22 gener. S'associa que el sol és més alt i arriba als torrents a les zones de cotes baixes, que havien quedat a l'ombra durant el solstici d'hivern.
22 gener. La vinya cal que gaudeixi del sol i de llum abundant. Per això són millors llocs, les vessants orientals al migdia ja que seran les que disposen de més hores de llum. L'acció del sol a primeres hores del matí eixugarà les fulles mullades per la rosada, estalviant-los malalties criptogàmiques.
22 gener. Fa referència que cap a finals de gener s'assoleixen sovint algunes de les temperatures més baixes i intenses de l'hivern, descrivint un fred penetrant i agut, capaç de "coure" o cremar per la seva intensitat.
22 gener. [Fenc o farratge sec: Herba tallades i assecades per fer farratge per al bestiar]. Per Sant Vicenç és habitual que plogui o nevi, humitejant els fencs (herba seca o farratge per al bestiar). És un refrany d'arrel agrícola que associa el clima de final de gener amb la necessitat d'aigua per als camps i el bestiar,
22 gener. Va minvant poc a poc el fred coent. Aquesta "dent" que perd l'hivern simbolitza que el gel i la neu ja no aguanten tant com al desembre. Tot i que encara pot nevar, la sensació és que el camí cap a la primavera ja s'ha obert.
22 gener. El fred encara està present; però va minvant poc a poc. Aquesta "dent" que perd l'hivern simbolitza que el gel i la neu ja no aguanten tant com al desembre. Tot i que encara pot nevar, la sensació és que el camí cap a la primavera ja s'ha obert.
22 gener. Indica que si la lluna és humida (plujosa o ennigulada) en aquesta data, es preveu una mala collita de vi. El refranyer subratlla la importància del bon temps durant l'hivern per garantir una bona producció vinícola.
22 gener. El dia de Sant Vicenç, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos.
22 gener. Les boires de les inversions tèrmiques pròpies del final de la tardor i del principi de l'hivern solen donar pas als dies de vent del nord fred i intens assenyala el moment típic a finals de gener on s'acaben les boires intenses i persistents, especialment a zones com la Segarra o Ponent, donant pas a vents que netegen l'atmosfera..
22 gener. Indica que, cap a aquesta data, els dies ja s'han allargat notablement —aproximadament una hora en total— en comparació amb els dies més curts de l'hivern, gràcies a una sortida del sol més primerenca i una posta més tardana.
22 gener. Fa referència a l'increment notable de les hores de llum solar cap a mitjans d'hivern, una observació popular valenciana que situa l'allargament del dia just després del solstici d'hivern i les festes nadalenques.
22 gener. Es refereix a la festivitat de Sant Vicent Màrtir. Fa referència a l'increment notable de les hores de llum solar cap a mitjans d'hivern, una observació popular valenciana que situa l'allargament del dia just després del solstici d'hivern i les festes nadalenques.
22 gener. Es refereix a la festivitat de Sant Vicent Màrtir. Fa referència a l'increment notable de les hores de llum solar cap a mitjans d'hivern, una observació popular valenciana que situa l'allargament del dia just després del solstici d'hivern i les festes nadalenques.
22 gener. Febrer és el mes més fred de l'any; però va remetent a poc a poc i la durada de la llum solar s’allarga, mentre que març sol ser ventós
22 generl. El fred va remetent a poc a poc i la durada de la llum solar s’allarga
5 febrer. Indica que, al voltant d'aquesta data, el sol està prou alt al migdia com perquè els seus rajos arribin a l'interior dels pous. És un senyal tradicional que els dies s'allarguen i l'hivern comença a afluixar, ja que el sol guanya força.
21 gener. Indica la percepció tradicional que el dia comença a créixer notablement després del solstici d'hivern.
21 gener. fa referència al període del 21 de gener, on se celebren Sant Fructuós i Santa Agnès, considerat el cor de l'hivern amb les temperatures més baixes i riguroses. La tradició assenyala aquesta data com el moment culminant dels freds a l'hivern.
21 gener. Al voltant d'aquesta festivitat es trobem en el punt àlgid de l'hivern, sent habitualment un dels períodes més freds de l'any,
5 febrer]. El fred acostuma a ser molt viu.
25 novembre. Al·ludeix a la llargada del dia. Al voltant d'aquesta data es produeix un escurçament del dia.
25 novembre. Subratlla la inestabilitat climàtica i l'arribada del fred intens o la pluja a les portes de l'hivern. Indica que cap a finals de novembre, el temps sol ser sever, caracteritzant-se per ser molt fred o molt humit.
25 novembre. Ja anem de cara a l'hivern i el fred ja es nota. El fred ja no es queda al carrer; entra a les cases i ens obliga a encendre els fogons i buscar el caliu del foc.
25 novembre. Ni sol fer vent ni les rieres solen portar aigua en novembre. Si els rius baixaven baixos, els molins fariners no tenien prou força per moure les moles.
25 novembre. . Aquesta dita avisa que el fred ja és a prop i és hora de preparar-se per a l'hivern. La santa d'avui o duu fred o pluja. Però també comporta neu.
22 novembre. [Molló és un municipi gironí de la comarca del Ripollès]. Indica que per a aquestes dates de la tardor ja s'espera neu generalitzada i abundosa a les zones de muntanya com el Ripollès, on es troba Molló.
12 febrer. És una data orientativa. Situada a mitjans de febrer, coincideix amb el moment en què els dies comencen a allargar-se de forma notable i l'hivern més rigorós comença a perdre força, donant pas a una meteorologia més variable.
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Any Nou: 1 gener. Aquesta dita popular descriu com s'allarguen progressivament les hores de claror a l'hivern, des del solstici (desembre) fins al gener, utilitzant metàfores animals per indicar l'augment de la durada del dia.
13 desembre. Al voltant d'aquesta data el temps sol ser plujós o és una bona època per a la pesca de la sardina, assenyalant aquest moment com a idoni per a aquestes dues circumstàncies.
13 desembre. Indica que el sol es pon una mica més tard, tot i que al matí encara surt una mica més tard. Tot i que astronòmicament el solstici d'hivern és uns dies més tard, la tradició popular l'associa a aquesta data.
13 desembre. Es refereix a les hores de sol a partir del 13 de desembre que s'incrementen molt poc a poc. Com que la diferència de llum entre el 13 i el 14 de desembre és de tot just uns segons, el refranyer usa la puça per descriure un creixement gairebé invisible, però real.
Santa Maria = La Candelera: 2 febrer. Des del solstici d’hivern [21 de desembre] fins al 2 de febrer, la llum del dia s’ha allargat una hora, però encara s’allargarà una hora més per Sant Joan
Recomana fer la feina i prescindir de l'estat de la lluna.
1 novembre. Amb les pluges de la tardor, el saó ha fet créixer l'herba i el cereal acabat de plantar (el sembrat), deixant la terra baixa ben verda. És l'època de les primeres nevades importants al Pirineu i a les muntanyes més altes, que ja es mantenen gebrades o enfarinades.
1 novembre. Aquesta dita fa referència a l'arribada de la tordera, el pas migratori dels tords que fugen del fred del nord cap a terres més càlides. La frase "amb quatre mans" indica que n'hi ha tants que quasi es podrien agafar sense esforç, o que és el moment de màxima feina per als caçadors.
1 novembre. Sl voltant de Tots Sants, el fred intens ja ha arribat i cal canviar la roba, traient les peces d'abric com capes (o abrics) i guants. És una dita tradicional que marca el canvi d'estació i l'inici de la tardor freda.
1 novembre. Aquesta dita ens recorda que per Tots Sants el fred ja no és cap broma i toca canviar l'armari de dalt a baix."Capes": Antigament era la peça d'abrigar per excel·lència, gruixuda i pesada, per protegir-se de les primeres gelades. "Mocadors": No es refereix només als dels mocs, sinó sobretot als mocadors de fer fardell o els de cap i coll, per tapar-se bé les orelles i la gola quan bufa la tramuntana o el mestral.
Tots Sants: 1 novembre. Sant Martí: 11 novembre. Santa Caterina: 25 novembre. Anuncia la progressió del fred hivernenc al llarg de novembre. Tots Sants: El fred ja se sent a l'aire lliure, "al camp", però encara no és prou intens. Sant Martí: El fred ja ha arribat "al camí", és a dir, ja és a la porta de casa i es nota quan surts a passejar o a treballar. Santa Caterina: El fred ja ha guanyat la batalla i s'ha instal·lat "dintre la cuina", i encendre el foc i a fer vida vora la llar.
1 novembre. El primer de novembre és la fita que marca l’inici del fred
Tots Sants. 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. La data del primer de novembre és la referència de l'arribada de les temperatures fredes que perduren fins al final de l'hivern. Al novembre es produeixen les primeres nevades de les estacions fredes, encara que les nevades siguin als cims més alts.
1 novembre, Aquesta festivitat té reputació de molt freda. Indica que a l'arribada de Tots Sants, és habitual que les primeres neus ja hagin fet acte de presència a les muntanyes més altes.
1 novembre. Significa que amb l'arribada de Tots Sants, el clima es torna més fred i ja és hora de deixar el guano (o adob) que ja no es fa servir perquè la terra entra en repòs o el sembrat ja està fet. És el moment de deixar de banda les feines de "fems" i adobs de la calor i com que el fred ja comença a ser viu, cal protegir-se les mans per no tallar-se amb la rasta o el gel matinal.
1 novembre. Anuncia l'imminent arribada del fred. A partir de Tots Sants el fred comença a "mossegar" i cal protegir-se les mans.
1 novembre. Referit a l'antic calendari que deia que a partir d'avui començava l'hivern; per tant calia començar a dur roba d'abric pròpia de la temporada i protegir-se les mans és clau, sobretot per a qui treballa a l'exterior de bon matí, quan les primeres gelades fan acte de presència, fins el dia de Dijous Sant, tant si la temperatura era l'adequada com si no.
1 novembre. Referit a l'antic calendari que deia que a partir d'avui començava l'hivern; per tant calia començar a dur roba d'abric pròpia de la temporada i protegir-se les mans és clau, sobretot per a qui treballa a l'exterior de bon matí, quan les primeres gelades fan acte de presència, fins el dia de Dijous Sant, tant si la temperatura era l'adequada com si no.
Perdre el nord, l'orientació; perdre els sentits, desmaiar-se. S'utilitza per indicar una pèrdua d'orientació física o mental.
Vol dir que els pescadors i caçadors passen moltes penalitats en l'exercici de llurs professions
Aquesta dita popular marinera. És una advertència marinera per evitar els perills del xaloc. Indica que quan bufa xaloc (vent del sud-est), que sol ser humit i portar mala mar, és millor quedar-se a recer i no sortir a navegar.
[Poble alacantí de la comarca del Baix Segura]. Destaca la gran fertilitat de l'horta d'Oriola, indicant que les collites de blat estan garantides independentment de la climatologia, sovint seca, gràcies a la riquesa de la terra o el regadiu.
Reflecteix la importància vital de la pluja durant la primavera per a la pagesia. L'abril i el maig són mesos decisius per al cicle de molts cultius (com el cereal o la vinya). Una bona pluja en aquest moment garanteix una bona collita.
Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta
És una de les cançons populars catalanes més conegudes per a infants. Aquesta dita o cançó s'utilitza tradicionalment quan es produeix el fenomen meteorològic de pluja amb el sol present. És una expressió arraigada al folklore que sovint s'associa amb l'aparició de caragols.
La nostra mainada també canta diferents cançonetes, en les quals es revela la joia de la pluja. Es canten sempre que plou. Al mes ocorre amb regularitat que es produeixin pluges amb dies assolellats, amb efectes de gotes d'aigua amb raigs del sol, al·ludint a la presència de bruixes en aquest cas com a metàfores de les irisacions o arcoiris. Al mes és habitual situacions atmosfèriques en què combini la presència de sol i d'aigua de pluja precipitada.
Sant Pere: 29 de juny. Sant Pol: 25 de gener. [Sant Pere i Sant Pol són dues poblacions veïnes (Sant Pol de Mar i, antigament, el barri de Sant Pere a prop de Canet o Arenys)]. La dita juga amb la proximitat i com el temps sembla "saltar" d'un lloc a l'altre. Com que les festes de Sant Pere (29 de juny) i Sant Pol (25 de gener o les festes d'estiu) cauen en dates tan allunyades, parlar de "ploure i nevar" alhora té un punt de disbarat o de cançó de joc.
Cançoneta, en la qual es revela la joia de la pluja. Es canta sempre que plou.
29 juny. Cançó infantil, que s'utilitza sovint per fer saltar els nens o per acompanyar el moviment de les mans. Com que la festa de Sant Pere és el 29 de juny, la idea que "plogui i nevi" és una absurditat humorística típica de les cançons populars. Serveix per crear una imatge fantàstica que trenca la lògica del temps d'estiu.
[Albiol: un municipi de la comarca del Baix Camp a la província de Tarragona]. Aquesta és una popular cançó infantil i refrany català utilitzat per parlar del temps, especialment quan plou de manera suau i persistent, anunciant que aviat sortirà el sol.
No és que sentin una especial predilecció per nosaltres durant els moments previs a un xàfec. En realitat, a les mosques els costa força feina volar llavors, i per això es queden posades a qualsevol lloc, inclòs el cos humà. L?explicació és senzilla. Quan plourà, l'aire presenta baixa pressió -i, per tant, baixa densitat-, i els insectes desplacen menys quantitat en cada aleteig, per la qual cosa els costa mantenir el control dels seus moviments aeris.
Ploure torrencialment. Caure molta aigua. Carregar-se els núvols
Ploure torrencialment. Caure molta aigua. Carregar-se els núvols
Ploure torrencialment. Caure molta aigua. Carregar-se els núvols
Aquesta pluja afavoreix una planta i en perjudica una altra
Amuntegar-se les desgràcies, els contratemps...
Aquesta dita popular descriu de forma poètica i viva una situació meteorològica inestable i molt plujosa, on diversos vents de la rosa dels vents es van succeint, portats generalment pel xaloc, el llebeig i el llevant, provocant forts aiguats. És una descripció clàssica de la inestabilitat mediterrània.
Davant de grans contratemps no hi valen solucions tèbies. Quan les circunstàncies ens superen, hem de posar remeis proporcionats, perquè els habituals no serveixen.
Les tronades de l'agost són molt bones pels bolets
La saó de febrer és la més sana i aprofitada pels arbres.
La saó de febrer és la més sana i aprofitada pels arbres.
25 desembre. Adagi que ens explica quin és el temps que toca que faci.
Els beneficis de les pluges es fan extensius a les principals produccions agràries, tant cereals com a vinya. Igualment resulten crucials per al proveïment hídric.