Per Sant Miquel, la migdiada puja, se'n va al cel, i l'endamà torna a baixar.
29 setembre. Marca el pas de la migdiada llarga d'estiu (per fugir de la calor) a la migdiada curta de tardor, que ja no és per necessitat climàtica sinó per pur vici. Per Sant Miquel les hores de sol s'escurcen tant que ja no hi ha temps per fer la migdiada; cal aprofitar la llum per treballar. Per això es diu que "se'n puja al cel" (desapareix). "L'endemà mateix torna a baixar: És una manera de dir que es resisteix a no fer la migdiada, la mandra és més forts i la gent continua fent-la.