps, mentre que el llevant porta pluja que neteja o resol la situació.
S’empra per fer una predicció del dia que farà l’endemà, basant-se en l'aspecte del cel durant el capvespre. El refrany indica que quan el sol es pon amb un color vermell intens o «sagnat», és molt probable que l'endemà bufe el vent de ponent (vent de l'oest).
S’empra per fer una predicció del dia que farà l’endemà. El mot ploja potser adquireix eixa forma per crear una paronímia amb roja, o potser és una evolució fonètica peculiar
[Lleganyós = ennubolat). Si l’any s'alça brut, amb boira o núvols (com si tinguera "lleganyes" als ulls), és previsible que altere també la resta, sent un mal presagi per a les collites i la meteorologia de l'any.
25 desembre. Encara que no sempre és així, el fred es fa suportable fins al febrer
Aconsella retirar-se prompte a casa pel mal temps
La pluja és imprescindible per a que surti aquest bolet
[Rufa: núvols densos o boira al capdamunt de la muntanya]. Significa que quan es veuen núvols alts o boira denses ("rufa") als cims de les muntanyes (especialment al Pirineu), és un senyal que la tramuntana bufarà amb força aviat. És un indicador meteorològic tradicional que anuncia l'arribada d'un vent fort i fred del nord.
les cabretes (o bassetes) són els ‘núvols petits, rodons i blanquinosos que fan estol i que segons la gent assenyalen pluja’. Això explica aquest refrany, ja que si aquesta mena de núvols anuncien pluja, al cap de poc la terra s’omple de tolls i bassals.
Vol dir que aquesta mena de núvols anuncien pluja, i al cap de poc la terra s'omple de tolls i bassals
L'observació dels gats també és important. És capaç, fins i tot, de saber la cota de neu.
És un bon auguri de pluja quan l’ametla comença a créixer
La seua presència anuncia el canvi d’estació
[roquerol = parent de l’oronella]. La seua presència anuncia el canvi d’estació
Les orendelles solen venir a les nostres terres al llarg de març i abril, segons la temperatura
[L'ull de bou: ocellet (Troglodytes parvulus), també conegut com a reietó, bruel o ferreret]. Quan aquest ocell busca l'empara de la terra plana i les valls, indica que fa molt mal oratge a la muntanya i que s'apropa una forta baixada de temperatures.
[tord: ocell migratori (Turdus philomelos)]. Significa que quan els tords baixen de les muntanyes cap a les planes o zones més baixes, és senyal que s'acosta una onada de fred intens. Es basa en l'observació del comportament animal per predir el temps. El tord busca refugi i menjar en zones menys fredes quan la muntanya està gelada.
És una manera d'anunci de pluja
Significa que quan bufa el vent de garbí (o llebeig), la pluja és imminent o molt probable. És un indici meteorològic tradicional que indica que aquest vent càlid del sud-oest porta humitat i temps inestable.
A mar, els mariners els temen, aquests canvis de temps. Perquè el xaloc pot provocar temporals.
El Born era l'antic mercat central de Barcelona. Vent càlid i sec. En les zones costaneres orientades de ponent a llevant, provocarà una forta alteració de la mar, sobretot si el vent roda cap al sud-oest. El migjorn no afavoreix la pesca, perquè impedeix la circulació vertical de l'aigua de mar.
Quan bufa fort, se'n duu per endavant tot quant troba