24 juny. Aquesta dita és molt curiosa perquè, tot i ser molt popular, conté una petita paradoxa astronòmica. En realitat, el 24 de juny és el dia més llarg de l'any, però és precisament el moment en què el creixement s'atura per començar a minvar. "Una passa de gegant" és una expressió que pot semblar paradoxal, ja que és quan el dia deixa de créixer. Es diu per significar que s'ha assolit la màxima llargada (el "dia més gran").
24 de juny. La tradició popular i el refranyer català assenyalen el 24 de juny, dia de Sant Joan, com el moment en què tenim el dia més llarg i la nit més curta de l'any, coincidint aproximadament amb el solstici d'estiu. És una celebració ancestral lligada al foc i al canvi d'estació. Encara que la data astronòmica exacta pot variar lleugerament (generalment entre el 20 i el 22 de juny), la festivitat de Sant Joan (24 de juny) és la referència tradicional per al dia més llarg.
24 juny. Bàsicament, que la calor de Sant Joan ens deixa sense forces! Anuncia que la primera calor és perjudicial pels qui pateixen d’asma. Antigament, el "mal de perdiu i de freixura" (el pit i els pulmons/entranyes) feia referència a aquest cansament general i a la sensació d'ofec o fatiga que provoca el primer pic de temperatura de l'estiu.
24 juny. Indica l'inici definitiu de la calor estiuenca al voltant del 24 de juny. Aquesta dita subratlla el canvi d'estació i l'augment de les temperatures, sovint associat amb la revetlla i el solstici d'estiu.
24 juny. Indica que, al voltant del 24 de juny (solstici d'estiu), els pollets de cigonya ja han crescut prou per sortir del niu i començar a volar. L'absència de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any. Marca l'inici de la preparació per a la seva migració. Encara es quedaran unes setmanes, però per Sant Joan ja deixen de ser ocells estàtics al niu per convertir-se en ocells de ple vol.
24 juny. Fa referència al canvi d'hores de llum al voltant del solstici d'estiu. Indica que, després de la nit més curta, els dies comencen a escurçar-se ràpidament o que el dia arriba a la seva màxima durada. Durant tot el mes de juny, el dia ha anat creixent a "passes de gegant" fins a arribar al seu màxim. Encara que ens sembli que l'estiu comença, a partir de Sant Joan el dia comença a escurçar-se. Per això, molts diuen que el dia "fa una passa de gegant" cap avall, cap a la foscor.
Sant Jordi: 23 abril. Sant Joan: 24 juny. Utilitza l'estat del cultiu a l'abril (Sant Jordi) per predir la qualitat de la collita al juny (Sant Joan). Indica que si la planta està desenvolupada (canella/espigat) aviat, promet un bon rendiment, colltorçat (madur) per al juny.
23 abril. Indica que si per Sant Jordi (23 d'abril) ja es veuen espigues d'ordi escampades pel camp, la collita està assegurada, avançada i serà bona, permetent al pagès tranquil·litzar-se.
23 d'abril. És un refrany popular català que assenyala que, al voltant del 23 d'abril, la collita de l'ordi està avançada, espigada i a punt per ser lligada en garbes, indicant una bona collita propera. Aquesta dita prediu l'estat del camp i el temps de sega, essent una observació del cicle agrícola.
19 març. El dia de Sant Josep era tingut com una clariana dins de la Quaresma, i es trencava el fred habitual d'aquest mes.
2 desembre. Fa referència a l'arribada del fred intens a principis de desembre en què aquest comença a ser generalitzat..
2 desembre. La collita té lloc principalment entre els mesos de novembre i gener.
10 agost. La vinya cal que gaudeixi del sol i de llum abundant. Per això són millors llocs, les vessants orientals al migdia ja que seran les que disposen de més hores de llum. L'acció del sol a primeres hores del matí eixugarà les fulles mullades per la rosada, estalviant-los malalties criptogàmiques.
18 octubre. És el pronòstic de la primera nevada! "Fer el cluc" o "estar a la cluca" vol dir que la neu ja treu el cap, que fa l'ullet o que ja es comença a assentar als cims més alts. Ja podem anar traient les flassades i preparant el llenyer, perquè el fred no trigarà a baixar a la plana.
24 febrer. Ja s'acosta la primavera. És temps de renovació i canvi de la natura i època de les migracions animals.
24 febrer. La "passa de ca" és una metàfora que indica que el dia s'allarga de manera ràpida i visible, a la mateixa velocitat que un gos fa una passa.
11 maig. Hi ha la creença popular que aquest sant es menja la neu i s'emporta el fred. Tot i que el sol ja crema, la "glaçada de Sant Mamet" pot arribar de nit i cremar els brots tendres de la vinya o les hortalisses. Fins a aquesta data, més val no desar la roba d'abrigar ni "fer el canvi d'armari", perquè l'hivern sempre guarda una última bala a la recambra.
Sant Martí: 11 novembre. Sant Climent: 23 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Marquen el pas de la tardor a l'hivern. Es pot dir que són les darreres temperatures càlides, abans de l'entrada de l'hivern, en què els refranys esmenten que Sant Martí és l'inici del canvi; el fred comença a avisar. Sant Climent: Si l'hivern s'ha retardat, en aquesta data ja sol ser present. Sant Andreu: La data límit. Per Sant Andreu, l'hivern ja s'ha instal·lat definitivament i no hi ha marxa enrere.
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Assenyala que per Sant Martí la neu ja és a les muntanyes (el pi), i cap a Sant Andreu el fred s'ha generalitzat i la neu arriba a tot arreu, marcant la fi de l'«estiuet de Sant Martí».
11 novembre. [coquí = avar, mesquí]. Significa que la durada de la llum solar és molt curta, gairebé «avar» o mesquí. En aquesta època, l'hivern s'acosta, el fred arriba i els dies escurcen ràpidament, marcant l'inici de les jornades curtes de novembre.
11 novembre. És el final de la tardor a l’hemisferi nord. Encara que durant el dia el sol pugui escalfar una mica, el refrany ens adverteix que el fred d'hivern ja ha sortit de casa seva i avança cap a nosaltres sense pausa. És el moment de treure les mantes i tancar bé les escletxes.
11 novembre. És el final de la tardor a l’hemisferi nord. Encara que durant el dia el sol pugui escalfar una mica, el refrany ens adverteix que el fred d'hivern ja ha sortit de casa seva i avança cap a nosaltres sense pausa. És el moment de treure les mantes i tancar bé les escletxes.
11 novembre. És temps de nevades a la muntanya i de fred generalitzat. Indica que la neu arriba primer a les zones altes (els pins).
11 novembre. És temps de nevades a la muntanya i de fred generalitzat. Indica que la neu arriba primer a les zones altes (els pins) i, si continua el fred, baixa ràpidament a les valls (el prat).
11 novembre. És temps de nevades a muntanya i de fred generalitzat. La dita remarca que per Sant Martí el temps és tan canviant i el fred tan intens que, si no veus el paisatge blanc en pondre’s el sol (al vespre), és molt probable que t’hi despertis (al matí).
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. És una descripció de com el blanc va guanyant terreny al mapa. Sant Martí: La neu tot just comença a tocar les cotes altes (els pins). Sant Andreu: La neu ja baixa fins a la base dels arbres i cobreix els camins (als peus). Nadal: El gruix és tan gran que les cases queden colgades fins a la sortida del fum (els teulats i xemeneies).
11 novembre. És temps de nevades a la muntanya i de fred generalitzat. És el moment de tancar-se a casa i encendre la llar de foc.
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. [Ací só: Aquí sóc]. És temps de nevades a muntanya i de fred generalitzat.. Per Sant Martí ja la veiem baixar de les muntanyes i apropar-se a les zones habitades (pel camí). Per Sant Andreu, la neu ja planta el peu a la porta de casa, entra al poble i es queda amb nosaltres per instal·lar l'hivern de ple.
11 novembre. Si el cel no ens porta neu, el més probable és que ens porti aigua, perquè el novembre és, històricament, un dels mesos més plujosos a la Mediterrània.
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. És el final de la tardor a l’hemisferi nord. Sant Andreu actua com el jutge final que no perdona: l'hivern s'instal·la sí o sí. Marca el final de novembre com el punt de no retorn per al fred rigorós.
Sant Martí: 11 novembre. Sant Climent: 23 novembre. Sanbt Andreu: 30 novembre. És el final de la tardor a l’hemisferi nord. Assenyala que, encara que l'hivern sembli retardar-se des de Sant Martí passant per Sant Climent, és segur que per Sant Andreu les temperatures baixes ja s'hauran instaurat, independentment de qualsevol treva temporal.
11 novembre. El fred sol gelar les plantes. Ja és massa tard per sembrar faves o lli, ja que el fred intens de l'hivern s'acosta i no permetria el bon desenvolupament de la collita.
11 novembre. El fred hivernal arriba per a tots. La dita subratlla la igualtat davant les inclemències del temps hivernal, que no fa distincions socials.
11 novembre. Les aus procedents del nord d’Europa vénen a hivernar a la Mediterrània abans del fred
24 febrer. La dita descriu amb precisió el camí cap a l'equinocci de primavera (que cau justament unes tres setmanes després de Sant Maties, cap al 20-21 de març). El sol guanya prou alçada perquè els raigs comencin a "llepar" les zones de la muntanya que han estat mesos a l'ombra (les ombries). D'aquí a tres setmanes: Arribem al moment en què el sol és tan vertical que il·lumina per igual totes dues cares de la vall (les solanes i les ombries), i el dia i la nit duren pràcticament el mateix.
24 febrer. El sol guanya prou alçada perquè els raigs comencin a "llepar" les zones de la muntanya que han estat mesos a l'ombra (les ombries). És el senyal que esperaven els pastors per saber que aviat podrien treure el bestiar a pasturar més amunt.
24 febrer. Exacte! Tot i que astronòmicament l'equinocci arriba cap al 20 de març, el refranyer popular s'avança unes setmanes amb Sant Maties (24 de febrer) per celebrar que la claror ja ha guanyat clarament la partida a la foscor. Aquesta percepció d'igualtat es deu al fet que a finals de febrer la llum ja s'allarga de forma molt visible, i per a la gent del camp, el dia ja és prou llarg per fer la jornada completa sense necessitat de llums artificials.
24 febrer. Exacte! Amb aquesta dita tanquem el cicle de la llum. Després de mesos de foscor, per Sant Maties la sensació de viure en un "dia llarg" ja és total. El sol ja té força per escalfar i la natura es desperta de debò.
29 setembre. Després de la sequedat estiuenca es produeixen les pluges de tardor, que a l'octubre poden ser perilloses per excés de precipitació en poques hores.
Sant Miquel: 29 setembre. Sant Sebastià: 20 gener. Per Sant Miquel, com que els dies es fan curts i es fa fosc molt més d'hora, el berenar "se'n puja al cel" perquè ja no hi ha prou llum per fer aquesta pausa a la feina del camp; s'ajunta el dinar amb el sopar. Per Sant Sebastià, passat el solstici d'hivern, el dia ja ha crescut una "micona". Hi ha prou claror a la tarda perquè el berenar "torni a baixar" a la terra i els treballadors puguin tornar a fer aquest àpat.
Sant Miquel: 29 setembre. Sant Macià: 24 febrer. Descriu els dos moments clau de la muda dels animals per adaptar-se a les estacions. Per Sant Miquel, amb l'arribada de la tardor, els animals perden el pèl fi d'estiu per deixar pas a un pelatge més gruixut i llanós que els protegirà del fred de l'hivern. Per Sant Macià, just quan l'hivern comença a perdre força, el bestiar torna a mudar ("tomba" el pèl d'hivern) per preparar-se per a la primavera. És el senyal que el fred intens s'està acabant.
29 setembre. Indica que a finals de setembre és el moment ideal per plantar els alls. "Mirar al cel" fa referència a la manera com s'han de punxar els grans d'all a la terra: amb la punta (la part per on sortirà el brot) mirant cap amunt.
29 setembre. Hom invoca encara sant Miquel perquè guardi de terratrèmols i de mals vents. La pagesia té l'arcàngel per plover i l'invoquen perquè faci plore amb mesura i perquè els guardi d'inundacions i estralls de l'aigua.
29 setembre. Hom invoca encara sant Miquel perquè guardi de terratrèmols i de mals vents. La pagesia té l'arcàngel per plover i l'invoquen perquè faci plore amb mesura i perquè els guardi d'inundacions i estralls de l'aigua. És grossa la inquietud pel temps que farà, del qual en depèn bona part de les futures collites.
29 setembre. Marca el pas de la migdiada llarga d'estiu (per fugir de la calor) a la migdiada curta de tardor, que ja no és per necessitat climàtica sinó per pur vici. Per Sant Miquel les hores de sol s'escurcen tant que ja no hi ha temps per fer la migdiada; cal aprofitar la llum per treballar. Per això es diu que "se'n puja al cel" (desapareix). "L'endemà mateix torna a baixar: És una manera de dir que es resisteix a no fer la migdiada, la mandra és més forts i la gent continua fent-la.
Sant Miquel: 29 setembre. Sant Macià: 24 febrer. És el reflex de quan la jornada laboral la dictava el sol; a l'hivern es feien menys àpats per aprofitar cada minut de claror. Per Sant Miquel, com que els dies es fan curts, el berenar "se'n puja al cel" perquè ja no hi ha prou llum per la pausa de la feina. Per Sant Sebastià, el dia ja ha crescut . Hi ha prou claror a la tarda perquè el berenar "torni a baixar" a la terra i els treballadors puguin tornar a fer aquest àpat.
29 setembre. [La "Santmiquelada": Es refereix a les tempestes típiques d'aquesta època. Són xàfecs sobtats, sovint acompanyats de pedra o calamarsa]. És un advertiment directe sobre els perills meteorològics de la tardor per a les collites. Com que per Sant Miquel les figues estan en el seu punt màxim de maduresa (ben dolces i amb la pell fina), una sola granissada o "pedrada" les fa malbé a l'instant.
29 setembre. Es parla de l'estiuet de Sant Miquel, conegut també com l'estiuet del codony, perquè és cap a finals de setembre quan madura aquest fruit.
6 desembre: Sant Nicolau de Bari, bisbe. Indica que al voltant del 6 de desembre, data de la festivitat, és molt probable que arribin les primeres pluges o nevades importants de la temporada, marcant l'entrada definitiva del fred. L'afegit "si Déu vol" subratlla que, tot i ser el temps que toca, la natura és sobirana i no sempre segueix el calendari exacte.
6 desembre: Sant Nicolau de Bari, bisbe. Estem a prop de l'entrada de l'hivern i les pluges d'aquet temps en els llocs alts poden portar neu.
6 desembre: Sant Nicolau de Bari, bisbe. Indica que al voltant del 6 de desembre, data de la festivitat, és molt probable que arribin les primeres pluges o nevades importants de la temporada, marcant l'entrada definitiva del fred. L'afegit "si Déu plau" subratlla que, tot i ser el temps que toca, la natura és sobirana i no sempre segueix el calendari exacte.
Sant Pancraç: 12 de maig. Sant Mamet: 11 de maig. Aquests dos sants formen part dels anomenats "Sants de Glaç". Hom creu que entre avui i demà, sinó hi ha una baixada brusca de les temperatures o una gelada tardana, s'acaba l'hivern i el fred.
Conversió de Sant Pau: 25 gener. Significa que per aquesta data l'allargament del dia ja és clarament perceptible. L'expressió "l'hora cau" indica que ja ha "caigut" o s'ha guanyat una hora de llum respecte al dia més curt de l'any.
Conversió de Sant Pau: 25 gener. Marca l'arribada o el pas de les cigonyes cap a les seues zones de cria. Encara que estem en ple hivern, la cigonya és una de les primeres aus migratòries a tornar o moure's cap al nord quan els dies comencen a allargar-se. Veure la cigonya pel camp a finals de gener s'interpreta com un senyal que la primavera no és lluny, encara que el fred dels "barbuts" encara es faci notar.
29 juny. És indicatiu de pluges renovades. Si plou el dia de Sant Pere, la tradició augura que el temps serà inestable i variable durant tot el mes de juliol. "Trenta dies dubtós": No vol dir necessàriament que hagi de ploure cada dia, sinó que el cel estarà tapat, hi haurà amenaça de tempestes sobtades o el temps no serà el sol radiant que s'espera per a l'època de la sega
13 maig. La dita indica que si plou el 13 de maig, hi haurà temps inestable durant quaranta dies més.
13 maig. Si el dia es presenta sec i calorós ("eixut"), és molt probable que la sequera s'allargui. Si, per contra, es presenta plujós ("mullat"), les tempestes seran la tònica de les setmanes vinents.
29 juny. Es desitja que faci vent per a millor batre el blat. Una vegada segat el blat i batut a l'era amb els muls, cal separar el gra de la palla. Per fer-ho, es llançava la barreja a l'aire amb una pala i es necessitava un vent moderat i constant que s'emportés la palla (més lleugera) i deixés caure el gra (més pesat) a terra.
Sant Pere: 29 juny. Sant Joan: 24 juny. Són els dies d'hores de sol més llarg i on el sol és perpendicular a la superfície, per això la radiació és més gran i l'entrada d'energia fa que el dia tingui els condicionants de ser molt calorós. Al calendari, és la data que deixa enrere la primavera i comencen els tres mesos de l'estiu.
29 novembre. Fa referència a l'arribada del fred i les primeres nevades al voltant de la festivitat de Sant Sadurní.
Sant Sadurní: 29 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. El santoral menciona l'entrada del fred amb més intensitat i amb ell l'arribada de la neu.
20 gener. És clar, estem en ple hivern. Sant Sebastià cau dins de la "Setmana dels Barbuts", que la saviesa popular associa amb barbes llargues, espesses i blanques, simbolitzant el fred i el gel i tradicionalment considerada la més freda de l'any. Associa la figura del sant (i altres com sant Antoni o sant Vicenç) amb les gelades intenses que caracteritzen el cor de l'hivern. Indica que el fred és extrem i insuportable per a aquestes dates.
20 gener. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. S'interpreta que el dia creix aproximadament mitja hora al matí (sortida del sol) i mitja hora a la tarda (posta del sol), sumant una hora en total.
20 gener. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. S'interpreta que el dia creix aproximadament mitja hora al matí (sortida del sol) i mitja hora a la tarda (posta del sol), sumant una hora en total.
20 gener. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. S'interpreta que el dia creix aproximadament mitja hora al matí (sortida del sol) i mitja hora a la tarda (posta del sol), sumant una hora en total.
20 gener. Destaca que per sant Sebastià és molt probable que bufi vent de tramuntana a l'Empordà, coincidint amb la "setmana dels barbuts", un dels períodes més freds de l'any a Catalunya. Assenyala la tradició meteorològica d'aquesta època com a especialment freda i ventosa a la zona.
20 gener. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. Indica que per Sant Sebastià el dia ja s'ha allargat notablement, concretament l'equivalent a un "pas de marrà" (un xai gran o moltó). Es refereix a la progressiva creixença de la llum solar després del solstici d'hivern, sent un pas més llarg.
20 gener. El 20 de gener, la llum diürna ja s’ha allargat una hora des del solstici d’hivern. Significa que per aquesta data l'allargament del dia ja és notable i visible ("un pas de milà" o milana). Indica que, després del solstici d'hivern, la claror ja guanya terreny de manera clara.
20 gener. El 20 de gener, la llum diürna ja s’ha allargat una hora des del solstici d’hivern. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. S'interpreta que el dia creix aproximadament mitja hora al matí (sortida del sol) i mitja hora a la tarda (posta del sol), sumant una hora en total.
20 gener. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. S'interpreta que el dia creix aproximadament mitja hora al matí (sortida del sol) i mitja hora a la tarda (posta del sol), sumant una hora en total.
20 gener. Comença a allargar el dia. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. S'interpreta que el dia creix aproximadament mitja hora al matí (sortida del sol) i mitja hora a la tarda (posta del sol), sumant una hora en total.
20 gener. El 20 de gener, la llum diürna ja s’ha allargat una hora des del solstici d’hivern. S'interpreta que el dia creix aproximadament mitja hora al matí (sortida del sol) i mitja hora a la tarda (posta del sol), sumant una hora en total.
31 desembre. Fa referència al 31 de desembre, final de les llogues (contractes de servei o masoveria) i fi de l'any, indicant que cal marxar de la casa on s'ha estat, obligatòriament, simbolitzant la fi del cicle laboral i l'arribada del fred intens.
31 desembre. Fa referència a la situació del sol durant el solstici d'hivern (que s'allarga cap a finals d'any) i sovint s'utilitza per indicar el final dels compromisos dels llogaters. La dita subratlla que al voltant d'aquesta data el sol es troba en una posició molt baixa, permetent que la seva llum entri a les llars des de direccions inusuals (porta o finestra).
31 desembre. El dia del final de l'any fa auguris del següent any. Si a Sant Silvestre plou serà un any humit. Per contra, si és un dia assolellat, el conjunt de l'any també ho serà.
31 desembre. ndica que el sol entra a les cases, tant per la porta com per la finestra, gràcies a l'augment progressiu de la llum solar al final de desembre. També per a expressar que aquest dia acaban los compromisos dels llogaters de cases.
Sant Sirvent: 7 desembre. [Advent = les 4 setmanes anteriors a Nadal]. Marca el canvi d'estació i l'inici del període litúrgic previ al Nadal. Sant Sirvent se celebra al desembre, actuant com a referència tradicional per indicar el final definitiu de la tardor i l'entrada en l'hivern. Així sol ser de manera aproximada, ja que oficialment la tardor acaba el 21 de desembre.
21 desembre. És el solstici d’hivern i la jornada amb menys hores de sol. Aquesta expressió popular s'utilitza tant per marcar l'inici de l'hivern com, en sentit figurat, per descriure algú curt d'enteniment.
21 desembre. En aquesta data el més segur és que faci fred. S'usa per dir que fa tant de fred que el baf que treus per la boca et puja de seguida al nas i se't gela, o que t'has de tapar la cara fins a les celles.
21 desembre. Indica que al voltant d'aquesta data l'hivern s'instal·la definitivament amb baixes temperatures i possibilitat de precipitacions en forma de neu.
21 desembre. Pel desembre regna el glaç i la neu i el pagès resta sense fer res doncs és temps de deixar reposar el camp i mirar el cel tractant d'endevinar l'anyada que espera.
21 desembre. És un consell preventiu davant l'arribada de l'hivern i les temperatures gèlides. Temps fred, que necessita de la calor del foc a la llar. Subratlla la importància de proveir-se de llenya per escalfar-se, ja que el fred intens ja ha arribat. Adverteix que, com que el dia de Sant Tomàs marca l'inici del fred més cru, qui no tingui la llar de foc preparada patirà molt les baixes temperatures.
21 decembre. Assenyala l'arribada del fred intens al voltant del 21 de desembre (festivitat de Sant Tomàs), indicant que cap a aquesta data ja correspon que faci bon fred o fins i tot neu. Se sol dir que el fred és tan intens que, només de sortir al carrer, el nas (la part més exposada de la cara) és el primer que es queda glaçat.
25 maig. Augura un llarg període de temps inestable o plujós si plou el dia de Sant Urbà. Fa referència a la inoportunitat de la pluja en aquesta època de l'any, la qual pot afectar negativament els cultius, especialment el vi.
22 gener. Ratifica la bondat de la pluja en aquest mes. Indica que en aquesta data la terra està en condicions òptimes o necessita pluja per a la sembra, suggerint que la pluja de Sant Vicenç és molt beneficiosa per al camp, ja que es considera que tota pluja és sementer.
22 gener. La vinya cal que gaudeixi del sol i de llum abundant. Per això són millors llocs, les vessants orientals al migdia ja que seran les que disposen de més hores de llum. L'acció del sol a primeres hores del matí eixugarà les fulles mullades per la rosada, estalviant-los malalties criptogàmiques.
22 gener. Celebra que, cap a finals de gener, s'observa clarament com els dies s'allarguen en comparació amb el solstici d'hivern. És una expressió tradicional que destaca l'augment de les hores de llum solar a mesura que avança l'hivern.
Sant Vicenç: 22 gener. Sant Llorenç: 10 agost. Adverteix que les temperatures extremes són poc duradores en el nostre entorn. Sant Vicenç representa el pic de l'hivern. Tot i que fa un fred viu, se sap que és passatger perquè els dies ja s'alarguen. Sant Llorenç representa el pic de l'estiu (la canícula). És la calor més intensa, però marca l'inici del final de l'estiu.
22 gener. A partit d'aquesta data les boires de les inversions tèrmiques pròpies del final de la tardor i del principi de l'hivern solen donar pas als dies de vent del nord fred i intens..
22 gener. El dia de Sant Vicenç, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos.
22 gener. Fa referència a la intensitat del fred a mitjans de l'hivern. "Raganyar" o castanyar les dents significa que el fred és tan intens que fa tremolar, subratllant que per aquestes dates el fred arriba a ser extrem i molt rigorós.
22 gener. El dia de Sant Vicenç, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos.
22 gener. El dia de Sant Vicenç, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos.
22 gener. Vaticina que si fa molt fred en aquesta data, l'hivern s'allargarà i serà rigorós durant molt de temps. És un refrany centrat en la previsió meteorològica, indicant la persistència del fred intens a partir de finals de gener.
22 gener. Vaticina que si fa molt fred en aquesta data, l'hivern s'allargarà i serà rigorós durant molt de temps. És un refrany centrat en la previsió meteorològica, indicant la persistència del fred intens a partir de finals de gener.
22 gener. Indica que al voltant d'aquesta data l'augment de l'altura del sol permet que la llum arribi a llocs obacs i torrents. Aconsella que no s'ha de plantar ni vinya ni hort en indrets on el sol no arribi, ja que la collita no prosperarà.