Tema
oratge
3.839 refranys catalogats sota aquest tema.
Per Sant Vicenç, els freds coents
22 gener. Fa referència que cap a finals de gener s'assoleixen sovint algunes de les temperatures més baixes i intenses de l'hivern, descrivint un fred penetrant i agut, capaç de "coure" o cremar per la seva intensitat.
mesos oratge sants
Per Sant Vicenç, l'aigua pels fencs
22 gener. [Fenc o farratge sec: Herba tallades i assecades per fer farratge per al bestiar]. Per Sant Vicenç és habitual que plogui o nevi, humitejant els fencs (herba seca o farratge per al bestiar). És un refrany d'arrel agrícola que associa el clima de final de gener amb la necessitat d'aigua per als camps i el bestiar,
aigua mesos oratge sants
Per Sant Vicenç, l'hivern cada dia perd una dent
22 gener. Va minvant poc a poc el fred coent. Aquesta "dent" que perd l'hivern simbolitza que el gel i la neu ja no aguanten tant com al desembre. Tot i que encara pot nevar, la sensació és que el camí cap a la primavera ja s'ha obert.
mesos oratge sants
Per Sant Vicenç, l'hivern perd les dents
22 gener. El fred encara està present; però va minvant poc a poc. Aquesta "dent" que perd l'hivern simbolitza que el gel i la neu ja no aguanten tant com al desembre. Tot i que encara pot nevar, la sensació és que el camí cap a la primavera ja s'ha obert.
estacions mesos oratge sants
Per Sant Vicenç, lluna humida, mal any per a la vinya.
22 gener. Indica que si la lluna és humida (plujosa o ennigulada) en aquesta data, es preveu una mala collita de vi. El refranyer subratlla la importància del bon temps durant l'hivern per garantir una bona producció vinícola.
any oratge sants vinya
Per Sant Vicenç, moren els glaços i neixen els vents.
22 gener. El dia de Sant Vicenç, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos.
oratge sants
Per Sant Vicenç, se'n va la boira i vénen els vents
22 gener. Les boires de les inversions tèrmiques pròpies del final de la tardor i del principi de l'hivern solen donar pas als dies de vent del nord fred i intens assenyala el moment típic a finals de gener on s'acaben les boires intenses i persistents, especialment a zones com la Segarra o Ponent, donant pas a vents que netegen l'atmosfera..
mesos oratge sants
Per Sant Vicenç, una hora corrent
22 gener. Indica que, cap a aquesta data, els dies ja s'han allargat notablement —aproximadament una hora en total— en comparació amb els dies més curts de l'hivern, gràcies a una sortida del sol més primerenca i una posta més tardana.
mesos oratge sants
Per Sant Vicent de la Roda, allarga el dia una hora
22 gener. Fa referència a l'increment notable de les hores de llum solar cap a mitjans d'hivern, una observació popular valenciana que situa l'allargament del dia just després del solstici d'hivern i les festes nadalenques.
mesos oratge sants
Per Sant Vicent de la Roda, creix el dia una hora.
22 gener. Es refereix a la festivitat de Sant Vicent Màrtir. Fa referència a l'increment notable de les hores de llum solar cap a mitjans d'hivern, una observació popular valenciana que situa l'allargament del dia just després del solstici d'hivern i les festes nadalenques.
mesos oratge sants
Per Sant Vicent de la Roda, el dia ja allarga una hora
22 gener. Es refereix a la festivitat de Sant Vicent Màrtir. Fa referència a l'increment notable de les hores de llum solar cap a mitjans d'hivern, una observació popular valenciana que situa l'allargament del dia just després del solstici d'hivern i les festes nadalenques.
mesos oratge sants
Per Sant Vicent paren els freds, i entren els vents
22 gener. Febrer és el mes més fred de l'any; però va remetent a poc a poc i la durada de la llum solar s’allarga, mentre que març sol ser ventós
mesos oratge sants
Per Sant Vicent, a l’hivern li cau una dent
22 generl. El fred va remetent a poc a poc i la durada de la llum solar s’allarga
estacions mesos oratge sants
Per sant Vicent, comencen els vents
22 gener. El fred va remetent a poc a poc
mesos oratge sants
Per Santa Àgata entra el sol a l'aigua
5 febrer. Indica que, al voltant d'aquesta data, el sol està prou alt al migdia com perquè els seus rajos arribin a l'interior dels pous. És un senyal tradicional que els dies s'allarguen i l'hivern comença a afluixar, ja que el sol guanya força.
aigua oratge plantes sants
Per Santa Agnès el dia s'allarga una hora més
21 gener. Indica la percepció tradicional que el dia comença a créixer notablement després del solstici d'hivern.
mesos oratge sants
Per Santa Agnés i Sant Fructuós, els freds majors
21 gener. fa referència al període del 21 de gener, on se celebren Sant Fructuós i Santa Agnès, considerat el cor de l'hivern amb les temperatures més baixes i riguroses. La tradició assenyala aquesta data com el moment culminant dels freds a l'hivern.
mesos oratge sants
Per Santa Agnès i Sant Fruitós, fa el fred més rigorós
21 gener. Al voltant d'aquesta festivitat es trobem en el punt àlgid de l'hivern, sent habitualment un dels períodes més freds de l'any,
mesos oratge sants
Per Santa Àgueda, l'hivern s'enfada
5 febrer]. El fred acostuma a ser molt viu.
estacions mesos oratge sants
Per Santa Catalina, un pas de gallina
25 novembre. Al·ludeix a la llargada del dia. Al voltant d'aquesta data es produeix un escurçament del dia.
animals mesos oratge sants
Per santa Catarina, o molt freda o molt humida
25 novembre. Subratlla la inestabilitat climàtica i l'arribada del fred intens o la pluja a les portes de l'hivern. Indica que cap a finals de novembre, el temps sol ser sever, caracteritzant-se per ser molt fred o molt humit.
mesos oratge sants
Per santa Caterina, el fred entra a la cuina.
25 novembre. Ja anem de cara a l'hivern i el fred ja es nota. El fred ja no es queda al carrer; entra a les cases i ens obliga a encendre els fogons i buscar el caliu del foc.
mesos oratge sants
Per Santa Caterina, el molí no fa farina.
25 novembre. Ni sol fer vent ni les rieres solen portar aigua en novembre. Si els rius baixaven baixos, els molins fariners no tenien prou força per moure les moles.
mesos oratge sants
Per santa Caterina, la neu per veïna
25 novembre. . Aquesta dita avisa que el fred ja és a prop i és hora de preparar-se per a l'hivern. La santa d'avui o duu fred o pluja. Però també comporta neu.
mesos oratge sants
Per Santa Cecília de Molló, neva per cada cantó
22 novembre. [Molló és un municipi gironí de la comarca del Ripollès]. Indica que per a aquestes dates de la tardor ja s'espera neu generalitzada i abundosa a les zones de muntanya com el Ripollès, on es troba Molló.
llocs mesos oratge sants
Per Santa Creu, migdiada a tot arreu.
3 maig. En aquest temps s'iniciaven les migdiades i les berenades per trencar una jornada laboral massa llarga.
animals mesos oratge sants vinya
Per Santa Creu, tant si plou com si no plou, cull les peres i les nous.
L'Exaltació de la Santa Creu: 14 setembre. Si no ho fas així, corres el perill que se't passin o podreixin.
aigua mesos oratge plantes sants
Per Santa Eulàlia, el temps canvia.
12 febrer. És una data orientativa. Situada a mitjans de febrer, coincideix amb el moment en què els dies comencen a allargar-se de forma notable i l'hivern més rigorós comença a perdre força, donant pas a una meteorologia més variable.
mesos oratge sants
Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre, per Any Nou un pas de bou
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Any Nou: 1 gener. Aquesta dita popular descriu com s'allarguen progressivament les hores de claror a l'hivern, des del solstici (desembre) fins al gener, utilitzant metàfores animals per indicar l'augment de la durada del dia.
animals festivitats oratge
Per Santa Llúcia, pluja o sardina.
13 desembre. Al voltant d'aquesta data el temps sol ser plujós o és una bona època per a la pesca de la sardina, assenyalant aquest moment com a idoni per a aquestes dues circumstàncies.
animals mesos oratge sants
Per Santa Llúcia, s'escurça la nit i s'allarga el dia
13 desembre. Indica que el sol es pon una mica més tard, tot i que al matí encara surt una mica més tard. Tot i que astronòmicament el solstici d'hivern és uns dies més tard, la tradició popular l'associa a aquesta data.
mesos oratge sants dia i nit
Per Santa Llúcia, un pas de puça.
13 desembre. Es refereix a les hores de sol a partir del 13 de desembre que s'incrementen molt poc a poc. Com que la diferència de llum entre el 13 i el 14 de desembre és de tot just uns segons, el refranyer usa la puça per descriure un creixement gairebé invisible, però real.
mesos oratge sants
Per Santa Maria, una hora més al dia
Santa Maria = La Candelera: 2 febrer. Des del solstici d’hivern [21 de desembre] fins al 2 de febrer, la llum del dia s’ha allargat una hora, però encara s’allargarà una hora més per Sant Joan
festivitats oratge
Per sembrar, no miris lluna ni llunar, sinó posa el blat dintre el fangar
Recomana prioritzar les condicions òptimes de la terra per damunt de les creences astrològiques. L'èxit de la sembra del blat depèn principalment de la humitat i el punt adequat de la terra (el fangar). Indica que és millor fer la feina quan toca segons el clima i el calendari agrícola que no pas esperar a tenir una fase lunar concreta.
oratge
Per Setmana Santa, pluja; o vent altrament, no és santa
festivitats oratge
Per tenir bona collita, lo temps, pagès, aprofita
oficis oratge camp
Per Tots Sants els camps verds i els cims blancs
1 novembre. Amb les pluges de la tardor, el saó ha fet créixer l'herba i el cereal acabat de plantar (el sembrat), deixant la terra baixa ben verda. És l'època de les primeres nevades importants al Pirineu i a les muntanyes més altes, que ja es mantenen gebrades o enfarinades.
camp festivitats mesos oratge
Per Tots Sants, agafa tords amb quatre mans
1 novembre. Aquesta dita fa referència a l'arribada de la tordera, el pas migratori dels tords que fugen del fred del nord cap a terres més càlides. La frase "amb quatre mans" indica que n'hi ha tants que quasi es podrien agafar sense esforç, o que és el moment de màxima feina per als caçadors.
animals festivitats mesos oratge
Per Tots Sants, capes i guants
1 novembre. Sl voltant de Tots Sants, el fred intens ja ha arribat i cal canviar la roba, traient les peces d'abric com capes (o abrics) i guants. És una dita tradicional que marca el canvi d'estació i l'inici de la tardor freda.
festivitats oratge indumentària
Per Tots Sants, capes i mocadors grans
1 novembre. Aquesta dita ens recorda que per Tots Sants el fred ja no és cap broma i toca canviar l'armari de dalt a baix."Capes": Antigament era la peça d'abrigar per excel·lència, gruixuda i pesada, per protegir-se de les primeres gelades. "Mocadors": No es refereix només als dels mocs, sinó sobretot als mocadors de fer fardell o els de cap i coll, per tapar-se bé les orelles i la gola quan bufa la tramuntana o el mestral.
festivitats mesos oratge maneres de dir indumentària
Per Tots Sants, el fred és al camp; per Sant Martí, és al camí; per Santa Caterina, és dintre la cuina
Tots Sants: 1 novembre. Sant Martí: 11 novembre. Santa Caterina: 25 novembre. Anuncia la progressió del fred hivernenc al llarg de novembre. Tots Sants: El fred ja se sent a l'aire lliure, "al camp", però encara no és prou intens. Sant Martí: El fred ja ha arribat "al camí", és a dir, ja és a la porta de casa i es nota quan surts a passejar o a treballar. Santa Caterina: El fred ja ha guanyat la batalla i s'ha instal·lat "dintre la cuina", i encendre el foc i a fer vida vora la llar.
camp festivitats mesos oratge sants
Per Tots Sants, el mocador i la capa grans
1 novembre. El primer de novembre és la fita que marca l’inici del fred
festivitats mesos oratge indumentària
Per Tots Sants, la neu als alts, i per Sant Andreu, la neu al peu
Tots Sants. 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. La data del primer de novembre és la referència de l'arribada de les temperatures fredes que perduren fins al final de l'hivern. Al novembre es produeixen les primeres nevades de les estacions fredes, encara que les nevades siguin als cims més alts.
mesos oratge sants
Per Tots Sants, neu en els alts
1 novembre, Aquesta festivitat té reputació de molt freda. Indica que a l'arribada de Tots Sants, és habitual que les primeres neus ja hagin fet acte de presència a les muntanyes més altes.
festivitats mesos oratge
Per Tots Sants, plega el guano i treu els guants
1 novembre. Significa que amb l'arribada de Tots Sants, el clima es torna més fred i ja és hora de deixar el guano (o adob) que ja no es fa servir perquè la terra entra en repòs o el sembrat ja està fet. És el moment de deixar de banda les feines de "fems" i adobs de la calor i com que el fred ja comença a ser viu, cal protegir-se les mans per no tallar-se amb la rasta o el gel matinal.
camp festivitats mesos oratge indumentària
Per Tots Sants, trau els guants
1 novembre. Anuncia l'imminent arribada del fred. A partir de Tots Sants el fred comença a "mossegar" i cal protegir-se les mans.
festivitats mesos oratge indumentària
Per Tots Sants, trau l'abric i posa't guants
1 novembre. Referit a l'antic calendari que deia que a partir d'avui començava l'hivern; per tant calia començar a dur roba d'abric pròpia de la temporada i protegir-se les mans és clau, sobretot per a qui treballa a l'exterior de bon matí, quan les primeres gelades fan acte de presència, fins el dia de Dijous Sant, tant si la temperatura era l'adequada com si no.
festivitats oratge indumentària
Per Tots Sants, trau l’abric i els guants
1 novembre. Referit a l'antic calendari que deia que a partir d'avui començava l'hivern; per tant calia començar a dur roba d'abric pròpia de la temporada i protegir-se les mans és clau, sobretot per a qui treballa a l'exterior de bon matí, quan les primeres gelades fan acte de presència, fins el dia de Dijous Sant, tant si la temperatura era l'adequada com si no.
festivitats mesos oratge indumentària
Per un dia bo, cent de dolents
oratge
Perdre la tramuntana de vista
Perdre el nord, l'orientació; perdre els sentits, desmaiar-se. S'utilitza per indicar una pèrdua d'orientació física o mental.
oratge maneres de dir
Període d'hivern, temps de pa sec i pocs rals al calaixet
diners estacions menjar oratge
Pertot es fan rovellons quan plou
La pluja es necessària perquè surtin
plantes oratge
Pertot [a tot arreu o pertot arreu] se'n fan, de bolets, quan plou
Per totes bandes
oratge plantes
Pescador i caçador, fam, fred o calor
Vol dir que els pescadors i caçadors passen moltes penalitats en l'exercici de llurs professions
oficis mar caça oratge
Pescador sent fred i calor
En referència a les penalitats d'aquest ofici.
oficis oratge mar
Petar el sol
Arribar els raigs del sol a algun lloc
oratge maneres de dir
Piu, xaliu, xaloc, qui està bé no es moc
Aquesta dita popular marinera. És una advertència marinera per evitar els perills del xaloc. Indica que quan bufa xaloc (vent del sud-est), que sol ser humit i portar mala mar, és millor quedar-se a recer i no sortir a navegar.
oratge
Ploga o no ploga, blat d'Oriola
[Poble alacantí de la comarca del Baix Segura]. Destaca la gran fertilitat de l'horta d'Oriola, indicant que les collites de blat estan garantides independentment de la climatologia, sovint seca, gràcies a la riquesa de la terra o el regadiu.
llocs oratge plantes
Ploga per a mi abril i maig, i per a tu tot l'any
Reflecteix la importància vital de la pluja durant la primavera per a la pagesia. L'abril i el maig són mesos decisius per al cicle de molts cultius (com el cereal o la vinya). Una bona pluja en aquest moment garanteix una bona collita.
mesos oratge
Plou i fa lluna, la Mare de Déu està en Catalunya
Es canta sempre que plou i fa lluna.
oratge
Plou i fa sol pel camí de Borriol. Plou i fa lluna pel camí de la Llecuna
llocs oratge
Plou i fa sol, Nostre Senyor està en Borriol
Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta
llocs oratge
Plou i fa sol, aigua de caragols
És una de les cançons populars catalanes més conegudes per a infants. Aquesta dita o cançó s'utilitza tradicionalment quan es produeix el fenomen meteorològic de pluja amb el sol present. És una expressió arraigada al folklore que sovint s'associa amb l'aparició de caragols.
aigua animals oratge
Plou i fa sol, la lluna pel juliol
oratge
Plou i fa sol, les bruixes van de dol
La nostra mainada també canta diferents cançonetes, en les quals es revela la joia de la pluja. Es canten sempre que plou. Al mes ocorre amb regularitat que es produeixin pluges amb dies assolellats, amb efectes de gotes d'aigua amb raigs del sol, al·ludint a la presència de bruixes en aquest cas com a metàfores de les irisacions o arcoiris. Al mes és habitual situacions atmosfèriques en què combini la presència de sol i d'aigua de pluja precipitada.
oratge
Plou i neva a les portes de Sant Pere; neva i plou a les portes de Sant Pol
Sant Pere: 29 de juny. Sant Pol: 25 de gener. [Sant Pere i Sant Pol són dues poblacions veïnes (Sant Pol de Mar i, antigament, el barri de Sant Pere a prop de Canet o Arenys)]. La dita juga amb la proximitat i com el temps sembla "saltar" d'un lloc a l'altre. Com que les festes de Sant Pere (29 de juny) i Sant Pol (25 de gener o les festes d'estiu) cauen en dates tan allunyades, parlar de "ploure i nevar" alhora té un punt de disbarat o de cançó de joc.
mesos oratge sants
Plou i neva, la bassa de l'Esteve; plou i fa sol, la bassa del Pinyol
Cançoneta, en la qual es revela la joia de la pluja. Es canta sempre que plou.
oratge
Plou i neve, a la porta de Sant Pere.
29 juny. Cançó infantil, que s'utilitza sovint per fer saltar els nens o per acompanyar el moviment de les mans. Com que la festa de Sant Pere és el 29 de juny, la idea que "plogui i nevi" és una absurditat humorística típica de les cançons populars. Serveix per crear una imatge fantàstica que trenca la lògica del temps d'estiu.
mesos oratge sants
Plou poc, però per a "lo" poc que plou, plou prou.
oratge
Plou, plou carreguina, caragol. Demà farà bon sol pel camí de l'Albiol
[Albiol: un municipi de la comarca del Baix Camp a la província de Tarragona]. Aquesta és una popular cançó infantil i refrany català utilitzat per parlar del temps, especialment quan plou de manera suau i persistent, anunciant que aviat sortirà el sol.
animals oratge
Plourà, que les mosques estan picadores
No és que sentin una especial predilecció per nosaltres durant els moments previs a un xàfec. En realitat, a les mosques els costa força feina volar llavors, i per això es queden posades a qualsevol lloc, inclòs el cos humà. L?explicació és senzilla. Quan plourà, l'aire presenta baixa pressió -i, per tant, baixa densitat-, i els insectes desplacen menys quantitat en cada aleteig, per la qual cosa els costa mantenir el control dels seus moviments aeris.
animals oratge
Plourà?, Què tens el cul humit?
oratge
Ploure a barralets
Ploure torrencialment. Caure molta aigua. Carregar-se els núvols
maneres de dir oratge
Ploure a borbotons
Ploure torrencialment. Caure molta aigua. Carregar-se els núvols
oratge maneres de dir
Ploure a bota canal
Ploure molt
maneres de dir oratge
Ploure a bots i barrals
Ploure molt fort, fer un gran xàfec
oratge maneres de dir
Ploure a canalades
Ploure molt
oratge maneres de dir
Ploure a canteres
Ploure molt
maneres de dir oratge
Ploure a cànters
Ploure molt
oratge maneres de dir
Ploure a raig
Ploure abundantment
maneres de dir oratge
Ploure a ram i a vela
Ploure molt fort
maneres de dir oratge
Ploure a rejo
Ploure torrencialment. Caure molta aigua. Carregar-se els núvols
maneres de dir oratge
Ploure a semalades
Ploure molt fort, a bots i barrals
maneres de dir oratge
Ploure a semals
Ploure molt fort
maneres de dir oratge
Ploure de març, dóna faver i lleva blat
Aquesta pluja afavoreix una planta i en perjudica una altra
mesos oratge plantes
Ploure i no fer fang
oratge
Ploure sobre mullat [o banyat]
Amuntegar-se les desgràcies, els contratemps...
maneres de dir oratge
Plovent estava el xaloc i a dins el migjorn tronava, el llebeig cerç inflava, el ponent l'apitjorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc; el gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot
Aquesta dita popular descriu de forma poètica i viva una situació meteorològica inestable i molt plujosa, on diversos vents de la rosa dels vents es van succeint, portats generalment pel xaloc, el llebeig i el llevant, provocant forts aiguats. És una descripció clàssica de la inestabilitat mediterrània.
oratge
Plovent fort, no hi ha paraigua que valga
Davant de grans contratemps no hi valen solucions tèbies. Quan les circunstàncies ens superen, hem de posar remeis proporcionats, perquè els habituals no serveixen.
oratge
Pluges amb gelades fan bones anyades
any oratge
Pluges de setembre engreixen l'ovella
animals oratge mesos
Pluges fortes per l'agost, bolets per l'octubre
Les tronades de l'agost són molt bones pels bolets
mesos plantes oratge
Pluges pel febrer, any civader
Reguen els brots d’aquest cereal cerveser
mesos plantes camp oratge
Pluges pel febrer, any civader
La saó de febrer és la més sana i aprofitada pels arbres.
mesos oratge
Pluges pel febrer, any civader; neu i pluja de febrer, el millor femer
La saó de febrer és la més sana i aprofitada pels arbres.
camp mesos oratge plantes
Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural.
25 desembre. Adagi que ens explica quin és el temps que toca que faci.
festivitats mesos oratge
Pluges per abril, bajoques mil
Els beneficis de les pluges es fan extensius a les principals produccions agràries, tant cereals com a vinya. Igualment resulten crucials per al proveïment hídric.
aigua mesos oratge plantes
Pluges per l'agost, boires per l'octubre
Relaciona el comportament meteorològic de finals d'estiu i la tardor, indicant que un agost plujós sol anar seguit d'octubres amb força boira.
mesos oratge
Pluges per l'agost, bones verdures pertot
Indica que les precipitacions durant el mes d'agost són molt beneficioses per a l'agricultura, especialment per a les hortalisses, ja que refresquen l'ambient i aporten la humitat necessària en el moment de màxima calor. Es considera un senyal de bona collita.
mesos oratge plantes
Pluges per la Mare de Déu d'agost, resta oli i aigualeix el most
15 agost. Si plou a mitjan mes, les oliveres i els ceps xuplen massa aigua i aigualeixen els seus fruits, que són de secà
festivitats mesos oratge plantes vinya